Diferència entre les revisions de "Sagunt"

|superfície = 132 km²

|altitut =49 msnm

|gentilici = saguntí/na

|llengua = [[Valencià]]

|còdic_postal = 46500, 46520, 46529

|notes =

}}

==Geografia==

===Localitats llimitrofes===

===De l'antiga Arse a Saguntum===

En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.

Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).

En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].

Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.

Antonio José Cavanilles  

Fon en Sagunt a on, en [[decembre]] de l'any [[1874]], es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].

A principis del [[sigle XX]] es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.

La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.

En el núcleu històric de Sagunt és comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà és la llengua predominant.

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

|-

|}

==Economia==

==Monuments==

[[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]]

==Festes locals==

== Vore també ==

== Referències ==

<references />

{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]