Anar al contingut

Anex:Astrònoms i astrofísics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esta és una llista no exhaustiva d'astrònoms i astrofísics notables.

Astrònom Contribució
Hiparco de Nicea, Hiparco de Samos Varen determinar la posició d'unes 1000 estrelas lluentes, varen intentar explicar misteris astronòmics sense renunciar al model geocéntrico del univers comunament establit en la seua época, i varen classificar les estreles per la seua magnitut.
Aristarco de Samos Primera persona que va propondre el model heliocéntrico de l'univers.
Eratóstenes de Cirene Va calcular la circumferència de la Terra i l'inclinament de l'eix terrestre en gran precisió. D'igual manera va calcular la distància entre el Sol i la Terra, va idear el 29 de febrer cada quatre anys, l'any bisiesto. Va crear el primer mapa del món incorporant paralels i meridianos usant el coneiximent geogràfic disponible en la seua época.
Apolonio de Perge Va estudiar les còniques. Va propondre les idees del deferente i el epiciclo en la finalitat d'explicar el moviment dels cossos celests entorn a la terra (model geocéntrico)[1]
Claudio Ptolomeo El seu major aporte va ser el seu teoria geocéntrica a on descriu a la Terra com un objecte immòvil en el centre de l'univers i que eren els planetes, el Sol i demés cossos celests els qui giraven al voltant de la Terra.

Responsable de la creació dels horòscop ya que va aplicar els seus estudis d'astronomia en la astrologia, dits estudis estan escrits en la seua obra Tetrabiblos. Ademés d'açò, també va ser responsable del naiximent de la Geografia en amprar un sistema de latitut i llongitut adicionalment els seus estudis varen ajudar a molts cartógrafos de l'época.

Nicolás Copérnico Va recolzar el model heliocéntrico.
Galileo Galilei Va ser el primer astrònom que va usar el telescopi per a observar el cel.[2] La Inquisició ho va condenar a arrest domiciliari pels seus descobriments, el qual va ser alçat 359 anys despuix pel papa Juan Pablo II.
Johannes Kepler Este astrònom i matemàtic va sugerir la òrbita elíptica dels planetas, i va propondre lleis sobre el seu moviment actualment conegudes com lleis de Kepler. Va treballar en l'observatori de Tycho Brahe, qui posseïa els millors instruments i tècniques d'observació de la seua época. Va estudiar una supernova, ara coneguda com estrela de Kepler. Va ser autor de molts calendaris, almanacs i llibres, aixina com de la primera obra de ciència ficció anomenada Somnium.[3]
Johannes Hevelius Ha segut cridat el pare de la topografia llunar.[4]
William Herschel Músic i astrònom que va descobrir al planeta Urà[5], ademés de revelar que el Sol no és una estrela estatíca, i que, de fet, es desplaça cap a la constelació d'Hércules.
Isaac Newton Va publicar Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, també cridat els Principia, en (1687), contenint Les lleis de Newton del moviment, les quals són fonamentals per a la mecànica celest i expliquen les lleis de Kepler. Va predir les òrbites dels planetes.
Edmund Halley Astrònom reconegut pel seu enorme treball en l'òrbita del cometa que du el seu nom (Cometa Halley) Va ser membre de la Royal Society en la mateixa época en la que va viure Issac Newton, qui va anar el seu amic.
Subrahmanyan Chandrasekhar Va treballar en els mecanismes interns de les estreles. És particularment conegut per determinar l'efecte de la relativitat especial en les estreles, incloent el primer càlcul del llímit de Chandrasekhar, sense calculadora, durant un viage en barco.
Henrietta Swan Leavitt Va catalogar estreles variables Cefeidas en les Núvols de Magallanes. En 1912 va descobrir la relació entre lluminositat i periodicitat de les Cefeidas - determinant per al posterior treball de Hertzprung.
Ejnar Hertzprung Va determinar la distància a vàries Cefeidas, quan les estreles eren detectades en atres galàxies com Andrómeda, la distància a eixes galàxies quedava determinada.
William Rowan Hamilton Un dels matemàtics més imaginatius de el XIX (Descrit aixina pel físic i historiador Thomas Leroy Hankins), físic-astrònom, membre de la Royal Society; va realisar importants contribucions a les matemàtiques, per eixemple, en el descobriment dels cuaterniones en 1843, la òptica i la mecànica quàntica.
Carl Friedrich Gauss Va ser nomenat director de l'Observatori de Gotinga en 1807, ademés de rebre un lloc com a catedràtic d'astronomia de la Universitat de Gotinga. Va predir en precisió l'òrbita del planeta Ceres usant el método dels mínims quadrats.[6]
Edwin Hubble Va descobrir la expansió de l'univers. El telescopi espacial Hubble du el seu nom en el seu honor.
Carl Sagan Reconegut educador i escritor. Autor de la série "Cosmos".
Alan Guth Va elaborar la primera formulació de la "teoria de l'univers inflacionario". És investigador de MIT.
Marc Aaronson Un dels seus treballs va ser la determinació de la constant de Hubble (H0)
Jocelyn Bell Burnell Astrònoma irlandesa que és destacada per la troballa dels púlsares, quan analisava més de 120 metros de paper produïts per un radiotelescopio que estudiava cuásares. Un grup d'astrònoms varen identificar que la senyal provenia d'estreles de neutrons en ràpida rotació.

Plantilla:Índex

Uns atres

[editar | editar còdic]

Atres especialitats

[editar | editar còdic]

Científics el treball de les quals va tindre un impacte en l'astronomia o l'astrofísica:

Artesans

[editar | editar còdic]

Constructors d'instruments, ilustradors, etc.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1957) La revolució copernicana.
  2. (1990) La gasseta sideral, Aliança.
  3. (2016) Kepler: El moviment planetari. Ballant en les estreles, National Geographic.
  4. Journal for the History of Astronomy.41(3)
  5. (2016) A Companion to the History of Science, Wiley-Blackwel.
  6. «Universitat de Gotinga. Carl Friedrich Gauss (1777 a 1855) d'Universitat de Gotinga.».
  7. Dictionary of Minor Planet Names - Volum1 - Pàgina 248 Consultat el 23 d'octubre de 2012 (en anglés)


Referències

[editar | editar còdic]