Diferència entre les revisions de "Cuba" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostra una edició intermija d'un usuari)

Llínea 19:

|dirigents_noms = [[Raúl Castro]]<br />[[Miquel Díaz-Canel]]<br />[[Raúl Castre]]

|fundacio = [[Independencia]] dels [[Estats Units d'America]]

|fundaciónfechas = [[20 de maig]] de [[1902]], a les 12:00 hora local.<ref>Empero, en virtut de l'anticonstitucional [[Esmena Platt]] imposta pels [[Estats Units d'America]] als Constituents de 1901, condicio ''sine qua non'' els [[Estats Units d'America]] retindrien Cuba de manera indefinida, els [[Estats Units d'America]] usurparen part de la sobirania, a l'adjudicar-se, entre atres coses, 1. la tutela politica de l'Estat cuba, 2. el poder intervindre militarment, inclús, dins dels assunts interns de la nacio, 3. el poder d'apropiar-se en calitat d'arrendament perpetu de sol nacional, i a l'impondre relacions comercials preferents entre abdos nacions, que garantisaven el benefici de la part estatunidenc. La [[Illa de Pins]], hui nomenada [[Illa de la Joventut]], fon extorsivamente retinguda pels [[Estats Units d'America]], que intercanvià la reintegrament de l'illa a la sobirania cubana en un tractat que buscà perpetuar els privilegis que impongué a través de la [[Esmena Platt]], despuix que la [[Constitucio de 1901]] fora substituida. Els [[Estats Units d'America]] justificaren formalment este procedir per l'associacio del territori de la [[Republica de Cuba]] exclusivament a la [[Illa de Cuba]], desconeixent (o negant tacitament) que el domini i la sobirania distints i certs de Cuba, des de l'epoca colonial, s'estenia sobre un complex geografic: el [[archipelec cuba]]. [[Estats Units d'America]] adquirix Cuba de [[Espanya]] el [[10 de decembre]] de [[1898]], data en la que Cuba passa a ser, com les restants colonies espanyoles en America i en el Pacific, [[Territori dels Estats Units d'America]], en virtut del [[Tractat de Pariu, de 1898]], en la condicio expressa de proveir lo necessari per a l'independència d'estes; de Cuba, en particular. Des d'este punt de vista, esta independència a miges, en lo territorial i en lo politic, fon una violacio del [[Tractat de Pariu, de 1898]], que entre, atres defectes, desconeix a la [[Republica de Cuba en Armes]] i manifesta l'inici d'una nova fase d'expansio imperialiste dels [[Estats Units d'America]].</ref>

|fundaciónfechas = [[20 de maig]] de [[1902]], a les 12:00 hora local.<ref>Empero, en virtut de l'anticonstitucional [[Esmena Platt]] imposta pels [[Estats Units d'America]] als Constituents de 1901, condicio ''sine qua non'' els [[Estats Units d'America]] retindrien Cuba de manera indefinida, els [[Estats Units d'America]] usurparen part de la sobirania, a l'adjudicar-se, entre atres coses, 1. la tutela politica de l'Estat cuba, 2. el poder intervindre militarment, inclús, dins dels assunts interns de la nacio, 3. el poder d'apropiar-se en calitat d'arrendament perpetu de sol nacional, i a l'impondre relacions comercials preferents entre abdos nacions, que garantisaven el benefici de la part estatunidenc. L'[[Illa de Pins]], hui nomenada [[Illa de la Joventut]], fon extorsivamente retinguda pels [[Estats Units d'America]], que intercanvià la reintegrament de l'illa a la sobirania cubana en un tractat que buscà perpetuar els privilegis que impongué a través de la [[Esmena Platt]], despuix que la [[Constitucio de 1901]] fora substituida. Els [[Estats Units d'America]] justificaren formalment este procedir per l'associacio del territori de la [[Republica de Cuba]] exclusivament a la [[Illa de Cuba]], desconeixent (o negant tacitament) que el domini i la sobirania distints i certs de Cuba, des de l'epoca colonial, s'estenia sobre un complex geografic: el [[archipelec cuba]]. [[Estats Units d'America]] adquirix Cuba de [[Espanya]] el [[10 de decembre]] de [[1898]], data en la que Cuba passa a ser, com les restants colonies espanyoles en America i en el Pacific, [[Territori dels Estats Units d'America]], en virtut del [[Tractat de Pariu, de 1898]], en la condicio expressa de proveir lo necessari per a l'independència d'estes; de Cuba, en particular. Des d'este punt de vista, esta independència a miges, en lo territorial i en lo politic, fon una violacio del [[Tractat de Pariu, de 1898]], que entre, atres defectes, desconeix a la [[Republica de Cuba en Armes]] i manifesta l'inici d'una nova fase d'expansio imperialiste dels [[Estats Units d'America]].</ref>

