Diferència entre les revisions de "Palau Marqués de Dosaigües" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

[[File:El salón de baile del palacio del Marqués de Dos Aguas. Museo Nacional de Cerámica. Valencia, España.jpg|thumb|right|<center>Salón del ball del Palau del Marqués de Dosaigües</center>]]

El Palau del Marqués de Dosaigües és un dels edificis civils d'estil [[barroc]] i rococó més significatius de la ciutat de Valéncia i seu del Museu Nacional de Ceràmica.

El Palau del Marqués de Dosaigües és un dels edificis civils d'estil [[barroc]] i [[rococó]] més significatius de la ciutat de Valéncia i seu del Museu Nacional de Ceràmica.

Declarat monument històric en l'any [[1941]], el Palau del Marqués de Dosaigües, ~~va ser~~ comprat per l'estat en l'any [[1949]] per a ubicar en ell, la colecció de ceràmica. Despuix de la seua primera rehabilitació per a adequar les sales com a museu, des de llavors s'han succeït numeroses intervencions que comprenen la restauració de l'immoble, millores en la seua infraestructura i la renovació dels espais museològics. En l'any 1990 el museu ~~va tancar~~ per a mamprendre una nova restauració de l'edifici, segons el proyecte de l'arquitecte Ginés Sánchez Hevia, obrint de nou les seues portes al públic en l'any 1998.

Declarat monument històric en l'any [[1941]], el Palau del Marqués de Dosaigües, fon comprat per l'estat en l'any [[1949]] per a ubicar en ell, la colecció de ceràmica. Despuix de la seua primera rehabilitació per a adequar les sales com a museu, des de llavors s'han succeït numeroses intervencions que comprenen la restauració de l'immoble, millores en la seua infraestructura i la renovació dels espais museològics. En l'any 1990 el museu tancà per a mamprendre una nova restauració de l'edifici, segons el proyecte de l'arquitecte Ginés Sánchez Hevia, obrint de nou les seues portes al públic en l'any [[1998]].

El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny de Hipólit Rovira.

El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny d'Hipólit Rovira.

Presidida per l'image de la [[Mare de Deu]], des d'ella descendixen dos cabals d'[[aigua]] en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos [[riu|rius]], tot en un aspecte de desbordant voluptuositat.

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 [[File:El salón de baile del palacio del Marqués de Dos Aguas. Museo Nacional de Cerámica. Valencia, España.jpg|thumb|right|<center>Salón del ball del Palau del Marqués de Dosaigües</center>]]
-El Palau del Marqués de Dosaigües és un dels edificis civils d'estil [[barroc]] i rococó més significatius de la ciutat de Valéncia i seu del Museu Nacional de Ceràmica.
+El Palau del Marqués de Dosaigües és un dels edificis civils d'estil [[barroc]] i [[rococó]] més significatius de la ciutat de Valéncia i seu del Museu Nacional de Ceràmica.
-Declarat monument històric en l'any [[1941]], el Palau del Marqués de Dosaigües, va ser comprat per l'estat en l'any [[1949]] per a ubicar en ell, la colecció de ceràmica. Despuix de la seua primera rehabilitació per a adequar les sales com a museu, des de llavors s'han succeït numeroses intervencions que comprenen la restauració de l'immoble, millores en la seua infraestructura i la renovació dels espais museològics. En l'any 1990 el museu va tancar per a mamprendre una nova restauració de l'edifici, segons el proyecte de l'arquitecte Ginés Sánchez Hevia, obrint de nou les seues portes al públic en l'any 1998.
+Declarat monument històric en l'any [[1941]], el Palau del Marqués de Dosaigües, fon comprat per l'estat en l'any [[1949]] per a ubicar en ell, la colecció de ceràmica. Despuix de la seua primera rehabilitació per a adequar les sales com a museu, des de llavors s'han succeït numeroses intervencions que comprenen la restauració de l'immoble, millores en la seua infraestructura i la renovació dels espais museològics. En l'any 1990 el museu tancà per a mamprendre una nova restauració de l'edifici, segons el proyecte de l'arquitecte Ginés Sánchez Hevia, obrint de nou les seues portes al públic en l'any [[1998]].
-El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny de Hipólit Rovira.
+El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny d'Hipólit Rovira.
 Presidida per l'image de la [[Mare de Deu]], des d'ella descendixen dos cabals d'[[aigua]] en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos [[riu|rius]], tot en un aspecte de desbordant voluptuositat.