Diferència entre les revisions de "Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} === Siglo XIX === La Guerra de Independencia Española frente a los invasores franceses (1808-1814) fue dañina para la economía valencia...»)
 
 
(No es mostren 23 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{en desenroll}}
+
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
  
=== Siglo XIX ===
+
L''''Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana''' s'inicià el [[sigle XIX]] en la Guerra de l'Independència Espanyola ([[1808]]-[[1814]]).
La [[Guerra de Independencia Española]] frente a los invasores franceses (1808-1814) fue dañina para la economía valenciana, aunque menos que en otras regiones de España. Durante la [[Primera Guerra Carlista]], la [[provincia de Castellón]] (descontando la capital), especialmente el [[Maestrazgo]] y la localidad de [[Morella]], fue uno de los principales baluartes de los guerrilleros carlistas, coordinados por el [[Ramón Cabrera|general Cabrera]].
 
  
En [[1833]], con la nueva [[División territorial de España de 1833|organización territorial liberal]], la región valenciana fue dividida administrativamente en las provincias actuales de [[provincia de Alicante]], [[provincia de Valencia|Valencia]] y [[provincia de Castellón|Castellón]], conservando salvo excepciones (el condado de [[Villena]] y [[Requena-Utiel]]) los límites del histórico reino de Valencia. Durante el siglo XIX, se siguió ampliando las superficies agrícolas, en principio relacionadas con el cultivo de la viña, el arroz, las naranjas, y el almendro. La [[revolución industrial]], como en la mayor parte de España, fue incompleta y retrasada, pero el establecimiento de [[Sagunto]] como gran centro portuario-siderúrgico, las industrias textiles de [[Alcoy]] y la aparición de pequeñas empresas a lo largo de la Comunidad permitieron un despegue industrial a partir de finales del siglo XIX.
+
== Sigle XIX ==
 +
La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'[[Espanya]]. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera|general Cabrera]].
  
=== Siglo XX ===
+
En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana fon dividida administrativament en les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de Valéncia|Valéncia]] i [[província de Castelló|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[La Plana d'Utiel-Requena|Utiel-Requena]]) els llímits de l'històric regne de Valéncia. Durant el [[sigle XIX]], es seguí ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la [[raïm|vinya]], l'[[arròs]], les [[taronges]], i l'[[armela|armeler]]. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, fon incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils d'[[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses a lo llarc de la Comunitat permeteren un despegue industrial a partir de finals del sigle XIX.
{{VT|Segunda República Española|Guerra civil española|Franquismo}}
 
A principios del [[siglo XX]], la [[emigración española|emigración]] fue menos importante que en otras regiones españolas, dirigiéndose en gran parte y como característica peculiar hacia la [[Argelia]] francesa; ésta había empezado ya en este sentido desde las provincias de Alicante, Murcia y Almería tras las sequías de 1830-1840.  
 
  
Durante la [[Segunda República Española]], se redactaron diversas propuestas para un [[Estatuto de Autonomía]], aunque ninguna llegó a aprobarse. El 20 de julio de [[1936]] se constituyó, en el contexto de la [[Revolución Española de 1936]], el ''[[Comité Ejecutivo Popular de Valencia]]'', una forma de gobierno regional integrado por las fuerzas del [[Frente Popular]] y los sindicatos [[Confederación Nacional del Trabajo|CNT]] y [[UGT]]. El 23 de julio del mismo año el gobierno de [[Madrid]] decretó su desaparición sin conseguirla, siendo finalmente el día 31 del mismo mes, legalizado y regulado por la [[Segunda República Española|República]]. Durante este período se incautó y colectivizó el 13% de la superficie de cultivo, formándose 353 colectividades, 264 dirigidas por la [[Confederación Nacional del Trabajo|CNT]], 69 por la [[UGT]] y 20 de manera mixta CNT-UGT. Uno de sus principales desarrollos será el [[Consejo Levantino Unificado de Exportación de Agrios]] (conocido por sus iniciales, ''CLUEA''). Pese a sus orígenes independientes, el 2 de noviembre aprobó un cambio en su programa de actuaciones, subordinándose al gobierno central. El [[Comité Ejecutivo Popular de Valencia|CEP]] de Valencia se disolvió el 8 de enero de [[1937]].  
+
En este sigle se produí la [[renaixença]] valenciana en la qual l'[[idioma valencià]] vixqué un nou renaiximent comparable al [[Sigle d'Or]]. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
  
