Diferència entre les revisions de "Història de l'electricitat"
| Llínea 384: | Llínea 384: | ||
=== Ordinadors === | === Ordinadors === | ||
{{principal|Història de la informàtica}} | {{principal|Història de la informàtica}} | ||
[[ | [[Archiu:Eniac.jpg|thumb|150px|ENIAC]] | ||
El primer [[ | El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemany [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït el [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats del [[1943]]. La utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de la informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década del 1950, després del seu desenroll als Estats Units. | ||
El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] a l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estatunidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] a la [[Universitat Harvard]] | El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] a l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estatunidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] a la [[Universitat Harvard]] en subvenció d'[[IBM]] entre el [[1939]] i el [[1943]]), arribaren a temps ser utilisats a la fase final de la segona guerra mundial ([[1944]]-[[1945]]), el primer en el des[[sifrage]] de mensages alemanys i el segon pel càlcul de taules de balística. | ||
Immediatament després de la guerra, l'''Electronic Numerical Integrator And Computer'' (Computador i Integrador Numèric Electrònic, [[ENIAC]])<ref>[http://sipan.inictel.gob.pe/users/hherrera/hcomputacion.htm Història de la computació] sipan.inictel.gob.pe [30-05-2008]</ref> | Immediatament després de la guerra, l'''Electronic Numerical Integrator And Computer'' (Computador i Integrador Numèric Electrònic, [[ENIAC]])<ref>[http://sipan.inictel.gob.pe/users/hherrera/hcomputacion.htm Història de la computació] sipan.inictel.gob.pe [30-05-2008]</ref> utilisat pel Laboratori d'Investigació Balística de l'[[Exèrcit dels Estats Units]] fou construït el [[1946]] a la [[Universitat de Pennsylvania]] per [[John Presper Eckert]] i [[John William Mauchly]]. Consumia una potència elèctrica suficient per abastar una chicoteta ciutat, ocupava una superfície de 167 [[metre quadrat|m²]] i operava en un total de 17.468 vàlvules electròniques o [[vàlvula termoiònica|tubs de buit]], 7.200 diodos de vidre, 1.500 [[Relé|relés]], 70.000 resistències, 10.000 condensadors i 5 milions de soldadures. Pesava 27 tn, mesurava 2,4 m x 0,9 m x 30 m; utilisava 1.500 commutadors electromagnètics i relés; requeria l'operació manual d'uns 6.000 interruptors, i el seu programa o software, quan requeria modificacions, trigava setmanes d'instal·lació manual. L'ENIAC podia resoldre 5.000 sumes i 360 multiplicacions en 1 segon. Fou desactivat el [[1955]]. | ||
El substituí a la mateixa institució l'''Electronic Discrete Variable Automatic Computer'' ([[EDVAC]]),<ref>Rolón González, Oscarh[http://www.monografias.com/trabajos46/la-informatica/la-informatica3.shtml EDVAC Article tècnic] Monografías.com [31-05-2008]</ref> el [[1949]]. A diferència de l'ENIAC, no era [[decimal]], sinó [[binari]] i tingué el primer [[programari|programa]] dissenyat per ser emmagatzemat. Aquest disseny es convertí en l'estàndard d'arquitectura per la majoria dels ordinadors moderns i una fita en la [[història de la informàtica]]. Als dissenyadors anteriors se'ls havia unit el gran matemàtic [[John von Neumann]]. L'EDVAC rebé diverses actualizaciones, incloent-hi un dispositiu d'entrada/sortida de [[targetes perforades]] el [[1953]], memòria addicional en un tambor magnètic el [[1954]] i una unitat d'aritmètica de punt flotant el [[1958]]. Deixà d'estar en actiu el [[1961]]. | El substituí a la mateixa institució l'''Electronic Discrete Variable Automatic Computer'' ([[EDVAC]]),<ref>Rolón González, Oscarh[http://www.monografias.com/trabajos46/la-informatica/la-informatica3.shtml EDVAC Article tècnic] Monografías.com [31-05-2008]</ref> el [[1949]]. A diferència de l'ENIAC, no era [[decimal]], sinó [[binari]] i tingué el primer [[programari|programa]] dissenyat per ser emmagatzemat. Aquest disseny es convertí en l'estàndard d'arquitectura per la majoria dels ordinadors moderns i una fita en la [[història de la informàtica]]. Als dissenyadors anteriors se'ls havia unit el gran matemàtic [[John von Neumann]]. L'EDVAC rebé diverses actualizaciones, incloent-hi un dispositiu d'entrada/sortida de [[targetes perforades]] el [[1953]], memòria addicional en un tambor magnètic el [[1954]] i una unitat d'aritmètica de punt flotant el [[1958]]. Deixà d'estar en actiu el [[1961]]. | ||
