Albaida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Albaida
Provmap-valencia2.png EscudoAlbaida.gif
MapaAlbaida.jpg
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°50′13″N, 0°30′56″O
Altitut: 315 msnm
Superfície: 35,26 km2
Població: 5.946 hab.
Densitat: 168,63 hab./km²
Gentilici: Albaidí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46860
Festes majors: 7 d'Octubre: Mare de Deu del Remei
Alcalde: Josep Antoni Albert i Quilis (Compromís)
Pàgina web: Web Oficial de l'ajuntament


Albaida és un municipi de la Comunitat Valenciana pertanyent a la província de Valéncia, que dona nom a la comarca de la vall d'Albaida. Conta en 5.946 habitants (INE 2017).

Geografia[editar]

Se troba situat en la vora esquerra del riu Albaida entre el riu Clariano i la serra d'Agullent. El territori és ondulat, sense grans altures per terme mig, a excepció de la part sur a on se eleva la nomenada serra d'Agullent. La ciutat està situada sobre un alter, posseïx carrers amples, de moderna traça i atres antics a on queden casones senyorials.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-35 per a enllaçar en la CV-40. També se pot accedir des de Xàtiva per la N-340 a través de la serra Grossa en un païsage típic mediterràneu digne d'admirar. Des de Gandia, accedim a través de la nova CV-60 Des de Alacant, el camí més ràpit és a través de l'A-7 que naix en Sant Vicent del Raspeig i, encara que de moment acaba en la zona del barranc de la Batalla en Alcoy, s'estan iniciant ya les obres de circumvalació.

Albaida se troba a uns 85 quilómetros de la ciutat de Valéncia cap al sur, en la que se troba comunicada per autovia. Actualment habiten unes 6.269 persones (dades del padró de 2007) oferint una localisació estratègica per damunt del marge esquerre del riu Albaida i a una altitut mija sobre el nivell del mar d'uns 320 m aproximadament. El terme municipal comprén aproximadament uns 36 km2.

Ara mateix el principal eix de comunicació per carretera en la vall d'Albaida és la carretera/autovia que entra pels túnels de L'Olleria i que passa prop de L'Olleria, d'Ayelo de Malferit, Ontinyent, Agullent, Benissoda, Albaida i Atzeneta d'Albaida per a continuar pel port d'Albaida buscant Alcoy i Alacant.

Atres vies de circulació importants son: la carretera que conecta Albaida en La Safor, l'antiga N-340 que passa per Bellús, Alfarrasí, Montaverner i Albaida, la que l'acosta a Villena per Ontinyent i Bocairent i atres que tenen un us més local. Actualment està proyectada la variant que conectarà l'autovia central en Gandia per Montaverner.

La llínea de ferrocarril conecta Albaida en ciutats tan importants com Alcoy, Xàtiva i Valéncia. Esta llínea mante el seu recorregut i part de la seu infraestructura des de la seua construcció a finals del sigle XIX.

També dispon de llínea d'autobús que diàriament passa pel poble per a fer el trayecte Alcoy-Valéncia per una part i Gandia-Ontinyent per atra.

Barris i pedanies[editar]

Consta del núcleu urbà i del barri de l'Aljorf al nort.

Localitats llimítrofs[editar]

El terme municipal de Albaida llimita en les següents localitats: Atzeneta d'Albaida, Agullent, Ayelo de Malferit, Benissoda, Bufalí, L'Olleria, i Palomar en la província de Valéncia i Agres i Muro en la província d'Alacant.

Història[editar]

Referint-nos al topònim Albaida, l'etimologia nos duria a l'àrap /al-baydà/ la blanca, referit provablement al color de la terra blanca de la major part de la comarca o de les terres cultivades més pròximes a Albaida.

L'assentament se remonta a l'época ibera de la qual s¡han descobert restos arqueològics.

La ciutat, d'orige musulmà, formà part de la Corona d'Aragó des de l'any 1244, any en el que Jaume I l'incorporà, repoblant-la en 1258 en cristians, al haver tengut que expulsar als musulmans. En l'any 1604, passà a denominar-se Marquesat d'Albaida" del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. En l'any 1906 el rei Alfons XIII li concedí la denominació de ciutat.

Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la Covalta, aixina com en el Castell Vell. De l'época musulmana tenim en Albaida alqueries, part de l'actual emplaçament de la vila i el Castell Vell (transformat en l'intensa ocupació migeval).

En l'any 1477, Joan II concedí el primer títul de Comte d'Albaida, pero fins a 1604 no fon transformat en marquesat per Felip III. El Marquesat d'Albaida comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de Benissoda, Palomar, Carrícola, Aljorfa i Atzeneta d'Albaida. També formaren part del marquesat en el sigle XVIII: Montaverner, la baronia d'Otos, Bèlgida i la seua baronia.

Al aplegar el sigle XIX, el cep i l'indústria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del sigle XX.

En la Guerra de l'Independència Espanyola, Albaida fon un dels principals fòcs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a 1906 quant obtingué d'Alfons XIII] la condició de ciutat.

En l'any 2006, se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el 14 de març la visita dels Reis d'Espanya, D. Joan Carles I i Donya Sofia, la, llavors ministra de sanitat, Elena Salgado, el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes aixina com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de fòcs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim sigle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d'Albaida.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Juan Ignacio Monzó UCD
19831987 José Bellver Juliá AP
19871991 José Bellver Juliá AP
19911995 Joan Antoni Bodi i Quilis PSPV-PSOE
19951999 Joan Antoni Bodi i Quilis PSPV-PSOE
19992003 Joan Antoni Bodi i Quilis PSPV-PSOE
20032007 Juan José Beneyto Galbis PPCV
20072011 Juan José Beneyto Galbis PPCV
2011- Josep Antoni Albert i Quilis Compromís

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2010 2017
5.964 5.900 5.886 5.793 5.782 5.828 6.044 6.267 6.273 6.269 6.335 5.946

Economia[editar]

L'agricultura és fonamentalment de secà (73 per cent de la superfície del terme) en 232 hectàrees de regadiu; produïx frutes, hortalices, olives i garrofes; la principal producció és el raïm de taula. Té indústria de cereria, actualment en retrocés. L'indústria textil té també raïlam de sigles i ha alcançat un gran desenroll, manufacturant-se edredons, cobertors, estovalles, sedaços, llançols, mantes, tovalles, draps de cuina i gèneros de punt.

S'ha basat tradicionalment en l'explotació agrícola del seu terme. Ara be, des del sigle XV l'indústria de la cera fon una de les ocupacions importants dels veïns, convertint Albaida en un dels centres productors més importants. Molts anys fon junt a Barcelona el principal centre de fabricació de ciris en tota Espanya.

Encara que a finals dels 70 contava en vintitrés fabriques de cera, l'activitat econòmica se decantà per l'indústria textil.

Actualment les explotacions agrícoles han evolucionat, i trobem que en el terme d'Albaida predominen els frutals i el cep. Hi ha que destacar també la presencia de oliveres, armelers, tarongers i hortalices diverses. L'activitat agrícola s'unix en l'indústria textil i en la cera.

En respecte a l'industria, hi ha que dir que Albaida representa hui un important núcleu industrial del textil, on acodix molta ma d'obra dels pobles veïns de la comarca i a on el visitant podrà trobar el frut d'eixa producció: edredons, llançols, cortines, tovalles. L'indústria ha desbancat a l'agricultura com principal sector econòmic i productiu.

En els últims anys, en la lliberalisació del mercat textil i la supressió dels aranzels en 2005, esta producció ha entrat en un procés de crisis en esta regió per la busca d'atres mercats per les empreses i l'aplegada de productes de més baixa calitat i baix preu que reduïxen les vendes dels nostres propis productes.

