Història del vasc
La història del vasc de la mateixa manera que l'història de les llengües s'analisa des de dos punts de vista distints: l'història interna (els processos de canvi en l'idioma) i l'història externa (els canvis en el context sociopolític a on es parla la llengua).
Història interna
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història interna del vasc.
S'entén per història interna d'una llengua a l'anàlisis tant diacrònic com sincrónico dels documents d'una llengua. En el cas del vasc estos documents serien les esteles d'Aquitània, les eresiak de l'Edat Mija, els versos de Bernard Etxepare, la Bíblia protestant de Joannes Leizarraga, etc.
L'història interna del vasc se sol classificar en els següents periodos:[1]
- Preprotoeuskera: reconstrucció deductiva realisada entre uns atres per Joseba Lakarra, Joaquín Gorrochategui i Iván Igartua del vasc parlat en temps anteriors a l'arribada dels celtes.
- Protoeuskera: reconstrucció realisada per Koldo Mitxelena (i, en menor mida, per Larry Trask) del vasc parlat des d'el V a. C. fins a l'any 1 aproximadament.
- Vasc arcaic (també cridat històric o aquitano): testificat entre els sigles I a III en inscripcions latinas o sobre monedes en abdós costats dels Pirineus.
- Periodo obscur (i el vasc comú): des d'el IV d. C. fins a el X, en la consolidació del Regne de Navarra. Entre els V-VI es trobaria el cridat vasc comú, del que haurien naixcut els dialectes del vasc en époques posteriors.
- Vasc medieval: desenrollat entre els sigles XI-XV, se centra principalment en fonts documentals monásticas.
- Vasc clàssic: entre els sigles XVI-XVIII es desenrolla la lliteratura en vasca principalment i es tenen els primers testimonis dels dialectes lliteraris i parlats com a tal.
- Vasc modern: encara que la lliteratura en el País Vasc francés no perga la seua importància, esta es trasllada a la Vasconia continental entre els sigles XVIII-XX.
- Vasc batúa: a partir del 1968, la Real Acadèmia de la Llengua Vasca, prenent com a base les directrius de Koldo Mitxelena i el pare Luis Villasante (entre uns atres), escomença a adoptar una série de normes en busca d'un vasc lliterari unificat, també cridat vasc batúa.
Història externa
[editar | editar còdic]S'entén per història externa d'una llengua l'anàlisis històric basat en l'història del poble i regió geogràfica a on es parla esta llengua.
Llímits del vasc i reculada
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història externa del vasc.
Des dels últims tres mil anys (a lo manco) es creu que el vasc ha anat retrocedint a pesar d'haver tingut en époques medievals moments d'expansió també. Entre els molts factors a prendre en conte el desprestigie que ha sofrit és un dels més importants, puix ha eixit perdent front a les lengues romançes hereues de la tradició llatina en la majoria dels casos.
Atres factors:
- La lliteratura ha segut escassa i poc coneguda, puix en la majoria de casos s'utilisaven les llengües considerades cultes: llatí, castellà, francés, etc.
- Fins al Concilie Vaticà II la llitúrgia es realisava exclusivament en llatí en Euskal Herria, exceptuant el brot efímer de protestantisme d'el XVI en la Vasconia continental, que va donar com a frut la Bíblia calvinista de Joanes Leizarraga.
- El vasc no ha segut llengua oficial de cap divisió administrativa o política.
- No ha segut utilisada en el sistema escolar fins a el XIX.
