Canvis

El físic italià [[Antonio Pacinotti]] (1841-1912) construí la primera màquina de corrent continu denominada [[dinamo]]<ref>{{GEC|0048129}}</ref> que fon un punt de partida de la nova indústria elèctrica. Una dinamo és una [[màquina]] destinada a la transformació d'[[energia mecànica]] en [[energia elèctrica|elèctrica]] per mig del fenomen de la [[inducció electromagnètica]]. El corrent generat és produït quan el [[camp magnètic]] creat per un [[Imant (física)|imant]] o un [[electroimant]] fix (inductor) travessa una bobina rotatòria (induït) colocada al seu si. El corrent induït en esta bobina giratòria, en principi [[corrent altern]] és transformat en [[corrent continu]] per mig de l'acció d'un commutador giratori, solidari en l'induït, denominat [[colector d'admissió]], constituït per uns electrodos denominats [[delga|delgues]]. D'aquí és conduït a l'exterior per mig de atres contacte fixos nomenats [[escombreta|escombretes]] que fan contacte per fregament en les delgues del colector. La dinamo fon el primer [[generador elèctric]] apte per us industrial. [[Zénobe Gramme]] va inventar la dinamo 5 anys més tart pero perfeccionà els invents de dinamos que existien i en reinventà el disseny en proyectar els primers generadors comercials a gran escala, que operaven a [[París]] a voltants del 1870. El seu disseny es coneix com la dinamo de Gramme.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gramme.html Biografia de Zenobe Gramme] (en anglés), chem.ch [17-05-2008]</ref>

El físic italià [[Antonio Pacinotti]] (1841-1912) construí la primera màquina de corrent continu denominada [[dinamo]]<ref>{{GEC|0048129}}</ref> que fon un punt de partida de la nova indústria elèctrica. Una dinamo és una [[màquina]] destinada a la transformació d'[[energia mecànica]] en [[energia elèctrica|elèctrica]] per mig del fenomen de la [[inducció electromagnètica]]. El corrent generat és produït quan el [[camp magnètic]] creat per un [[Imant (física)|imant]] o un [[electroimant]] fix (inductor) travessa una bobina rotatòria (induït) colocada al seu si. El corrent induït en esta bobina giratòria, en principi [[corrent altern]] és transformat en [[corrent continu]] per mig de l'acció d'un commutador giratori, solidari en l'induït, denominat [[colector d'admissió]], constituït per uns electrodos denominats [[delga|delgues]]. D'aquí és conduït a l'exterior per mig de atres contacte fixos nomenats [[escombreta|escombretes]] que fan contacte per fregament en les delgues del colector. La dinamo fon el primer [[generador elèctric]] apte per us industrial. [[Zénobe Gramme]] va inventar la dinamo 5 anys més tart pero perfeccionà els invents de dinamos que existien i en reinventà el disseny en proyectar els primers generadors comercials a gran escala, que operaven a [[París]] a voltants del 1870. El seu disseny es coneix com la dinamo de Gramme.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gramme.html Biografia de Zenobe Gramme] (en anglés), chem.ch [17-05-2008]</ref>

=== Johann Wilhelm Hittorf: el primer tub de rajos catòdics (1872) ===

=== Johann Wilhelm Hittorf: el primer tubo de rajos catòdics (1872) ===

{{principal|Johann Wilhelm Hittorf|Tub de Crookes}}

{{principal|Johann Wilhelm Hittorf|Tub de Crookes}}

[[Fitxer:Johann Wilhelm Hittorf.jpg|thumb|100px|[[Johann Wilhelm Hittorf]] ]]

[[Archiu:Johann Wilhelm Hittorf.jpg|thumb|100px|[[Johann Wilhelm Hittorf]] ]]

El catedràtic de física i química alemà [[Johann Wilhelm Hittorf]] (1824-1914) contribuí de manera important al desenroll de l'[[electroquímica]] en incontables invents. Per un dels seus treballs ([[tubo de Hittorf]], 1872) és considerat precursor del [[tub de Crookes]] en el qual [[William Crookes]] deduí l'existència dels [[raigs catòdics]]<ref>Joseph F. Keithley ''The story of electrical and magnetic measurements: from 500 B.C. to the 1940s'' John Wiley and Sons, 1999 ISBN 0-7803-1193-0, page  205</ref> (1878). Estudià també les variacions del [[espectre]] en variar l'[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]]. Determinà l'íntima dependència entre la [[conductivitat elèctrica]] i l'acció química i la divisió de les sals complexes per la via del corrent. Estudià l'[[alotropia]] del [[seleni]] i del [[fòsfor]], descrigué el comportament electroquímic del [[crom]] i registrà la velocitat de migració dels ions somesos a l'acció del corrent elèctric. És autor de ''Über die Wanderung der Ionen während der Elektrolyse''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hittorf_johann.htm Biografia de Johann Wilhelm Hittorf] Biografíasyvidas.com [30-05-2008]</ref>

El catedràtic de física i química alemà [[Johann Wilhelm Hittorf]] (1824-1914) contribuí de manera important al desenroll de l'[[electroquímica]] en incontables invents. Per un dels seus treballs ([[tubo de Hittorf]], 1872) és considerat precursor del [[tub de Crookes]] en el qual [[William Crookes]] deduí l'existència dels [[raigs catòdics]]<ref>Joseph F. Keithley ''The story of electrical and magnetic measurements: from 500 B.C. to the 1940s'' John Wiley and Sons, 1999 ISBN 0-7803-1193-0, page  205</ref> (1878). Estudià també les variacions del [[espectre]] en variar l'[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]]. Determinà l'íntima dependència entre la [[conductivitat elèctrica]] i l'acció química i la divisió de les sals complexes per la via del corrent. Estudià l'[[alotropia]] del [[seleni]] i del [[fòsfor]], descrigué el comportament electroquímic del [[crom]] i registrà la velocitat de migració dels ions somesos a l'acció del corrent elèctric. És autor de ''Über die Wanderung der Ionen während der Elektrolyse''.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hittorf_johann.htm Biografia de Johann Wilhelm Hittorf] Biografíasyvidas.com [30-05-2008]</ref>