Diferència entre les revisions de "Albaida"
Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage' |
|||
| Llínea 168: | Llínea 168: | ||
*'''Convent de la Puríssima dels Pares Capuchins''': està situat en la plaça del convent. Fundat en [[1598]] en detriment del vell hort senyorial del Real, presenta construcció d'estil gòtic. Actualment a soles queda l'iglésia, que té una nau central i dos laterals en capelles. La blanca frontera té tres alçades. Adossades al costat dret de l'iglésia trobem estàncies de diferents altures, en finestretes de rajola massiça i reixes de ferro forjat. | *'''Convent de la Puríssima dels Pares Capuchins''': està situat en la plaça del convent. Fundat en [[1598]] en detriment del vell hort senyorial del Real, presenta construcció d'estil gòtic. Actualment a soles queda l'iglésia, que té una nau central i dos laterals en capelles. La blanca frontera té tres alçades. Adossades al costat dret de l'iglésia trobem estàncies de diferents altures, en finestretes de rajola massiça i reixes de ferro forjat. | ||
*'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els | *'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els païsages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el ''Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura'', esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida. | ||
* De la ciutat hi ha que destacar també les [[ermita|'''Ermites''']] que hi ha, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el [[sigle XIX]], prenen el nom del carrer a on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del [[sigle XVIII]], té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el [[sigle XIX]] i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita. | * De la ciutat hi ha que destacar també les [[ermita|'''Ermites''']] que hi ha, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el [[sigle XIX]], prenen el nom del carrer a on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del [[sigle XVIII]], té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el [[sigle XIX]] i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita. | ||