|superfície =110 860

|superfície_lloc = 105

Llínea 53:

|notas= ¹Els valors són estimats per [[The World Factbook]]

}}

La '''Republica de Cuba''' es un país assentat en un [[archipèlec]] del [[mar de les Antillas]], també conegut com [[mar Carip]]. La seua illa principal, coneguda com '''Illa de Cuba''', es la més gran de les [[Antillas Majors]] i té orige [[Orogénesis|orogènic]]. També formen part de l'archipèlec la [[Illa de la Joventut]] i una multitut de [[cayo]]s o ~~menudes~~ illes que rodegen a les abans mencionades, entre estos cayos destaquen: [[Cayo Coco]], [[Cayo Guillem]], [[Cayo Llarc del Sur]], Cayo Jutía, entre atres. Al nort se troben [[Estats Units]] i [[Bahames]], a l'oest [[Mèxic]], al sur les [[Illes Caima]] i [[Jamaica]] i al surest l'illa [[L'Espanyola]].

La '''Republica de Cuba''' es un país assentat en un [[archipèlec]] del [[mar de les Antillas]], també conegut com [[mar Carip]]. La seua illa principal, coneguda com '''Illa de Cuba''', es la més gran de les [[Antillas Majors]] i té orige [[Orogénesis|orogènic]]. També formen part de l'archipèlec la [[Illa de la Joventut]] i una multitut de [[cayo]]s o chicotetes illes que rodegen a les abans mencionades, entre estos cayos destaquen: [[Cayo Coco]], [[Cayo Guillem]], [[Cayo Llarc del Sur]], Cayo Jutía, entre atres. Al nort se troben [[Estats Units]] i [[Bahames]], a l'oest [[Mèxic]], al sur les [[Illes Caima]] i [[Jamaica]] i al surest l'illa [[L'Espanyola]].

Cuba ocupa el lloc 51 en l'«Index de desenroll huma» elaborat per l'[[Organisacio de les Nacions Unides]] (el quart entre els paísos [[Latinoamérica|latinoamericans]], despuix de [[Chile]], [[Argentina]] i [[Uruguai]]).<ref>Cf. [http://hdr.undp.org/en/mija/HDR_2009_ES_Complete.pdf Informe sobre desenroll huma, 2009], pág. 157.</ref>

Llínea 342:

En [[1959]], el Govern Revolucionari escomençà a promulgar una série de decrets polemics que finalment portarien a l'eliminacio total del gran i mijana [[propietat privada]], garantisant propietat nomes sobre immobles particulars, bienes de caracter personal i chicotets negocis que no apareixen reflectits clarament en la [[Constitucio cubana de 1976|constitucio de 1976]], pero que se permet tindre als cubans, açò sempre que no excedixquen certa cantitat de bienes dictada pel govern.<ref>[http://www.cuba.cu/govern/cuba.htm Constitucio de la Republica de Cuba]</ref> El [[17 de maig]] de [[1959]] s'aprovà la llei de [[reforma agraria]] i de creacio del [[Institut Nacional de Reforma Agraria (Cuba)|Institut Nacional de la Reforma Agraria]] (INRA) que se convertiria en el basament llegal per a la 1ra<ref>[http://www.rhc.cu/espanol/agricultura/exclusives/reforma%20agraria.htm llei de reforma agraria]</ref> i la [[segona|Segona Llei de Reforma Agraria de Cuba]]. S'obri llavors un procés d'expropiacions i nacionalisacions que afectaren fortament a la classe alta i a les empreses NULLes. Aço fon mal rebut pel govern estatunidenc, que inclús des d'abans del triumfo escomençà a tindre la seua [[Diferendo Estats Units-Cuba|diferendo]] en la lluita cubana.<ref>[http://www.cubaminrex.cu/Actualitat/2004/Diplomacia%20y%20Revoluci%F3n.htm Diplomacia i Revolucio.]</ref><ref>[http://www.invasor.cu/sistema/pagines/default.asp?id=16-08-2007Profundiza%20Fidel%20Castro%20en%20el%20diferendo%20Estados%20Unidos%20Cuba Profundisa Fidel Castre en el Diferendo Estats Units-Cuba.]</ref> Simultaneament els sectors més conservadors en el govern (Mirà Cardona, Urrutia, López Fresquet) foren reemplaçats, al mateix temps que casi tota la classe alta propietaria de les plantacions i ingenis sucrers i un considerable sector de la classe mija abandonaven el país i s'instalaven principalment en [[Miami]].

Mes d'un millo de cubans han emigrat de Cuba des d'eixe moment; la gran majoria d'ells s'han establit en el sur de [[Florida]] (Miami, [[Hialeah]]) i [[New Jersei]], mentres atres preferiren [[Espanya]] i Veneçuela. També existixen ~~menudes~~ comunitats en moltes atres parts del mon.

Mes d'un millo de cubans han emigrat de Cuba des d'eixe moment; la gran majoria d'ells s'han establit en el sur de [[Florida]] (Miami, [[Hialeah]]) i [[New Jersei]], mentres atres preferiren [[Espanya]] i Veneçuela. També existixen chicotetes comunitats en moltes atres parts del mon.

[[Archiu:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|300px|El [[Che Guevara]] s'entrevista en els intelectuals francesos [[Simone de Beauvoir]] i [[Jean-Paul Sartre]].]]

@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 |dirigents_noms = [[Raúl Castro]]<br />[[Miquel Díaz-Canel]]<br />[[Raúl Castre]]
 |fundacio = [[Independencia]] dels [[Estats Units d'America]]
-|fundaciónfechas = [[20 de maig]] de [[1902]], a les 12:00 hora local.<ref>Empero, en virtut de l'anticonstitucional [[Esmena Platt]] imposta pels [[Estats Units d'America]] als Constituents de 1901, condicio ''sine qua non'' els [[Estats Units d'America]] retindrien Cuba de manera indefinida, els [[Estats Units d'America]] usurparen part de la sobirania, a l'adjudicar-se, entre atres coses, 1. la tutela politica de l'Estat cuba, 2. el poder intervindre militarment, inclús, dins dels assunts interns de la nacio, 3. el poder d'apropiar-se en calitat d'arrendament perpetu de sol nacional, i a l'impondre relacions comercials preferents entre abdos nacions, que garantisaven el benefici de la part estatunidenc. La [[Illa de Pins]], hui nomenada [[Illa de la Joventut]], fon extorsivamente retinguda pels [[Estats Units d'America]], que intercanvià la reintegrament de l'illa a la sobirania cubana en un tractat que buscà perpetuar els privilegis que impongué a través de la [[Esmena Platt]], despuix que la [[Constitucio de 1901]] fora substituida. Els [[Estats Units d'America]] justificaren formalment este procedir per l'associacio del territori de la [[Republica de Cuba]] exclusivament a la [[Illa de Cuba]], desconeixent (o negant tacitament) que el domini i la sobirania distints i certs de Cuba, des de l'epoca colonial, s'estenia sobre un complex geografic: el [[archipelec cuba]]. [[Estats Units d'America]] adquirix Cuba de [[Espanya]] el [[10 de decembre]] de [[1898]], data en la que Cuba passa a ser, com les restants colonies espanyoles en America i en el Pacific, [[Territori dels Estats Units d'America]], en virtut del [[Tractat de Pariu, de 1898]], en la condicio expressa de proveir lo necessari per a l'independència d'estes; de Cuba, en particular. Des d'este punt de vista, esta independència a miges, en lo territorial i en lo politic, fon una violacio del [[Tractat de Pariu, de 1898]], que entre, atres defectes, desconeix a la [[Republica de Cuba en Armes]] i manifesta l'inici d'una nova fase d'expansio imperialiste dels [[Estats Units d'America]].</ref>
+|fundaciónfechas = [[20 de maig]] de [[1902]], a les 12:00 hora local.<ref>Empero, en virtut de l'anticonstitucional [[Esmena Platt]] imposta pels [[Estats Units d'America]] als Constituents de 1901, condicio ''sine qua non'' els [[Estats Units d'America]] retindrien Cuba de manera indefinida, els [[Estats Units d'America]] usurparen part de la sobirania, a l'adjudicar-se, entre atres coses, 1. la tutela politica de l'Estat cuba, 2. el poder intervindre militarment, inclús, dins dels assunts interns de la nacio, 3. el poder d'apropiar-se en calitat d'arrendament perpetu de sol nacional, i a l'impondre relacions comercials preferents entre abdos nacions, que garantisaven el benefici de la part estatunidenc. L'[[Illa de Pins]], hui nomenada [[Illa de la Joventut]], fon extorsivamente retinguda pels [[Estats Units d'America]], que intercanvià la reintegrament de l'illa a la sobirania cubana en un tractat que buscà perpetuar els privilegis que impongué a través de la [[Esmena Platt]], despuix que la [[Constitucio de 1901]] fora substituida. Els [[Estats Units d'America]] justificaren formalment este procedir per l'associacio del territori de la [[Republica de Cuba]] exclusivament a la [[Illa de Cuba]], desconeixent (o negant tacitament) que el domini i la sobirania distints i certs de Cuba, des de l'epoca colonial, s'estenia sobre un complex geografic: el [[archipelec cuba]]. [[Estats Units d'America]] adquirix Cuba de [[Espanya]] el [[10 de decembre]] de [[1898]], data en la que Cuba passa a ser, com les restants colonies espanyoles en America i en el Pacific, [[Territori dels Estats Units d'America]], en virtut del [[Tractat de Pariu, de 1898]], en la condicio expressa de proveir lo necessari per a l'independència d'estes; de Cuba, en particular. Des d'este punt de vista, esta independència a miges, en lo territorial i en lo politic, fon una violacio del [[Tractat de Pariu, de 1898]], que entre, atres defectes, desconeix a la [[Republica de Cuba en Armes]] i manifesta l'inici d'una nova fase d'expansio imperialiste dels [[Estats Units d'America]].</ref>
 |superfície =110&nbsp;860
 |superfície_lloc = 105
