Diferència entre les revisions de "Història de l'electricitat"

El físic i químic anglès [[Michael Faraday]] (1791-1867), deixeble de [[Humphry Davy]], és conegut principalment pel seu descobriment de la [[inducció electromagnètica]], que ha permès la construcció de [[generador]]s i [[motor elèctric|motors elèctrics]], i de les lleis de l'[[electròlisis]] per la qual cosa és considerat com el veritable fundador de l'[[electromagnetisme]] i de l'[[electroquímica]]. El 1831 traçà el camp magnètic al voltant d'un conductor pel qual circula un corrent elèctric, ya descobert per Oersted, i aquell mateix any descobrí la [[inducció electromagnètica]], demostrà la inducció d'un corrent elèctric per un atre, i introduí el concepte de [[línies de força]] per representar els camps magnètics. Durant aquest mateix període, investigà sobre l'electròlisi i descobrí les dues lleis fonamentals que porten el seu nom: 1era). La massa de substància alliberada en una electròlisi és directament proporcional a la quantitat d'electricitat que ha passat a través de l'electròlit [massa = equivalent electroquímic, per la intensitat i pel temps (m = c I t)]; 2a) Les masses de diferents substància alliberades per la mateixa quantitat d'electricitat són directament proporcionals als seus pesos equivalents. Amb les seves investigacions es donà un pas fonamental en el desenvolupament de l'electricitat en establir que el magnetisme produeix electricitat a través del moviment. En honor seu es denominà farad (símbol F) la unitat de [[capacitat elèctrica]] del [[Sistema Internacional d'Unitats]]. El farad es defineix com la capacitat d'un condensador tal que quan la seva càrrega és un coulomb, adquireix una diferència de potencial electrostàtic d'un volt.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-m_faraday.htm Biografia de Michael Faraday] Astrocosmo.cl. [15-05-2008]</ref>