Els llímits del vasc en temps antics es corresponien en els següents:
- Al Est, en lo que actualment és Catalunya es troba presència de topònims eusquéricos com el Valle d'Arán (Aran, vall en vasca), lo que ha dut a pensar a alguns que el vasc va poder estendre's fins a la costa catalana. De lo que no hi ha dubte és que els topònims en la província d'Osca no són casuals: Garin, Jabierre, Bellara, Esterri, Ayerbe, Alastuey... Puix ademés existixen documents d'el XIV que nos diuen que en el mercat de la ciutat d'Osca les gents d'afores parlaven la llengua vascongada. No obstant, Manuel Benito Moliner, del Institut d'Estudis Altoaragoneses, indica que en el cas del topònim Alastuey el seu orige no està en la llengua vasca, sino en les llengües celtes.Erro en la cita: Element
<ref>no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Raons de la supervivència del vasc
[editar | editar còdic]A pesar de la reculada sofrida durant els dos últims milenis, el vasc és una de les poques llengües preindoeuropeas que ha sobrevixcut. Cinc són les raons que se subrallen a l'hora d'explicar este fenomen:
- La desaparició del Imperi romà.[2] Si açò no haguera ocorregut, el llatí imperial hauria desgastat en uns sigles la lingua navarrorum, de la mateixa manera que va fer en el restant de llengües, puix tal era la força que en la romanía occidental solament les llengües atlàntiques (vasc, galés, gaèlic, cornuallés...) i les grecoitálicas del sur d'Itàlia varen sobreviure a l'Imperi romà.
- Escàs radi d'influència de les ciutats (Pamplona, Iruña-Veleia i Bayona), per no dir que casi inexistent en el cas de la costa i zones montanyoses. A abdós costats dels Pirineus l'influència occidental que aplegava de l'est va ser casi inapreciable.
- Rebuig dels reis godos. En els sigles posteriors a la caiguda del Imperi romà, els vascones no varen acceptar de bona gana que les invasions visigóticas i franques intentaren fer-se en el control dels seus territoris, enfrontant-se a ells provablement no solament en térmens militars.[3] Este punt pot haver segut la gran clau, puix els visigodos varen ser els que varen impondre el llatí com a llengua franca. En el restant de la península ibèrica l'us de les llengües prerrománicas va desaparéixer en ells, llevat en les zones fòra de control visigodo.
- Cristianización tardana. Koldo Mitxelena nos diu lo següent: «Tenint en conte la ruïna que va supondre l'expansió del cristianisme en les llengües de cada territori, el que el vasc haja sobrevixcut és una prova més de que les creències cristianes es varen estendre vesprada en estes terres.» Segons pareix en les terres del cridat Saltus Vasconum el cristianisme no hauria aplegat fins a el X.[3]
- Estructura idiomàtica totalment distinta a les llengües confrontants. Potser actualment això puga considerar-se un problema i una basa que juga en contra de la seua supervivència, pero en aquella época provablement va impedir que el vasc fora absorbit per les lengues romançes o celtíberas en els seus distints moments d'expansió.
.
El vasc estandardisat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Vasca batúa.
Sent palesa que una de les causes que facilitaven la reculada accelerada del vasc en els territoris en els que encara es parlava era l'alt grau de fragmentació dialectal que el vascuence presentava, en els primers anys d'el XX es va ser estenent el convenciment de que el vasc només podria tindre futur com a llengua de comunicació i expressió, mentres que es conseguira superar la situació de fragmentació en la creació d'un registre escrit únic reconegut per tot l'àmbit vascohablante. D'esta manera, el procés per a l'unificació lliterària seria iniciat ya en 1918 en la fundació de la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (Euskaltzaindia) i la presentació de distintes propostes. Entre elles, una corrent d'opinió apostava per utilisar com a base el "labortano clàssic" d'Axular d'acort en la mateixa funció que va tindre el toscano en l'unificació de la llengua italiana, sent Federico Krutwig el principal defensor d'este model i seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis va guanyar respals, finalment la proposta va acabar sent rebujada per la majoria dels escritors i estudiosos per trobar-se massa alluntada de la base sociològica de la llengua. El debat sobre l'unificació culminaria en 1968, en la reunió del Santuari d'Aránzazu (Arantzazuko Batzarra) en la que la Real Acadèmia de la Llengua Vasca durant la celebració de la seua 50 aniversari va decidir recolzar i promoure formalment l'informe de les Decisions del Congrés de Bayona (Baionako Biltzarraren Erabakiak) de 1964 redactat pel Departament Llingüístic de la Secretaria Vasca (Euskal Idazkaritza) de Bayona, recolzat per distints lliterats éuscaros a través de la recent creada Idazleen Alkartea (Associació d'Escritors) i Ermuako Zina (Jurament d'Ermua) de 1968. Els postulats d'este informe varen ser arreplegats en la ponència presentada per l'acadèmic Koldo Mitxelena, qui s'encarregaria de llavors en avant i junt en Luis Villasante de dirigir el procés de l'unificació lliterària.
