6408
edicions
Canvis
→Johann Carl Friedrich Gauss: Teorema de Gauss de l'electrostàtica
=== Johann Carl Friedrich Gauss: Teorema de Gauss de l'electrostàtica ===
=== Johann Carl Friedrich Gauss: Teorema de Gauss de l'electrostàtica ===
{{principal|Llei de Gauss}}
{{principal|Llei de Gauss}}
[[Fitxer:Carl Friedrich Gauss.jpg|thumb|100px|[[Carl Friedrich Gauss]] ]]
[[Archiu:Carl Friedrich Gauss.jpg|thumb|100px|[[Carl Friedrich Gauss]] ]]
El [[matemàtic]], [[astrònom]] i [[físic]] alemany [[Johann Carl Friedrich Gauss]] (1777-1855), féu importants contribucions en camps com la [[teoria de nombres]], l'[[anàlisi matemàtica]], la [[geometria diferencial]], la [[geodèsia]], l'[[electricitat]], el [[magnetisme]] i l'[[òptica]]. Considerat un dels matemàtics de més gran i més duradora influència, fou dels primers a estendre el concepte de divisibilitat a conjunts diferents dels numèrics. El [[1831]] s'associà al físic [[Wilhelm Weber]] durant sis fructífers anys durant els quals investigaren importants problemes com les [[Lleis de Kirchhoff]] i del [[magnetisme]], construint un primitiu [[telègraf elèctric]]. La seva contribució més important a l'electricitat és la denominada [[Llei de Gauss]], que relaciona la càrrega elèctrica ''q'' continguda en un volum ''V'' amb el [[flux elèctric|flux del camp elèctric]] <math>\vec{E}</math> sobre la tancada superfície ''S'' que tanca el volum ''V'', amb l'expressió matemàtica:
El [[matemàtic]], [[astrònom]] i [[físic]] alemà [[Johann Carl Friedrich Gauss]] (1777-1855), feu importants contribucions en camps com la [[teoria de números]], l'[[anàlisis matemàtica]], la [[geometria diferencial]], la [[geodèsia]], l'[[electricitat]], el [[magnetisme]] i l'[[òptica]]. Considerat un dels matemàtics de més gran i més duradora influència, fon dels primers a estendre el concepte de divisibilitat a conjunts diferents dels numèrics. El [[1831]] s'associà al físic [[Wilhelm Weber]] durant sis fructífers anys durant els quals investigaren importants problemes com les [[Lleis de Kirchhoff]] i del [[magnetisme]], construint un primitiu [[telégraf elèctric]]. La seua contribució més important a l'electricitat és la denominada [[Llei de Gauss]], que relaciona la càrrega elèctrica ''q'' continguda en un volum ''V'' en el [[fluïx elèctric|fluïx del camp elèctric]] <math>\vec{E}</math> sobre la tancada superfície ''S'' que tanca el volum ''V'', en l'expressió matemàtica:
<center><math>\oint_S \vec{E} \cdot d\vec{A} = \frac{q}{\epsilon_o}</math>.</center>
<center><math>\oint_S \vec{E} \cdot d\vec{A} = \frac{q}{\epsilon_o}</math>.</center>
En honor seu es donà el nom de '''Gauss''' (símbol G) a la unitat d'intensitat de [[camp magnètic]] del [[Sistema Cegesimal d'Unitats]] (CGS). La seva relació amb la corresponent unitat del [[Sistema Internacional d'Unitats]] (SI), el [[Tesla (unitat)|tesla]] (símbol T), és 1 G = 10<sup>-4</sup> T.<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Gauss.html Biografia de Johann Carl Friedrich Gauss] (en anglés) [31-05-2008]</ref>
En honor seu es donà el nom de '''Gauss''' (símbol G) a la unitat d'intensitat de [[camp magnètic]] del [[Sistema Cegesimal d'Unitats]] (CGS). La seua relació en la corresponent unitat del [[Sistema Internacional d'Unitats]] (SI), el [[Tesla (unitat)|tesla]] (símbol T), és 1 G = 10<sup>-4</sup> T.<ref>[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Biographies/Gauss.html Biografia de Johann Carl Friedrich Gauss] (en anglés) [31-05-2008]</ref>
=== Michael Faraday: inducció (1831), generador (1831-1832), lleis i gàbia de Faraday ===
=== Michael Faraday: inducció (1831), generador (1831-1832), lleis i gàbia de Faraday ===