Cultura[editar]

Monuments[editar]

  • Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Nostra Senyora
Iglésia de l'Assumció

Espectacular edifici religiós d'estil gòtic valencià, construït entre 1592 i 1621 i restaurat en 1830. Lo que més destaca d'ella és l'altíssim i vistós campanariu de planta quadrada que s'utilisà com torre de vigilància fins a que s'afegí el remat amijanat del sigle XIX. L'iglésia actual fon edificada en substitució de la vella iglésia de Nostra Senyora de l'Assunció, construïda en el sigle XIII. Presenta una nau única en capelles entre els contraforts. La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any 1786. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanari i les campanes han segut restaurats. En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost (sigle XVII) i la pila batismal de marbre (sigle XVIII). En l'altar major (sigle XVII) hi ha un conjunt de olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també són les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, aixina com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del sigle XIX. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels sigles XV al XX, destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del sigle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en or massiç en aquella época.

Palau dels Milà i Aragó

Sòlida construcció en tres torres quadrades que fon residencia dels marquesos titulars de la població, i que en data 27 de giner de 2008 ha sofrit un incendi que ha afectat a una part del mateix. Junt a l'iglésia, és sense dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construïren en el sigle XIII, naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial. Construït al final del sigle XV (1471-1477) tenia apariència de residencia nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda en 1460 en sellars calcàreus i arc de mig punt en teulada de teula àrap. La dovella central encara conserva els restos de l'escut en armes del primer comte d'Albaida). En els últims anys del sigle XVI i principis del sigle XVII, se derribà per motiu d'espai l'iglésia vella (del sigle XIII). La nova iglésia que se pretenia edificar requeria molt terreny i fon necessari derruir part del Palau i alguna casa. Durant uns quants anys seguiren les obres i reformes trencant en el secular aïllament. L'última obra destacable, ya del sigle XIX, és la de l'actual entrada principal des de la plaça Major. En el material extret se reforçà la base de les torres. A destacar, en les diferents fronteres del palau, els escuts heràldics de distintes époques. En l'interior trobem sales decorades en coloristes pintures barroques de l'albaidí Bertomeu Albert (final del sigle XVII). Son especialment rellevants les sales del Tro, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marqués. En la part ya rehabilitada del palau, i en accés des de dins, s'ha instalat el Museu Internacional de Títaros d'Albaida. En el palau se troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m2 de superfície) en la reconstrucció de la vila d'Albaida del sigle XV, a través d'una elaboració molt pormenorisada i documentada.

Museu Segrelles d'Albaida

Creat pels hereus d'este pintor en la casa on residia i tenia el seu estudi, i en a on també instalà una biblioteca pública. Està localisada en un estret carrer que dona a la plaça del Pintor Segrelles, en l'entorn del palau i de l'iglésia archiprestal. La casa fon dissenyada i construïda per ell mateix en 1943. Tota la decoració en motius àraps, de gran part de la casa, és idea del pintor i permaneix igual que quant ell vivia. Anirem descobrint a lo llarc de la casa la manera de viure i la forma de ser del pintor José Segrelles (1885-1969). Nos arrimarem al seu univers: com pintava, que és lo que fea quotidianament, que és lo que llegia, que música escoltava. En estes estàncies hi ha més de 150 obres originals del pintor, a destacar entre elles, ilustracions per a noveles de Vicente Blasco Ibáñez, per als contes de Las mil y una noches, per a El Quijote i la seua obra pòstuma El Pentecostés. També és d'extraordinària importància la biblioteca en uns 11.000 eixemplars.

  • Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)
Interior del Museu Internacional de Títaros d'Albaida

Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros. En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de 1997 i l'iniciativa naixqué del grup Bambalina Títelles, d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros aixina com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del sigle XV.

Música[editar]

Albaida és una ciutat que conta en una gran tradició musical, fomentada, sense dubte, per l'existència de varies entitats musicals en la població, entre les que cap destacar:

  • Agrupació Vocal Eduardo Torres

Entitat Coral amateur fundada en 1967. En l'actualitat (2006) conta en 32 membres. A lo llarc de la seua història ha obtengut diversos premis nacionals. Realisa la seua activitat musical durant tot l'any, a través d'ensaigs, concerts i participació en Certàmens Corals.

  • Unió Musical d'Albaida (L'Aranya) (Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)).
  • Círcul Musical Primitiva Albaidí (El Gamell)

En molta tradició. La primitiva té numerosos guanys en certàmens com el de Valéncia.