El resultat seria el vasc batua (lliteralment ‘vasc unificat’ o ‘vasc unit’), que és el soport normatiu (o registre) del vasc escrit.[5] Es basa en els dialectes centrals del vasc com el dialecte navarrés, dialecte navarrés-labortano i el dialecte central del vasc,[6] i es troba influït pel labortano clàssic d'el XVII, precursor de la lliteratura en vasca i llaç d'unió entre els dialectes espanyols i francesos.
Este registre, adoptat oficialment a partir del reconeiximent de l'autoritat normativa de la Real Acadèmia de la Llengua Vasca per les institucions de Navarra i el País Vasc, és el preferit i potenciat en l'administració, l'ensenyança i els mijos de comunicació.[7][8]
Des dels primers anys de la vigència del batúa s'ha desenrollat una important polèmica sobre l'efecte que el batúa anava a tindre sobre els dialectes del vasc real, parlat fins a eixa data. Aixina, escritors com Oskillaso i Matías Múgica varen sostindre que el vasc batúa i l'impuls institucional que portava a terme anava a ser letal per als dialectes matant al 'vasc autèntic' darrere de la variant unificada, artificialment creada.[9] No obstant, atres escritors com Koldo Zuazo han vingut sostenint que el batúa no és més que el registre destinat a ser utilisat en els àmbits més formals (com l'educació, la televisió pública, els bolletins oficials...) i ve a complementar al restant dels dialectes, no a substituir-els; va argumentar inclús que l'extensió del batúa ajuda a reforçar els dialectes en incidir en la recuperació general de la llengua.
Lliteratura en vasca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura en vasca.
Evolució històrica
[editar | editar còdic]Primers escrits
[editar | editar còdic]La mà d'Irulegui
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Mane d'Irulegui.
La Societat de Ciències Aranzadi va realisar treballs de recuperació del castell medieval i a partir de 2017 va localisar, a peu del castell, un poblat de l'Edat del Ferro datat en el I que s'ubicava en territori que les fonts clàssiques atribuïen als vascones. El jaciment ha segut excavat i estudiat per Aranzadi des d'eixe any i en ell s'han trobat multitut de peces arqueològiques. El 14 de novembre de 2022 el Govern de Navarra va comunicar oficialment una troballa d'excepció realisat en dit jaciment.
En la campanya dirigida per Mattin Aiestaran es va trobar una peça de bronze en forma de mà dreta estesa en una escritura en l'esquena realisada en caràcters paleohispánicos, anterior a l'arribada dels romans a la península, en una llengua definida pels especialistes en epigrafia i llingüística com «vascónica», i relacionada en la llengua vasca actual.
La transcripció dels caràcters trobats en la peça ha donat el resultat de poder entendre la primera paraula des de la similitut en el vasc actual, dita paraula es transcribe com "SORIONEKU" relacionada en l'actual zorionak que en castellà és 'bona sòrt'. El restant del text encara està sense dessifrar.
Esta paraula es convertix en el primer rastre escrit en llengua vascónica i ademés escrit en un signario que és també vascónico, en un sistema gràfic derivat del sistema ibèric, en el que s'ha afegit o adaptat algun signe per a marcar algun sò o fonema vascónico que no existix en el signario ibèric.
El poblat va ser abandonat despuix de l'incendi que va sofrir en el context de les guerres Sertorianas. La mà d'Irulegui va ser trobada per l'arqueòloga Leire Malkorra el 18 de juny de 2021 baix l'atobó dels murs de les vivendes derruïdes despuix d'eixe fet bèlic i depositada en el Departament de Restauració del Govern de Navarra. El 18 de giner de 2022, en el procés de neteja i restauració que portava a terme Carmen Usúa, va trobar una série de ralles i punts que, examinats en detall, varen donar com resultat la troballa de text en la peça de bronze. Els símbols varen ser estudiats i interpretats pels especialistes en epigrafia paleohispánica i llingüística indoeuropea, Javier Velaza i Joaquín Gorrochategui
La peça arqueològica en qüestió representa una mà dreta estesa realisada en un bronze la pàtina del qual conté un 53,19 % d'estany, un 40,87 % de coure i un 2,16 % plom, alguna cosa que és habitual en aleacions molt antigues. S'interpreta com a epígraf ritual de bona fortuna colocada a l'entrada d'una vivenda, similar als existents en molts llocs i que han sobrevixcut fins a l'actualitat. Per al gravat dels caràcters s'han utilisat dos tècniques d'escritura diferents la qual cosa és desconegut en l'epigrafia antiga del món occidental. El gravat s'ha realisat per mig de la tècnica coneguda com «puntillado», pero abans de realisar el mateix s'han traçat esgrafiades, incisions realisades en el bronze en un instrument punchant.[10]
Troballes posteriors
[editar | editar còdic]Segons estudis epigràfics recents, la presència del vasc en el nort de la província de Soria és anterior a que s'imponguera una llengua cèltica i despuix llatina, és dir, anterior a les atres troballes epigràfiques.[11]
Despuix de les inscripcions sorianas, es considera que els següents texts més antics d'esta llengua trobats fins ara són vàries paraules aparegudes en epitafis d'el II en Aquitània, investigades per primera volta per Achille Luchaire, despuix per Juliol Car Baroja i Koldo Mitxelena, i en époques més recents per Joaquín Gorrochategui. En el municipi navarrés de Lerga (Estela de Lerga) es va trobar una estela funerària hispanorromana en antropónimos indígenes, datada en el I.[12] Mitxelena va definir el parentesc entre l'inscripció de Lerga i l'epigrafia aquitana, aixina com en les inscripcions hispàniques éuscaras que es trobaria posteriorment. És per això que hui en dia es considera que l'aquitano és simplement vasc antic o vasc arcaic.[13]
L'informació disponible sobre el vasc medieval és prou escassa i fragmentaria. La major part de l'informació sobre el vasc medieval prové de l'estudi de la toponímia i l'antroponimia, ademés d'algunes poques paraules (com a térmens jurídics del Fur General de Navarra) i algunes frases curtes. El llatí i els romançades varen ser les llengües del saber,[14] de les minories cultes i de l'administració oficial, tant civil com a eclesiàstica. Pero aquells grups també devien conéixer la llengua dels collazos i siervo. Els escribanos utilisaven la romanç per a escriure, encara que la llengua d'us quotidià fora el vasc. d'el XI es creu que són les glosses trobades en el monasteri de Sant Millán de la Cogolla, en La Rioja, menudes anotacions de traducció en un text llatí, les cridades Glosses Emilianenses, escrites en llatí i romanç llevat la 31 i 42 que són frases en algun dialecte desconegut del vasc. Estes glosses són les següents:
|
jçioqui dugu |
nos alegrem, nosatres no tenim adequat[15] |
No hi ha total acort sobre el significat d'eixes dos glosses. Note's que la placa commemorativa situada en el monasteri comet el menut error de reproduir el text en una grafia modernisada, utilisant la lletra zeta, quan en el text original s'observa clarament la ce cedilla. En els primers sigles del segon mileni de nostra era, les referències a l'us del vasc en l'àrea pirenaica són diverses. Aixina, en una escritura d'el XI, la donació del monasteri d'Ollazábal (Guipúscoa), ademés de fòrmules llatines, estan els detalls oferits dels linderos del terreny en vasc. També es troben chafades d'esta llengua en una guia per a peregrins de Santiago de Compostela d'el XII i atribuïda a Aimeric Picaud, que inclou un menut vocabulari en vasc. Aixina mateix en 1349, en la ciutat d'Osca es promulga un decret que sanciona als que parlaren en el mercat en àrap, hebreu o basquenç en 30 sols de multa.[16][17]
A mida que alvança l'Edat Mija l'informació és més abundant, encara que no apleguem a tindre texts extensos fins als sigles XV i XVI. Són de gran interés els fragments de romançades i cantares que citen les cròniques històriques, com el Cantar fúnebre de Milia de Lastur que arreplega en les seues Memòries Esteban de Garibay en 1596. Refrans i sentències, publicat per la mateixa época en Pamplona, és un recopilatori de refrans populars, provablement de l'entorn de Bilbao, segons Joseba Lakarra. Cartes personals i atres texts manuscrits o actes de testics en juïns es consideren d'un valor preciosíssim, com a rars testimonis del vasc parlat en aquells sigles. Entre la correspondència personal destaca la de fra Juan de Zumárraga, primer bisbe de Mèxic, que en 1537 va escriure a la seua família una carta redactada en dialecte viscaí i en castellà. Per la seua importància, esta carta ha segut publicada per la revista Vasca, orgue oficial de la Real Acadèmia de la Llengua Vasca. És provablement el text vasc en prosa més llarc conegut anterior als primers llibres en vasc.[18]
El primer llibre conegut es va imprimir en 1545, en el títul Linguae Vasconum Primitiae (‘Primícies de la llengua dels vascs’) i firmat pel sacerdot bajonavarro Bernat Dechepare. És una colecció de poemes de tema eròtic, autobiogràfic i religiós. Dedica també versos al vasc, i és de resenyar que l'autor és conscient de que el seu és el primer intent de dur la seua llengua a l'imprenta. En el seu poema Kontrapas diu lo següent:
| Berce gendec vstà çuten Ecin scriba çayteyen Oray dute phorogátu Enganatu cirela. Heuscara Ialgui adi mundura. |
Atres gents creïen Que no se't podia escriure Ara han demostrat Que s'estaven enganyant Vasc, Sal al món.[19] |
Entre 1564 i 1567 Juan Pérez de Lazarraga escriu el seu manuscrit, descobert en 2004 i compost per 106 pàgines. En ell podem trobar poesies i novela pastoril renaixentista.
La següent obra coneguda és la traducció del Nou Testament (Iesu Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria), encarregada per la reina de Navarra Juana d'Albret al ministre calvinista Joanes Leizarraga,[20] impresa en 1571 en La Rochelle.
La Contrarreforma va dur en si una nova «política llingüística» per part de l'Iglésia catòlica. Aixina que, es varen traduir catecismes i atres obres de la lliteratura cristiana, destinats a la formació dels fidels. En el XVII en el País Vasc francés hi ha un grup d'escritors, hui dia anomenat «l'escola de Sara», que basant-se en el parla de la costa de Labort (zona de gran importància econòmica) desenrollarà un model lliterari per a la llengua vasca. El major exponent d'estos escritors és Pedro Axular.
En el País Vasc espanyol a partir d'el XVII també apareixeran llibres impresos en vasc, consagrant l'us lliterari dels dialectes vizcaíno i guipuscoà primer, i del restant en el devindre dels sigles. Cal reconéixer que inicialment, en el XVIII, esta llabor lliterària es va llimitar a traduccions mediocres de texts religiosos, encara que Agustín Kardaberaz destacara per la calitat de la seua obra religiosa i retòrica.[21]
Lliteratura clàssica
[editar | editar còdic]Deixant a un costat estos antecedents, junt en atres manuscrits trobats en el XX, el que podria considerar-se el primer clàssic de la lliteratura en vasca va ser l'obra ascética Gero (‘Despuix’) del també sacerdot Pedro d'Agerre Azpilikueta, escrita en «labortano clàssic» i impresa per primera volta l'any 1643 en Pau. La seua prosa va ser presa com a eixemple del bon escriure entre els escritors tant al nort com al sur del Pirineu. Manuel de Larramendi es referix a Axular com a mestre.
Fins a molt tardíamente els escritors llaics varen ser una excepció i la majoria de les obres publicades varen ser de temàtica religiosa, llimitant-se principalment a traduccions de doctrines i catecismes, biografies de sants i alguns tractats teològic-filosòfics. Entre les obres que tracten temes profans trobem gramàtiques, apologia (que pretenien demostrar la purea i perfecció de la llengua dels vascs, encara que casi totes varen ser escrites en castellà), antologia de refrans i poemes, ademés d'obres del teatre tradicional vasc o pastorals.
En el XVIII, un dels grans dinamizadores culturals i polítics de Vasconia va ser el pare jesuïta Manuel Larramendi (1690-1766), qui va anar autor d'una gramàtica i un diccionari vascongado. La seua influència va marcar un abans i un despuix en la lliteratura vasca. S'ocupava de corregir els manuscrits de molts escritors de la seua época abans d'imprimir-els, i pot considerar-se-li un dels líders o referents en el seu temps.
Época moderna
[editar | editar còdic]En la segona mitat d'el XIX, la derrota en les Guerres Carlistas i els canvis que s'estaven donant en la societat varen originar certa preocupació sobre el futur de la llengua, la qual cosa va motivar la fundació d'associacions com la Societat Euskara de Navarra, la celebració de certàmens lliteraris i jocs florals i l'aparició de les primeres publicacions en vasca. La llingüística europea va començar a interessar-se per ella i va escomençar a estudiar-se la llengua de manera científica. Va florir la lliteratura i els folcloristas i musicólogos es varen interessar per recuperar la tradició oral. En 1918 es va fundar la Societat d'Estudis Vascs-Eusko Ikaskuntza en el patrocini de les quatre diputacions vasconavarras i un any despuix, la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (Euskaltzaindia) va ser fundada per Alfonso XIII.
Pel contrari, alguns intelectuals vascs de l'época com Miguel d'Unamuno cridaven a acceptar en dolor i resignació la mort del vasc, llengua en la que —segons ell— no podien transmetre's idees abstractes. El filòsof aplegava a afirmar en moments d'íntim pessimisme depressiu cita requerida que els vascs devien abandonar la seua llengua i tradicions per a aixina poder entrar en la modernitat espanyola.
Sent esta postura, en algunes excepcions, la majoritària entre l'esquerra i el lliberalisme vascs d'aquell moment, tant en Espanya com en França, els majors defensors de la llengua varen ser els sectors foralistas, tradicionalistes i nacionalistes.
Entre 1848 i 1936, es va produir el cridat euskal pizkundea o renaixença vasca, quan es troba la poesia cultista d'autors com Nicolás Ormaetxea Orixe, Xabier Lizardi o Esteban Urkiaga Lauaxeta, impregnada de l'estil dels poetes simbolistes. No obstant, la guerra civil i el seu desenllaç varen pospondre eixa etapa de maduració lliterària i social.
L'identificació del vasc en la vida rural i per lo tant en una idealizada Arcàdia vasca, tan atractiva per a molts vascs, va tindre que durar fins al relleu generacional dels anys cinquanta i xixanta. És llavors quan en un ambient d'efervescència cultural i política, el vasc va escomençar a sentir-se en boca dels jóvens universitaris i ambients urbans.
El vasc encara era parlat per la majoria dels habitants de la zona nortenya d'Euskal Herria immediatament abans de l'industrialisació. Segons les senyes de 1866-1868 que maneja Ladislao de Velasco, ho parlaven 170 000 dels 176 000 habitants de Guipúscoa (140 000 de manera habitual), 149 000 dels 183 000 vizcaíno (dels que 6000 eren estrangers i 28 000 vivien en el districte de Valmaseda-Encartaciones, a on el vasc va desaparéixer a finals d'el XVIII i principis del XIX, en el final de la primera guerra carlista),[22][23] 12 000 dels 120 000 alavesos, 60 000 dels 300 000 habitants de la Navarresa espanyola i 80 000 dels 124 000 habitants del País Vasc francés.[24]
Obres i autors destacats
[editar | editar còdic]Llingüística vasca
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ «archive. org/web/20081201101135/http://www. erabili. com/zer_berri/muinetik/dokumentuak/2004/El_Euskera_Arcaico_Extension_y_Parentescos. pdf Luis Núñez Astrain. El vasc arcaic: Extensió i parentesc». Archivat des d'el erabili. com/zer_berri/muinetik/dokumentuak/2004/El_Euskera_Arcaico_Extension_y_Parentescos. pdf original, el 1 de decembre de 2008. Consultat el 18 de juliol de 2008.
- ↑ Euskararen geografia historikoa. Euskara Mintzagai. Adolfo Arejita, Ander Manterola i Segon Oar- Arteta. Institut Labayru. Vitòria-Gasteiz (2007) ISBN 978-84-457-2646-4. Pàgina 12: "Erromanizazioaz loturiko beste argudio bat: erromanizazio-prozesua ez zen osoa izatera heldu Euskal Herria, eta Erromatar Inperioak lur jo zuenean etenda geratu zen prozesu hori. Hori dela eta lehen baino bakartuago gertatuko zen euskal lurraldea, oraindik ere bere hizkuntza eta bizimoduari eusten ziela." (Traducció aproximada: Un atre argument unit a la romanización: el procés de romanización no va aplegar a ser complet en Euskal Herria, i en la caiguda de l'Imperi Romà este procés es va detindre. Va ser per això que la regió del vasc es va quedar encara més marginada, aferrant-se encara a la seua llengua i modo de vida)
- ↑ 3,0 3,1 Euskara eta lliteratura. Andrés Alberdi, Markos Balentziaga i Anjel Ugarteburu. Elgoibarko Euskara Mintegia. Elkar. ISBN 84-9783-214-0. pág. 296.
- ↑ Lo que sabem de la lluita de llengües en la Península Ibèrica. Antonio Tovar. Madrit (1968)
- ↑ euskaltzaindia. net/euskera/dok/51894. pdf Real Acadèmia de la Llengua Vasca, Arantzazuko jardunen ondoko agiria (1968, 3, 4 i 5 d'octubre
- ↑ euskaltzaindia. net/dok/euskera/49915. pdf Luis Villasante. Euskara batuaren filosofiaz: «Azkenean atera zena —Mitxelenak va donar hau ere—, zera issen zen: nafargiputz (Beterrikoa) Lapurdiko ukitu batzuekin egindako euskara batu bat. Hitz batean esateko: idatzizko batasunean gatzatu eta urtu dona mintzatuaren ezberdintasuna»
- ↑ euskaltzaindia. net/euskera/dok/49976. pdf "Euskara batuak gose esparru berezi eta mugatua du, nahiko ongi zedarritua: irakaskuntza, administrazio hizkera eta komunikabideak" Euskara XXXIX (2. aldia), Euskara Batuaren egungo premiak, Pello Salaburu (Real Acadèmia de la Llengua Vasca)
- ↑ archive. org/web/20090818083709/http://euskosare. org/euskal_herria/aurkezpena_eh/hizkuntza/euskara_batua Procés d'unificació de la llengua: euskara batua
- ↑ Oskillaso en El llibre negre del euskara i Matías Múgica en Libelo sobre la cultura en vasca.
- ↑ «aranzadi. eus/la-escritura-en-la-mano L'escritura en la mà». Aranzadi Zientzia Elkartea.
- ↑ (2018).Universitat de Valladolit. Facultat de Filosofia i Lletres.Consultat el 18 de giner de 2019.
- ↑ Vejau foto, descripció i llectura d'ella en Alicia M. Vora, "La Terra del Bou: Ensaig d'identificació de ciutats vasconas", Archiu Espanyol d'Arqueologia n.º 70, 1997, págs. 31-70, pág. 35, nota 9 i fig. 6 archive. org/web/20050122175459/http://es. geocities. com/los_vascones/vascones_tierra_toro. htm edició digital. Es menciona en ella a Narhunges, Abissunhari filius i el seu possible primer Umme, Sahar(i) f(ilius)
- ↑ Larry Trask. «archive. org/web/20070331210006/http://www. ontariobasqueclub. dantzariak. net/trask. htm FAQs About Basque and the Basques» (en en). Archivat des d'el ontariobasqueclub. dantzariak. net/trask. htm original, el 31 de març de 2007.
- ↑ euskonews. com/0121zbk/gaia12103es. html Roldán Jimeno Aranguren, El vasc en els sigles altomedievals
- ↑ I. Aznar Martínez (2011): El vasc en La Rioja. Primers testimonis, p. 293-304
- ↑ "Item nuyl corredor nonsia usat que faga mercaderia cap que compre nin venga entre cap persones, faulando en algaravia nin en abraych nin en basquenç: et qui lo fara pague per vedat XXX sol", euskomedia. org/PDFAnlt/literatura/12141278. pdf El Vasc en l'Alt Aragó euskomedia. org/PDFAnlt/literatura/12141278. pdf archivat en Wayback Machine., de Gartzen Lacasta Estaun.
- ↑ Bixente Latiegi Eraso.- "El vasc en l'Osca dels sigles XIV a el XVII". Bolletí de la Real Societat Bascongada d'Amics del País, ISSN 0211-111X, tom 58, n.º 1, 2002)
- ↑ elpais. com/articulo/cultura/PAiS_VASCO/UNIoN_SOVIeTICA/ACADEMIA_DE_LA_LENGUA_VASCA_/EUSKALTZAINDIA/Academico/vasco/estudia/semejanzas/georgiano/eusquera/elpepicul/19810807elpepicul_6/Tes/ El País 07/08/1981
- ↑ «archive. org/web/20091226083706/http://www. vc. ehu. es/gordailua/Etxepare_1. htm Contrapas, per Dominum Bernardum Dechepare». Archivat des d'el vc. ehu. es/gordailua/Etxepare_1. htm original, el 26 de decembre de 2009. Consultat el 27 d'agost de 2016.
- ↑ armiarma. com/idazlanak/L/LeizarragaTesta. htm Iesus Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria
- ↑ Larry Trask (1997). The History of Basque, pág. 48
- ↑ «archive. org/web/20181113170335/http://hedatuz. euskomedia. org/577/1/10009014. pdf Sabino Agirre Gandarias. Revista Internacional d'Estudis Vascs (RIEV). Dos documents inèdits sobre el vasc en Encartaciones». Archivat des d'el euskomedia. org/577/1/10009014. pdf original, el 13 de novembre de 2018. Consultat el 27 d'agost de 2016.
- ↑ «archive. org/web/20181113170421/http://hedatuz. euskomedia. org/46/1/03017114. pdf Andoni Sagarra. Euskara XVIII. mendean». Archivat des d'el euskomedia. org/46/1/03017114. pdf original, el 13 de novembre de 2018. Consultat el 27 d'agost de 2016.
- ↑ Miren Mateo & Xabier Aizpurua. archive. org/web/20120203084759/http://www6. gencat. net/llengcat/noves/hm02hivern/internacional/miren. pdf "Estudis sociollingüístics de la Viceconsejería de Política Llingüística del Govern Vasc". Noves SL. Revista de Sociollingüística. Sant Sebastià: Sociollingüística internacional. Hivern 2002.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- archive. org/web/20080509125131/http://www. euskalnet. net/kondaira/esp/Euskara. html Història de la Llengua vasca
- archive. org/web/20081209033706/http://www. gipuzkoakultura. net/lazarraga/ Transcripció del manuscrit de Lazarraga
- euskara. euskadi. net/r59-738/es/contenidos/informacion/hist_zertzeladak_kronologia/es_7400/hist_zertze_kronologia. html Cronologia del Vasc
- europaindigena. com/2%C2%AA-el-neol%C3%ADtico/iii-la-cultura-tradicional-vasca/16-el-euskera-la-lengua-ind%C3%ADgena-de-europa/#. W3wjlHGq56V. whatsapp 16. El vasc: la llengua indígena d'Europa
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia del euskera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.