@@ Llínea 53: / Llínea 53: @@
 |notas= ¹Els valors són estimats per [[The World Factbook]]
 }}
-La '''Republica de Cuba''' es un país assentat en un [[archipèlec]] del [[mar de les Antillas]], també conegut com [[mar Carip]]. La seua illa principal, coneguda com '''Illa de Cuba''', es la més gran de les [[Antillas Majors]] i té orige [[Orogénesis|orogènic]]. També formen part de l'archipèlec la [[Illa de la Joventut]] i una multitut de [[cayo]]s o menudes illes que rodegen a les abans mencionades, entre estos cayos destaquen: [[Cayo Coco]], [[Cayo Guillem]], [[Cayo Llarc del Sur]], Cayo Jutía, entre atres. Al nort se troben [[Estats Units]] i [[Bahames]], a l'oest [[Mèxic]], al sur les [[Illes Caima]] i [[Jamaica]] i al surest l'illa [[L'Espanyola]].
+La '''Republica de Cuba''' es un país assentat en un [[archipèlec]] del [[mar de les Antillas]], també conegut com [[mar Carip]]. La seua illa principal, coneguda com '''Illa de Cuba''', es la més gran de les [[Antillas Majors]] i té orige [[Orogénesis|orogènic]]. També formen part de l'archipèlec la [[Illa de la Joventut]] i una multitut de [[cayo]]s o chicotetes illes que rodegen a les abans mencionades, entre estos cayos destaquen: [[Cayo Coco]], [[Cayo Guillem]], [[Cayo Llarc del Sur]], Cayo Jutía, entre atres. Al nort se troben [[Estats Units]] i [[Bahames]], a l'oest [[Mèxic]], al sur les [[Illes Caima]] i [[Jamaica]] i al surest l'illa [[L'Espanyola]].
 Cuba ocupa el lloc 51 en l'«Index de desenroll huma» elaborat per l'[[Organisacio de les Nacions Unides]] (el quart entre els paísos [[Latinoamérica|latinoamericans]], despuix de [[Chile]], [[Argentina]] i [[Uruguai]]).<ref>Cf. [http://hdr.undp.org/en/mija/HDR_2009_ES_Complete.pdf Informe sobre desenroll huma, 2009], pág. 157.</ref>
@@ Llínea 342: / Llínea 342: @@
 En [[1959]], el Govern Revolucionari escomençà a promulgar una série de decrets polemics que finalment portarien a l'eliminacio total del gran i mijana [[propietat privada]], garantisant propietat nomes sobre immobles particulars, bienes de caracter personal i chicotets negocis que no apareixen reflectits clarament en la [[Constitucio cubana de 1976|constitucio de 1976]], pero que se permet tindre als cubans, açò sempre que no excedixquen certa cantitat de bienes dictada pel govern.<ref>[http://www.cuba.cu/govern/cuba.htm Constitucio de la Republica de Cuba]</ref> El [[17 de maig]] de [[1959]] s'aprovà la llei de [[reforma agraria]] i de creacio del [[Institut Nacional de Reforma Agraria (Cuba)|Institut Nacional de la Reforma Agraria]] (INRA) que se convertiria en el basament llegal per a la 1ra<ref>[http://www.rhc.cu/espanol/agricultura/exclusives/reforma%20agraria.htm llei de reforma agraria]</ref> i la [[segona|Segona Llei de Reforma Agraria de Cuba]]. S'obri llavors un procés d'expropiacions i nacionalisacions que afectaren fortament a la classe alta i a les empreses NULLes. Aço fon mal rebut pel govern estatunidenc, que inclús  des d'abans del triumfo escomençà a tindre la seua [[Diferendo Estats Units-Cuba|diferendo]] en la lluita cubana.<ref>[http://www.cubaminrex.cu/Actualitat/2004/Diplomacia%20y%20Revoluci%F3n.htm Diplomacia i Revolucio.]</ref><ref>[http://www.invasor.cu/sistema/pagines/default.asp?id=16-08-2007Profundiza%20Fidel%20Castro%20en%20el%20diferendo%20Estados%20Unidos%20Cuba Profundisa Fidel Castre en el Diferendo Estats Units-Cuba.]</ref> Simultaneament els sectors més conservadors en el govern (Mirà Cardona, Urrutia, López Fresquet) foren reemplaçats, al mateix temps que casi tota la classe alta propietaria de les plantacions i ingenis sucrers i un considerable sector de la classe mija abandonaven el país i s'instalaven principalment en [[Miami]].
-Mes d'un millo de cubans han emigrat de Cuba des d'eixe moment; la gran majoria d'ells s'han establit en el sur de [[Florida]] (Miami, [[Hialeah]]) i [[New Jersei]], mentres atres preferiren [[Espanya]] i Veneçuela. També existixen menudes comunitats en moltes atres parts del mon.
+Mes d'un millo de cubans han emigrat de Cuba des d'eixe moment; la gran majoria d'ells s'han establit en el sur de [[Florida]] (Miami, [[Hialeah]]) i [[New Jersei]], mentres atres preferiren [[Espanya]] i Veneçuela. També existixen chicotetes comunitats en moltes atres parts del mon.
 [[Archiu:Beauvoir Sartre - Che Guevara -1960 - Cuba.jpg|thumb|300px|El [[Che Guevara]] s'entrevista en els intelectuals francesos [[Simone de Beauvoir]] i [[Jean-Paul Sartre]].]]