Diferència entre les revisions de "República Democràtica del Congo"
m →Idiomes |
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
||
| Llínea 96: | Llínea 96: | ||
Ademés del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius. | Ademés del paternalisme dels belgues, hi havia una espècie d' "[[Apartheid]]", ya que existien numeroses llimitacions i restriccions sobre els natius. | ||
En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que " | En [[1952]], el [[governador General]] Léon Antoine Marie Petillon va escriure al secretari Colonial, exponent que si no es prenien mides per a millorar la situació en el Congo, [[Bèlgica]] perdria la seua colònia més rica, proponia otorgar-li a la població nativa majors drets civils, inclòs el dret al vot. El govern belga es va opondre ad esta proposta, alegant que "a soles desestabilisaria la regió". En [[Bèlgica]], alguns diputats volien incorporar el Congo al Regne de Bèlgica, d'esta manera els natius congolesos es convertirien en ciutadans belgues, i per tant tindrien plens drets civils en [[Bèlgica]]. | ||
No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa. | No obstant, [[Bèlgica]] no estava interessada en la seua colònia, i el govern mai tingué una visió estratègica a llarc determini sobre el Congo. No obstant, es van introduir alguns canvis polítics interns, pero estos resultaven complicats per rivalitats ètniques entre la població nativa. | ||
| Llínea 336: | Llínea 336: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
[[Image:Congo dem demographie.png|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]] | [[Image:Congo dem demographie.png|thumb|Evolución demogràfica del Congo, R.D. entre 1961 i 2003.]] | ||
La majoria dels 250 grups ètnics han sigut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero | La majoria dels 250 grups ètnics han sigut registrats i catalogats. El poble més numerós és el dels [[Imperi Kongo|kongo]], els [[Luba (ètnia)|luba]] i els [[Mongo]]. Es parlen al voltant de 700 idiomes locals i dialectes. En [[1960]] es va independisar de [[Bèlgica]], els idiomes oficials de la República Democràtica del Congo haurien de ser l'[[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]] i [[Idioma francés|francés]], pero a soles est últim ha conseguit eixe estatus. Per la seua banda, el [[lingala]] és usat com [[llengua franca]]. | ||
Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Iglésia kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'iglésia de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa). | Aproximadament el 80% de la població és [[Cristianisme|cristiana]], predominantment [[Catolicisme|catòlica]]. Molts dels no cristians es mantenen aferrats a les seues tradicions religioses i sectes sincrètiques. Les religions tradicionals engloben conceptes com el [[monoteisme]], [[animisme]], [[vitalisme]], devoció espiritual i ancestral, [[bruixeria]] i [[fetilleria]] i varien generalment entre els grups ètnics; cap està formalisada. Les sectes sincrètiques a sovint fonen el cristianisme en creences i rituals tradicionals. La més popular d'estes sectes, el [[Iglésia kimbanguista|kimbanguisme]], fon vist com una amenaça per al domini colonial i fon prohibida pels belgues. El kimbanguisme, oficialment "l'iglésia de [[Crist]] en la Terra pel profeta [[Simon Kimbangu]]," ara té al voltant de 3 millons de membres, principalment entre els bakongo de [[Bas-Congo]] (Kinshasa). | ||
| Llínea 364: | Llínea 364: | ||
== Idiomes == | == Idiomes == | ||
Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, | Hi ha un estimat de 242 llengües parlades en el Congo, R.D. de totes elles, a soles 4 posseïxen l'estatus de llengua nacional: el [[kikongo]], el [[lingala]], el [[tshiluba]] i el [[swahili]]. | ||
El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest. | El lingala fon establit com a llengua oficial de l'eixèrcit baix la dictadura de Mobutu, pero, des que l'eixèrcit es va rebelar, també s'usa el Swahili en l'Oest. | ||