| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{en desenroll}} | + | {{Història de la Comunitat Valenciana}} |
| | | | |
| − | == Época antigua ==
| + | [[Archiu:guerrero de Mogente.jpg|thumb|right|150px|El [[guerrer de Moixent]], escultura iberica contestana del sigle IV o V a. C.]] |
| − | [[Archiu:guerrero de Mogente.jpg|thumb|right|150px|El guerrero de [[Mogente]], escultura ibérica contestana del siglo IV o V a. C.]] | |
| − | === Pueblos prerromanos ===
| |
| − | {{VT|Íberos}}
| |
| − | El pueblo autóctono de la Comunidad Valenciana que se distingue frente a los posteriores colonizadores semíticos, griegos y romanos fueron los [[íbero]]s, que se consolidaron en toda la fachada mediterránea comprendida entre el sur de Francia y el este de Andalucía. Al contrario de otras partes de España, en la región no hubo presencia [[celta]].
| |
| | | | |
| − | Los íberos se dividían a su vez en diversos pueblos; en la zona sur de la Comunidad habitaban los [[contestano]]s, en el centro los [[edetano]]s, y en el norte los [[ilercavones]]. Aunque se conocen mal sus diferencias y similitudes, se sabe que estos tres pueblos íberos usaban la escritura en [[signario ibérico]] nordoriental.
| + | L''''Edat Antiga en la Comunitat Valenciana''' és la subdivisió de la ciència històrica i la periodisació del temps històric corresponent a l'[[Edat Antiga]] general i llimitada espacialment a la [[Comunitat Valenciana]]. |
| | | | |
| − | Contestanos, edetanos e ilercavones mantuvieron relaciones comerciales marítimas con [[Fenicia|fenicios]], [[Antigua Grecia|griegos]], y [[Cartago|cartagineses]], fundando los fenicios en la costa de la actual [[Guardamar del Segura]] la colonia de [[Herna]].
| + | == Pobles prerromans == |
| | + | {{VT|Ibers}} |
| | + | El poble autòcton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] foren els [[ibers]], que se consolidaren en tota la fachada mediterrànea compresa entre el sur de França i l'est d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regió no hi hagué presència [[celta]]. |
| | | | |
| − | === La etapa romana === | + | Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els [[contestan]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en [[signari iberic]] nort-oriental. |
| | + | |
| | + | Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en [[Fenicia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartago|cartaginesos]], fundant els fenicis en la costa de l'actual [[Guadamar de la Segura]] la colonia de [[Herna]]. |
| | + | |
| | + | == L'etapa romana == |
| | {{VT|Hispania romana}} | | {{VT|Hispania romana}} |
| − | Según el ''tratado del Ebro'' firmado entre Roma y Cartago en el [[226 a. C.|226 a. C.]], las dos potencias mediterráneas se repartieron sus zonas de influencia respectivamente al norte y al sur del [[río Ebro]]. Con la fundación de [[Carthago Nova]] (Cartagena) por los púnicos en el [[227 a. C.|227 a. C.]], comienza una colonización progresiva cartaginesa del levante peninsular.
| + | Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en l'any [[226 a. C.|226 a. C.]], les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebre]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] ([[Cartagena]]) pels púnics en l'any [[227 a. C.|227 a. C.]], escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular. |
| − | [[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Primera división de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincias: [[Hispania Citerior|Citerior]] y [[Hispania Ulterior|Ulterior]]]]
| |
| − | [[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|División provincial de [[César Augusto|Augusto]]]]
| |
| − | [[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|right|175px|División provincial de [[Diocleciano]] en [[298]].]]
| |
| − | El ataque cartaginés en el [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciudad íbera de [[Sagunto]], aliada de la colonia griega de [[Marsella|Massilia]] e indirectamente de Roma, fue el pretexto que sirvió de desencadenante para la [[Segunda Guerra Púnica]] entre cartagineses y [[Imperio romano|romanos]]. Hispania se convirtió en uno de los teatros de las operaciones militares, lo que provocó que las tribus locales debiesen de pronunciarse como aliadas de una u otra potencia, mientras que se producía por primera vez la llegada de tropas romanas a Hispania y, tras la victoria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], todo el litoral mediterráneo acabó sometido a la autoridad militar de [[República romana|Roma]].
| |
| | | | |
| − | Bajo el dominio romano, los íberos se fueron integrando paulatinamente en la nueva organización política, económica y social y adquiriendo el [[latín]] como lengua; no existe constancia de revueltas indígenas como las que hubo en otras zonas íberas de España. La fundación, en el año 138 a. C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], siendo [[cónsul romano]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], dio origen a la ciudad de [[Valencia]], mientras que la colonia íbera de ''[[Historia de Elche|Hélike]]'' fue ocupada y rebautizada como [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27 a. C; estas dos fueron las únicas colonias romanas en la Comunidad.
| + | [[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|left|175px|Primera divisió de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior|Citerior]] i [[Hispania Ulterior|Ulterior]].]] |
| | + | [[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Divisió provincial d'[[Cesar August|August]].]] |
| | + | [[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|left|175px|Divisió provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]] |
| | + | L'atac cartagines en l'any [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella|Massilia]] i indirectament de [[Roma]], fon el pretext que serví de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de [[Republica romana|Roma]]. |
| | | | |
| − | Las ansias de la población autóctona de conseguir títulos romanos, tanto para las personas como para las ciudades, llevó a la división de la sociedad en clases. Las primeras ciudades en conseguir estatus jurídicos importantes fueron: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elche]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Liria]]), ''Lucentum'' (anteriormente ''Leucant'', [[Alicante]]), ''Saetabis Augusta '' (anteriormente ''Sitib'', [[Játiva]]) y ''[[Dianium]]'' ([[Denia]]). A pesar de ello, las subdivisiones administrativas romanas de la [[Tarraconensis]] respetaron, en cierta medida, la anterior presencia territorial íbera de cada respectiva tribu, con las gobernaciones de [[Edetania]], [[Contestania]], e [[Ilercavonia]].
| + | Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el [[llatí]] com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any [[138 a. C.]] de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valéncia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en l'any [[27 a. C.]]; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat. |
| | | | |
| | + | Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Dénia]]). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'[[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]]. |
| | + | |
| | {{Regne de Valéncia}} | | {{Regne de Valéncia}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]] |