L'[[UNIVAC I]] (''UNIVersal Automatic Computer I'', Ordinador Automàtic Universal I), també deguda a J. Presper Eckert i John William Mauchly, fou el primer ordinador comercial i el primer dissenyat des del principi pel seu ús en administració i negocis. El primer UNIVAC fou entregat a l'[[Oficina del Cens dels Estats Units]] el [[1951]] i fou posat en servei aquell mateix any. Competia directament amb les màquines de [[targeta perforada]] fetes principalment per [[IBM]]. Per facilitar la compatibilitat d' | L'[[UNIVAC I]] (''UNIVersal Automatic Computer I'', Ordinador Automàtic Universal I), també deguda a J. Presper Eckert i John William Mauchly, fou el primer ordinador comercial i el primer dissenyat des del principi pel seu ús en administració i negocis. El primer UNIVAC fou entregat a l'[[Oficina del Cens dels Estats Units]] el [[1951]] i fou posat en servei aquell mateix any. Competia directament amb les màquines de [[targeta perforada]] fetes principalment per [[IBM]]. Per facilitar la compatibilitat d'abdós tipos de màquina es construí un equip de processament de targetes fora de llínia, el convertidor UNIVAC de tarjeta a cinta i el convertidor UNIVAC de cinta a targeta, per la transferència de dades entre les targetes i les cintes magnètiques que amprava alternativament. | ||
IBM anuncià el [[1953]] la primera producció a gran escala d'un | IBM anuncià el [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordenador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des del [[1954]] fins al [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines contables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (en [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seua unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 mitres. Costava 500.000 dólars, pero podia llogar-se per 3.500 al mes. | ||
La tercera generació d' | La tercera generació d'este tipo de màquines s'inicià en l'[[IBM 360]], la primera en la història en ser atacada en un [[virus informàtic]]. Comercialisada a partir del [[1964]], fou la primera que utilisava el terme [[byte]] per referir-se a 8 [[bit]]s (amb quatre bytes creava una paraula de 32-bits). La seua [[arquitectura d'ordinadors|arquitectura de computació]] fou la que a partir d'este model seguiren tots els ordinadors d'IBM. El sistema també féu popular la computación remota, amb terminals connectats a un servidor, per mitjà d'una línia telefònica. Fou un dels primers ordinadors comercials que utilitzaven circuits integrats, i podia realitzar tant anàlisis numèriques com administració o processament de fitxers. | ||
L'[[Intel 4004]] (''i4004'', primer d'[[Intel]]), un [[CPU]] de 4[[bit]]s, fou llançat en un paquet de 16 pins [[Dual in-line package|CERDIP]] el [[1971]], sent el primer [[microprocessador]] en un simple [[Circuit integrat |xip]], així com el primer disponible comercialment. Donaria pas a la construcció dels [[ordinadors personals]]. El circuit 4004 fou construït amb 2.300 [[transistor]]s, i fou seguit l'any següent pel primer microprocessador de 8 [[bit]]s, el [[Intel 8008|8008]], que contenia 3.300 transistors, i el [[Intel 4040|4040]], versió revisada del 4004. El CPU que començà la revolució del [[Microordenador|microcomputador]], seria el [[Intel 8080|8080]], utilitzat en l'[[Altair 880]]. El microprocessador és un [[circuit integrat]] que conté tots els elements necessaris per conformar una "[[Unitat Central de Procés]]" (CPU, ''Central Process Unit''). Actualment aquest tipus de component electrònic es compon de milions de [[transistor]]s, integrats en una mateixa placa de silici. | L'[[Intel 4004]] (''i4004'', primer d'[[Intel]]), un [[CPU]] de 4[[bit]]s, fou llançat en un paquet de 16 pins [[Dual in-line package|CERDIP]] el [[1971]], sent el primer [[microprocessador]] en un simple [[Circuit integrat |xip]], així com el primer disponible comercialment. Donaria pas a la construcció dels [[ordinadors personals]]. El circuit 4004 fou construït amb 2.300 [[transistor]]s, i fou seguit l'any següent pel primer microprocessador de 8 [[bit]]s, el [[Intel 8008|8008]], que contenia 3.300 transistors, i el [[Intel 4040|4040]], versió revisada del 4004. El CPU que començà la revolució del [[Microordenador|microcomputador]], seria el [[Intel 8080|8080]], utilitzat en l'[[Altair 880]]. El microprocessador és un [[circuit integrat]] que conté tots els elements necessaris per conformar una "[[Unitat Central de Procés]]" (CPU, ''Central Process Unit''). Actualment aquest tipus de component electrònic es compon de milions de [[transistor]]s, integrats en una mateixa placa de silici. | ||