Idioma wayú
El idioma wayú (autoglotónimo: wayuunaiki; AFI: [waˈjuːnaiki] Wajúu: identitat ètnica i naiki: idioma) és una llengua amerindia originària de la península de la Guajira; és la segona llengua més parlada en l'extrem nort del Carib Colombià específicament en el departament de La Guajira i en el nort de l'estat veneçolà del Zulia; pertany a la família llingüística arawak,[1] subfamília maipureana, tronc nort,[2] cercanamente relacionat en la llengua dels añú de la costa zuliana, la dels lokono de les Guayanas i la dels taínos de les Antilles.
Estudis de Willem Adelaar estimaven que en 1994 tenia 324 000 parlants.[3] En canvi, segons Ethnologue, en 1995 eren només 305 000, dels que 170 000 vivien en Veneçola i 135 000 en Colòmbia.[4] En un estudi de 2005 per l'Universitat d'Orient, s'afirmava que eren 350 000,[5] pero uns atres els varen reduir a 240 000, en un 50% de monolingües i un atre tant de bilingües wayú-castellà.[6] Un lustre més vesprada, l'Universitat del Zulia afirmava que eren casi 400 000 parlants.[7] Un llibre d'I. Silva (2008), Coneixent als meus germans Wayuu, afirmava que l'ètnia tenia 300 000 membres en Colòmbia i 400 000 en Veneçola.[8]
Història
[editar | editar còdic]La forma fonètica d'alguns dels primers americanisme mostra que la llengua de la que varen ser presos compartix isoglossas en el modern guajiro. Això sugerix que pot ser interpretat de dos maneres: la primera possibilitat és que el guajiro compartia en les variants de taíno de les Antilles, algunes traces frut de canvis llingüístics compartits per eixe grup de llengües. Esta és la possibilitat acceptada per la majoria d'especialistes:[9]
- (espanyol) ají < aší / (guajiro) haši / arawak-lokono hači < **hátʰi 'chile (pimentó)'
- (espanyol) aje < **áši / (guajiro) háiši / arawak-lokono haliči < **hálitʰi 'batata'
Estos eixemples mostren que el taíno hauria estat més propenc al guajiro que al lokono. L'atra possibilitat és que els préstams no hagueren segut presos del taíno sino directament d'atres llengües de la costa nort del Carib relacionades en el guajiro.
La distribució precolombina del guajiro semblava més restringida que la que va ocupar posteriorment, i inclús actualment. El seu territori originari era la península de la Guajira. Posteriorment va ocupar totes les vores del llac de Maracaibo, desplaçant en la seua expansió a les llengües timote-cuica.
L'idioma wayú en l'actualitat
[editar | editar còdic]Des dels anys '80,[10] en la Guajira colombiana s'impartix educació bilingüe espanyol-wayuunaiki en un model educatiu dissenyat pel Centre Etnoeducatiu Kamüsüchiwoꞌo i en respal financer del govern colombià i l'empresa que administra la mina de Cerrejón; per un atre costat, si ben l'idioma ha tingut una llimitada tradició lliterària, existix actualment un creixent interés en rescatar i promoure l'us d'este idioma; com per eixemple, s'està publicant un periòdic bilingüe en idioma wayú i idioma espanyol publicat en Veneçola i distribuït en Veneçola i Colòmbia, cridat Wayuunaiki;[11] ademés, el govern de Colòmbia s'està encarregant de compilar una traducció a l'idioma wayú d'una de les obres més representatives de l'escritor colombià Gabriel García Márquez, Cent anys de soletat.[12]
En l'any 2008[13] es va començar a desenrollar la primera versió de la globalvoices. org/lenguas/investigacion/wikipedia-en-lenguas-indigenas/casos-de-estudio/wikipeetia-wikipedia-en-wayuunaiki/ Wikipedia en idioma wayuunaiki, procés en el qual es va començar a sistematisar i a compilar el coneiximent del poble wayuu a través artículs enciclopèdics.[13] En l'any 2022 el proyecte prenc un rumbo important en ser dirigit per un grup d'activistes locals des de la Guajira colombo-veneçolana, este grup s'autodenomine Wikimedistas Wayuu, els qui varen desenrollar artículs per a la wikimedia. org/wiki/Wp/guc/Ee%27iyalaaya_a%27la%C3%BClaas%C3%BC incubadora de Wikimedia wikimedia. org/wiki/Wp/guc/Ee%27iyalaaya_a%27la%C3%BClaas%C3%BC archivat en Wayback Machine.. Va ser fins al 27 de febrer de 2023 que el proyecte Wikipeetia süka wayuunaiki va conseguir eixir de l'incubadora i va passar a ser una Wikipedia oficial.[13][14][15][16]
En decembre de 2011, la Fundació Wayuu Taya en aliança en Microsoft, varen presentar el primer diccionari de tecnologia en wayuunaiki,[17] després de tres anys de treball en conjunt en llingüistes i professionals de les tecnologies de l'informació.
El 26 de giner del 2017 es va presentar oficialment la traducció del llibre com/lang/show_livre. php? lang=es&id=4119 "El Principito en wayuunaiki" o com/lang/show_livre. php? lang=es&id=4119 "El Principito Wayuu"com/lang/show_livre. php? lang=es&id=4119 "Pürinsipechonkai" en la ciutat de Maracaibo, Estat Zulia, Veneçola, gràcies al respal de com/lang/show_livre. php? lang=es&id=4119 Fondation Jean Marc Probst Pour Li Petit Prince de Suïssa en aliança en Editorial com/rosalesmilagrosdj Milacres Rosers-Ebdm Group ca en Maracaibo en el seu equip de traductors en Veneçola: José Álvarez, Edixa Montiel, José Fernández i traductor en Colòmbia: Alicia Dorat, en la primera edició l'impressió va ser de 2200 eixemplars, distribuïts en calitat de donació a 401 Coleges de la Divisió Indígena de l'Estat Zulia, Programa Araguaney de l'Estat Zulia, Totes les Biblioteques Públiques de l'Estat Zulia, Biblioteques de les Universitats UNICA, LLUM, URBS, URU i UPEL, Consulat Colombià en la Ciutat de Maracaibo per a la distribució en les seues escoles i biblioteques de la Guajira, aixina com també a diferents autoritats de Veneçola i Colòmbia.
Fonologia
[editar | editar còdic]Registra sis vocalés i 16 consonants.[18]
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i | ɨ | o |
| Miges | i | o | |
| Obertes | a |
Totes les vocals poden ser geminades (llargues): aa, ee, ii, ɨɨ, oo, uu. la vocal central baixa ɨ s'escriu ü.
| labial | alveolar | palatal | velar | glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusivas | p | t | c | k | ʔ |
| nassals | m | n | ɲ | ||
| fricativas | s | ʃ | h | ||
| vibrant lateral | ɺ | ||||
| vibrant múltiple | r | ||||
| aproximantes | w | j |
ɺ és una vibrant lateral que es pronuncia en la llengua una miqueta més lateral i més arrere que la "r" del castellà, s'escriu "l". la vibrant doble (rr) s'escriu "r".
La llongitut de les consonant oclusives (p, t, k) i nassals (m, n) pot ser llarga, cas en el qual s'escriuen dobles (pp, tt, kk, mm, nn).
L'accent en wayú recau generalment en la segona sílaba de la paraula, llevat quan comença en vocal geminada (VV) o consonant seguida de vocal geminada (CVV) o en sílaba tancada (CVC), cas en el qual l'accent recau en la primera vocal. En les paraules d'accent irregular que no complixen estes regles, l'accent es marca en escriure en una tilde.
La nasalización ocorre fonèticament en wayú, pero no té caràcter fonémico. Es presenta en les vocals al costat de consonant nassals o com a traça enfatizador de determinades paraules com ââ "sí", mâꞌî "molt" o êêjû "olor".
Gramàtica
[editar | editar còdic]És una llengua aglutinant.[19] Els sustantius s'expressen en un sufix que indica el número plural (-kana) o el singular segons siga del gènero masculí (-kai) o no masculí (-kat). La classificació plural, singular masculí, singular femení afecta tota la llengua i en particular als pronoms i les conjugacions dels verps.[20] Els pronoms demostratius, per eixemple, tenen una raïl que indica si és masculí singular (chi-), no masculí singular (tü-) o plural (na-), que s'usa en la forma bàsica per a indicar la presència més propenca (est, esta, estos) i a la que s'agrega un sufix per a indicar graus de major distància (-ra/--la, -sa, -a/-ia/-ya), aixina:
| masculí | no-masculí | plural | |
|---|---|---|---|
| adjacent al parlant | chi este |
tü esta, açò |
na estos, estes |
| adjacent a l'oyent | chira eixe |
türa eixa, això |
nala eixos, eixes |
| no-adjacent | chisa aquell |
tüsa aquella, allò |
nasa aquells, aquelles |
| lluntà | chia aquell lluntà |
tia aquella, allò lluntà |
naya aquells/-as lluntans/-as |
El interrogatiu "¿quí?" té forma general no masculina jarat, forma masculina jarai i plural jaralii. Aixina passa en "¿Per qué" o "¿cóm?" (jamüsü, jamüshi, jamüshii) i en "¿quant temps?" que ademés es diferencia en passat (jetsüirü, jetsüichi, jetsüina) i futur (jetseerü, jetseechi, jetseena).
Els pronoms personals són:
| masculí | no-masculí | plural | |
|---|---|---|---|
| 1.ª persona | tayakai yo (masc.) |
tayakat yo (fem.) |
waya nosatres, -as |
| 2.ª persona | piakai tu (masc.) |
piakat tu (fem.) |
jia vosatres, -as |
| 3.ª persona | nia ell |
shia ella |
naua ells, -as |
El primer fonema (sò, lletra) del respectiu pronom personal, s'eixercita com a raïl (t-, p-, n- sh- o s-, w-, j-, n-) dels pronoms possessius, els quals són prefixs que inclouen ademés la vocal -a- en primera persona (ta- la meua, wa- nostre) i en el plural de la tercera persona (na- d'ells) o en les demés persones depén del fonema inicial dels sustantius respectius, de manera que (pi-/pü-/pu- el teu, ni-/nü-/nu- d'ell, shi-/sü-/el seu- d'ella). En forma similar el respectiu fonema inicial es pot eixercitar com prefixs de conjugació dels verps d'acció, pero les variacions vocàliques que ocorren en les mateixes persones i gèneros que en els pronoms possessius, no són pròpies del prefix, sino afecten a la vocal en que comença el verp, la qual es convertix de baixa en alta (i per i, ü per o, o per o).
Els verps que expressen una acció comencen en la vocal baixa a o les miges i, o, són tots transitius i alguns intransitius; mentres els verps que expressen un estat comencen generalment per una consonant o una vocal alta i, ü, o (en algunes excepcions com anaa "estar ben"), són tots intransitius i no admeten conjugació en prefix personal.
També es diferencien pel seu comportament en la conjugació d'alguns temps i modos, dos classes de verps segons el sufix que marca el seu infinitiu, que en la classe 1 és una vocal geminada -VV, i en la classe 2 és una vocal simple seguida de -waa.
En general, el verp precedix al predicat o objecte i este al subjecte (tipo VÓS). Es presenten dos esquemes de predicació: un bifurcado predicat-subjecte i un de sintètic, predicat-centrat o compacte.,[21] en el qual l'oració es compon de només d'un sintagma en núcleu verbal. La conjugació es fa per mig de prefixs personals, infijos i sufixos de modo, temps i aspecte i de número-gènero de l'objecte. La negació s'indica en el prefix m-, encara que també existix el verp negatiu nójolaa ("no ser", "no estar", "no haver"), i ademés "no haver" o "no tindre" es pot expressar en el prefix ma- seguit del respectiu sustantiu.
Els adjectius precedixen al sustantiu i molts són derivats verbals i en general es verbalizan (indiquen lo que és alguna cosa). Els números són:
- 1 wane, waneesia
- 2 piama
- 3 apünüin
- 4 pienchi
- 5 jarai
- 6 aippirua
- 7 akaratachi
- 8 mekiisat
- 9 mekietsat
- 10 poloo
- 11 poloo waneemüin. Els números subsegüents també es formen agregant a la primera decena poloo l'unitat respectiva en un sufix derivat de -(a) müin: 12 p. piammüin, 13 p. apünüinmüin, 14 p. pienchimüin, 15 p. jaralimüin, 16 p. aippiruamüin, 17 p. akaratachimüin, 18 p. mekiisalümüin, 19 p. mekiétsalümüin.
- 20 piama shikii. Les decenes posteriors també s'indiquen agregant la paraula shikii al dígit respectiu, 30 apünüin shikii, etc.
El wayú presenta sufixs o infijos com a marques de cas, en lloc de les preposciones del castellà. Per eixemple:
- Locatius:
- -(a) paꞌa "en"
- -(i) roku "en" (en l'aigua o un atre líquit)
- -(a) nain "sobre", "en"
- -(a) pünaa "per", "a través de"
- Instructiu: -(a) alin "per" (causa, autoria)
- Inesivo: -(a) luꞌo "dins de"
- Ablatiu: - (a) jee "des de", "de"
- Adlatiu: -(a) müin "cap a", "a"[22]
- Datius:
- -(a) püla "per a"
- -(o) ulia "de", "en referència a"
- -(a) tüma "a", "per"
- -(a) aꞌo "sobre", "per", "a prop de"
- Instrumental: -(a) ka "en"
- Comitatiu: -(a) maa "en", "acompanyat de"
- Genitiu: -es-, -in-, "de" (posedo)
- Citatius:
- -ya (per a aquell de qui es parla)
- -chon (afectuós, diminutiu)
- Vocatiu: -ee (per a qui s'està parlant)
En les marques de cas la primera vocal generalment es modifica d'acort a la terminació de la paraula en la qual s'enllaça. La marca pot afegir-se al respectiu demostratiu que correspon al sustantiu aparéixer com a paraula completa al final d'un interrogat.
Escritura
[editar | editar còdic]El alfabet de l'idioma wayú consta de 20 grafema:
Grafema: A/a, Ch/ch, I/i, I/i, J/j, K/k, Ꞌ/ꞌ, L/l, M/m, N/n, O/o, P/p, R/r, S/s, Sh/sh, T/t, O/o, Ü/ü, W/w, I/i.
Consonants: ch, j, k, l, m, n, p, r, s, sh, t, w, i.
Vocals: a, i, i, o, o, ü.
Consonant glotal o saltillo (lletra): Ꞌ/ꞌ.
Lletres en l'idioma wayú: A/a, I/i, I/i, J/j, K/k, Ꞌ/ꞌ, L/l, M/m, N/n, O/o, P/p, R/r, S/s, T/t, O/o, W/w, I/i.
Dígrafs: ch, sh.
Lletres alfabet llatí, wayú: a, c, i, h, i, j, k, l, m, n, o, p, r, s, t, o, w, i.
Algunes expressions wayú
[editar | editar còdic]| Wayuunaiki | Espanyol |
|---|---|
| Iꞌinaluꞌo | Posaderas |
| Aꞌpülaa | Arma de fòc |
| Aꞌülü | Sogra |
| A'anawaa | Vestir-se |
| Acheꞌi | Orella |
| Achon | Fill |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mansen, Richard i David Captain (2000) "L'idioma Wajúu (o guajiro)"; María Stella González de Pérez i Mª L. Rodríguez de Montes (eds.) Llengües indígenes de Colòmbia: una visió descriptiva: 795-810. Bogotà: Institut Car i Cuervo.
- ↑ proel. org/mundo/maipurean. htm Proel
- ↑ Adelaar, 2004, p. 611
- ↑ ethnologue. com/show_language. asp? code=guc Wayuu. Ethnologue.
- ↑ Álvarez, 2005: 175 (nota 2).
- ↑ Kowii & Fernández Silva, 2005: 37
- ↑ Guerreiro, 2010: 21
- ↑ Bopp, 2018: 88
- ↑ Adelaar, 2004, p. 117
- ↑ mineducacion. gov. co/cvn/1665/article-110932. html En mija lluna es forma el futur wayuu mineducacion. gov. co/cvn/1665/article-110932. html archivat en Wayback Machine.. Ministeri d'Educació de Colòmbia
- ↑ archive. org/web/20110420202542/http://www. alopresidente. gob. ve/informacion/3/1800/jayariyuowayuunaiki_es_el. html Jayariyú: "Wayuunaiki és l'únic periòdic especialisat de Veneçola i Sudamérica, en essència indígena" / Jayariyú: Nia wanee karaloꞌuta Wayuunaiki especialisat münaka suma Wenezuela, suma Suramérica wayuu aaꞌinrümaꞌin. Aló President. 6 de juliol de 2010
- ↑ [enllaç trencat]. Diari L'Universal. Juliol de 2010
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «wikimedia. org/es/2021/08/18/wikipedia-y-wikipeetia-en-comunidades-wayuu-en-la-guajira-colombo-venezolana/ Wikipedia i Wikipeetia en comunitats Wayuú en la Guajira Colombo-Veneçolana» (en és-és). Diff. Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «elespectador. com/tecnologia/tecnologia-per a-darle-mas-vuelo-a-una-lengua/ ELESPECTADOR. COM» (en espanyol). ELESPECTADOR. COM. Consultat el 2023-08-06.