El [[7 de noviembre]] de [[1936]], el gobierno de la República se transladó a Valencia, convirtiéndose hasta el [[31 de octubre]] de [[1937]] en la capital de la [[España]] republicana. Durante la guerra, la Comunidad Valenciana estuvo completamente bajo dominio republicano hasta [[abril]] de [[1938]], en que las tropas franquistas conquistaron [[Vinaroz]], partiendo así en dos la zona republicana. Las provincias de Valencia y Alicante fueron unos de los últimos reductos de la República en el momentos de la victoria franquista en abril de 1939.
+
== Sigle XX ==
 +
{{VT|Segona República Espanyola|Guerra civil espanyola|Franquisme}}
 +
A principis del [[sigle XX]], l'[[emigració espanyola|emigració]] fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'[[Algèria]] francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria despuix de les sequies de [[1830]]-[[1840]].
  
Después del paréntesis [[autarquía|autárquico]] de 1939 a 1958, la sociedad y economía valencianas empezaron a presentar un gran dinamismo durante el [[franquismo|tardofranquismo]]. Surge un nuevo sector económico que prácticamente sustituye a la agricultura como la principal fuente de ingresos, el [[turismo]], mientras que la [[industria]] se desarrollaba de forma notable, principalmente a través de pequeñas y medianas empresas. El crecimiento económico fue parejo a un avance demográfico considerable, fruto del [[baby-boom]] y de movimientos migratorios nacionales, principalmente desde [[Castilla-La Mancha]], [[Andalucía]] y [[Aragón]].
+
Durant la [[Segona República Espanyola]], es redactaren diverses propostes per un [[Estatut d'Autonomia]], encara que cap arribà a aprovar-se. El [[20 de juliol]] de [[1936]] es constituí, en lo context de la [[Revolució Espanyola de 1936]], el [[Comité Eixecutiu Popular de Valéncia]], una forma de govern regional integrat per les forces del [[Front Popular]] i els sindicats [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i [[UGT]]. El [[23 de juliol]] del mateix any el govern de [[Madrit]] decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la [[Segona República Espanyola|República]]. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]], 69 per la [[UGT]] i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el [[Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres]] (conegut pels seus inicials, ''CLUEA''). A pesar dels seus orígens independents, el [[2 de novembre]] aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El [[Comité Eixecutiu Popular de Valéncia|CEP]] de [[Valéncia]] es disolgué el 8 de giner de [[1937]].
  
=== Transición y democracia ===
+
El [[7 de novembre]] de [[1936]], el govern de la República es traslladà a [[Valéncia]], convertint-se fins al [[31 d'octubre]] de [[1937]] a la capital de la [[Espanya]] republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a [[abril]] de [[1938]], en qué les tropes franquistes conquistaren [[Vinaròs]], partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en [[abril]] de [[1939]].
{{VT|Transición española|Elecciones a las Cortes Valencianas}}
 
Con la [[Transición española|Transición]], las provincias de Castellón, Valencia y Alicante se convertirían en graneros del voto socialista hasta los años 90. Tras el establecimiento en la [[Constitución española de 1978]] del [[Comunidad Autónoma|Estado de las Autonomías]], se aprobó un [[Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana de 1982|Estatuto de Autonomía para la Comunidad Valenciana]] en [[1982]], con un gobierno regional, la [[Generalidad Valenciana|Generalidad]], que asegura una administración propia en aspectos como la Sanidad o la Educación.  
 
  
[[Archivo:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png|thumb|right|315px|Distribución geográfica del crecimiento de la [[población española]] entre [[1981]] y [[2005]]]]
+
En acabant del paréntesis [[autarquia|autàrquic]] de 1939 a [[1958]], la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el [[franquisme|tardofranquisme]]. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el [[turisme]], mentres que l'[[indústria]] es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del [[baby-boom]] i de moviments migratoris nacionals, principalment des de [[Castella-la Manxa]], [[Andalusia]] i [[Aragó]].
Aunque su [[Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana de 1982|Estatuto de Autonomía]] de [[1982]] se hizo por el artículo 143 de la Constitución Española de 1978, posteriormente se aprobó en [[1987]] una ley que lo equiparaba competencialmente a las denominadas nacionalidades históricas (Ley Orgánica de Transferencia de Competencias de Titularidad Estatal a la Comunidad Valenciana, abreviadamente, LOTRAVA). Posteriormente, el Estatuto de Autonomía valenciano sufriría dos reformas, una en [[1992]] para incluir todas las competencias adquiridas por la LOTRAVA, y otra en [[2006]], de mayor calado, con competencias nuevas, y en la que se declara la [[Comunidad Valenciana]] como [[nacionalidad histórica]] en el primer artículo, siguiendo a otras comunidades que lo habían hecho con anterioridad.
 
  
La [[Generalidad Valenciana]] estuvo ocupada entre [[1982]] y [[1995]] por [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], y tras éste por [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olivas]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) y [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partido Popular]]. Las [[elecciones autonómicas españolas de 2007|elecciones autonómicas de mayo del 2007]] volvieron a revalidar la mayoría absoluta del PP y permitieron a Francisco Camps volver a formar gobierno.
+
== Transició i democràcia ==
 +
{{VT|Transició espanyola|Eleccions a les Corts Valencianes}}
 +
Despuix de l'establiment en la [[Constitució espanyola de 1978]] del [[Comunitat Autònoma|Estat de les Autonomies]], s'aprovà un [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana]] en [[1982]], en un govern regional, la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]], que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.
  
Desde la adquisición de la democracia, la economía y la demografía valencianas han crecido a un ritmo mayor que el nacional, constituyendo en el 2005 un 10,64% de la población española (la cuarta región del país por población) y siendo en el 2006, junto a la [[Comunidad de Madrid]], la segunda comunidad autónoma que más productos exporta al extranjero.
+
[[Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.png|thumb|right|315px|Distribució geogràfica del creiximent de la [[població espanyola]] entre [[1981]] i [[2005]]]]
 +
Encara que l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia]] de [[1982]] es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en [[1987]] una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en [[1992]] per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en [[2006]], de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la [[Comunitat Valenciana]] com [[nacionalitat històrica]] en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista [[AVL]] en l'estatut
  
=== Conflicto lingüístico valenciano ===
+
La [[Generalitat Valenciana]] estigué ocupada entre [[1982]] i [[1995]] per [[Joan Lerma]], del [[PSOE]], i en acabant d'este per [[Eduardo Zaplana]] ([[1995]]-[[2002]]), [[José Luis Olives]] ([[2002]]-[[2003]]), [[Francisco Camps]] ([[2003]]-[[2011]]) i [[Alberto Fabra]] ([[2011]]-) del [[Partit Popular]]. Les [[eleccions autonòmiques espanyoles de 2007|eleccions autonòmiques de maig del 2007]] tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i varen permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.
{{AP|Conflicto lingüístico valenciano}}
 
El conflicto lingüístico valenciano, también llamado Guerra de la Lengua en sus periodos más críticos,{{Cita requerida}} parte del ocasionalmente encarnizado debate socio-político sobre la condición última del [[valenciano]], ya sea como una [[idioma|lengua]] individual —postura que defienden los partidos políticos y grupos sociales afines al [[blavero|blaverismo]] valenciano—, o bien se trata de una [[dialecto|variedad dialectal]] del [[idioma catalán|catalán]], como afirman, basándose en criterios estrictamente [[lingüística|lingüísticos]], quienes afirman la unidad de la lengua.{{Cita requerida}}
 
  
Si bien a nivel lingüístico la condición del valenciano como dialecto del catalán está ampliamente demostrada —según un reciente dictamen de la [[Academia Valenciana de la Lengua]] (organismo oficial encargado desde 2001 de elaborar la normativa ortográfica y gramática del valenciano) asumido por la [[Generalidad Valenciana]], catalán y valenciano pertenecen al mismo sistema lingüístico (o en palabras textuales son una misma lengua)—, también subsiste una puja sobre la denominación de la lengua, ya que el término ''valenciano'' en los territorios del antiguo [[Reino de Valencia]] es tradicional ya desde el [[siglo XV]].
+
Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el [[2005]] un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la [[Comunitat de Madrit]], la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.
 +
 
 +
=== Conflicte llingüístic valencià ===
 +
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
 +
El conflicte llingüístic valencià, també nomenat Guerra de la Llengua en els seus periodos més crítics, part de l'ocasionalment aferrissat debat soci-polític sobre la condició última del [[valencià]], ya siga com una [[idioma|llengua]] individual —postura que defenen basant-se en criteris estrictament [[llingüística|llingüístics]] els partits polítics i grups socials afins al [[valencianisme]]—, o be es tracta d'una [[dialecte|varietat dialectal]] del [[idioma català|català]], com afirmen grups polítics pancatalanistes.
  
 
{{Regne de Valéncia}}
 
{{Regne de Valéncia}}
  
 
[[Categoria:Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 19:11 5 jun 2021


Història de la Comunitat Valenciana
Escudo de la Comunidad Valenciana.svg
Formació geològica
Prehistòria
Periodo íber
Periodo cartaginés
Periodo romà
Periodo visigot
Edat Mija (Periodo musulmà)
Conquista omeya
Valiat de l'Àndalus
Emirat de Qurtuba
Califat de Qurtuba
Emirat d'Alpont
Emirat de Balansiya
Emirat de Dàniyya
Regne de Valéncia
Conquista de Valéncia
Sigle d'or
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporànea
Història de Valéncia
Llista de presidents de la Generalitat

L'Edat Contemporànea de la Comunitat Valenciana s'inicià el sigle XIX en la Guerra de l'Independència Espanyola (1808-1814).

Sigle XIX[editar | editar còdic]

La Guerra d'Independència Espanyola enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'Espanya. Durant la Primera Guerra Carlista, la província de Castelló (descontant la capital), especialment el Maestrazgo i la localitat de Morella, fon u dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel general Cabrera.

En 1833, en la nova organisació territorial lliberal, la regió valenciana fon dividida administrativament en les províncies actuals de província d'Alacant, Valéncia i Castelló, conservant excepte excepcions (el comtat de Villena i Utiel-Requena) els llímits de l'històric regne de Valéncia. Durant el sigle XIX, es seguí ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La revolució industrial, com en la major part d'Espanya, fon incompleta i retardada, pero l'establiment de Sagunt com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils d'Alcoy i l'aparició de chicotetes empreses a lo llarc de la Comunitat permeteren un despegue industrial a partir de finals del sigle XIX.

En este sigle se produí la renaixença valenciana en la qual l'idioma valencià vixqué un nou renaiximent comparable al Sigle d'Or. Frut d'ella naixqueren dos entitats clau de la cultura i llengua valenciana, Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Sigle XX[editar | editar còdic]

Vore també: Segona República Espanyola, Guerra civil espanyola, i Franquisme

A principis del sigle XX, l'emigració fon menys important que en atres regions espanyoles, dirigint-se en gran part i com a característica peculiar cap a l'Algèria francesa; esta havia començat ya en este sentit des de les províncies d'Alacant, Murcia i Almeria despuix de les sequies de 1830-1840.

Durant la Segona República Espanyola, es redactaren diverses propostes per un Estatut d'Autonomia, encara que cap arribà a aprovar-se. El 20 de juliol de 1936 es constituí, en lo context de la Revolució Espanyola de 1936, el Comité Eixecutiu Popular de Valéncia, una forma de govern regional integrat per les forces del Front Popular i els sindicats CNT i UGT. El 23 de juliol del mateix any el govern de Madrit decretà la seua desaparició sense conseguir-la, sent finalment el dia 31 del mateix mes, llegalisat i regulat per la República. Durant este periodo es va confiscar i colectivisa el 13% de la superfície de cultiu, formant-se 353 colectivitats, 264 dirigides per la CNT, 69 per la UGT i 20 de manera mixta CNT-UGT. U dels seus principals desenrolls serà el Consell Llevantí Unificat d'Exportació d'Agres (conegut pels seus inicials, CLUEA). A pesar dels seus orígens independents, el 2 de novembre aprovà un canvi en el seu programa d'actuacions, subordinant-se al govern central. El CEP de Valéncia es disolgué el 8 de giner de 1937.

