Diferència entre les revisions de "Sigle d'Or valencià"
m Text reemplaça - 'de un' a 'd'un' |
m →Poesia |
||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
La influència es va notar en els escrits de [[Jordi Sant Jordi]], pero la renovació i l'autentica modernisació la van supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausias March, qui trenca en la tradició trobadoresca i la llengua estàndart utilisada per ells (provençal lliterari) i ya utilisa en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives. | La influència es va notar en els escrits de [[Jordi Sant Jordi]], pero la renovació i l'autentica modernisació la van supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausias March, qui trenca en la tradició trobadoresca i la llengua estàndart utilisada per ells (provençal lliterari) i ya utilisa en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives. | ||
Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria [[Tirant | Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria [[Tirant lo Blanch]], escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana". | ||
El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia com March, plena tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents Done-la crida "valenciana prosa" | El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia com March, plena tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents Done-la crida "valenciana prosa" | ||