  • Colla de Chirimites La Pedrera.
  • Banda de metal i percussió Raval Jussà.

Atres llocs d'interés[editar]

Encara que en Albaida trobem numerosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, fronteres antigues, portals..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Este està format pel palau dels Milà i Aragó, l'iglésia archiprestal, el museu de belems, la casa museu José Segrelles, el museu de títaros, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels sigles XVIII-XIX que ho rodegen.

  • Plaça de la Vila: és part del recint amurallat del sigle XV al que s'accedix encara per la porta de la Vila. En la plaça se troba l'iglésia de Santa Maria de l'Assunció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (casa del sigle XVI en que en l'any 1903 estava ubicat l'antic ajuntament), el museu de belems, el museu internacional de títaros i la casa Abadia (sigle XVIII).
  • Porta d'Aljorfa: localisada entre la vila i el barri de Aljorfa. Se tracta d'una de les portes d'accés al recint amurallat del sigle XIII, i permetia l'accés a la part més baixa del poble. A lo llarc del sigle XX la part baixa de la porta se feu més ampla per a que pogueren passar els vehículs sense dificultat.
  • Fonts de pedra: en la ciutat hi han diferents i rellevants fonts de pedra.
  • Convent de la Puríssima dels Pares Capuchins: està situat en la plaça del convent. Fundat en 1598 en detriment del vell hort senyorial del Real, presenta construcció d'estil gòtic. Actualment a soles queda l'iglésia, que té una nau central i dos laterals en capelles. La blanca frontera té tres alçades. Adossades al costat dret de l'iglésia trobem estàncies de diferents altures, en finestretes de rajola massiça i reixes de ferro forjat.
  • Sala d'Exposicions Francisco Ridaura: La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els paisages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura, esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida.
  • De la ciutat hi ha que destacar també les Ermites que hi ha, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el sigle XIX, prenen el nom del carrer on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del sigle XVIII, té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el sigle XIX i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita.

Excursions pel terme municipal[editar]

Pels molins d'aigua: front a l'ermita del Roser, a la dreta del riu Albaida i baix el pont del ferrocarril, està lo que queda del molí de la Creu o de Aljorfa. Este molí rebia l'aigua del riu Albaida. Deixa de moldre en l'any 1963. Atre és el molí d'Elias. Ubicat a la dreta del riu Albaida, rebia l'aigua d'un assut situat a uns 40 m. del molí de la Creu. Contava en un engranage que permetia moldre pens, dacsa. El final de la seua vida útil fon per l'any 1960. Una avinguda d'aigua en l'any 1992 el deixà casi en ruïnes. Atre és el molí de les Palanques. Els propietaris l'han reconvertit en una casa d'estiueig. Rebia l'aigua dels barrancs de Benissoda i Agullent. Tenia una bassa, un trull i un joc de moles.

Si nos anem cap a Atzeneta d'Albaida, pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou (sigle XVIII). De la sequia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de farina, despuix paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a 1880 fàbrica de teixits fins a l'any 1958. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del sigle XIII. Este molí deixà de funcionar al final del sigle XIX. Conserva la farinera, en el subsol i la grua.

Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en 1538 pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel sigle XVI. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros sequia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa sequia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels térmens municipals d'Albaida, Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'islam. Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de mountain bike...

En la comarca tenim com cimes més importants: l'Alt de la Creu (900 m) en la Serra Grossa i especialment l'Alt del Benicadell en 1.104 m. El GR 7 el travessa de nort a sur pels térmens d'Ayelo de Malferit, Ontinyent i Bocairent. En el cas de les sendes de chicotet recorregut, descobrixen antigues sendes que conectaven els pobles (Senda dels Gamellons", Camí dels Ingeniers, Camí de l'Escaleta, Senda d'Agres).

