Diferència entre les revisions de "Guerra Civil Espanyola" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 51:

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Des de [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de el restant dels països d'Europa, llastrava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.

Des de l'any [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de el restant dels països d'Europa, llastrava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquisme|cacics]] i l'Iglésia; uns burócrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolució|revolucionaries]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fora molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

@@ Llínea 51: / Llínea 51: @@
 Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.
-Des de [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de el restant dels països d'Europa, llastrava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.
+Des de l'any [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de el restant dels països d'Europa, llastrava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.
 Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquisme|cacics]] i l'Iglésia; uns burócrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolució|revolucionaries]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fora molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />