Anar al contingut

Estrela de Belén

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estrela de Belén
Adoració dels Reis Macs, del pintor florentino Giotto (1267-1337). L'estrela de Belén apareix com un cometa sobre el chiquet. Giotto va ser testic de l'aparició del cometa Halley en 1301.

La estrela de Belén va ser, segons la tradició cristiana, l'astre que guio als Reis Macs al lloc del naiximent de Jesucristo. l'Evangelio de Mateo referix que uns macs varen vore aparéixer per l'est l'estrela de Belén, si ben el text mai aclarix si es tractava d'un planeta, una estrela, o qualsevol un atre fenomen astronòmic. De haver segut astrònoms grecs o romans, podrien haver associat esta senyal en l'estrela polar, el planeta rei, o ben Régulo, l'estrela rei. I si venien de Babilonia, ho podrien haver interpretat com el planeta Saturn (Kaiwanu). En tot cas, be podria haver-se tractat de l'estrela Siri, a la que apunten els astres del cinturó de la constelació d'Orión. Siga com siga, el text continua narrant que els macs varen interpretar que havia naixcut "el Rei dels Judeus", i que varen viajar seguint-la fins que esta es va posar sobre el lloc precís a on Jesús acabava de nàixer.

L'estrela de Belén,[1] apareix en la natividad del Evangelio de Mateo, cap 2, a on els "sabio d'Orient" (Reis Macs) són inspirats per l'estrela per a viajar a Jerusalem. Allí, es troben en el rei Herodes de Judea, i li pregunten:

¿On està el que ha naixcut Rei dels judeus? Perque hem vist la seua estrela en Orient i hem vingut a adorar-li.[2]

Herodes convoca als seus escrigues i sacerdots els qui, citant un versícul del Llibre de Miqueas, ho interpreten com una profecia de que el Mesías judeu naixeria en Belén al sur de Jerusalem. En l'intenció secreta de trobar i matar al Mesías per a preservar la seua pròpia realea, Herodes invita als sabio a retornar a la seua casa i donar-li notícies del lloc de naiximent per a anar ell mateixa a adorar-li.

L'estrela els conduïx al lloc de naiximent de Jesús en Belén, a on ho adoren i li fan regals. A continuació, els macs reben una advertència divina de no tornar a Herodes, per lo que retornen a casa per una ruta diferent.[3]


Molts cristians creuen que l'estrela va ser una senyal miraculosa. Alguns teòlecs varen afirmar que l'estrela complia una profecia, coneguda com la Profecia de l'estrela.[4] Els astrònoms han fet varis intents de relacionar l'estrela en acontenyiments celests inusuals, com una conjunció de Júpiter i Saturn o Júpiter i Venus,[5] un cometa, o una supernova.[6]

El tema és un dels favorits en els espectàculs de planetari durant la Nadal.[7] No obstant, la majoria de les fonts antigues i la tradició de l'Iglésia solen indicar que els Reis Macs varen visitar Belén algun temps despuix del naiximent de Jesús.[8] La visita se celebra tradicionalment en Epifanía (6 de giner) en el cristianisme occidental.[9]

El relat del Evangelio de Mateo descriu a Jesús en la paraula més àmplia Grec Plantilla:Lang-grc, que pot significar tant "infant" com "chiquet", en lloc de la paraula més específica per a infant, Plantilla:Lang-grc. Açò possiblement implica que ha passat algun temps des del naiximent. No obstant, la paraula Plantilla:Lang-grc també s'utilisa en l'Evangelio de Lucas específicament en relació en el naiximent de Jesús i la seua posterior presentació en el temple.[10] Herodes I mana matar a tots els bebés hebreus varons de la zona de fins a dos anys d'edat en la Matança dels Inocents.

Narrativa de Mateo

[editar | editar còdic]
Adoració dels Reis Macs, Catedral de Chartres, per Jehan de Beauce, França, XVI.

l'Evangelio de Mateo conta cóm els Reis Macs, a sovint traduïts com "hòmens sapients", pero més exactament astrólogos[11], apleguen a la cort de Herodes en Jerusalem i li parlen al rei d'una estrela que significa el naiximent del Rei dels judeus:


Herodes està "torbat", no per l'aparició de l'estrela, sino perque els Macs li han dit que ha naixcut un "rei dels judeus",[12] lo que entén que es referix al Mesías, un líder del poble judeu que la seua vinguda es creïa predita en les Escritures. Pregunta als seus consellers on naixeria el Mesías.[13] Ells responen Belén, lloc de naiximent del rei David, i citen al profeta Micah.[nb 1] El rei transmet esta informació als Reis Macs..[14]

En un somi, se'ls advertix que no retornen a Jerusalem, per lo que partixen cap al seu propi país per una atra ruta.[15] Quan Herodes es dona conte de que ha segut enganyat, ordena l'eixecució de tots els chiquets varons de Belén "de dos anys o menys", basant-se en l'edat que podria tindre el chiquet sobre l'informació que li havien donat els macs sobre el hora en que va aparéixer l'estrela per primera volta.[nb 2]

José, advertit en un somi, du a la seua família a Egipte per la seua seguritat.[16] El evangelio vincula la fugida a un versícul de les escritures, que interpreta com una profecia: "D'Egipte vaig cridar al meu fill."[17] Esta era una referència a l'eixida dels hebreus d'Egipte baix Moisés, per lo que la cita sugerix que Mateo va vore la vida de Jesús com una recapitulació de l'història del poble judeu, en Judea representant a Egipte i Herodes substituint al faraó.[18]


Despuix de la mort de Herodes, José i la seua família retornen d'Egipte,[19] i s'establixen en Nazaret en Galilea.[20] Açò també es diu que és un compliment d'una profecia "Ell serà cridat un Nazorean," (NRSV) que podria atribuir-se a Juges 13:5[21] en relació en el naiximent de Sansón i el vot Nazireato. La paraula Nazaret està relacionada en la paraula hebrea netzer que significa "refillol",[22] i que alguns comentaristes bíblics[23] pensen que es referix a Isaías 11:1:[24] "Eixirà una Vara del tronc de Isaí, I un Refillol brotarà de les seues raïls."[25][nb 3]

Explicacions

[editar | editar còdic]

Compliment de la profecia

[editar | editar còdic]

Els antics creïen que els fenomens astronòmics estaven relacionats en acontenyiments terrestres. Els milacres s'associaven habitualment en el naiximent de personages importants, com els patriarques hebreus, aixina com héroes grecs i romans.[26]

L'Estrela de Belén es relaciona tradicionalment en la Profecia de l'Estrela del Llibre dels Números:

Encara que possiblement pretenia referir-se a un temps ya passat, ya que el regne de Moab havia deixat d'existir feya temps quan es varen escriure els Evangelios, este passage s'havia generalisat com una referència a la vinguda d'un Mesías.[4] Va ser, per eixemple, citat per Josefo, qui creïa que es referia a l'emperador Vespasiano.[27][28] Orígens, un dels primers teòlecs cristians més influents, va relacionar esta profecia en l'Estrela de Belén:

