Pancatalanisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El pancatalanisme és un moviment polític, en una gran cantitat de subvencions per part de la Generalitat Catalana[1][2][3], que busca l'imposició de la llengua catalana i l'anexió territorial i cultural[4][5][6] de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, ademés de zones d'Aragó, el Roselló francés (denominat Catalunya Nort), d'Andorra, el Carche i la ciutat italiana d'Alguer, al proyecte d'independència nomenat Països Catalans[7], "Gran Catalunya",[8] "Nació Catalana" o simplement Catalunya.

El nom de la corrent política és anàlec al de pangermanisme[9] i la seua relació històrica en el nazisme. Ademés de l'anexionisme imperialiste, compartix en el nazisme el genocidi cultural nomenat substitució llingüística, l'adoctrinament escolar, el foment dels símbols nacionals i l'odi a atres cultures o orígens.

Es fonamenta en l'unió política d'estos territoris basant-se en la versió dialectal del orige de la llengua valenciana i afirmant, d'esta manera, que són la mateixa llengua. Un dels pilars de la ideologia pancatalanista és l'afirmació de que la llengua que parlen els valencians es coloquial, mentres que la que se parla en Catalunya es formal i correcta.

Pancatalanisme en Catalunya

El pancatalanisme sorgí com a moviment oficialment en l'any 1892 en les Bases de Manresa, en les quals ya se parla de la "Catalunya Gran", en el mateix sentit en el que hui es parla de Països Catalans. Actualment el pancatalanisme està representat especialment per Esquerra Republicana de Catalunya, partit que va conseguir un màxim d'un 16% dels vots en Catalunya, per Convergència i Unió, encara que d'una forma mes velada i subtil, i per atres partits molt més minoritaris com Estat Català (d'ideologia nacional-socialista), Candidatures d'Unitat Popular, i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional.

Pancatalanisme en Valéncia

L'iniciador del pancatalanisme valencià fon Joan Fuster, el qual afirmava que el valencià mai podria sobreviure per si a soles i que seria necessària, com en la Llengua balear, estar englobat dins d'una llengua més gran: el català. Com a seguidors d'esta corrent, sorgiren partits polítics pancatalanistes valencians com Unitat del Poble Valencià, actualment integrat en el Bloc Nacionalista Valencià i Coalició Compromís. Atres sucursals de partits catalans autoploclamats pancatalanistes serien Esquerra Republicana del País Valencià i Alternativa per Valéncia-CUP.

Els grups pancatalanistes afincats en terres valencianes s'autodenominen erròneament nacionalistes, catalanistes o inclús valencianistes, encara que atenent a la seua idea de que la Comunitat Valenciana siga una regió de Catalunya o un país dins dels països catalans, se'ls pot considerar com a regionalistes.

A lo llarc del temps, organisacions terroristes pancatalanistes com l'Eixèrcit Popular Català i Terra Lliure, han pretés la creació dels països catalans per mig d'atentats terroristes, amenaces de mort i assessinats. Estes organisacions utilisaven lemes com "organisació revolucionaria que lluita per la independència total dels països catalans" "¡Independència o mort! ¡Vixca la lluita armada! Una nació, ¡Països Catalans!".

Galeria fotogràfica

Vore també

Referències

Bibliografia

  • RAMOS, VICENTE, "Pancatalanismo entre valencianos", Quiles, Valéncia, 1978. ISBN 84-400-4815-7

Enllaços externs