- ↑ «archive. org/web/20230408220020/https://asociacionvenezolanadesociologia. org/wp-content/uploads/2023/04/Sistematizacion-del-conocimiento-wayuu-a-traves-de-herramientas-digitals. pdf Sistematisació del coneiximent wayuu a través de ferramentes digitals aportes a les construccions identitàries». Archivat des d'el org/wp-content/uploads/2023/04/Sistematizacion-del-conocimiento-wayuu-a-traves-de-herramientas-digitals. pdf/ original, el 8 d'abril de 2023. Consultat el 6 d'agost de 2023.
- ↑ «wikimedia. org/es/2023/05/31/wikipeetia-suka-wayuunaiki-un-repositorio-del-conocimiento-wayuu/ Wikipeetia süka wayuunaiki, un repositori del coneiximent wayuu» (en és-és). Diff. Consultat el 2023-08-06.
- ↑ archive. org/web/20120426032547/http://universotek. com/2011/12/05/fundacin-wayuu-tay-y-microsoft-venezuela-presentan-diccionario-de-computacin-en-wayuunaiki/ Fundació Wayuu Tayá i Microsoft Veneçola presenten Diccionari de Computació en Wayuunaiki
- ↑ Goulet J. G. i Miguel Angel Jusayu (1978) L'idioma guajiro; els seus fonema, la seua ortografia, la seua morfologia. Caracas: Universitat Catòlica Andrés Bell.
- ↑ Pimentó Prieto, Margarita i F. J. Pérez Van-Leeden (1997) archive. org/web/20061123215003/http://celia. cnrs. fr/FichExt/Am/A_22_12. htm La traducció d'apartes de la Constitució política de Colòmbia al wayuu: alguns aspectes i problemes Amerindia 22: 151-176. Paris
- ↑ Mansen, Richard (1984) Deprengam Guajiro. Gramàtica Pedagògica de Guajiro. Bogotà: Editorial Townsend. ISBN 0-88312-228-6 Esta obra es va prendre com a base per a la descripció gramatical. També poden consultar-se:
Olza, Jesús i Miguel Ángel Jusayú (1986) Gramàtica de la Llengua chiqui (Morfosintaxis). Sant Cristóbal (Veneçola): Universitat Catòlica del Táchiritata.
Álvarez, José (1994) Estudi de llingüística guajira. Macaraibo: Ed. Astre Data. - ↑ Ramírez González, Rudecindo (1996) "Estructures de predicació en Wayunaike"; III Congrés de Llingüística Amerindia i Criolla. Llengües Aborigen de Colòmbia. Memòries 6: 297-315. Bogotà: CCELA, Universitat dels Vages, 1999.
- ↑ També funciona en datiu com en castellà les preposicions "a", "per a".
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Adelaar, Willem (2004). The Languages of the Vages. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-36275-7.
- Álvarez, José & Alicia Dorat (2005). "redalyc. org/pdf/4277/427739427012. pdf Derivació de verps estatius duals en guajiro/wayuu naiki". Saber, Universitat d'Orient, Veneçola. Vol. 17. Nº 2: 175-187.
- Bopp, Jenny; Grebe, Amy M. & Denny, Joanna Hope (2018). Healing Through the Arts for Senar-Clinical Practitioners. IGI Global. ISBN 9781522559825.
- Guerreiro, Yandira; Leyda Alviárez & Ana Carolina Sánchez (2010). redalyc. org/pdf/904/90415596004. pdf "Una aproximació a l'estudi de les construccions interrogatives en wayuunaiki/guajiro". Multiciencias. Vol. 10, núm. 1: pp. 21-28. Universitat del Zulia.
- Kowii, Ariruma & Fernández Silva, José Ángel (2005). google. cl/books? id=G6ClmDTAAJIC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false Identitat llingüística dels pobles indígenes de la Regió Andina. Quito: Editorial Abya Yala, ISBN 9978-22-559-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Idioma wayú en el Viccionari.
- Per a la revisió d'una llibreta didàctica de la llengua wayú en 3 idiomes, visite la pàgina [enllaç trencat].
- scribd. com/doc/2626340/Wayuunkeera-Manual-de-wayuu Llibreta per a deprendre wayú.
- free. fr/index_uk. php dicionário Wayuunaiki
Plantilla:Llengües indígenes americanes en wikipedia
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma wayú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.