Sudan del Sud

Archiu:South Sudan topographic map.svg

Sudan del Sud

Sudan del Sur, oficialment República de Sudan del Sur (en anglés: Republic of South Suen) és un país sobirà sense llitoral ubicat en Àfrica Oriental, la seua capital i ciutat més poblada és Yuba, encara que des de 2011 s'ha propost el trasllat de la capital a Ramciel en l'objectiu de descentralisar i millorar l'administració del país. Sudan del Sur llimita en Sudan al nort, Etiopia a l'est, Kènia, Uganda i la República Democràtica del Congo al sur i en la República Centroafricana a l'oest. D'acort en l'Índex de desenroll humà (IDH), ocupa l'últim lloc a nivell mundial.

El territori que actualment conforma Sudan del Sur va formar part del Sudan Anglo-Egipcíac i posteriorment, de la República de Sudan des de la seua independència en 1956. Habitat majoritàriament per múltiples #ètnia nilóticas principalment cristianes i animista, va quedar baix el domini del sector norsudanés, de predominancia àrap i musulmana.

En setembre de 1983, el llavors president de Sudan, Yaafar Mohammed Numeiri, va establir un sistema federal que incloïa tres estats autònoms en el sur del país; no obstant poc despuix va revocar esta mida, #lo que va desencadenar l'inici de la segona guerra civil entre les tropes sudaneses i el secessioniste Eixèrcit de Lliberació del Poble de Sudan. Despuix de més de dos décades de conflicte, el govern de Sudan va reconéixer l'autonomia de la regió per mig del Acort General de Pau, firmat el 9 de giner de 2005 en la ciutat keniana de Naivasha.

En virtut d'este acort, Sudan del Sur es va convertir en una regió autònoma de Sudan en el seu propi govern i una Constitució interina, aprovada el 5 de decembre de 2005, que va definir la celebració d'un referend d'independència entre el 9 i el 15 de giner de 2011. El 7 de febrer de 2011 es varen fer públics els resultats oficials, que varen tirar un respal del 98,83 % als partidaris de l'independència, la qual va ser proclamada el 9 de juliol de 2011. Sudan del Sur es va convertir aixina en l'estat sobirà més jove del món, condició que encara ostenta en l'actualitat. Despuix de la seua independència, el país es va vore sumit en una guerra civil que va durar més de 6 anys, fins a la seua finalisació en l'any 2020.

En març de 2015, Sudan del Sur va ingressar com el membre 134 del G-77. Sudan del Sur ha sofrit violència ètnica i ha estat en una guerra civil des de 2013 fins a 2020; i a partir de 2017, tenia la puntuació més alta en l'Índex d'Estats Fràgils (abans, l'Índex d'Estats Fallancs), superant a Somàlia, i sent un dels països més pobres del món i en menor PIB per càpita a pesar de les seues reserves de petròleu, el seu sol fèrtil i els seus jaciments d'or, argent, diamants, zinc, ferro o coure, entre uns atres.

Etimologia

El nom «Sudan» es deriva de l'àrap bilād as-sūdān (بلاد السودان) que significa "país dels negres". D'esta forma va ser denominada pels àraps d'Egipte con relación a el to de pell dels seus habitants. Per a diferenciar-se de la República de Sudan, despuix de la seua independència, la regió va prendre el nom de Sudan del Sur. Atres noms plantejats per al país varen ser República de l'Nilo i Cush.

Història

AP

Hi ha poca documentació de l'història de l'actual territori de Sudan del Sur fins al començ del domini egipcíac en el nort en la década de 1820 i la posterior ampliació de captures d'esclaus en el sur. L'informació abans d'eixa época es basa en gran mida en l'història oral. Segons estes tradicions, pobles nilóticos com els dinka, nuer, shilluk i uns atres, varen entrar per primera volta a Sudan del Sur en algun moment abans de el X. Durant el periodo comprés entre el XV fins a el XIX, les migracions tribals, en gran part de la zona de Bar el Gazal (Riu de la Gasela), varen reunir a estos pobles en la seua ubicació actual. El poble azande (no nilótico) va entrar en Sudan del Sur durant el XVI, habitant en l'estat més gran de la regió. En el XVIII, el poble avungara va entrar i ràpidament va impondre la seua autoritat sobre els azande.

Durant sigles, les barreres geogràfiques varen impedir l'alvanç del Islam cap al sur del Sudan, mantenint el domini avungara i el patrimoni social i cultural de les diverses #ètnia que varen habitar l'actual Sudan del Sur. Intents de colonisació per part de francesos i belgues varen ser repelits per guerrilles avungara i azandes. Recent a fins de el XIX, l'arribada de britànics i egipcíacs trencaria esta independència de les tribus sursudanesas.

Egipte, en eixe llavors un estat vassall del Imperi otomà (que progressivament anava basculant cap a l'òrbita britànica), dominava el territori de l'actual Sudan des de 1821 i va realisar el seu primer intent expansionista al sur quan en la década de 1870, el jedive Ismail Pasha crea la província de Ecuatoria. El primer governador nomenat per part d'Egipte (ya controlat pels britànics, encara que formalment independent) va ser el britànic Samuel Baker en 1869, seguit per Charles George Gordon en 1874 i d'Emin Pasha en 1878. La rebelió dels anys 1880 en Egipte contra la forta influència europea, va desestabilisar la província naixent i Ecuatoria va deixar d'existir com un lloc d'alvançada d'Egipte en 1889. D'eixa época, alguns assentaments varen permanéixer, com Costat, Gondokoro, Dufile i Wadelai.

La rebelió mahdista de Muhammad Ahmad va estendre la seua influència des de Sudan al sur, pero despuix de la mort de dit líder, no varen poder mantindre's cohesionadas i varen ser derrotades per les forces anglo-egipcíaques, els qui finalment varen establir el seu domini formant el condomini del Sudan anglo-egipcíac en 1899, incorporant l'antiga Ecuatoria. En 1894, en tant, colonizadores belgues havien format el Territori de Costat, un exclavament del Estat Lliure del Congo. A la mort del rei Leopoldo II de Bèlgica, el territori va passar a mans britàniques que ho varen incorporar al Sudan, pero dos anys despuix varen cedir la seua part meridional a Uganda.

Pese a formar una única entitat, el Sudan Anglo-Egipcíac va ser administrat com dos territoris diferents: mentres el sector nort era predominantment musulmà i parlant del àrap, en el sur animista es fomentava l'us del anglés. Despuix de la independència egipcíaca, els reis d'Egipte varen exigir l'incorporació del Sudan en la seua totalitat baixe el seu domini, la qual cosa va ser rebujat pel Regne Unit. L'incapacitat dels egipcíacs de recuperar el Sudan va despertar tant els sentiments revolucionaris en Egipte com els independentistes en Sudan. Davant la inminencia de canvis, el Regne Unit va decidir modificar l'estatus del Sudan, per ad açò va convocar una Conferència en Yuba en 1948. Encara que l'idea original dels europeus era incorporar el sur del Sudan al seu protectorat en Uganda, finalment es va decidir acabar en el règim diferenciat i tindre una colónia unificada, pese a les protestes dels sectors del sur. En 1953, finalment, britànics i egipcíacs varen acceptar donar l'independència al territori conjunt i formar en 1956 una República del Sudan en capital en Jartum i de caràcter unitari.

Primera guerra civil sudanesa

Les tensions entre abdós sectors etno-territorials baixe un únic govern no varen tardar en aflorar i en 1955, soldats del sur varen protagonisar gresques en algunes ciutats del sur del país que derivarien en l'inici de la primera guerra civil sudanesa. Dits gresques varen ser reprimits per militars provinents del nort, no obstant, els supervivents es varen instalar en les zones rurals a on varen començar una insurgencia que poc a poc es va transformar en un moviment secessioniste. En dit objectiu, va ser fundada la guerrilla Anyanya, que va estendre el seu control de la província d'Ecuatoria a les d'Alt Nilo i Bahr al Ghazal i va lluitar contra l'eixèrcit oficial sudanés.

Les discrepàncies polítiques en Jartum i els diferents canvis de govern, va fer que l'eixèrcit sudanés es debilitara davant un Front sur unificat en la creació del Moviment de Lliberació de Sudan del Sur, qui va combatre fins a 1972, quan el conflicte va terminar en la firma d'un protocol de pau en Adís Abeba que permetria la creació d'un govern autònom en Sudan del Sur. El conflicte va supondre l'assessinat d'entre mig milló i un milló de persones, aixina com cent de mils de desplaçats.

El fi de la guerra va dur en si l'establiment d'una autonomia regional en Sudan del Sur, es varen establir institucions polítiques i es va reconéixer la sobirania de la regió, aixina com el control del govern regional va passar a mà dels locals. A pesar de la relativa calma i tranquilitat que va supondre el fi del conflicte, el govern sudanés va infringir l'acort en repetides ocasions, #lo que va derivar en el descontent de la població sursudanesa, #lo que va avivar el recomençament del conflicte.

Segona guerra civil sudanesa

L'acort de Adis Adeba va significar una década de pau, fins que el president sudanés Yaafar al-Numeiry va intentar prendre el control dels jaciments petrolífers que es trobaven en el territori autònom de Sudan del Sur. Este fet, unit a l'anunci de l'establiment d'un estat islàmic i l'aplicació de la sharia en tot el país, inclós en el sur, aixina com la dissolució de l'autonomia de la regió, provocaria l'esclat de la segona guerra civil sudanesa en 1983.

En el més de maig de 1983, un batalló de l'eixèrcit sudanés es va amotinar en les ciutats de Bor i Pibor, #lo que va provocar el primer enfrontament bèlic en els soldats de l'eixèrcit. Eixe mateix any va ser fundat el Eixèrcit de Lliberació del Poble de Sudan (ELPS) dirigit per John Garang, que buscava restablir l'autonomia en la zona sur del país, encara que dins de l'estat sudanés.

L'alvanç del conflicte va supondre el control per part del ELPS d'àmplies zones de les províncies de Equatoria, Bahr al Ghazal i Alt Nilo, aixina com d'atres zones de Sudan. No obstant, el respal del govern sudanés a diverses milícies ètniques en el sur del país va supondre l'aparició de conflictes interétnicos i la militarisació de moltes comunitats, generant una enorme anarquia en el territori meridional. Entre els grups rebels que es varen formar destaca l'Eixèrcit Blanco per part de l'ètnia Nuer, els Dinka Titweng o el Anyanya II, facció crítica del ELPS.

La disputa entre l'Eixèrcit de Sudan, el ELPS i les guerrilles ètniques, aixina com la hambruna i les malalties derivades del conflicte varen donar com a resultat al voltant de dos millons de víctimes, ademés de quatre millons de desplaçats durant els 22 anys de conflicte, sent una de les guerres civils més llargues de les que es tenen senyes.

Independència

Despuix d'anys d'enfrontament, el conflicte va terminar oficialment en la firma d'un acort de pau en giner de 2005 entre el govern de Sudan i el Eixèrcit de Lliberació del Poble de Sudan (ELPS). L'acort va restablir el govern autònom sursudanés fins a per sis anys, despuix de la qual cosa es realisaria un referend sobre una possible secessió. Este referend es va realisar en giner de 2011 otorgant una marejant majoria d'un 98,83 % a l'opció independentista.

Despuix d'eixos resultats, el govern sudanés d'Omar al-Bashir va acceptar la divisió del país, que es va portar a terme el 9 de juliol de 2011 quan es va proclamar oficialment la República de Sudan del Sur. Els primers anys d'independència varen estar marcats pels conflictes tribals entre varis grups ètnics del país, causades per rencillas derivades de l'escassea de recursos de la regió. Des de 2013 la situació va empijorar i va sorgir la Guerra civil de Sudan del Sur, que va durar 6 anys, fins que l'acort de pau entre Salva Kiir i Riek Machar, varen formar un govern d'unitat.

Guerra Civil Sursudanesa (2013-2020)

El 5 de setembre de 2013, l'agència de notícies nortamericana South Suen News Agency (SSNA) va publicar un artícul escrit per l'analiste Duop Chak Wuol. L'escritor va plantejar qüestions crítiques entorn a lo que va descriure com l'aument de la autocracia en el sí de la cúpula del Moviment Popular de Lliberació de Sudan (SPLM) i va advertir de repercussions monumentals a menos que les èlits #gobernant restauraren els principis fundacionals del partit. Duop també reprendió al partit #gobernant, argumentant que el partit ha substituït els seus principis fundacionals per "promeses oblidades i enganys".

En decembre de 2013, va esclatar una lluita pel poder polític entre el president Kiir i el seu antic adjunt Riek Machar, ya que el president va acusar a Machar i a atres dèu persones d'intentar donar un colp d'Estat Es varen desencadenar enfrontaments que varen desencadenar la guerra civil sursudanesa. Es varen desplegar tropes ugandesas per a lluitar junt a les forces governamentals sursudanesas contra els rebels. Les Nacions Unides tenen forces de pau en el país com a part de la Missió de les Nacions Unides en Sudan del Sur (UNMISS). L'Autoritat Intergovernamental per al Desenroll (IGAD) va mediar en numerosos alto el fuego entre el Moviment Popular de Lliberació de Sudan (SPLM) i el SPLM –en l'oposició–, que posteriorment es varen trencar. En agost de 2015 es va firmar en Etiopia un acort de pau baixe amenaça de sancions de Nacions Unides per a abdós parts. Machar va retornar a Juba en 2016 i va ser nomenat vicepresident.

Despuix d'un segon esclat de violència en Juba, Machar va ser substituït com a vicepresident i va fugir del país en esclatar de nou el conflicte. Les lluites internes entre rebels s'han convertit en una part important del conflicte. La rivalitat entre les faccions dinka liderades pel president i Malong Awan també ha provocat enfrontaments. En agost de 2018, va entrar en vigor atre acort de repartiment del poder.

Es calcula que unes 400 000 persones han mort en la guerra, incloses atrocitats notables com la massacre de Bentiu de 2014. Encara que abdós hòmens conten en partidaris de totes les divisions ètniques de Sudan del Sur, els combats posteriors han segut comunals, en els rebels atacant a membres de l'ètnia dinka de Kiir i els soldats governamentals atacant als nuers. Més de 4 millons de persones s'han vist desplaçades, de les quals 1,8 millons són desplaçats interns i 2,5 millons han fugit països veïns, especialment Uganda i Sudan.

El 20 de febrer de 2020, Salva Kiir Mayardit i Riek Machar varen acordar un acorde de pau, i el 22 de febrer de 2020 varen formar un govern d'unitat nacional, mentres Machar prestava jurament com a líder adjunt del país. A pesar de la cessació oficial de la guerra civil, la violència entre milícies #armada a nivell comunitari ha continuat en el país; segons Yasmin Sooka, presidenta de la Comissió de Drets Humans de Sudan, el nivell de violència "supera en créixens la violència entre 2013 i 2019".

Les primeres eleccions democràtiques en Sudan del Sur des de l'inici de la guerra civil estaven previstes per a 2023 en l'acort de pau que va posar fi oficialment a la guerra, pero el govern de transició i l'oposició varen acordar en 2022 traslladar-les a finals de 2024, i posteriorment a 2026.

Govern i política

Artícul principal → Política de Sudan del Sur.

Despuix de l'Acort de Pau firmat en 2005, va ser promulgada una constitució provisional del Govern Autònom de Sudan del Sur que va funcionar com a llei suprema del territori, en conjunt en la constitució sudanesa fins a 2011. Després del referèndum sobre l'independència de Sudan del Sur realisat entre el 9 i el 15 de giner de 2011, el govern autònom va promulgar una constitució transitòria, efectiva des del 9 de juliol de 2011, data en que l'independència va ser declarada oficialment.

La constitució transitòria establix que la República de Sudan del Sur és una república democràtica i es definix com una «entitat multiétnica, multicultural, multilingüe, multirreligiosa i multirracial». Establix ademés la separació entre Iglésia i Estat i l'igualtat de drets entre hòmens i dònes.

El poder eixecutiu residix en el president de Sudan del Sur, qui és el cap d'Estat, cap de Govern i comandant en cap del Eixèrcit de Lliberació del Poble de Sudan. Este càrrec va ser establit pels protocols de 2005, sent John Garang (fundador del ELPS) el primer president fins a la seua mort en un accident el 30 de juliol de 2005. Salva Kiir Mayardit, el seu successor, va ser juramentado com a primer vicepresident de Sudan i president del Govern Autònom de Sudan del Sur l'11 d'agost de 2005. Despuix de l'independència, Kiir Mayardit va ser el primer president de la República de Sudan del Sur.

El poder llegislatiu està en mans de la Assamblea Llegislativa de Sudan del Sur, un parlament unicameral de 170 membres elegits per votació popular. La Constitució també establix un poder judicial independent nomenat pel parlament, sent el màxim orgue la Cort Suprema de Justícia.

Relacions internacionals

Durant els preparatius per a l'independència de Sudan del Sur, diversos països varen manifestar els seus desijos de mantindre relacions diplomàtiques en este nou estat. El primer en oficialisar esta relació va ser la República de Sudan el dia 8 de juliol de 2011, un dia abans de la declaració d'independència, #lo que ha segut seguit per una decena més de països.

Sudan del Sur va ser propost com a nou membre de les Nacions Unides el 13 de juliol pels membres del Consell de Seguritat. La recomanació va ser presa per la Assamblea General que va aprovar l'incorporació de Sudan del Sur com el 193.º membre de l'ONU per aclamació el dia 14 de juliol.

El govern sursudanés ha solicitat el seu ingrés a la Mancomunidad de Nacions, mentres atres institucions han invitat a Sudan del Sur a incorporar-se com a membre, com la Unió Africana. La Lliga Àrap va senyalar que Sudan del Sur reunia les condicions per a unir-se com a membre ple si ho desijava, encara que també podria optar a tindre accés com a membre observador.

Drets humans

L'1 de novembre de 2011, els Servicis de Seguritat Nacional (NSS) de Sudan del Sur varen detindre al director d'un diari privat en sèu en Juba, Destiny, i varen suspendre les seues activitats indefinidament. Açò va ser en resposta a un artícul d'opinió de l'columnista Dengdit Ayok, titulat "Let Em Say Baix", que criticava al president per permetre que la seua filla es casara en un ciutadà etíope, i ho acusava de "tacar el seu patriotisme". En una carta oficial s'acusava al periòdic d'infringir "el còdic de conducta dels mijos de comunicació i la deontologia professional", i de publicar "notícies ilícites", difamatorias, incitadoras i que invadixen l'intimitat de les personalitats. En setembre, el Comité per a la Protecció dels Periodistes havia expressat la seua preocupació per la llibertat dels mijos de comunicació en Sudan del Sur. La NSS va deixar en llibertat sense càrrecs als periodistes despuix d'haver-los retingut durant 18 dies.

En 2015, Salva Kiir va amenaçar en matar als periodistes que informaren "contra el país". Les condicions de treball s'han tornat més dures per als periodistes, i molts han abandonat el país. L'documentalista Ochan Hannington és un d'ells. En agost de 2015, despuix de la mort del periodiste Peter Moi en un atac selectiu, sent el sèptim periodiste assessinat durant l'any, els periodistes sursudaneses varen realisar un apagó informatiu de 24 hores.

En agost de 2017, un periodiste nortamericà de 26 anys, Christopher Allen, va ser assessinat en Kaya, estat de Yei River, durant els combats entre forces governamentals i de l'oposició. Christopher Allen era un periodiste independent que havia treballat per a varis mijos de comunicació nortamericanes. Eixe mateix més, el president Salva Kiir va afirmar que els millons de civils que fugien de Sudan del Sur ho feyen espentats per la propaganda d'usuaris de les rets socials que conspiraven contra el seu govern. A penes un més abans, en juliol de 2017, el govern havia bloquejat sense previ avís l'accés als principals llocs web de notícies i blogs populars, com Suen Tribune i Ràdio Tamazuj. En juny de 2020, el govern va bloquejar l'accés a Sudans Post, un lloc web de notícies local, despuix de la publicació d'un artícul considerat difamatorio per la NSS. Dos mesos despuix, Qurium Mija Foundation, una organisació sueca sense ànim de lucre, va anunciar que havia desplegat un espill del sitie web per a eludir el bloqueig governamental.

S'han atribuït al SPLA campanyes d'atrocitats contra civils. En el seu intent de desarmar les rebelions entre els shilluk i els murle, el SPLA/M va cremar decenes de llogarets, va violar a centenars de dònes i chiquetes i va matar a un número incalculable de civils. Els civils que denuncien tortures afirmen que els varen arrancar les ungles, que varen rosar als chiquets en bosses de plàstic ardint per a que els seus pares entregaren les armes i que varen cremar vius a parracs en els seus barraques si sospitaven que els rebels havien passat allí la nit. En maig de 2011, el SPLA va incendiar supostament més de 7.000 vivendes en l'estat de Unity.

La ONU informa de moltes d'estes violacions i el director frustrat d'una agència d'ajuda internacional en sèu en Juba les califica de "abusos dels drets humans fora de l'escala Richter" En 2010, la CIA va emetre una advertència de que "en els pròxims cinc anys,... és molt provable que es produïxca una nova matança massiva o genocidi en el sur de Sudan. " L'Eixèrcit Blanco Nuer ha declarat que desijava "eliminar a tota la tribu murle de la faç de la terra com a única solució per a garantisar la seguritat a llarc determini del ganado dels nuer" i activistes, entre ells Minority Rights Group International, varen advertir d'un genocidi en Jonglei. A principis de 2017, el genocidi tornava a ser imminent.

Peter Abdul Rahaman Sule, líder del grup opositor clau Fòrum Democràtic Unit, va ser detingut des del 3 de novembre de 2011 per acusacions que ho vinculen en la formació d'un nou grup rebel que lluita contra el Govern.

La taxa de matrimoni infantil en Sudan del Sur és del 52%. Els actes homosexuals són illegals.

El reclutament de chiquets soldat també s'ha citat com un greu problema en el país. En abril de 2014, Navi Pillay, llavors Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, va afirmar que més de 9.000 chiquets soldat havien combatut en la guerra civil de Sudan del Sur.

L'oficina de drets de les Nacions Unides ha descrit la situació en el país com "una de les més horrendas del món en matèria de drets humans". Va acusar a l'eixèrcit i a les milícies aliades de permetre als combatents violar a dònes com a forma de pagament per lluitar, aixina com assaltar ganado en un acort de "fes lo que pugues, pren lo que pugues". Amnistía Internacional va afirmar que l'eixèrcit va asfixiar fins a la mort en un contenidor de transport a més de 60 persones acusades de recolzar a l'oposició.

Organisació territorial

Artícul principal → Organisació territorial de Sudan del Sur.

Bandera	Estat o àrea	Capital	Població (2010)	Àrea (km²)	Densitat (/km²)	Comtats	Regió
	Bar el Gazal del Nort	Uwail	820 834	30 543,30	26,87	5	Bar el Gazal
	Bar el Gazal Occidental	Wau	358 692	91 075,95	3,94	9	Bar el Gazal
	Lagos	Rumbek	782 504	43 595,08	17,95	8	Bar el Gazal
	Warab	Kuajok	1 044 217	45 567,24	22,92	6	Bar el Gazal
	Ecuatoria Occidental	Yambio	658 863	79 342,66	8,30	10	Ecuatoria
	Ecuatoria Central	Yuba	1 193 130	43 033,00	27,73	6	Ecuatoria
	Ecuatoria Oriental	Torit	962 719	73 472,01	13,10	8	Ecuatoria
	Junqali	Bor	1 228 824	80 926	TBD	13	Gran Alt Nilo
	Unitat	Bentiu	399 105	TBD	TBD	9	Gran Alt Nilo
	Alt Nilo	Malakal	1 013 629	77 283,42	13,12	12	Gran Alt Nilo

Sudan del Sur es dividix en 10 estats federals, subdivididos a la seua volta en 86 comtats. Estos dèu estats corresponen a tres de les antigues regions en que es dividia Sudan: Bar el Gazal, Gran Alt Nilo i Ecuatoria.

Ademés en el nort de Sudan del Sur en la frontera en Sudan es troba la regió o territori d'Abyei ubicat al nort dels estats d'Unitat i Warab, que actualment és zona de disputa entre abdós països. Ademés existix un menut triàngul ubicat al surest de Sudan del Sur cridat triàngul de Ilemi, este territori està baix administració de Kènia, pero és reclamat per Sudan del Sur i Etiopia.

També es troba en disputa una zona menuda ubicada entre el noroest de Sudan del Sur i el suroest de Sudan i noreste de la República Centroafricana, tenint en conte que esta mateixa zona de disputa es troba dins de la frontera de Sudan del Sur.

Geografia

Artícul principal → Geografia de Sudan del Sur.

Sudan del Sur comprén 644 329 km² de superfície. Posseïx fronteres en Sudan al nort, Etiopia a l'est, Kènia, Uganda i la República Democràtica del Congo al sur i en la República Centroafricana a l'oest.

La relació entre el sur autònom de Sudan i els estats o regions veïnes de Sudan de Nilo Blau (45 844 km²), Abyei (10 000 km² aprox) i els Montes Nuba (48 000 km² aprox) encara no han segut definitivament resoltes, encara que per ara es mantenen en el nort. Les tres àrees dels Montes Nuba, Abyei i l'estat d'Nilo Blau són culturalment partix del sur, pero d'acort en l'Acort General de Pau (CPA) tenen administracions separades fins que se celebren els referèndums (prevists per a 2011 i cridats "consultes populars") en el qual tindran l'opció d'unir-se al sur o permanéixer baix l'administració del nort.

Relleu

El país està dominat per grans planures i replanells, especialment en el centre i nort del país. Les zones més montanyoses es troben en el sur, en la frontera en Kènia, Uganda i la República Democràtica del Congo. El punt de major altitut del país és el Mont Kinyeti, en 3.187 metros, prop de la frontera d'Uganda. Uns atres dels punts més alts de Sudan del Sur són mont Lotuke (2963 metros) entre Uganda i Kènia, els monts Didinga i el mont Naita (2739 metros), al surest, en la frontera en Etiopia.

El nort del país forma una extensa zona pantanosa coneguda com Sudd, en una extensió superficial de 320 km d'ample per 400 km de llarc. En l'oest del país es troba la Replanell de Ironstone en una altitut entre 800 i 1000 metros d'altura, en picos de fins a 1700 metros.

Fauna i flora

Les àrees protegides de Sudan del Sur alberguen algunes de les poblacions de vida selvada més espectaculars i importants de tota Àfrica, i són el lloc a on es produïx la segona migració de fauna selvada més gran del món. Estudis realisats en els anys anteriors varen revelar que el parc nacional Boma, a l'oest de la frontera en Etiopia, la zona humida del sur i el parc nacional del Sur (Southern National Park) prop de la frontera en el Congo, són hàbitat de grans poblacions de kob i topis (dos tipos d'antílops), búfalos, elefants, girafes, alcelafos (un atre antílop), i de lleons. Les reserves forestals del sur de Sudan també són l'hàbitat de bongos (també un tipo d'antílop), hilóqueros, porcs rojos de riu, elefants de selva, chimpansés i mones de bosc.

En 2006, el president de Sudan del Sur va anunciar que la regió farà tot lo possible per a protegir i mantindre la seua flora i fauna, i tractar de reduir els efectes dels incendis forestals, l'abocada de residus i la contaminació de l'aigua. Al mateix temps, les grans empreses multinacionals que estan en condicions d'extraure els recursos naturals en el sur de Sudan a gran escala, representen una amenaça per a la vida selvada notable en la nació i els seus hàbitats.

Els hàbitats de vida selvada de Sudan del Sur inclouen els pasturages, els replanells de gran altitut i escarpadas, sabanes en arbres i pastura, planures aluvials i chapulls.

Clima

Sudan del Sur té un clima tropical al nort i propenc al equatorial en el sur, caracterisat per una estació plujosa d'alta humitat i grans cantitats de pluja seguida d'una estació més seca. La temperatura en promig és sempre alta, sent juliol el més més fresc en temperatures miges que oscilen entre 20 i 30 °C i març és el més més càlit en temperatures miges que van de 23 a 37 °C.

La major cantitat de pluges s'observa entre maig i octubre, pero la temporada de pluges pot començar en abril i estendre's fins a novembre. Maig és el més més humit. La temporada està "influïda pel canvi anual de la zona intertropical" i el canvi dels vents del sur i del suroest, duent a temperatures llaugerament més baixes, una major humitat i més cobertura de núvols.

Hidrografia

Sudan del Sur es definix casi únicament per l'hidrologia de l'Nilo (exclós el Triàngul de Ilemi). La frontera en la República Centroafricana és pràcticament congruent en la frontera de la conca en el Congo. També és la regió més plujosa d'un país que, per lo demés, és àrit. L'evaporament és tan elevada que s'han format #depressió endorreicas com el Ambadi, l'Abu Shanab o el llac Maleit entre el Sudd i els pantans del sistema Bahr al-Ghazal.

cal mencionar tres variables hidrològiques destacades:

• La conca de Bahr al-Ghazal, que és la major subcuenca de l'Nilo en térmens de superfície, pero aporta poca aigua al Nilo pel seu elevat evaporament.
• El Sudd, que és un dels majors pantans del món.
• L'afluent Sobat, que naix en Etiopia i aporta prop del 10% del volum d'aigua de l'Nilo en la seua desembocadura.

Àrees protegides

L'àrea total baixe protecció és d'al voltant de 143.000 quilómetros quadrats (55.000 milles quadrades) repartides en 23 àrees protegides que representen el 15% del territori de Sudan del Sur. L'àrea protegida més gran és el Chapull de Sudd, que és una important àrea de vida d'aus que cobrix 57.000 km² (22.000 milles quadrades). També és un lloc Ramsar en més de 400 espècies d'aus, 100 espècies de mamífers i 100 espècies de peixos. Moltes de les àrees protegides són explotades per a la caça illegal i la crío de guanyat.

Les àrees protegides de Sudan del Sur estan en les planures d'inundació del ric Nilo. L'hàbitat comprén predominantment pasturages, replanells i escarpes de gran altitut, sabanes boscoses i herbáceas, planures d'inundació i chapulls. Algunes de les atres àrees protegides són el Parc Nacional de Boma en la regió del Paisage de Boma-Jonglei, una zona rica en petròleu en la frontera oriental en Etiopia; el Parc Nacional del Sur que llimita en la República Democràtica del Congo; el Parc Nacional de Bandingilo (inclós Mongalla): 8.400 km² (3.200 milles quadrades); el Parc Nacional de Nimule: 410 km² (160 milles quadrades); i el Parc Nacional de Shambe, una important zona d'aus: 620 km² (240 milles quadrades).

Hi ha vàries reserves de caça protegides. La reserva de caça Ez Zeraf (9.700 km² (3.700 milles quadrades) està ubicada en els extensos pantans i les praderies inundades estacionalmente. Atres reserves de caça són: la reserva de caça Ashana: 900 km² (350 milles quadrades); la reserva de caça Bengangai, una important zona d'aus: 170 km² (66 milles quadrades); la reserva de caça Bire Kpatuos: 5.000 km² (1.900 milles quadrades); la reserva de caça Chelkou: 5.500 km² (2.100 milles quadrades); Reserva de caça Fanyikang (part del lloc Ramsar): 480 km² (190 milles quadrades); Reserva de caça de Juba: 200 km² (77 milles quadrades); Reserva de caça Kidepo: 1200 km² (460 milles quadrades); Reserva de caça Mbarizunga: 10 km² (3,9 milles quadrades); i la reserva de caça de Numatina: 2100 km² (810 milles quadrades).

Atres àrees protegides inclouen les montanyes Imatong, un important àrea de conservació natural i d'aus: 1000 km² (390 milles quadrades) Llac Ambadi, un àrea de conservació natural: 1500 km² (580 milles quadrades) Llac No, un àrea de conservació natural: 1000 km² (390 milles quadrades).

Hi ha a lo manco tres àrees protegides propostes: el Parc Nacional Lantoto, de 760 km² (290 milles quadrades), la Reserva de Caça Mashra, de 4.500 km² (1.700 milles quadrades), i la Reserva de Caça Bor, d'1.500 km² (580 milles quadrades)

En moltes zones de vida selvada de Sudan del Sur, la carn d'animals selvats és més barata que la de vacú, el peix o el pollet, per #lo que li l'explota com a font d'aliment i també per al comerç. Com a resultat, animals salvages com el kob d'orelles blanques, el tiang i la gasela de Mongalla són caçats en grans cantitats (segons una evaluació dels resultats d'una enquesta per mostreig en uns pocs llogarets del Parc Nacional de Boma). Açò ha creat una pressió sobre la vida selvada del parc que requerix mides de conservació eficaces.

Les guerres internes que varen durar dos décades també han segut una causa de la falta d'una gestió eficaç de les àrees protegides. Encara que el control militar de la zona va proporcionar cert grau de protecció, la caça de carn d'animals selvats va continuar. Es va informar de que les forces de protecció de la vida selvada no eren adequades tenint en conte la gran cantitat d'àrees protegides, #lo que ha donat lloc a una àmplia explotació de la vida selvada per part de la caça furtiva; àmplies enquestes realisades en el Parc Nacional de Boma varen confirmar esta situació. Un atre factor que supon una amenaça per a la vida selvada en Sudan del Sur és l'invasió de les zones de sabana per al cultiu.

Les activitats de desenroll planificades, en particular les de construcció de carreteres en les àrees protegides, estan infringint les rutes de migració del kob d'orelles blanques. Els guardabosques (una força de 7.300 hòmens que es va crear a partir dels hòmens armats dissolts en acabant de que el conflicte terminara, a partir de 2006) també estan en conflicte en els pastors i caçadors furtivos locals; açò s'ha observat particularment en el Parc Nacional de Boma.

La Direcció de Conservació de la Vida Selvada del Govern de Sudan del Sur (GOSS) i el Ministeri de Mig ambient, Conservació de la Vida Selvada i Turisme compartixen el mandat de la gestió de la vida selvada i les àrees protegides de Sudan del Sur. A partir de 2011, no existix llegislació sobre la vida selvada i la gestió d'àrees protegides del GOSS ya que, encara que hi ha alguns fondos disponibles, els incipients departaments governamentals sofrixen escassea d'instalacions, materials i treballadors calificats. Una Comissió sobre Vida Selvada establida pel Moviment de Lliberació del Poble Sudanés havia proporcionat anteriorment certa orientació a les àrees baixe el seu control.

Geologia

La geologia de Sudan del Sur es basa en roques ígneas i metamòrfiques precámbricas, que cobrixen el 40% de la superfície del país i subyacer a atres unitats rocoses. La regió es va vore afectada per l'orogènia panafricana en el Neoproterozoico i la tectónica extensional en el Mesozoico, que varen depositar seqüències sedimentarias petrolíferes de gran gruixa en conques de rift. En els últims 66 millons d'anys del Cenozoico es varen formar #basalt, areniscas i #sediment més jóvens. El descobriment de petròleu en 1975 va ser un factor important en la segona guerra civil sudanesa, que va desembocar en l'independència en 2011. El país també posseïx or, coure, cobalt, zinc, ferro, marbre, pedra calcàrea i dolomita.

Les roques més antigues de Sudan del Sur són gneis precámbricos, metasedimentos i volcànics bàsics que formen la roca basal ígnea i metamòrfica que subyacer al país i està exposta en un 40% de la seua superfície. Algunes roques precámbricas poden tindre més de dos mil millons d'anys. No obstant, en la majoria dels casos varen ser reactivades i alterades en la orogènia neoproterozoica panafricana.

En el noroest de Sudan del Sur, la arenisca mesozoica cretácea de Nubia recobrix la roca basal. Gran part del nort de Sudan del Sur es troba baix profundes conques de rift petrolíferes, en roques sedimentarias de fins a 13,7 quilómetros de gruixa. En el Jurásico i el Cretácico es varen formar pissarres, #argila, areniscas i conglomerats llacustres. Els #sediment aluvials formats en els últims 2,5 millons d'anys del Cuaternario flanquegen els principals rius del nort, centre i est. La formació cenozoica Um Ruwaba cobrix la major part del centre i l'est de Sudan del Sur i el basalt, també cenozoico, es troba prop de la frontera en Etiopia.

La major part del suroest de Sudan del Sur es troba baix roques del basamento precámbrico de baixa productivitat. Els acuífero sedimentarios en fluix intergranular es troben en el noroest, colindar en una àmplia zona que comprén la major part del nort i el centre del país en #sediment aluvials no consolidats. Prop de la frontera etíope es troben zones modestes de fractures volcàniques en una productivitat d'aigua variable.

L'or aluvial és relativament comú en Sudan del Sur i sol extraure's per mig de mineria artesanal. El mineral de coure i or, associat a minerals radiactius, es troba en Hofrat Ennahas, en l'estat occidental de Bahr El Ghazal, i ha segut explorat per grans empreses com Billington.

S'han format capes de bauxita d'entre quatre i 20 metros de gruixa en laterita a l'est de Juba, a l'oest de Wau i a l'oest de Yambio. A sovint, una secció de mineral de ferro de 10 a 30 metros de gruixa se superpon a la bauxita, sobretot a l'oest de Wau i prop de la frontera entre la República Centroafricana i Sudan. Sudan del Sur també posseïx zinc, manganeso, plom, níquel i cobalt. El país posseïx marbre, pedra calcàrea i dolomita, pero cap fàbrica de ciment en actiu. El marbre de Kapoeta es propon com a font de ciment, per a superar l'elevadíssim preu de 640 dólars nortamericans per tonellada de ciment importat.

Abans de la independència de Sudan del Sur en 2011, Chevron Overseas Petroleum va llançar en 1975 una important prospecció de conques de rift no estudiades en l'interior de Sudan. La prospecció va revelar fins a 300.000 millons de barrils de petròleu estajats en seqüències sedimentarias de gran gruixa en els estats de Heglig i Unity. El desenroll de la indústria petrolera va ser un dels principals factors de la segona guerra civil sudanesa.

Economia

Artícul principal → Economia de Sudan del Sur.

Sudan del Sur és un dels països més pobres del món. Despuix de la guerra, la pobrea i la fam es varen estendre entre la població. L'agricultura i sobretot la ganaderia es varen vore severament afectats, depenent de l'oferta d'ajuda dels països veïns i d'atres parts del país, els refugiats que varen retornar es varen convertir en un problema.

Pese a la seua pobrea, el país té importants recursos minerals, especialment petròleu, i com a conseqüència del resultat de l'acort de pau de 2005 també participa en els beneficis dels mateixos. Segons un estudi del Banc Mundial en els ingressos del petròleu que s'acumulen en el govern autònom, seria suficient per a reduir la pobrea i millorar les condicions de vida de la població del Sudan meridional. El govern ha anunciat que en us de la seua autonomia vol utilisar els ingressos principalment per al desenroll de l'agricultura i l'infraestructura.

Petròleu

Abans de l'independència, el sur de Sudan produïa el 85 % del petròleu del país. No obstant, degut a que la zona sur no tenia accés a la mar, depenia del sector nort per a poder exportar el producte. Despuix de la firma de l'acort de pau de 2005, els ingressos pel petròleu varen ser dividits en parts iguals entre abdós sectors. Aixina, el petròleu sursudanés tindria dret a ser transportat per un oleoducte de més de 1500 km fins a aplegar a les #refineria situades en Port Sudan para després ser exportades a través de dit port, situat en la costa del mar Rojo.

Despuix de l'independència, hi ha hagut discussions sobre cóm adaptar l'acort de forma beneficiosa per a abdós estats independents. Els ingressos del petròleu constituïxen més del 98 % del presupost del govern de Sudan del Sur. El petròleu i atres recursos minerals es poden trobar en tot Sudan del Sur, pero el Bentiu es coneix comunament com una regió especialment rica en petròleu, mentres que Jongeli, Warap i els estats dels #llac conten en reserves potencials.

Deute

Sudan i Sudan del Sur compartixen un deute d'aproximadament 38 000 millons de dólars, els quals s'han anat acumulant a lo llarc de les últimes cinc décades. La nació es troba endeutada en 5300 millons de dólars a institucions com el Fondo Monetari Internacional i el Banc Mundial, el restant del deute correspon a numerosos actors externs que li han proporcionat préstams monetaris, entre els que es troben els membres del Club de París (al voltant de 11 000 millons de dólars) i membres bilaterals del Club de París (al voltant de 13 000 millons de dólars)

El Club de París és un fòrum informal d'acreedors oficials i països deutors, entre els seus membres permanents es troben Estats Units, Regne Unit, Alemània, França, Itàlia i Canadà. També conta en el respal d'acreedors bilaterals privats (bancs comercials privats i proveïdors de crèdit privats) a els qui el país li deu aproximadament 6000 millons de dólars.A pesar de que es pot marcar una sifra aproximada del total del deute, no és possible fer una medició precisa d'esta, ya que la nació encara no ha alcançat un acort en el seu veí Sudan sobre el repartiment del deute.

Possible adheriment a la Comunitat Africana Oriental (CAO)

Els presidents de Kènia i Ruanda varen invitar al Govern Autònom de la Regió de Sudan del Sur per a que solicitara una membresía a la comunitat a pesar de que no era una nació independent. A partir de l'independència en l'any 2011, Sudan del Sur es va convertir en un candidat oficial a la Comunitat. Al començament d'octubre d'eixe mateix any, la comunitat va rectificar la seua solicitut i el seu possible adheriment en un futur propenc.

Els analistes han senyalat els esforços primerencs de Sudan del Sur per a fer grans obres d'infraestructura, incloent llínees de ferrocarril i oleoductes i integrar-los en l'infraestructura existent en Kènia i Uganda, #lo que mostra l'interés del govern sursudanés per a disminuir la seua dependència i influència del govern de Sudan i enfocar-se en l'àrea d'Àfrica Oriental. L'agència de notícies Reuters considera a Sudan del Sur com el candidat favorit de la CAO per a la seua possible expansió a curt determini. Un artícul en el diari tanzano "The Citizen" va reportar que el portaveu d'Assamblea Llegislativa de la Comunitat Africana Oriental Abdirahin Haithar Abdi va dir que Sudan del Sur era "lliure per a unir-se a la CAO" i va assegurar que els analistes creuen que el país pronte es convertirà en un membre plena de l'organisació regional.

El 17 de setembre de 2011, el Daily Nation va citar un membre del govern sursudanés que va dir que el seu país estava ansiós per unir-se a la CAO, la falta de desenroll econòmic complicaria la lliure competència en els demés països membres per lo que el seu possible adheriment es retardaria, inclús va declarar que el país podria convertir-se en un "abocador" per a les importacions de Kènia, Tanzània i Uganda. Lo que es contradiu en l'anunci del president sursudanés Salva Kiir qui va declarar que el país ya estava començant el seu procés d'adheriment a la comunitat. També s'han pres en conte conflictes en els boda-boda ugandeses (és una forma de transport que és similar a un bicitaxi) i en els de la capital Yuba i que això havia creat tensió entre abdós governs, pero és mínima.

Turisme

Sudan del Sur, un país en el noreste d'Àfrica, es va convertir en un país independent en 2011. Té la segona migració animal més gran del món i per lo tant es considera un bon lloc per al ecoturismo, pero la falta d'infraestructura per al turisme i els diversos conflictes que ha sofrit el país es consideren els desafius per a l'indústria del turisme en Sudan del Sur.

L'indústria del turisme representa una menuda part del PIB de Sudan del Sur, solament l'1,8% en 2013. Segons un informe del Consell Mundial de Viages i Turisme, s'espera que la contribució dels viages i el turisme al PIB creixca al 4,1% per a l'any 2024. L'Aeroport Internacional de Juba, l'aeroport més gran de Sudan del Sur, s'ha expandit de cap aerollínia internacional operant allí en 2005 a 32 operant allí en 2015. Sudan del Sur no té cap hotel de cinc estreles. El país solament té hotels de dos o tres estreles.

El Departament d'Estat dels EE. UU.ha advertit als ciutadans nortamericans sobre visitar Sudan del Sur pels continus conflictes armats en el país. Segons un avís publicat en decembre de 2015, l'embaixada d'Estats Units en Sudan del Sur no pot proporcionar l'assistència necessària als ciutadans nortamericans dins o fòra de Juba per la falta d'infraestructura bàsica i les amenaces de seguritat fòra de la embaixada. Els assessors canadencs i britànics també recomanen evitar tots els viages a Sudan del Sur i les zones fronterices, i també advertixen sobre la seua incapacitat per a proporcionar assistència als seus ciutadans en Sudan del Sur.

En Sudan del Sur no existix cap lloc reconegut com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. No obstant, conta en 14 parcs nacionals/àrees protegides i la segona migració animal més gran del món. Segons el Claves of Malta, "Sudan del Sur té la segona migració animal més gran del món, una migració èpica d'antílops, pero no hi ha un sol turiste que la veja".

El Parc Nacional de Boma en 22.800 quilómetros quadrats és tan gran com Israel. Atres parcs importants són el Parc Nacional de Bandingilo (en 10 000 km² similar al tamany de Jamaica), el Parc Nacional de Lantoto, el Parc Nacional de Nimule, el Parc Nacional de Shambe, el Parc Nacional del Sur (23.000 km² més gran que Eslovènia o El Salvador), etc. També hi ha vàries reserves de caça, entre elles la Reserva de Caça Ez Zeraf, la Reserva de Caça Ashana, la Reserva de Caça Bengangai, la Reserva de Caça Bire Kpatuos, la Reserva de Caça Chelkou, la Reserva de Caça Fanyikang, la Reserva de Caça Juba, la Reserva de Caça Kidepo, la Reserva de Caça Mbarizunga i la Reserva de Caça Numatina, entre unes atres. Sudan del Sur també és conegut per la seua vasta regió pantanosa de Sudd, un àrea de 320 km d'ample i 400 km de llarc. És coneguda per ser un dels chapulls més grans del món i en ell es poden trobar casi 400 espècies d'aus.

Transport

Sudan del Sur conta en una infraestructura de transport escassa en tan sol uns 200 quilómetros de carreteres pavimentadas, estant el restant de les carreteres pràcticament sense pavimentar. La primera carretera pavimentada es va inaugurar en l'any 2012, poc despuix de la seua independència, entre Juba i Nimule, en la frontera en Uganda. En els últims anys, distintes companyies chinenques estan treballant per a l'eixecució de noves carreteres pavimentadas.

El país té 248 km de llínea de ferrocarril de via única entre la frontera sudanesa i la terminal de Wau. El ample de via és de 1067 mm (ample de la Veta). Hi ha propostes d'ampliació de Wau a Yuba. També hi ha plans per a enllaçar la ret de ferrocarril de Yuba en les de Kènia i Uganda.

L'aeroport més utilisat i desenrollat de Sudan del Sur és el Aeroport Internacional de Yuba que conta en conexions regulars internacionals a Entebbe, Nairobi, El Caire, Addis Abeba i Jartum. L'aeroport de Yuba és també la sèu de l'empresa Feeder Airlines. Atres aeroports internacionals són Malakal, en vols internacionals a Addis Abeba i Jartum, Wau, en un servici semanal a Jartum i Rumbek, també en vols semanals a Jartum. Southern Suen Airlines també atén a Nimule i Akobo, les pistes del qual d'aterrisage estan sense pavimentar. Hi ha varis aeroports més menuts per tot Sudan del Sur, la majoria dels quals consistixen en poc més que pistes d'aterrisage de terra.

Demografia

Artícul principal → Demografia de Sudan del Sur.

Sudan del Sur té una població estimada d'11.483.374 habitants per a l'any 2023, segons les senyes del Banc Mundial, sent la seua taxa de creiximent anual d'1,5%. La densitat de població és de 17,28 habitants per quilómetros quadrats. La esperança de vida és baixa, de 58 anys, sent de 60 anys per a les dònes i de 56 anys per als hòmens. El país conta en una taxa de natalitat de 34 #naiximent per cada 1000 persones, mentres que la mortalitat infantil és de 63 per cada mil. La taxa de fertilitat és de 4,5 chiquets per dòna. Es tracta principalment de persones que es dediquen a la vida rural i estan dedicades a una economia de subsistència.

Este territori ha segut durament colpejat per les contínues guerres civils. Açò va dur com resultat una falta de desenroll de les infraestructures, la destrucció i el desplaçament: més de 2 millons de persones varen morir i més de 4 millons han segut desplaçats o són refugiades per la guerra civil i les seues conseqüències. Els dinka, la població dels quals s'estima en uns tres millons de persones, constituïxen la comunitat més numerosa de Sudan del Sur.

El país conta en una gran població jove, sent el 45,43% dels seus habitants menor de 14 anys, un 52,86% tenen entre 15 i 64 anys, i solament un 2,1% de la població té més de 65 anys. El 65,38% de la població té menys de 25 anys.

El 8,25% de la població del país és immigrant, provenint principalment de Sudan (66,61% dels immigrants), Uganda (17,12%) i República Democràtica del Congo (10,65%).

D'acort a estimacions de 2025, les sis ciutats més poblades de Sudan del Sur superaven els 120 000 residents. Estes són: Yuba, la capital i ciutat més poblada (525 000 habitants), Rumbek (181 732), Wau, (163 421), Malakal (143 412), Yei (128 880) i Yambio (123 673).

#Ètnia

Sudan del Sur és un país considerat multiétnico, per la gran cantitat de diferents grups ètnics que estan presents en el país. Els grups ètnics poden ser dividits en tres principals grups: Nilóticos, Nilo-camitas o paranilóticos i sudánicos. En total, el país conta en més de 60 grups ètnics diferenciats, que conten, a la seua volta, en distints subgrups, #lo que fa que a lo manco hi haja uns 200 grups tribals diferents.

Els dinka són el grup ètnic principal del país. D'orige nilótico, representen entre el 35% i el 40% de la població sursudanesa, distribuint-se principalment pel centre del país, en les riveras del Nilo Blanco. El segon grup ètnic més important del país són els Nuer, que representen al voltant del 15%, també d'orige nilótico, mentres que el poble azande, localisats en el suroest del país són el tercer grup més numerós.

Atres #ètnia importants del país són toposa, mundari, lopit, larim, didinga, lotuko o murle, entre unes atres. Estes #ètnia de menor tamany poblacional es localisen principalment en l'oest i surest del país, mentres que el centre del país és dominat per les dos principals #ètnia, dinka i nuer.

Idiomes

Sudan del Sur té molts més grups tribals i llengües que el seu veí del nort. La llengua de l'educació i els assunts de govern és el anglés, que va ser aprovat com a idioma oficial per al sur de Sudan en 1928 i reconegut com a idioma principal en el llavors sur de Sudan a finals de 1980. L'actual Constitució de 2011, si be reconeix a tots els idiomes natius del país en el caràcter de llengües nacionals, establix a l'anglés com a idioma de treball del govern i d'instrucció en tots els nivells educatius.

"Totes les llengües indígenes de Sudan del Sur són llengües nacionals"

"L'anglés serà l'idioma oficial de treball en la República de Sudan del Sur, aixina com la llengua d'ensenyança en tots els nivells de l'educació."

El distintiu àrap Yuba, un pidgin desenrollat en el XIX entre els descendents dels soldats sudanesos, originaris principalment de la tribu bari, és una àmplia lingua franca utilisada en Sudan del Sur junt en l'anglés. Atres idiomes parlats són llengües africanes com el dinka (3 000 000 parlants), el idioma nuer (1 400 000 parlants) i Pojulu (1 200 000 parlants).

Un grup de refugiats sursudaneses que varen ser criats en Cuba durant la guerra de Sudan, que sumen uns 600, també parlen en fluïdea espanyol. Se'ls coneix en Sudan del Sur com "els cubans", i la majoria s'havien establit en Cuba en el moment de l'independència del país.

Religió

Els sursudaneses en el passat practicaven una religió tradicional animista predominantment i el cristianisme era en eixe llavors una religió molt minoritària en el país, representada pels adherentes a la Iglésia Copta, confessió majoritària de la veïna Etiopia. No obstant, en el cens de 2011 i en molts estudis sobre la religió del país, se sosté que prop del 70 % de la població professa el cristianisme. D'estos, el 36 % pertanyen a la Iglésia catòlica, un 20 % pertany a la Iglésia Anglicana del Sudan, mentres que el restant es dividix entre pertanyents a l'Iglésia Copta i a iglésies protestants. Per a explicar açò no es pot deixar de mencionar la llabor de Daniel Comboni i atres misionero en la zona. Sobre atres religions, una minoria del 3-5 % professa l'islam i el restant, prop del 20 % de la població practica les religions tradicionals basades en creències animistes.

La Constitució Transitòria garantisa la separació entre l'iglésia i l'estat, la llibertat de religió, i l'igualtat entre totes les creències.

Segons l'Enciclopèdia Cristiana Mundial, l'Iglésia Catòlica és el major organisme cristià en Sudan des de 1995, en 2,7 millons de catòlics concentrats principalment en Sudan del Sur. La Iglésia Episcopal d'Estats Units afirma l'existència d'un gran número d'adeptes anglicans de l'Iglésia Episcopal de Sudan, en 2 millons de membres en 2005. La Iglésia Presbiteriana de Sudan és la tercera denominació més important en Sudan del Sur. Conta en prop d'un milló de membres en 500 #congregació en 2012.

Un informe del 18 de decembre de 2012 sobre la religió i la vida pública elaborat pel Centre d'Investigació Pew afirma que, en 2010, el 60,5% de la població de Sudan del Sur era cristiana, el 32,9% era seguidora de la religió tradicional africana i el 6,2% era musulmana. Alguns editors varen descriure els conflictes anteriors a la partició com una guerra entre musulmans i cristians, pero uns atres rebugen esta noció, afirmant que els bandos musulmà i cristià a voltes es solapaban.

En un discurs pronunciat en la catedral de Santa Teresa de Yuba, el president sursudanés Kiir, membre de la Iglésia catòlica, va dir que Sudan del Sur seria una nació que respectaria la llibertat de religió. Entre els cristians, la majoria són catòlics o anglicans, encara que també hi ha atres confessions actives, i les creències animista solen mesclar-se en les cristianes.

Educació

L'educació en Sudan del Sur seguix el mateix sistema educatiu que utilisa la República de Sudan. L'educació primària comprén huit graus, seguits per tres anys d'educació secundària i posteriorment quatre anys d'instrucció universitària. El "sistema 8 + 3 + 4" es va implementar des de 1990. A diferència del seu veí del nort, l'idioma utilisat en tots els nivells és l'anglés, no l'àrap. La gran majoria dels mestres anglófonos que laboran en els camps científics i tecnològics són prou jóvens.

La recent Guerra Civil de Sudan del Sur de 2013, que va donar lloc a la divisió de l'estat de Sudan, es remonta a la segona guerra civil sudanesa, que fon un conflicte nacional entre l'administració dirigent del nort, de majoria musulmana i àrap, i la del sur, cristiana i africana. En els llimitats servicis socials destruïts, centenars de desplaçats i les instalacions educatives tancades, les conseqüències per a l'educació varen aumentar considerablement. Estes conseqüències es varen estendre a les operacions de recobre, ya que trobar persones en un nivell adequat d'escolarisació i educació per a formar-les com a personal sanitari de recobre es va fer més difícil en el temps. Despuix de 5 anys, en 1998, varen sorgir un total de 900 escoles en zones rurals propietat de l'Eixèrcit Popular de Lliberació de Sudan en el sur de Sudan. Estes escoles varen ser facilitades per les comunitats locals i guiades per les ales de recobre de l'Associació de Recobre i Rehabilitació de Sudan (SRRA) i l'Associació de Recobre de Sudan del Sur (RASS).

Fins a 1993, el respal prestat a les escoles en la majoria de les zones del sur de Sudan va ser molt llimitat. Encara que algunes ONG individuals, aixina com UNICEF, varen oferir alguns materials de formació per a les classes, la majoria dels esforços externs de desenroll estaven descentralisats. Com a conseqüència, es va crear el Comité de Coordinació Educativa (CCE) de l'Operació Supervivència en Sudan (OLS) en el sur de Sudan per a consolidar els diversos esforços no només per a millorar l'educació en les zones controlades pel SPLA en el sur de Sudan, sino també per a recolzar les estructures educatives existents baixe el SRRA i el RASS. Les prioritats del CCE es varen centrar en el desenroll del professorat i es resumixen a continuació:

• Aumentar el nivell educatiu dels professors i complementar-ho en formació professional. Açò va contribuir a centrar l'atenció en la formació del professorat i no només en el seu capacitació.

• Millorar la calitat de l'educació i la formació. El desig d'invertir en esta millora va sorgir de la constatació de que els professors que havien rebut una formació adequada en iteraciones anteriors eren capaces de resorgir i contribuir inclús despuix del desplaçament geogràfic i s'adaptaven millor a la volatilitat de la regió que amenaçava l'estabilitat i la coherència de l'educació i inclús la destrucció física.
• Dirigir l'atenció dels professors cap a qüestions importants com la salut, l'educació femenina i les necessitats psicosocials dels alumnes és significatiu per al desenroll despuix d'un conflicte.

Segons l'UNESCO, en 2017, el número d'analfabets majors de 15 anys constituïa més del 70% de la població de Sudan del Sur. Els problemes són especialment greus per a les chiquetes. Segons l'Enquesta de Salut de les Llars de Sudan del Sur de 2010, la taxa d'alfabetisació de les dònes en tot el país seguix sent del 13,4 per cent. Segons UNICEF, menys de l'un per cent de les chiquetes completen la educació primària. Un de cada quatre estudiants és una chiqueta, i Sudan del Sur manté la taxa d'analfabetisme femení més alta del món. Es calcula que més d'un milló de chiquets que complixen els requisits per a assistir a l'escola primària no estan matriculats, i la matriculació en secundària és inclús inferior al 10% entre els que complixen els requisits.

La ensenyança secundària consta de quatre cursos: 9.º, 10.º, 11.º i 12.º En secundària, les assignatures de ciències que s'impartixen són química, biologia, física i matemàtiques. Les assignatures artístiques que s'impartixen són geografia, comerç, llengua anglesa, lliteratura anglesa i història, entre unes atres. Els alumnes de secundària deuen tindre entre 14 i 18 anys, pero molts es matriculen a una edat superior a la mija. La taxa d'abandó escolar en secundària és especialment alta, pel absentisme escolar entre els chics i a l'embaràs entre les chiques.

En juliol de 2011, Sudan del Sur contava en dotze universitats, sèt d'elles públiques i cinc privades. Les autoritats calculen que uns vinticinc mil estudiants s'han matriculat en les cinc universitats públiques. Queda per vore quànts estudiants acodixen el campus, ara que totes les universitats del país es troben realment en Sudan del Sur, i no en Jartum.

El govern paga la menjada i proporciona estage als estudiants. L'exministre d'Educació Superior, Joseph Ukel, va dir en el seu moment que trobar espai suficient era un dels reptes als que s'enfrontaven les universitats. Un atre problema és els diners. Ukel va dir que el presupost propost pel Govern sursudanés per a 2011 no incloïa diners algun per a les universitats. Després està el problema dels professors. Casi l'setenta y cinco per cent dels professors són sudanesos. No és provable que es traslladen a Sudan del Sur per a seguir ensenyant en les seues antigues universitats, ara que Sudan del Sur s'ha separat de Sudan.

Diàspora

La diàspora sursudanesa està formada per ciutadans de Sudan del Sur que residixen en l'estranger.

El número de sursudaneses fòra de Sudan del Sur ha aumentat considerablement des del començ de la lluita per la independència de Sudan. Al voltant de mig milló de sursudaneses han abandonat el país com refugiats, ya siga de forma permanent o com a mà d'obra temporal, #lo que ha donat lloc a l'establiment de la població de la diàspora sursudanesa.

En 2022, el ACNUR estimava que hi havia 2,4 millons de refugiats baix el seu mandat originaris de Sudan del Sur, #lo que convertia al país en la quinta font de refugiats.

Les majors comunitats de la diàspora sursudanesa es troben en Amèrica del Nort, Europa Occidental i Oceania, principalment estan en Estats Units, Canadà, Regne Unit i Austràlia, i existixen menudes comunitats en Espanya, Itàlia, Alemània, Suècia i Nova Zelanda.

L'activista Achol Jok Mach ha parlat sobre la seua experiència en créixer en la diàspora en Cuba i Canadà i sobre cóm va afectar a la seua identitat: «Només em varen dir: «Eres sursudanesa»... Només molt més tart vaig saber que era dinka".

Els meridionals residents en Darfur varen tindre l'oportunitat de votar en el referèndum des de coleges electorals especials, ya que algunes tribus advocaven per l'unitat i unes atres recolzaven la separació, en un possible precedent ominoso per al propi Darfur. També es varen habilitar coleges electorals en huit països en gran població sursudanesa: Austràlia, Canadà, Egipte, Estats Units, Etiopia, Kènia, Regne Unit i Uganda. En Estats Units, a on es calcula que residixen entre 25.000 i 50.000 sursudaneses, es varen obrir coleges electorals en huit estats: Virginia, Massachusetts, Illinois, Texas, Tennessee, Nebraska, Arizona i Washington. En les ciutats canadenques de Calgary i Toronto es varen instalar coleges electorals similars per a atendre a la població sursudanesa; es calcula que en Canadà viuen entre 40.000 i 50.000 sudanés dels quals uns 2.200 s'havien inscrit per a votar en alguna de les dos ciutats.

Alguns sursudaneses canadencs varen cridar a boicotejar el referèndum, acusant a la Organisació Internacional per a les Migracions, encarregada de gestionar la votació en eixe país, de «estar influïda pel govern de Jartum». El periodiste Mading Ngor, de The New Suen Vision, resident en Calgary, va tachar estes afirmacions de «teoria de la conspiració» i va afegir: «Ací hi ha una comunitat molt fragmentada per llínees tribals» Encara que més del 99% dels habitants del sur varen votar a favor de l'independència, el 42% dels que vivien en el nort en aquell moment varen votar a favor de l'unitat.

Cultura

Artícul principal → Cultura de Sudan del Sur.

Per la guerra civil, la cultura de Sudan del Sur està fortament influenciada per les nacions veïnes. Molts sursudaneses varen emigrar a Etiopia, Kènia i Uganda a on varen interactuar en els locals i varen adoptar el seu idioma i la seua cultura. Aquells que varen permanéixer dins de les fronteres, o be, es varen mudar cap al nort a Sudan i Egipte, varen assimilar en gran partix la cultura àrap.

Val la pena destacar que la majoria dels sursudaneses varen mantindre l'essència de la seua cultura en l'exili i la diàspora. La gent inculca la cultura tradicional i se li presta gran atenció al coneiximent de l'orige de les persones i les seues dialectes. Encara que els idiomes més parlats són el àrap Yuba i el anglés, s'està introduint el suajili dins de varis sectors de la població per a millorar les relacions internacionals en el seu veïns d'Àfrica Oriental.

Música

Molts artistes musicals del Sudan del Sur utilisen l'anglés, el suajili, l'àrap de Juba, el seu idioma africà o una mescla de tots ells. Entre els artistes més populars es troben Barbz, Yaba Angelosi, De Peace Child, Dynamq i Emmanuel Kembe. Els gèneros musicals més estesos són el afro-beat, R&B, zouk, reggae i folk. Emmanuel Jal és un artiste musical sursudanés que s'ha obert camí a nivell internacional en la seua forma única de hip-hop i un mensage positiu en les seues lletres. És un músic que en la seua infància va ser un chiquet soldat. Va rebre bones crítiques de radiodifusió i de discs en el Regne Unit. També ha participat en conferències organisades per TED.

Mijos de Comunicació

Mentres l'exministre d'Informació, Barnaba Marial Benjamin, prometia que Sudan del Sur respectaria la llibertat de prensa i permetria l'accés sense restriccions dels periodistes al país, el redactor cap del periòdic The Citizen, de Juba, afirmava que, a falta d'una llei oficial de mijos de comunicació en l'incipient república, ell i el seu personal han sofrit abusos a mans de les forces de seguritat. Esta suposta llimitació de la llibertat de prensa es va atribuir en un reportage del Jazeera a la dificultat que ha tingut el SPLM per a reformar-se com a govern llegítim despuix d'anys d'encapçalar una rebelió contra el govern sudanés. El Citizen és el periòdic més important de Sudan del Sur, pero l'escassea d'infraestructures i la pobrea han fet que la seua plantilla siga relativament reduïda i han llimitat la eficàcia tant de les seues informacions com de la seua difusió fòra de Juba, sense oficines de notícies especialisades en els estats perifèrics i en periòdics que a sovint tarden varis dies en aplegar a estats com Bahr el Ghazal septentrional. En maig de 2020, es va crear South Suen Friendship Press, el primer sitie web de notícies en llínea del país Nile citizens es presenta com el lloc web de notícies compromés del país.

Dies festius

Artícul principal → Anexe:Dies festius en Sudan del Sur.

No laborals

• 1 de giner: Any Nou
• Semana Santa
• 1 de maig: Dia Internacional del Treballador
• 16 de maig: Dia del SPLA (SPLA Day)
• Eid al-Fitr

• 9 de juliol: Dia de l'Independència
• 30 de juliol: Dia dels Màrtirs
• Eid al-Adha
• 25 de decembre: Nadal
• 26 de decembre: Dia de l'empaquetat

Celebracions

• 9 de giner: Dia de l'Acort de Pau (CPA Day)
• 8 de març: Dia Internacional de la Dòna
• 20 de març: Dia Internacional de la Terra
• 7 d'abril: Dia Internacional de la Salut
• 25 d'abril: Dia Mundial de la Malaria
• 3 de maig: Dia de la Llibertat d'Expressió
• 12 de maig: Dia de la Mare
• 4 de juny: Semana del Chiquet Africà
• 10 de juny: Dia del Pare
• 12 de juny: Dia del Chiquet Treballador
• 16 de juny: Dia del Chiquet Africà
• 20 de juny: Dia Internacional del Refugiat
• 12 d'agost: Dia Internacional de la Joventut
• 1 de setembre: Semana del Servici Públic
• 24 d'octubre: Dia de Nacions Unides
• 1 de decembre: Dia Mundial del SIDA
• 10 de decembre: Dia dels Drets Humans

Deport

Vore també: Selecció de fútbol de Sudan del Sur

En Sudan del Sur són molt populars molts jocs tradicionals i moderns i el deport en general, en particular la lluita lliure i simulacres de batalles. Els deports tradicionals es practicaven sobretot despuix de les temporades de collita per a celebrar el fi de les estacions agrícoles. Els lluitadors eren generalment forts, en hòmens jóvens ben formats. Els partits varen atraure a un gran número d'espectadors que cantaven, tocaven la bateria i ballaven en apoyo de els seus lluitadors favorits. Encara que açò va ser percebut com una competència, era principalment per a l'entreteniment.

En l'era moderna, alguns sursudaneses s'han destacat en el deport internacional. Luol Deng és una estrela de bàsquet de la NBA nortamericana. Atres protagonistes del bàsquet internacional originaris de Sudan del Sur inclouen a Manute Bol, Deng Ajou, Duany Kueth, Deng Gai, Ater Majok i Thon Maker.

La selecció de bàsquet va participar en els Jocs Olímpics de París 2024.

Majak Daw està en camí de convertir-se en el primer sursudanés en ser jugador professional de fútbol australià, despuix d'haver firmat en els Cangurs de Melbourne del Nort de la AFL (Lliga de Fútbol Australià) a finals de 2009. L'atleta olímpic Lopez Lomong, abanderat d'Estats Units en l'inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín 2008, va nàixer en el país, i és un dels chiquets perduts de Sudan.

El fútbol és també cada volta més popular en Sudan del Sur i hi ha moltes iniciatives del Govern i atres socis privats per a promoure este deport i millorar el nivell de joc. Una d'elles és la Associació de Deport Jovenil del Sudan del Sur (SSYSA), que ya està donant sessions de formació de fútbol en llocs com Yuba, en les que els chiquets entrenen per a convertir-se en bons futbolistes. Es preveu que els jugadors superiors sorgixquen d'estos camps de fútbol improvisats, tant a curt com a llarc determini. En reconeiximent d'estos esforços en el fútbol per a jóvens, el país recentment va ser amfitrió de competicions de fútbol jovenil. El seu selecció nacional està afiliada a la CAF, va ser aprovada la seua associació a la FIFA el 25 de maig de 2012, va celebrar el seu primer partit el 10 de juliol de 2011 contra el Tusker F.C de Kènia perdent com a local per 1:3. El jugador danés Pione Sisto és fill de refugiats sursudaneses.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Sudan del Sud|20px|Vore el portal sobre Sudan del Sud]] Portal:Sudan del Sud. Contingut relacionat en Sudan del Sud.
• Anex:Missions diplomàtiques de Sudan del Sur
• Conflicte militar en Sudan del Sur de 2013
• Darfur
• Primera Guerra Civil Sudanesa
• Segona Guerra Civil Sudanesa
• Sudan

Enllaços externs

Plantilla:Interwiki país Plantilla:Interwiki país Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sudan del Sud.
• 20px|link=|alt= Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Sudan del Sud.

• Pàgina del Govern de Sudan del Sur
• Amenaça de hambruna en Sudan del Sur 2014
• Sudan del Sur, el nou alíado d'Israel