En la ciutat d'Albaida cap destacar:

  • Una fàcil ascensió a la cima de la Covalta (890 m.) utilisant un camí en zigzac que arranca en la casa forestal el Clau. En la cova que nos trobarem dalt del tot, hi ha una font de la que ix aigua fresca i si pugem a la cresta, podrem recórrer els restos del poblat ibèric més important de la zona (sigles VI-IV a. C.). Esta serra se troba encara afectada pel terrible incendi de 1994. Més recentment, s'han dut a cap plantacions d'arbres autòctons en motiu del dia de l'arbre per a recuperar este parage emblemàtic d'Albaida en l'ajuda institucional de la Generalitat Valenciana.
  • Dos grans itineraris que passen per la ciutat, senyalisats i publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor La comarca de la Vall d'Albaida i que formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca.

L'itinerari nº 4 de 75 quilómetros aproximadament, naix en Albaida i recorre tots els pobles que rodegen el Benicadell (Atzeneta d'Albaida, Salem, Castelló de les Guerres, Rugat, Montichelvo, Beniajar, Otos, Carrícola i Bèlgida). Esta ruta té com punt de referència i principal atractiu la serra del Benicadell, encara que tant en els núcleus urbans com en el terme d'estos pobles abans nomenats, podem trobar palaus, cases senyorials, campanarius, fonts, coves, pous de neu, iglésies, ademés d'unes vistes espectaculars. Recorrerem numerosos PR (sendes de chicotet recorregut) i SLV (sendes locals) com la senda "dels Fontanars", PRV de la senda del Benicadell, senda general d'Otos, PRV de la font de la Gota, senda de Casa Penalma, senda de "les Fontetes", senda del Mingo, senda de "les Planisses", senda d'Alcoy, senda "del Portet", senda de "les Fonts" i de "les Pedres Lises".

L'itinerari nº5 de 30 quilómetros aproximadament, naix en Ontinyent, recorre la serra d'Agullent i la Covalta i acaba en Albaida. Encara que té un recorregut més modest, no podem deixar de comentar que vistes, panoràmiques i elements patrimonials ambientals no nos van a faltar al recórrer casi tota la serra d'Agullent, aixina com bens culturals i patrimonials en els núcleus urbans dels pobles per on passa. Nos sorprendran les coves, els pou de neu, els jaciments arqueològics, les fonts, els castells, les ermites.

Ademés gojarem de tot açò passejant pel PRV de la senda dels Ingeniers, pel PRV de la senda de "l'Assagador", pel PRV de la senda d'Agres, pel PRV-10 de la "Covalta-font de Donat".

Festes locals[editar]

Se celebren durant els dies 6 i 7 d'octubre en honor de la Verge del Remei. Les festes principals de la ciutat d'Albaida giren al voltant de la Verge del Remei, patrona de tots los albaidins.

Comencen el dia 29 de setembre en la arbolà de Sant Miquel i acaben el dia 11 d'octubre en els últims actes de les festes de moros i cristians que seguixen a les festes patronals.

Abans del dia de Sant Miquel, se solen celebrar alguns actes de caràcter cultural com per eixemple: concursos de pintura, presentacions de llibres i atres actes de caràcter més popular com el pregó de festes o alguna carrera de motos.

Gastronomia[editar]

Els principals plats que se cuinen en Albaida sÓn:

Personages célebres[editar]

  • José Segrelles, pintor ([1]).
  • Isidro Ballester Tormo (1876-1927) iniciador de la moderna arqueologia científica valenciana.
  • Elías Tormo, historiador i crític d'art (1869-1957).
  • Eduardo Torres Pérez, músic i insigne compositor. Fil de la Ciutat d'Albaida. Faltà en l'any 1936, fon Catedràtic de Composició del Conservatori de Música de Sevilla, Director - Fundador de l'Orquesta Bètica de Càmara i Mestre de Capella de la Catedral Hispalense de Sevilla. D'entre infinitat de peces musicals per a cor, solistes, orquesta i orgue, és compositor del universalment conegut "SALVE, MADRE", que cada matí del dia 15 d'agost entona la Ciutat de Sevilla com cant d'alabança a la seua Excelsa Patrona, la Verge dels Reis.
  • Excm. y Rvdmo. Sr. D. Manuel Ureña Pastor, Arquebisbe de Saragossa i Fill Predilecte de la Ciutat d'Albaida.

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Guerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig