Diferència entre les revisions de "Ademús" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 158:

*'''Casa de la Cultura'''. Se tracta d'un edifici històric construït en la década de 1920, el Café-Teatre ''L'Unió'', conegut popularment com ''La Societat'', puix la seua edificació va ser promoguda per veïns vinculats al republicanisme. En l'actualitat és un centre multiusos que acollix, entre atres organismes, l'Institut Cultural i d'Estudis del [[Racó d'Ademús]], la Biblioteca Municipal i la [http://www.competic.es/empresa_496_sociedad_musical_de_ademuz.html Societat Musical]. La seua sala teatral, digna mostra d'arquitectura del [[ferro]], acollix també diversos events, com carnestoltes, festes, encontres, concerts, cine i teatre.

*'''Sala de Exposicions Temporals'''. Estajada en l'edifici de l'antiga Presó Municipal del [[sigle XVI]].

~~== Gastronomia ==~~

La gastronomia ademusera conta en plats tradicionals tan populars i contundents com les celebèrrimes ''[[gaches]] '' (fetes en farina de dacsa), les ''almortas'', el ''empedrado'' o el ''puchero'', tendents a fer més llaugers els rigorosos hiverns d'estes terres. En ells el protagonista sol ser la carn de porc o els seus derivats, animal que antany cebaven els veïns i el seu sacrifici se convertia en el major event hivernal en les cases, propenc a lo festiu. Essencials en l'economia familiar en el passat, els variats productes derivats del porc, especialment el pernil i diversos embotits locals, seguixen elaborant-se en l'actualitat en els mateixos mètodos que antigament.

L'abundant ''armela'', cultivada en grans extensions de secà, també proporciona gran varietat de [[torró]] tradicionals o el típic [[alajú|''alajuz'']], dolç d'orige àrap elaborat en [[mel]], [[pa]] rallat i [[armela]].

~~L'exquisita '''poma d'Ademús''', molt apreciada en els mercats, els codonys i atres frutes de la fèrtil vega del Turia són usats en una rica i variada rebosteria tradicional.~~

== Festes i tradicions populars ==

@@ Llínea 158: / Llínea 158: @@
 *'''Casa de la Cultura'''. Se tracta d'un edifici històric construït en la década de 1920, el Café-Teatre ''L'Unió'', conegut popularment com ''La Societat'', puix la seua edificació va ser promoguda per veïns vinculats al republicanisme. En l'actualitat és un centre multiusos que acollix, entre atres organismes, l'Institut Cultural i d'Estudis del [[Racó d'Ademús]], la Biblioteca Municipal i la [http://www.competic.es/empresa_496_sociedad_musical_de_ademuz.html Societat Musical]. La seua sala teatral, digna mostra d'arquitectura del [[ferro]], acollix també diversos events, com carnestoltes, festes, encontres, concerts, cine i teatre.
 *'''Sala de Exposicions Temporals'''. Estajada en l'edifici de l'antiga Presó Municipal del [[sigle XVI]].
-== Gastronomia ==
-La gastronomia ademusera conta en plats tradicionals tan populars i contundents com les celebèrrimes ''[[gaches]] '' (fetes en farina de dacsa), les ''almortas'', el ''empedrado'' o el ''puchero'', tendents a fer més llaugers els rigorosos hiverns d'estes terres. En ells el protagonista sol ser la carn de porc o els seus derivats, animal que antany cebaven els veïns i el seu sacrifici se convertia en el major event hivernal en les cases, propenc a lo festiu. Essencials en l'economia familiar en el passat, els variats productes derivats del porc, especialment el pernil i diversos embotits locals, seguixen elaborant-se en l'actualitat en els mateixos mètodos que antigament.
-L'abundant ''armela'', cultivada en grans extensions de secà, també proporciona gran varietat de [[torró]] tradicionals o el típic [[alajú|''alajuz'']], dolç d'orige àrap elaborat en [[mel]], [[pa]] rallat i [[armela]].
-L'exquisita '''poma d'Ademús''', molt apreciada en els mercats, els codonys i atres frutes de la fèrtil vega del Turia són usats en una rica i variada rebosteria tradicional.
 == Festes i tradicions populars ==