Si, puix, al començ de noves dinasties, o en ocasió d'atres acontenyiments importants, sorgix un cometa aixina cridat, o qualsevol cos celest similar, ¿per qué hauria d'estranyar-nos que en el naiximent d'Aquell que anava a introduir una nova doctrina en la raça humana, i a donar a conéixer la seua ensenyança no només als judeus, sino també als grecs, i a moltes de les nacions bàrbares ademés, haguera sorgit una estrela? Ara yo diria, que sobre els cometes no hi ha cap profecia en circulació en el sentit de que tal o com cometa anava a sorgir en conexió en un regne particular o un temps particular; pero sobre l'aparició d'una estrela en el naiximent de Jesús hi ha una profecia de Balaam registrada per Moisés en este sentit: 'S'alçarà una estrela de Jacob, i un home s'alçarà d'Israel.' [29]

Orígens va sugerir que els Macs varen poder haver decidit viajar a Jerusalem quan "conjeturaron que el home l'aparició del qual havia segut predita junt en la de l'estrela, havia vingut realment al món".[30]

Als Reis Macs se'ls crida a voltes "reis" per la creència de que complixen profecies d'Isaías i Salms relatives a un viage a Jerusalem de reis gentils.[31] Isaías menciona regals d'or i incens.[32] En la Septuaginta, la traducció grega de l'Antic Testament provablement utilisada per Mateo, estos regals es donen com a or i incens,[33] similar a el "or, incens i mirra" de Mateo.[34] El regal de mirra simbolisa la mortalitat, segons Orígens.[30]

Mentres Orígens defenia una explicació naturalista, Juan Crisóstomo considerava que l'estrela era purament miraculosa: "¿Cóm, puix, digues-me, va senyalar l'estrela un lloc tan reduït, a penes l'espai d'un pesebre i un cobertizo, a no ser que deixara aquella altura i descendira, i es detinguera sobre el cap mateix del chiquet? I a açò es referia l'evangeliste quan va dir: "He ací que l'estrela anava davant d'ells, fins que va aplegar i es va detindre sobre a on estava el chiquet."[35]

Objecte astronòmic

[editar | editar còdic]

Encara que la paraula macs (grec μαγοι) sol traduir-se com "hòmens sapients", en este context provablement signifique 'astrònom'/'astrólogo'.[11] L'implicació dels astrólogos en el història del naiximent de Jesús va ser problemàtica per a l'Iglésia primitiva, perque varen condenar l'astrologia com a demoníacaPlantilla:Cn; una explicació molt citada va ser la de Tertuliano, qui va sugerir que l'astrologia es va permetre "només fins al temps del Evangelio".[36]

Conjunció planetària

[editar | editar còdic]
La conjunció planetària dirigint-se cap al sur (12 de novembre de l'any 7 a. C.).

En 1614, l'astrònom alemà Johannes Kepler va determinar que es va produir una série de tres conjuncions dels planetes Júpiter i Saturn en l'any 7 a. C.[7] Va sostindre (incorrectament) que una conjunció planetària podia crear una nova, que va relacionar en l'Estrela de Belén.[7] Els càlculs moderns mostren que hi havia un espai de casi un grau (aproximadament dos voltes el diàmetro de la Lluna) entre els planetes, per lo que estes conjuncions no eren visualment impressionants.[37] S'ha trobat un antic almanac en Babilonia que cobrix els acontenyiments d'este periodo, pero no indica que les conjuncions anaren d'especial interés.[37] En el XX, el professor Karlis Kaufmanis, astrònom, va argumentar que es tractava d'un acontenyiment astronòmic en el que Júpiter i Saturn es trobaven en una triple conjunció en la constelació Piscis.[38][39] Arqueòlec i Asiriólogo Simo Parpola també ha sugerit esta explicació.[40]


En 3-2 a. C., es va produir una série de sèt conjuncions, incloent tres entre Júpiter i Regulus i una conjunció sorprenentment propenca entre Júpiter i Venus prop de Regulus el 17 de juny de 2 a. C.. "La fusió de dos planetes hauria segut un acontenyiment rar i sorprenent", segons Roger Sinnott.[41] Una atra conjunció Venus-Júpiter es va produir abans, en agost de l'any 3 a. C.[42] Encara que estos acontenyiments varen ocórrer despuix de la data generalment acceptada del 4 a. C. per a la mort de Herodes, varen ocórrer durant el regnat de César Augusto, a qui es referix en l'Evangelio de Lucas), i els primers historiadors cristians Eusebio i Clemente d'Aleixandria varen calcular el naiximent de Jesús en el 3-2 a. C.[43][44] ya que la conjunció s'hi hauria vist en l'oest a la vespradeta no podria haver conduït als macs al sur de Jerusalem a Belén.[45]

Cometa

[editar | editar còdic]

Atres escritors sugerixen que l'estrela era un cometa.[37] El cometa Halley va ser visible en l'any 12 a. C. i un atre objecte, possiblement un cometa o nova, va ser vist per observadors d'estreles chinencs i coreans al voltant de l'any 5 a. C.[37][46] Este objecte es va observar durant més de setanta dies, possiblement sense que es registrara cap moviment.[37] Els escritors antics descrivien els cometes com «penjats sobre» ciutats específiques, de la mateixa manera que es dia que l'Estrela de Belén s'havia «parat sobre» el «lloc» a on estava Jesús (la ciutat de Belén).[47] No obstant, en general es pensa que açò és poc provable, ya que en l'Antiguetat els cometes es veen generalment com a mals auguris.[48] El científic de la NASA Mark Matney ha calculat l'òrbita del cometa registrat en les cròniques chinenques, que podria haver passat molt prop de la Terra a principis de juny de l'any 5 a. C., exhibint un moviment «geosincrónico temporal».[49] L'explicació del cometa ha segut promoguda recentment per Colin Nicholl. La seua teoria implica un cometa hipotètic que podria haver aparegut en l'any 6 a. C.[50][51][52]

Ocultació doble el dissabte (sabbat) 17 d'abril de l'any 6 a. C.

[editar | editar còdic]

L'astrònom Michael R. Molnar sosté que la "estrela en l'est" es referix a un event astronòmic en significat astrológico en el context de l'antiga astrologia grega.[53] Sugerix un víncul entre l'Estrela de Belén i una doble ocultació de Júpiter per la Lluna el 20 de març i el 17 d'abril de l'any 6 a. C. en Aries, particularment la segona ocultació del 17 d'abril.[54][55][56] Ocultaciós de planetes per la Lluna són prou comunes, pero Juliol Fírmico Matern, astrólogo de l'emperador romà Constantino, va escriure que una ocultació de Júpiter en Aries era senyal del naiximent d'un rei diví.[54][57] Sosté que Aries, i no Piscis, era el símbol zodiacal de Judea, un fet que afectaria a les interpretacions anteriors del material astrológico. La teoria de Molnar va ser debatuda per científics, teòlecs i historiadors durant un coloqui sobre l'Estrela de Belén en l'Universitat de Groningen de Holanda en octubre de 2014. L'astrònom de Harvard Owen Gingerich recolza l'explicació de Molnar, pero va senyalar qüestions tècniques.[58] "El història del Evangelio és una en la que el rei Herodes va ser pres per sorpresa", va dir Gingerich. "Aixina que no va ser que de sobte hi haguera una nova estrela lluenta assentada allí que qualsevol podria haver vist [sino] alguna cosa més sotil."[58] L'astrònom David A. Weintraub diu: "Si els reis macs de Mateo realment varen mamprendre un viage en busca d'un rei recent naixcut, l'estrela lluenta no els guio; solament els va dir quàn partir."[53]

S'ha donat l'explicació de que els fets varen ocórrer prou prop del Sol i no haurien segut visibles a simple vista.[59]

Régulus, Júpiter i Venus

[editar | editar còdic]

Utilisant el Starry Night astronomy software, i un artícul[60] escrit pel astrònom Craig Chester[61] basant-se en el treball de l'arqueòlec i historiador Ernest L. Martin,[62][63] Larson pensa que les nou característiques de l'Estrela de Belén es troben en acontenyiments que varen tindre lloc en els cels del 3-2 a. C.[64]>[65] Destacats[66] inclouen una triple conjunció de Júpiter, cridat el planeta rei, en l'estrela fixa Régulo, cridada l'astre rei, a partir del 3 de setembre a. C.[67][68] Larson creu que eixe pot ser el moment de la concepció de Jesús.[65]


En juny de l'any 2 a. C., nou mesos despuix, el periodo de gestació humana, Júpiter havia seguit movent-se en la seua òrbita al voltant del Sol i va aparéixer en estreta conjunció en Venus[68] en juny de l'any 2 a. C.[69] En hebreu Júpiter es diu Sedeq, que significa "justícia", un terme que també s'utilisa per al Mesías, i va sugerir que degut a que el planeta Venus representa l'amor i la fertilitat, per lo que Chester havia sugerit que els astrólogos haurien vist la conjunció propenca de Júpiter i Venus com a indicadora d'un nou rei venidor d'Israel, i Herodes els hauria pres en sério.[62] L'astrònom Dave Reneke va trobar de forma independent la conjunció planetària del 2 de juny a. C., i va senyalar que hauria aparegut com un "lluent far de llum".[70] Segons Chester, els discs de Júpiter i Venus haurien semblat tocar-se[60] i no hi ha hagut una conjunció Venus-Júpiter tan propenca des de llavors.[62].

Nova

[editar | editar còdic]

Atres explicacions inclouen una nova (algunes voltes identificada com un cometa) que va haver en el 5 a. C. la qual va ser registrada pels astrólogos chinencs i coreans.[46] L'obstàcul a dita explicació és que no hi ha rastres o chafades de nova alguna en la constelació a on va ser observada pels chinencs i coreans.[71] Entre el 3 i el 2 a. C., va haver una série de sèt conjuncions, incloses tres entre Júpiter i Régulo aixina com algunes conjuncions molt propenques entre Júpiter i Mercurio el 18 de juny del 2 a. C. Urà va ser visible diverses voltes, pero provablement no va ser reconegut com a planeta pel seu llent moviment.

Supernova

[editar | editar còdic]

Una hipòtesis recent (2005) alvançada per Frank Tipler és que l'estrela de Belén va ser una supernova o hipernova que es va produir en la propenca galàxia de Andrómeda.[72] Encara que és difícil detectar un remanente de supernova en una atra galàxia, o obtindre una data exacta de quàn va ocórrer, s'han detectat remanentes de supernova en Andrómeda.[73]

Una atra teoria és la més provable supernova del 23 de febrer de 1914 a. C., que ara es coneix com PSR 1913+16 o púlsar de Hulse-Taylor. Es diu que va aparéixer en la constelació d'Aquila, prop de l'intersecció de la coluro de hivern i l'equador de la data. La nova va ser "registrada en China, Coreja i Palestina" (provablement referint-se al relat bíblic).[74]

En l'any 4 a. C. es va registrar una nova o cometa en China. "En el regnat de Ai-tu, en el tercer any del periodo Chien-p'ing. En el tercer més, dia chi-yu, es va produir un ascens 'po en Hoku" (Han Shu, Història de l'antiga dinastia Han). La data equival al 24 d'abril de l'any 4 a. C. Açò identifica la data en que es va observar per primera volta en China. També es va registrar en Corea: "En l'any cincuenta y cuatro de Hyokkose Wang, en primavera, segon més, dia chi-yu, va aparéixer un po-hsing en Hoku" (Samguk Sagi, El registre històric dels Tres Regnes). El text coreà pot haver segut corrompido perque Ho (1962) senyala que "el dia chi-yu, en coreà, no va caure en el segon més d'eixe any, sino en el primer" (23 de febrer) i en el tercer (24 d'abril). En l'original devia llegir-se "dia chi-yu, primer més" (23 de febrer) o "dia chi-yu, tercer més" (24 d'abril). Esta última coincidiria en la data dels registres chinencs, encara que el professor Ho sugerix que la data va ser "provablement el 23 de febrer de l'any 4 a. C." .[75]

Orto helíaco

[editar | editar còdic]
Un zodiaco d'un mosaic de el VI en una sinagoga de Beit Alfa, Israel

Els Macs varen dir a Herodes que havien vist l'estrela "en l'Orient",[76] o, segons algunes traduccions, "en la seua eixida",[77] lo que pot implicar l'aparició rutinària d'una constelació, o un asterisme. Una teoria interpreta la frase de Mateo 2:2, "en l'est", com un terme astrológico relatiu a un "Orto helíaco". Esta traducció va ser proposta per Edersheim[78] i Heinrich Voigt, entre uns atres.[79] L'opinió va ser rebujada pel filòlec Franz Boll (1867-1924). Dos traductors moderns de texts astrológicos antics insistixen que el text no utilisa els térmens tècnics per a referir-se a l'eixida heliacal o acroniacal d'una estrela. No obstant, un d'ells admet que Mateo va poder haver utilisat térmens profans per a referir-se a una eixida.[80]

Ficció piadosa

[editar | editar còdic]

Els erudits que veuen els relats evangèlics de la natividad com a relats apologètics posteriors creats per a establir la condició mesiánica de Jesús consideren que l'Estrela de Belén és una ficció piadosa.[81][82] Entre els aspectes del relat de Mateo que han suscitat dubtes sobre l'acontenyiment històric s'inclouen: Mateo és l'únic dels quatre evangelios que menciona l'Estrela de Belén o als Reis Macs. Alguns erudits sugerixen que Jesús va nàixer en Nazaret, i que els relats de la natividad de Belén varen ser afegits posteriors als evangelios en l'intenció de presentar el seu naiximent com el compliment d'una profecia.[83].

Segons Bart D. Ehrman, el relat de Mateo entra en conflicte en el que oferix el Evangelio de Lucas, en el que la família de Jesús ya viu en Nazaret, viaja a Belén per al cens i retorna a casa casi immediatament.[84]

Adoració dels Macs, de Jean Fouquet (XV). Dalt a la dreta pot vore's l'Estrela de Belén. Els soldats i el castell del fondo poden representar la Batalla de Castillon (1453)

.

Totes les anteriors

[editar | editar còdic]

Les últimes explicacions,[85] expostes en la web del Institut d'Astrofísica de Canàries per Mark Kidger argumenten que lo més provable és que la suma d'acontenyiments astronòmics (la triple alliniació dels planetes en el 7 a. C., en la constelació de Piscis, més el provable càlcul del ocultamiento de Júpiter despuix de la Lluna, prop del Sol) hagen alertat als Reis Macs sobre la gestació d'un acontenyiment important en Judea, passant a ser la Nova la senyal definitiva del naiximent d'un gran rei segons les seues interpretacions.[86][87][88]

Una atra possibilitat com a estrela en sentit astronòmic del terme és Alfa Centauri, puix fa 20 sigles era visible des de la latitut en la que està Jerusalem. Esta ciutat està a 31 graus i 47 minuts de latitut nort (31° 47′ 00″ N), igual que les regions en les que estaven Babilonia, Susa i Pèrsia (en Persépolis) a l'orient de Jerusalem, possibles llocs de procedència dels macs (i des dels que haurien vist l'estrela) i que llavors pertanyien al Imperi Partixc (Partia). Alfa Centauri és l'estrela més propenca al Sol i la quarta més lluenta del firmament terrestre, i es veu junt a una atra estrela anomenada Hadar (Beta Centauri). A tals estreles se'ls crida "les Busques" en apuntar o senyalar cap a la constelació de la Cruz del Sur, que també es vea la dreta d'elles i que mostra forma de creu romana, símbol o signe (no astrológico sino religiós) associat a Jesús. A la mijanit tals estreles estaven just cap al Sur, molt prop del horisó, casi posades en ell, i Belén està just al Sur respecte a Jerusalem, de modo que un viager que va des de Jerusalem cap a Belén va cap al Sur. També Mateo conta que "l'estrela" anava "davant de" els macs, de modo que a l'estrela de Jesús també se li podria cridar l'estrela del Sur. Fa 20 sigles li les podia vore des de 32ºN traçant un curt arc (del seu paralel celest) durant unes 5 hores entorn al punt Sur del horisó, entorn a la mijanit dels dies entorn al 21 de març. Actualment tals estreles i constelació no són visibles des de 32ºN pel llent bamboleo de l'eix de la Terra que fa que en els sigles, des de qualsevol punt del planeta es perga visió de certes regions celests despuix d'un horisó.

Relació històrica entre l'estrela i el naiximent de Jesús

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Si el història de l'Estrela de Belén descriguera un fet real, podria identificar l'any en que va nàixer Jesús. El Evangelio de Mateo descriu el naiximent de Jesús com tenint lloc quan Herodes era rei.[89][90] Segons Josefo, Herodes va morir despuix d'un eclipse[91] i abans d'una Festa de la Pasqua.[92][93] Alguns estudiosos varen sugerir dates en el 5 a. C., perque permet sèt mesos per als acontenyiments que Josefo va documentar entre l'eclipse llunar i la Pasqua, en lloc dels 29 dies permesos per l'eclipse llunar en el 4 a. C.[94][95] Uns atres sugerixen que va ser un eclipse en l'any 1 a. C.[96][97][98] La narració implica que Jesús va nàixer en algun moment entre la primera aparició de l'estrela i l'aparició dels Macs en la cort de Herodes. Que es diga que el rei va ordenar l'eixecució dels chiquets de dos anys o menys implica que l'estrela de Belén va aparéixer en els dos anys anteriors. Alguns erudits daten el naiximent de Jesús entre el 6 i el 4 a. C.,[99] mentres que uns atres sugerixen que el naiximent de Jesús va ser en el 3-2 a. C..


El Evangelio de Lucas diu que el cens de César Augusto va tindre lloc quan Quirino era governador de Síria.[100] Tipler sugerix que açò va tindre lloc en l'any 6 d. C., nou anys despuix de la mort de Herodes, i que la família de Jesús va abandonar Belén poc despuix del naiximent.[72] Alguns estudiosos expliquen l'aparent disparitat com un error de l'autor del Evangelio de Lucas,[101][102] concloent que estava més preocupat per crear una narrativa simbòlica que un relat històric,[103] i que no era conscient de la dificultat cronològica o li era indiferent..[104]


No obstant, existix cert debat entre els traductors de la Bíblia sobre la llectura correcta de Lucas 2:2 ("Αὕτη ἀπογραφὴ πρώτη ἐγένετο ἡγεμονεύοντος τῆς Συρίας Κυρηνίου").[105] En lloc de traduir el registre com que va tindre lloc "quan" Quirino era governador de Síria, algunes versions ho traduïxen com "abans"[106][107] o utilisar "abans" com a alternativa,[108][109][110] que Harold Hoehner, F.F. Bruce, Ben Witherington i uns atres han sugerit que pot ser la traducció correcta.[111] Encara que no està d'acort, Emil Schürer també va reconéixer que dita traducció pot justificar-se gramaticalment.[112] Segons Josefo, el cens d'imposts realisat pel senador romà Quirino va irritar especialment als judeus, i va ser una de les causes del moviment zelote de resistència armada a Roma.[113] Des d'esta perspectiva, Lucas pot haver estat tractant de diferenciar el cens en el moment del naiximent de Jesús del cens d'imposts mencionat en Fets. 5:37[114] que va tindre lloc baix Quirino en una época posterior.[115] Un escritor antic va identificar el cens en el naiximent de Jesús, no en els imposts, sino en un jurament universal de llealtat a l'emperador.[116]


Jack Finegan va senyalar que alguns dels primers escritors calculen que els anys del regnat d'Augusto són l'equivalent a 3/2 a. C., o 2 a. C. o més vesprada per al naiximent de Jesús, incloent a Ireneo (3/2 a. C.), Clemente d'Aleixandria (3/2 a. C.), Tertuliano (3/2 a. C.), Juliol Africà (3/2 a. C.), Hipólito de Roma (3/2 a. C.), Hipólito de Tebas (3/2 a. C.), Orígens (3/2 a. C.), Eusebio de Cesarea (3/2 a. C.), Epifanio de Salamina (3/2 a. C.), Casiodoro Senador (3 a. C.), Pablo Orosio (2 a. C.), Dionisio l'Exigu (1 a. C.), i Cronógraf de l'any 354 (1 d. C.).[117] Finegan situa la mort de Herodes en l'any 1 a. C., i diu que si Jesús va nàixer dos anys o menys abans de morir Herodes el Gran, el naiximent de Jesús hauria segut en l'any 3 o 2 a. C.[118] Finegan també senyala que els Alogi varen calcular el naiximent de Jesús en l'equivalent a 4 a. C. o 9 d. C.[119]

Importància per a determinar el naiximent de Jesucristo

[editar | editar còdic]

Contemporáneamente, i encara tractant-se d'un relat bíblic, els astrònoms li han seguit la pista a les referències de les escritures, per a tractar de trobar una explicació racional a eixe episodi del Nou Testament, i igualment intenten buscar la data exacta del naiximent de Jesucristo, per a tractar de vore quin fenomen astronòmic podria coincidir cronològicament en aquell.

El monge Dionisio l'Exigu (astrònom, abad escita d'un monasteri romà, encarregat d'establir el naiximent de Jesús) va cometre dos errors importants en calcular el calendari cristià en el VI. Per a determinar l'any del naiximent de Crist va prendre en conte els regnats dels emperadors romans, pero va oblidar que César Augusto havia manat quatre anys en el nom de Octavio i també va ometre l'any zero (número desconegut en eixa part del món en eixa época).

Eixe marge d'error situa el naiximent de Jesús cinc anys abans de lo que normalment es creu. Atres dos senyes aportats pels Evangelios són útils per a buscar la data aproximada de l'acontenyiment venerat pels cristians. El cens que va obligar a José i María a demanar posada en Belén podria ser el que César Augusto va ordenar entre els anys 8 i 6 a. C. Adicionalment, segons les escritures, encara vivia el rei Herodes, que va morir en l'any 4 a. C. Per supost, la Natividad tampoc va ocórrer en decembre. Lucas l'Evangeliste comenta que els pastors vigilaven les seues raberes en les montanyes, pero en Belén decembre és un més dur en el qual les ovelles haurien estat baix sostre i no pastando fora. Eixa senya sugerix que el naiximent de Jesús es va produir entre març i abril de l'any 6 a. C.


En el Evangelio de Lucas es diu que l'àngel Gabriel s'apareix a Zacarías, pare de Juan el Batiste, quan ell ministraba en el temple. Tenint en conte açò, s'obté la senya de que, com era de l'orde de Abías, ministraba l'incens la penúltima semana de maig, i Juan li duya a Jesús sis mesos d'edat. Llavors, Jesús deu haver naixcut per a la festa dels Tabernáculos, en el més de setembre de l'any 7 o 6 a. C.[120]

Per una atra part si es pren en conte que en el evangelio de Lucas 1:26 diu que "el sext més l'àngel Gabriel va ser enviat..." (encara que parla del sext més de l'embaràs d'Isabel, prima de María), i que el sext més del calendari judeu correspon al més de Etul, 'agost- setembre' per al calendari gregoriano, podem ubicar el moment de la concepció de María, per això el naiximent de Jesús nou mesos despuix, en "juny" del calendari gregoriano, ademés coincidix en el solstici d'estiu per a el hemisferi nort, sent el dia més llarc de l'any el 21 de juny, este fonament és totalment creible ya que està basat en un fonament bíblic i astronòmic. En este mateix tenor, no s'omet mencionar, que utilisant una interpretació analògica, als texts bíblics, es té que: "la conjunció ocorreguda el 17 de juny de l'any 2 a. C. correspondria en major exactitut a la data real del naiximent de Jesús, ya que el primer més del calendari judeu es correspon en març, més en que es verifica el equinoccio de primavera (21 de març) regit pel signe astrológico de Aries, que representa l'impuls d'orige, el començ de la vida. En este orde d'idees, el evangelio de Lucas menciona que l'anunciaació va ser el sext més, és dir en setembre, que es troba regit baix el signe de Virgo (la verge) i que en una gestació de nou mesos tindria com a resultat que la verge allumenara baix el signe de Géminis, en juny. Per causa de lo expost, es pot concloure que: Jesús naix en el més de juny, provablement el mencionat dia 17 (numerológicament 8, com el dia de la seua resurrecció i símbol del batisme) i que en térmens d'interpretació analògica nos permetria afirmar la doble naturalea del Crist, Deu i humà, com a Castor i Polux en la constelació de Géminis, en térmens de la mitologia grega, o be com el Quetzalcoatl de les cultures prehispánicas en Mèxic, el qual tenia un germà bessó Tezcatlipoca, destacant que abdós personages tenen relació en el planeta Venus, l'amor, el lucero del matí".[121]

No obstant, el teòlec alemà Josef Heinrich Friedlieb va establir una cronologia molt exacta, segons la qual la primera tanda sacerdotal de Jojarib estava de servici durant la destrucció de Jerusalem en el nové dia del més judeu de Av.

Aixina, la tanda sacerdotal de Jojarib estava de servici durant la segona semana de Av.

En conseqüència, la tanda sacerdotal de Abias (la tanda de Zacarías) va ser, sense dubte, durant la segona semana del més judeu de Tishrei, la mateixa semana del Dia de l'Expiació en el dècim dia de Tishri (entre el 22 de setembre i el 8 d'octubre).

Açò implica que Juan el Batiste hauria segut concebut a finals de setembre, lo que coloca el seu naiximent a finals de juny.

Just en acabant de que María va concebre a Jesús, va anar a visitar a la seua prima Isabel, que tenia sis mesos d'embaràs de Juan el Batiste. 

Açò significa que Juan el Batiste era sis mesos major que Crist (Lucas 1:24-27, 36), i si s'agreguen sis mesos al 24 de juny s'obté 24 al 25 de decembre com la seua data de naiximent.[122]

Interpretacions religioses

[editar | editar còdic]

Ortodòxia oriental

[editar | editar còdic]
Icon rus de la Natividad. L'Estrela de Belén es representa en la part superior central com un semicírcul obscur, en un sol raig que descendix

.

En l'Iglésia ortodoxa, l'Estrela de Belén s'interpreta com un acontenyiment miraculós de significat simbòlic i pedagògic, independentment de que coincidixca o no en un fenomen natural; una senyal enviada per Deu per a conduir als Reis Macs fins al Chiquet Jesús. Açò s'ilustra en el Tropario de la Natividad:


Simón el Athonita va fundar el Monasteri de Simonos Petra en el Mont Athos despuix de vore una estrela que va identificar en l'Estrela de Belén..[123]

L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies

[editar | editar còdic]

Els membres de la LDS creuen que l'Estrela de Belén va ser un acontenyiment astronòmic real visible en tot lo món.[124] En el Llibre de Mormón de 1830, que ells creuen que conté escrits d'antics profetes, Samuel el Lamanita profetiza que una nova estrela apareixerà com a senyal de que Jesús ha naixcut, i Nefi escriu més vesprada sobre el compliment d'esta profecia.

Representació en l'art

[editar | editar còdic]
Woodcut by Julius Schnorr von Karolsfeld, 1860

Les pintures i atres imàgens de l'Adoració dels Macs poden incloure una representació de l'estrela d'alguna forma. En la fresca de Giotto vaig donar Bondone, es representa com un cometa. En el tapís del tema de la «Adoració dels Reis Macs» dissenyat per Edward Burne-Jones i en aquarela relacionada), l'estrela és sostinguda per un àngel.

El colorit farolillo en forma d'estrela, conegut com paról, és un símbol molt apreciat i omnipresent del Nadal per als filipins, ya que el seu disseny i la seua llum recorden a l'estrela. En la seua forma bàsica, el paról té cinc puntes i dos "coes" que evoquen els rajos de llum que senyalen el camí cap al Chiquet Jesús, i les veles de l'interior dels farols han segut substituïdes per allumenament elèctric.

En la Basílica de la Natividad de Belén, una estrela plateada en 14 rajos ondulantes marca el lloc que tradicionalment es considera el del naiximent de Jesús.

