Diferència entre les revisions de "Guatemala"
m →Musica |
|||
| Llínea 1154: | Llínea 1154: | ||
* [[Humberto Akabal]], Poeta | * [[Humberto Akabal]], Poeta | ||
=== | === Música === | ||
{{AP|Musica de Guatemala}} | {{AP|Musica de Guatemala}} | ||
La | La música en la vida dels Miules i de les etnies indigenes que habitaven [[Mesoamérica]] a inicis del [[segle XVI]] està documentada en vestigis arqueologics com gots policromats i atres artefactes ceramics. A partir de la presencia dels espanyols en [[1524]] s'introduix la música lliturgica [[europea]] com part de la [[religió católica]]. Se porten llibres manuscrits de [[cant gregoria|cant lliturgic gregoria]] per a la musica de les [[hores canoniques]] que estructuren el temps. | ||
Els principals [[compositor]]són de l'epoca del [[Renaiximent]] en Guatemala són [[Hernando Franc]], [[Pere Bermúdez]] i [[Gaspar Fernández]]. El [[segle XVII]] introduix el [[barroc]] en la pràctica de la [[nadalenca]] en idiomes vernaculs i l'acompanyament instrumental de violins i baix continu, este últim a càrrec de [[Vihuela mexicana|vihuela]], [[arpa]], [[clavecín]], [[Orgue (instrument musical)|orgue]] i els instruments del baix com el [[violo]] i el [[baixo]]. En el segle XVIII el barroc musical guatemaltec aplegà a un notable floriment en la música de [[Manuel Josep de Quirós]] i [[Rafael Antoni Castellans]], cuyos discipuls i oficials de capella [[Pere Nolasco Estrada Aristondo]] i Vicent Sáenz porten eixa herencia fins el [[segle XIX]]. El primer [[compositor]] en abordar les formes grans instrumentals, no solament en Guatemala sino en tota [[America]], és [[Josep Eulalio Samayoa]], autor de música sacra, peces instrumentals com tocates i divertimentos, aixina com diverses [[simfonia]]s. Entre els compositors que seguixen eixa escola destacaren Benet Sáenz fill, [[Josep Escolastic Andrino]] i [[Indalecio Castre]]. | |||
En el camp de la | A finals del [[segle XIX]] s'enfortix el sistema de les bandes militars en protagonistes com [[Emili Dressner]], [[Germa Alcantera]], [[Fabià Rodríguez]] i [[Rafael Álvarez Ovalle]]. Se desenrolla la música pianística en virtuosos com [[Lluïs Felip Aries]] i [[Hercula Alvarado]], formats en [[Italia]], quins a la seua volta formaren a [[Alfret Wyld]] i [[Rafael Vásquez]], entre molts atres [[pianiste]]s [[compositor]]es. La [[marimba]] és ampliada gracies a l'invent de [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat en Quetzaltenango, convertint-se en l'instrument cromatic capaç de tocar sense llimitacions la música llaugera de l'epoca, fins llavors llimitada al [[piano]]. L'exploració de la musica autoctona és abordada per [[Jesus Castell]] i el seu germa [[Ricardo Castell]]. | ||
Entre les agrupacions classiques de l'actualitat sobreixen el Cor Nacional i l'Orquesta Simfonica Nacional, que han segut subsidiados per recursos estatals des de [[1945]]. Atres orquestes professionals adscrites a les universitats privades són l'Orquesta Classica i la [[Orquesta Millennium]] dirigida pel compositor i musicolec [[Dieter Lehnhoff]], qui inicià i portà a veta el | |||
rescat i la divulgació de la música guatemalteca de totes les epoques. En l'àmbit de la música popular, la [[marimba]] fon declarada instrument nacional; en l'Associació Guatemalteca d'Autors i Compositors hi ha varis cents de socis que són compositors de música popular marimbística. | |||
En el camp de la música llaugera i popular destacaren cantautors com [[Pasture Pérez]], autor del vals cançó [[Lluna de Xelajú]], cuyo eixemple fon seguit per numerosos cantautors. L'adveniment de la [[ràdio]] i la [[televisió]] fomentà la cançó romantica latinoamericana de tall sentimental, en diversos representants com [[Elizabeth de Guatemala]], [[Gustau Adolf Palma]], Joan de Deu Quezada i Tanya Zea guanyadora del segon lloc en el festival OTI [[1974]]. Igualment s'observa activitat de musics pop com el cantautor [[Ricardo Arjona]] i cantants jovens com el guanyador de la segona edició de Latin American Idol [[Carles Penya (cantant)|Carles Penya]], [[Shery]], aixina com Gaby Moreno, que ha triumfat en Els Angels com cantant de blues i jazz. El moviment de roc fon iniciat en [[1969]] per grups com Plastic Pesat, Apple Peu, Cavall Foll i atres, de les quals descendixen bandes populars com [[Alux Nahual]] i més tart el denominat "moviment dels noranta" que contava entre atres en: [[Bohemia Suburbana]], [[La Tona]], Ricardo Andrade, Divendres Vert, Radi Vella, Extincio, Raons de Canvi, Grip (banda), Planeta Panamerica, [[Legio (banda)|Legio]], més recents com [[Vent en Contra]], [[Malacates Trebol Shop]], [[El tambor de la tribu]], [[Gangster]], entre atres. En el jazz sobreeixi el grup Terrissa, que desenrollà un estil musical orientat cap a l'inclusió d'elements folclorics d'arrelada Miula, aixina com el grup de Bob Porter, el Fantasma Sandoval i grans bandes com, Ferrando Pèrez i la seua Latin Jazz Band, Jazz Train Express. | |||
=== Dansa classica === | === Dansa classica === | ||