Diferència entre les revisions de "Història de l'electricitat"

El catedràtic de física i química alemany [[Johann Wilhelm Hittorf]] (1824-1914) contribuí de manera important al desenvolupament de l'[[electroquímica]] amb incomptables invents. Per un dels seus treballs ([[tub de Hittorf]], 1872) és considerat precursor del [[tub de Crookes]] amb el qual [[William Crookes]] deduí l'existència dels [[raigs catòdics]]<ref>Joseph F. Keithley ''The story of electrical and magnetic measurements: from 500 B.C. to the 1940s'' John Wiley and Sons, 1999 ISBN 0-7803-1193-0, page  205</ref> (1878). Estudià també les variacions del [[espectre]] en variar l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]]. Determinà l'íntima dependència entre la [[conductivitat elèctrica]] i l'acció química i la divisió de les sals complexes per la via del corrent. Estudià l'[[al·lotropia]] del [[seleni]] i del [[fòsfor]], descrigué el comportament electroquímic del [[crom]] i registrà la velocitat de migració dels ions sotmesos a l'acció del corrent elèctric. És autor de ''Über die Wanderung der Ionen während der Elektrolyse''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hittorf_johann.htm Biografia de Johann Wilhelm Hittorf] Biografíasyvidas.com [30-05-2008]</ref>