El 7 de novembre de 1936, el govern de la República es traslladà a Valéncia, convertint-se fins al 31 d'octubre de 1937 a la capital de la Espanya republicana. Durant la guerra, la Comunitat Valenciana estigué completament baix domini republicà fins a abril de 1938, en qué les tropes franquistes conquistaren Vinaròs, partint aixina en dos la zona republicana. Les províncies de Valéncia i Alacant uns dels últims reductes de la República en els moments de la victòria franquista en abril de 1939.

En acabant del paréntesis autàrquic de 1939 a 1958, la societat i economia valencianes començaren a presentar un gran dinamisme durant el tardofranquisme. Sorgix un nou sector econòmic que pràcticament substituïx a l'agricultura com la principal font d'ingressos, el turisme, mentres que l'indústria es desenrollava de forma notable, principalment a través de chicotetes i miges empreses. El creiximent econòmic fon parell a un avanç demogràfic considerable, fruit del baby-boom i de moviments migratoris nacionals, principalment des de Castella-la Manxa, Andalusia i Aragó.

Transició i democràcia[editar | editar còdic]

Vore també: Transició espanyola i Eleccions a les Corts Valencianes

Despuix de l'establiment en la Constitució espanyola de 1978 del Estat de les Autonomies, s'aprovà un Estatut d'Autonomia per a la Comunitat Valenciana en 1982, en un govern regional, la Generalitat, que assegura una administració pròpia en aspectes com la Sanitat o l'Educació.

Distribució geogràfica del creiximent de la població espanyola entre 1981 i 2005

Encara que l'Estatut d'Autonomia de 1982 es va fer per l'artícul 143 de la Constitució Espanyola de 1978, posteriorment es va aprovar en 1987 una llei que l'equiparava competencialment en les denominades nacionalitats històriques (Llei Orgànica de Transferència de Competències de Titularitat Estatal a la Comunitat Valenciana, abreviadament, LOTRAVA). Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia valencià patitis dos reformes, una en 1992 per incloure totes les competències adquirides per la LOTRAVA, i una atra en 2006, de major importància, en competències noves, i en la qual es declara la Comunitat Valenciana com nacionalitat històrica en el primer artícul, seguint a atres comunitats que ho havien fet en anterioritat. També s'inclogué a la catalanista AVL en l'estatut

La Generalitat Valenciana estigué ocupada entre 1982 i 1995 per Joan Lerma, del PSOE, i en acabant d'este per Eduardo Zaplana (1995-2002), José Luis Olives (2002-2003), Francisco Camps (2003-2011) i Alberto Fabra (2011-) del Partit Popular. Les eleccions autonòmiques de maig del 2007 tornaren a revalidar la majoria absoluta del PP i varen permetre a Francisco Camps tornar a formar govern.

Des de l'adquisició de la democràcia, l'economia i la demografia valencianes han creixcut a un ritme major que el nacional, constituint en el 2005 un 10,64% de la població espanyola (la quarta regió del país per població) i sent en el 2006, al costat de la Comunitat de Madrit, la segona comunitat autònoma que més productes exporta a l'estranger.

Conflicte llingüístic valencià[editar | editar còdic]

Artícul principal → Conflicte llingüístic valencià.

El conflicte llingüístic valencià, també nomenat Guerra de la Llengua en els seus periodos més crítics, part de l'ocasionalment aferrissat debat soci-polític sobre la condició última del valencià, ya siga com una llengua individual —postura que defenen basant-se en criteris estrictament llingüístics els partits polítics i grups socials afins al valencianisme—, o be es tracta d'una varietat dialectal del català, com afirmen grups polítics pancatalanistes.