Diferència entre les revisions de "Història de l'electricitat"

[[Fitxer:ThomasSeebeck.jpg|100px|thumb|[[Thomas Johann Seebeck]] ]]

El metge i investigador físic natural d'[[Estònia]], [[Thomas Johann Seebeck]] (1770-1831) descobrí l'[[efecte termoelèctric]]. El [[1806]] descobrí també els efectes de radiació visible i invisible sobre substàncies químiques com el clorur de plata. El [[1808]], obtingué la primera combinació química d'[[amoníac]] en [[òxit mercúric]]. A principis del [[1820]], Seebeck realisà variats experiments a la investigació d'una relació entre l'electricitat i calor. En [[1821]], soldant dos fils de metals diferents ([[coure]] i [[bismut]]) en un llaç, descobrí accidentalment que en calfar-ne un a alta temperatura i mentres l'atre es mantenia a baixa temperatura, es produïa un camp magnètic. Seebeck no cregué, o no divulgà que un corrent elèctric fos generat quan la calor s'aplicava a la soldadura dels dos metals. En canvi, utilisà el terme ''termomagnetisme'' per referir-se al seu descobriment. Actualment se'l coneix com [[efecte Peltier-Seebeck]] o [[efecte termoelèctric]] i és la base del funcionament dels [[termoparell]]s.<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/s/seebeck.php Biografia de Thomas Johann Seebeck] Fisicanet [15-05-2008]</ref>