Diferència entre les revisions de "Polònia"
m Text reemplaça - 'plata' a 'argent' |
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
||
| Llínea 65: | Llínea 65: | ||
== Història == | == Història == | ||
Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es | Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es varen assentar en este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el [[sigle XVI]], durant la [[Mancomunitat polonés-lituana]], formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del [[Imperi Rus]]. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en [[1918]], despuix de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. | ||
En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la varen governar una série de forts líders que | En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la varen governar una série de forts líders que varen convertir els polonesos al [[cristianisme]], varen crear un regne poderós i varen integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar. | ||
La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que | La [[Dinastia Jogalia]] ([[1385]]–[[1569]]) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que varen jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]] '', acta adoptada pel ''[[Sejm]] '' en [[1505]], va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]] ''. L'[[Unió de Lublin]] de [[1509]] va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]]. | ||
En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots varen voler una part de Polònia, i la | En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots varen voler una part de Polònia, i la varen obtindre, borrant a Polònia del mapa en [[1795]]. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al [[sigle XIX]]. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]]. | ||
Des de l'estiu de [[1915]], Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la [[ofensiva de Gorlice-Tarnów]]. Els alemans | Des de l'estiu de [[1915]], Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la [[ofensiva de Gorlice-Tarnów]]. Els alemans varen propondre la creació d'un [[Regne de Polònia (1916–1918)|regne polonés]] el [[5 de novembre]] de [[1916]]. L'elecció d'un rei fon posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la [[Casa d'Habsburgo]]. L'independència d'este estat polonés ocupat militarment era dubtosa, i el governador General alemà, [[coronel General]] [[Hans Hartwig Von Beseler]], eixercia el poder [[de fet]]. | ||
En la firma de l'[[Armistici de Compiègne]], el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés [[Józef Pilsudski]] el [[11 de novembre]] de [[1918]].<ref name="FirstWorldBese">[http://www.firstworldwar.Com/bio/beseler.Htm Who'S Who: Hans Von Beseler]. First World War. Consultat el 26/01/2008.</ref> Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. Després d'una [[Sublevació de Gran Polònia (1918–[[1919]])|sublevació polonesa en territoris d'Alemanya]], Polònia va guanyar més terreny. En el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], se va reconéixer internacionalment la independència polonesa, i la seua frontera occidental fon definida, sent la creació d'un [[corredor polonés]] una de les innovacions més polèmiques. Si be Polònia va estar en pau en Alemanya, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura. | En la firma de l'[[Armistici de Compiègne]], el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés [[Józef Pilsudski]] el [[11 de novembre]] de [[1918]].<ref name="FirstWorldBese">[http://www.firstworldwar.Com/bio/beseler.Htm Who'S Who: Hans Von Beseler]. First World War. Consultat el 26/01/2008.</ref> Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. Després d'una [[Sublevació de Gran Polònia (1918–[[1919]])|sublevació polonesa en territoris d'Alemanya]], Polònia va guanyar més terreny. En el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], se va reconéixer internacionalment la independència polonesa, i la seua frontera occidental fon definida, sent la creació d'un [[corredor polonés]] una de les innovacions més polèmiques. Si be Polònia va estar en pau en Alemanya, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura. | ||
| Llínea 79: | Llínea 79: | ||
Polònia va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte en abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref> | Polònia va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte en abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref> | ||
L'1 de [[setembre]] de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es varen atacar entre si, i es | L'1 de [[setembre]] de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es varen atacar entre si, i es varen dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]]. | ||
Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos devall el seu control devall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] varen ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], varen patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest devall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya. | Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos devall el seu control devall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] varen ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], varen patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest devall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya. | ||
| Llínea 282: | Llínea 282: | ||
== Les atres Polonias == | == Les atres Polonias == | ||
Fora de les seues fronteres viuen atres dotze millons de polonesos, en els territoris que auto denominen «les Polònies». Els principals estats receptors d'estes onades migratòries | Fora de les seues fronteres viuen atres dotze millons de polonesos, en els territoris que auto denominen «les Polònies». Els principals estats receptors d'estes onades migratòries varen ser [[Estats Units]], [[Alemanya]], [[França]] i les ex repúbliques soviètiques de [[Lituània]], [[Ucrània]], [[Letònia]] i [[Bielorússia]]. En [[Chicago]], per eixemple, viuen 1,8 millons de polonés-americans. En [[Amèrica Llatina]], els receptors són en la seua immensa majoria països del [[Con Sur]]: [[Argentina]], Sur del [[Brasil]], [[Chile]] i [[Uruguai]], en [[Amèrica del Nort]]: [[Mèxic]], on hi ha comunitats importants de descendents de polonesos. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||