Representació en la ficció

[editar | editar còdic]

L'estrela també ha tingut representació dins de la lliteratura. En el relat L'estrela d'Arthur C. Clarke, guanyador del premi Hugo, l'autor britànic mescla els orígens de l'astre en elements de ciència ficció.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Plantilla:Bibleverse. La versió de Mateo és una fusió de Plantilla:Bibleverse i Plantilla:Bibleverse.
  2. ↑ Plantilla:Bibleverse Açò es presenta com el compliment d'una profecia i es fa eco de la matança de primogènits pel faraó en Plantilla:Bibleverse.
  3. ↑ Plantilla:Bibleverse a voltes s'identifica com la font de Plantilla:Bibleverse perque la ναζιραιον de la Septuaginta (nazireo) s'assembla a el Ναζωραῖος de Mateo. (nazoreano). No obstant, pocs estudiosos accepten l'opinió de que Jesús era nazireo.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Una estrela de Nadal per a SOHO». NASA..
  2. ↑ Plantilla:Bibleverse
  3. ↑ Plantilla:Bibleverse
  4. ↑ 4,0 4,1 Freed, Edwin D.. aneu=sF-ZKEssEGwC Les històries del naiximent de Jesús: A Critical Introduction, Continuum International, p. 93. ISBN 0-567-08046-3.
  5. ↑ Telegraph. «telegraph.co.uk/topics/christmas/3687843/Jesus-was-born-in-June-astronomers-claim.html Jesús va nàixer en juny». The Daily Telegraph..
  6. ↑ "Estrela de Belén". Cross, F. L., ed. El Diccionari Oxford de l'Iglésia cristianaAdoración de los Reyes MagosChronos, Kairos, Christos IIestrella de BelénThe Nativity: Història i llegenda¿Dónde está el que ha nacido Rey de los judíos? Porque hemos visto su estrella en Oriente y hemos venido a adorarle.The Historical Figure of Jesus, 1993, p. 85; Aaron Michael Adair, "Science, Scholarship and Bethlehem's Starry Night", Diccionario Oxford de la Iglesia cristiana, dic. 2007, pp. 26-29 (repassant teories astronòmiques).
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 John, Mosley. «Errors comuns en els espectàculs de planetari 'Estrela de Belén'»..
  8. ↑ Andrews, Samuel James. «com/jesus/birth-of-jesus/star-and-magi/when-did-the-magi-visit.html ¿Quàn varen visitar els Reis Macs?».
  9. ↑ Ratti, John. «Primer dumenge despuix de l'Epifanía»..
  10. ↑ Plantilla:Bibleverse
  11. ↑ 11,0 11,1 Brown, 1988, p. 11.
  12. ↑ Long, Thomas (1997). Matthew, Westminster: John Knox Press, p. 18.
  13. ↑ Plantilla:Bibleverse
  14. ↑ Plantilla:Bibleverse
  15. ↑ {Plantilla:Bibleverse
  16. ↑ Plantilla:Bibleverse
  17. ↑ Plantilla:Bibleverse L'original és de Plantilla:Bibleverse.
  18. ↑ "Un motiu d'Èxodo preval en tot el capítul." (Kennedy, Joel. Recapitulació d'Israel, Mohr Siebeck, p. 132. ISBN 978-3-16-149825-1.)
  19. ↑ Plantilla:Bibleverse
  20. ↑ Plantilla:Bibleverse
  21. ↑ Plantilla:Bibleverse
  22. ↑ Concordancias sobre el significat de la paraula "netzer" en Bible Hub. Recuperat el 29 de decembre de 2015.
  23. ↑ Commentaries for Matthew 2:23 on Bible Hub. Recuperat el 29 de decembre de 2005.
  24. ↑ Plantilla:Bibleverse
  25. ↑ Isaiah chapter 11, verse 1 on Bible Hub with commentaries. Recuperat el 29 de decembre de 2015.
  26. ↑ Vermes, Geza. historytoday.com/MainArticle.aspx?m=31928&amid=30235606 El primer Nadal, pp. 23-29.
  27. ↑ Josephus, Flavius. org/ebooks/2850 Les guerres dels judeus.
  28. ↑ Lendering, Jona. «Reivindicatius mesiánicos».
  29. ↑ Adamantius, Orígens. «Contra Celsum»., Llibre I, Capítul LIX.
  30. ↑ 30,0 30,1 Adamantius, Orígens. «Contra Celsum».. Llibre I, Capítul LX.
  31. ↑ France, R.T., El Evangelio segons Sant Mateo: introducció i comentari, p. 84. Vore Plantilla:Bibleverse i Plantilla:Bibleverse.
  32. ↑ Plantilla:Bibleverse
  33. ↑ com/lxx-kjv/isaiah/isa_060.htm Isaías 60:6 [1] archivat en Wayback Machine. (Septuaginta).
  34. ↑ Plantilla:Bibleverse
  35. ↑ Schaff, Philip. San Crisóstomo: Homilies sobre el Evangelio de Sant Mateo, New York: Christian Literature Publishing Co., p. 36..
  36. ↑ Tester, S. J.. Una història de l'astrologia occidental, Boydell & Brewer, pp. 111-112.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 Mark, Kidger. «Observacions chinenques i babilòniques».
  38. ↑ Minnesota Astronomy Review Volume 18 - Fall 2003/2004 «pdf L'estrela de Belén per Karlis Kaufmanis».
  39. ↑ Versió en àudio de l'estrela de Belén per Karlis Kaufmanis «L'estrela de Belén per Karlis Kaufmanis».
  40. ↑ Simo Parpola, "The Magi and the Star," Bible Review, decembre de 2001, pp. 16-23, 52, 54.
  41. ↑ «Thoughts on the Star of Bethlehem».
    384-86.
  42. ↑ Garrison, Greg. «¿Aixina era l'Estrela de Belén? Venus, Júpiter put on a show». Alabama Media Group.
  43. ↑ Eusebio. «Lliure I, capítul 5. El temps de la seua aparició entre els hòmens», Història de l'Iglésia (Eusebio). «2. Va ser en l'any cuarenta y dos del regnat d'Augusto i en el vintihuit despuix de la subjugació d'Egipte i de la mort d'Antonio i Cleopatra, en els que va terminar la dinastia dels Ptolomeos en Egipte, quan va nàixer en Belén de Judea nostre Salvador i Senyor Jesucristo [...]»
  44. ↑ Clemente d'Aleixandria. «Lliure 1, capítul XXI: Les institucions i lleis judeues d'una antiguetat molt superior a la filosofia dels grecs», Stromata. «I el nostre Senyor va nàixer en l'any vintihuit [despuix de la Batalla de Actium, quan es va ordenar fer el primer cens en el regnat d'Augusto.»
  45. ↑ Kidger, Mark (2005). Enigmes astronòmics: La vida en Mart, l'estrela de Belén i atres misteris de la Via Làctea, Baltimore: Johns Hopkins University Press, p. 63. ISBN 0-8018-8026-2.
  46. ↑ 46,0 46,1 Colin Humphreys, 'The Star of Bethlehem', in Science and Christian Belief 5 (1995), 83–101.
  47. ↑ Jenkins, R.M.. L'estrela de Belén i el cometa de el 66 d. C., Diari de l'Associació Britànica d'Astronomia, pp. 336-43.
  48. ↑ Mark Kidger, Enigmes astronòmics: Life on Mars, the Star of Bethlehem, and Other Milky Way Mysteries, (Johns Hopkins University Press, 2005), pàgina 61.
  49. ↑ Journal of the British Astronomical Association.135(6)
    387–406.doi:10.64150/193njt.Consultat el 20 de decembre de 2025.
  50. ↑ Colin R. Nicholl. 2015. El gran cometa de Crist: Revelant la verdadera estrela de Belén. Crossway.
  51. ↑ Entrevista Greg Cootsona. «¿Quina classe de maravella astronòmica va ser l'Estrela de... - Christianity Today». ChristianityToday.com.
  52. ↑ Guillermo González. «El Gran Cometa Crist: Revelant la verdadera estrela de Belén». TGC - The Gospel Coalition.
  53. ↑ 53,0 53,1 Weintraub, David A., "Amazingly, astronomy ca explain the biblical Star of Bethlehem", Adoración de los Reyes Magos, 26 de decembre de 2014
  54. ↑ 54,0 54,1 «L'estrela de Belén: El llegat dels Reis Macs».Rutgers University Press.
    86, 89, 106-07..
  55. ↑ Eiland, Murray (8 de agost 2019). “L'estrela de Belén, Júpiter i l'astrologia imperial”. Antiqvvs (Suplement de Nadal): 3-6.
  56. ↑ Per a una interpretació similar, vore Minnesota Astronomy Review Volum 18 - Autumne 2003/2004 «astre.umn.edu/news/vol18.pdf L'estrela de Belén per Karlis Kaufmanis».
  57. ↑ Stenger, Richard. «¿Va ser l'estrela de Nadal un doble eclipse de Júpiter?». CNN.
  58. ↑ 58,0 58,1 Govier, Gordon. "O sotil estrela de Belén", estrella de Belén, Vol. 58, Nº 10, p. 19, 22 de decembre de 2014
  59. ↑ html «L'estrela de Belén».Cambridge Conference Correspondence..
  60. ↑ 60,0 60,1 Chester, Craig. "The Star of Bethlehem". Imprimis. December 1993, 22(12). Originally presented at Hillsdale College during fall 1992. Retrieved on December 19, 2015.
  61. ↑ Vaughn, Cliff. "L'estrela de Belén". Ethics Daily. 26 de novembre de 2009. Recuperat el 2 de giner de 2016.
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 Scripps Howard News Service. "Astrònom analisa l'estrela de Belén". The Chicago Tribune. 24 de decembre de 1993. Recuperat el 19 de decembre de 2015.
  63. ↑ Martin, Ernest. 1991 L'estrela que va sorprendre al món. ASK Publications. Pot llegir-se gratuïtament en llínea, només per a estudi personal. Atres usos prohibits. Recuperat el 12 de febrer de 2016. ISBN 9780945657880
  64. ↑ Herzog, Travis. "Did the Star of Bethlehem exist?" abc13 Eyewitness News. December 20, 2007. Retrieved on December 19, 2015.
  65. ↑ 65,0 65,1 Lawton, Kim. "Estrela de Belén". Entrevista en Rick Larson. PBS, Religion & Ethics Newsweekly. 21 de decembre de 2007. Recuperat el 19 de decembre de 2015.
  66. ↑ Rao, Joe. "¿Va ser l'estrela de Belén una estrela, un cometa... o un milacre?". NBC News. Actualisat el 12 de decembre de 2011. Inclou un breu interactiu en la part inferior, "¿Quin és el història darrere de l'Estrela?" que mostra el moviment retrògrat i les conjuncions planetàries 3-2 BC. Recuperat el 2 de giner de 2016.
  67. ↑ Larson, Frederick. "Una coronació" Descripció de Júpiter com a planeta rei. Recuperat el 22 de decembre de 2015.
  68. ↑ 68,0 68,1 Foust, Michael. Baptist Press. 14 de decembre de 2007. Recuperat el 19 de decembre de 2015.
  69. ↑ Larson, Frederick. "Westward leading" Descripció de quàn es varen alinear Júpiter i Venus. Recuperat el 22 de decembre de 2015.
  70. ↑ Telegraph. "'Jesús va nàixer en juny', afirmen astrònoms". The Telegraph. 9 de decembre de 2008. Recuperat el 22 de decembre de 2015.
  71. ↑ ...no existix cap remanente gaseós de tal explosió ni donada la seua proximitat en el temps, emissió de ràdio alguna com a chafada de tal event. Ademés l'únic registre d'este tipo existent en "dos sigles a la redona" es remonta a l'any 185 d. C. més en Arqueoastronomía : L'Estrela de Belén(archiu PDF la seua versió html ací
  72. ↑ 72,0 72,1 Frank J. Tipler. “L'estrela de Belén: ¿Una supernova de tipo Ia/Ic en la galàxia de Andrómeda?”. L'Observatori 125: 168-74. Bibcode: 2005Obs...125..168T.
  73. ↑ “Observacions HRI de M31 de remanentes de supernova” . The Astrophysical Journal 490 (2): 649-52. doi:10.1086/304917. Bibcode: 1997ApJ...490..649M.
  74. ↑ “L'estrela de Nadal com supernova en Aquila” (1978). Journal of the Royal Astronomical Society of Canada 72. Bibcode: 1978JRASC..72...65M.
  75. ↑ “L'estrela en les monedes romanes” (2005). Journal of the Royal Astronomical Society of Canada 99 (3). Bibcode: 2005JRASC..99...87M.
  76. ↑ Plantilla:Bibleverse
  77. ↑ Matthew 2:2. New Revised Standard Version.
  78. ↑ Edersheim, Alfred. La vida i els temps de Jesús el Mesías. Peabody, (MA: Hendrickson, 1993), vàries referències, capítul 8.
  79. ↑ Adair, Aaron (2013). L'estrela de Belén: A Skeptical View (Kindle Edition - location 1304), Onus Books. ISBN 978-0956694867.
  80. ↑ Roberts, Courtney. L'estrela dels Reis Macs, Career Press, pp. 120-21. ISBN 978-1564149626.
  81. ↑ «El naiximent del Mesías».Anchor Bible Reference Library..
  82. ↑ Markus Bockmuehl, This Jesus (Continuum International, 2004), p. 28; «La Natividad: Història i llegenda».Penguin Books Ltd.; «La figura històrica de Jesús».Allen Lane.London:; Cristianisme creible: A lecture in the annual October séries on Radical Christian Faith at Carrs Lane URC Church, Birmingham, October 5, 2006.
  83. ↑ Nikkos Kokkinos, "The Relative Chronology of the Nativity in Tertullian", en Ray Summers, Jerry Vardaman i uns atres, eds, Adoración de los Reyes Magos, Mercer University Press (1998), pp. 125-26.
    Funk, Robert W. i el Jesus Seminar, estrella de Belén, HarperSanFrancisco, 1999, ISBN 0-06-062979-7. pp. 499, 521, 533.
    Paul L. Maier, "Herodes i els infants de Belén", en ¿Dónde está el que ha nacido Rey de los judíos? Porque hemos visto su estrella en Oriente y hemos venido a adorarle., Mercer University Press (1998), 171.
    Per a la profecia de Miqueas, vore Plantilla:Bibleverse.
  84. ↑ Bart D. Ehrman, Jesús: profeta apocalíptico del nou mileni, Oxford University Press 1999, p. 38.
  85. ↑ En els Passos dels Reis Macs (L'Institut d'Astrofísica de Canàries no s'identifica en les opinions ni en els continguts ací inclosos, que són responsabilitat única de Mark Kidger)
  86. ↑ ¿Qué Va ser L'Estrela?
  87. ↑ Lo que l'Estrela no va ser
  88. ↑ L'Estrela de Belén ¿Un acontenyiment astronòmic?
  89. ↑ Plantilla:Bibleverse
  90. ↑ Plantilla:Bibleverse
  91. ↑ Josefo, Antiguetats XVII:7:4.
  92. ↑ Josefo, Flavio. 93 D.C. Antiguetats dels Judeus. Llibre 17, capítul 9, paràgraf 3 (17.9.3) Sitie web de les Ferramentes d'Estudi de la Bíblia. La primera frase del paràgraf 3 diu: "Ara be, en acostar-se aquella festa...". Recuperat el 16 de març de 2016.
  93. ↑ name = "Josefo GUERRA 2.1.3">Josefo, Flavio. 93 D.C. La guerra dels judeus. Llibre 2, capítul 1, paràgraf 3 (2.1.3) Sitie web de Ferramentes per a l'Estudi de la Bíblia. Al voltant d'un terç del paràgraf tres diu: "I en efecte, en la festa...". Recuperat el 16 de març de 2016.
  94. ↑ Timothy David Barnes, "The Dona't of Herod's Death", Journal of Theological Studies ns 19 (1968), 204-19. P. M. Bernegger, "Affirmation of Herod's Death in 4 B.C.," Journal of Theological Studies ns 34 (1983), 526-31.
  95. ↑ Finegan, Jack. Manual de cronologia bíblica: Principles of Clave Reckoning in the Ancient World and Problems of Chronology in the Bible. Peabody, MA: Hendrickson, 1998. p. 300. ISBN 1565631439
  96. ↑ Andrew Steinmann, From Abraham to Paul: A Biblical Chronology. (St. Louis, MO: Concòrdia Pub. House, 2011), Print. pp. 219-56.
  97. ↑ W.E. Filmer, "The Chronology of the Reign of Herod the Great". The Journal of Theological Studies, 1966. 17(2): pp. 283-98.
  98. ↑ Finegan, Jack. Manual de cronologia bíblica: Principles of Clave Reckoning in the Ancient World and Problems of Chronology in the Bible. Peabody, MA: Hendrickson, 1998, 2015. pp. 238-79.
  99. ↑ Jesus Christ, Chicago: Encyclopædia Britannica.
  100. ↑ Lucas 2:2 Versícul del capítul 2 de Lucas en traduccions paraleles en Bible Hub. Recuperat el 3 de març de 2016.
  101. ↑ Ralph Martin Novak, Christianity and the Roman Empire: background texts (Continuum International, 2001), p. 293.
  102. ↑ Raymond E. Brown, Christ in the Gospels of the Liturgical Year, (Liturgical Press, 2008), p. 114. Vore, per eixemple, James Douglas Grant Dunn, Jesus Remembered, (Eerdmans, 2003) p. 344. De la mateixa manera, Erich S. Gruen, 'The expansió of the empire under Augustus', en The Cambridge ancient history Volum 10, p. 157, Geza Vermes, The Nativity, Penguin 2006, p. 96, W. D. Davies i E. P. Sanders, Jesús des del punt de vista judeu, en The Cambridge History of Judaism ed William Horbury, vol 3: the Early Roman Period, 1984, Anthony Harvey, A Companion to the New Testament (Cambridge University Press 2004), p. 221, Meier, John P., A Marginal Jew: Repensar el Jesús històric. Doubleday, 1991, v. 1, p. 213, Brown, Raymond E. El naiximent del Mesías: A Commentary on the Infancy Narratives in Matthew and Luke. Londres: G. Chapman, 1977, p. 554, A. N. Sherwin-White, pp. 166-67, repr. en Miller, Fergus (2006). “The Greek World, the Jews, and the East”. Rome, the Greek World and the East 3: 139-63. University of North Carolina Press.
  103. ↑ Marcus J. Borg, Meeting Jesus Again for the First Clave: The Historical Jesus and the Heart of Contemporary Faith, (HarperCollins, 1993), p. 24.
  104. ↑ Elias Joseph Bickerman, Studies in Jewish and Christian History, p. 104.
  105. ↑ Comentaris de Lucas 2:2 en Bible Hub. Recuperat el 3 de març de 2016.
  106. ↑ Wright, N. T. 2011. El Nou Testament del Regne: Una traducció contemporànea. Lucas 2:2. Nova York, HarperOne. ISBN 978-0062064912
  107. ↑ Lucas 2:2 en la Bíblia Judeua Ortodox (OJB) en BibleGateway. Recuperat el 3 de març de 2016.
  108. ↑ Lucas 2:2 en la Nova Versió Internacional NVI). Bíblia en BibleGateway. Recuperat el 3 de març de 2016.
  109. ↑ Luke 2:2 in the English Standard Version (ESV) Bible on BibleGateway. Recuperat el 3 de març de 2016.
  110. ↑ Lucas 2:2 en l'Holman Christian Standard Bible (HSCB) en BibleGateway. Recuperat el 3 de març de 2016.
  111. ↑ Brindle, Wayne. "El cens i Quirino: Lucas 2:2". JETS 27/1 (març de 1984) 43-52. Atres erudits citats en l'artícul de Brindle són A. Higgins, N. Turner, P. Barnett, I. H. Marshall i C. Evan.
  112. ↑ Emil Schürer, Géza Vermès i Fergus Miller, The History of the Jewish People in the Age of Jesus Christ (175 a. C.-A.D. 135), (Edimburc: Clark, 1973 i 1987), 421.
  113. ↑ Josefo, Flavio. 93 D.C. Antiguetats dels judeus. Llibre 18, capítul 1, paràgraf 1 (en lo sucesivo, 18.1.1) Llibre complet de llectura gratuïta en llínea. Sitie web de Ferramentes d'Estudi de la Bíblia. Desplace's cap a avall des de 18.1.1 per a trobar el tumult judeu també mencionada en 18.1.6. Recuperat el 3 de març de 2016.
  114. ↑ Fets dels Apòstols, capítul 5, versícul 2 en comentaris. Bible Hub. Recuperat el 16 de març de 2016.
  115. ↑ Vincent, Marvin R. Vincent's Word Studies. Lucas capítul 2, versícul 2. Bible Hub. Recuperat el 16 de març de 2016.
  116. ↑ Paulus Orosius, Historiae Adversus Pagans, VI.22.7 i VII.2.16.
  117. ↑ Finegan, Jack. Manual de cronologia bíblica: Principles of Clave Reckoning in the Ancient World and Problems of Chronology in the Bible. Peabody, MA: Hendrickson, 1998. pp. 279-92.
  118. ↑ Finegan, Jack. Manual de cronologia bíblica: Principles of Clave Reckoning in the Ancient World and Problems of Chronology in the Bible. Peabody, MA: Hendrickson, 1998. p. 301.
  119. ↑ Finegan, Jack. Manual de cronologia bíblica: Principles of Clave Reckoning in the Ancient World and Problems of Chronology in the Bible. Peabody, MA: Hendrickson, 1998. pp. 289-90.
  120. ↑ El Nadal en setembre
  121. ↑ Dialogant en Gilberto Zazueta. (Entrevista)
  122. ↑ Artícul original sobre els estudis de Josef Heinrich Friedlieb en The Catholic Herald
  123. ↑ Venerable Simón el Mirra del Mont Athos en oca.org, consultat el 31 d'octubre de 2017.
  124. ↑ Smith, Paul Thomas. “lang=eng Birth of the Messiah”. Ensign.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaces externs

[editar | editar còdic]

Coates, Richard (2008) 'A linguist's angle on the Star of Bethlehem', Astronomy and Geophysics, 49, pp. 27–49


Vida de Jesús: Nadal
Previ
Presentació de Jesús en el Temple
Nou Testament
Events
Posterior
Adoració dels Reis Macs


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estrela_de_Belén&oldid=898703»