6408
edicions
Canvis
→La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana
=== La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana ===
=== La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana ===
Es pot dir que la vida a
Es pot dir que la vida a
Andorra a l’Alta Edat Mitjana era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una
Andorra a l’Alta Edat Mijana era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una
alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, la
alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, la
cerca de terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no
cerca de terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no
permet donar en exactitud la quantitat de gent que hi vivia. Tanmateix, en la
permet donar en exactitut la quantitat de gent que hi vivia. Tanmateix, en la
signatura de la “Concòrdia” del 1176 s’ha pogut establir una població que
signatura de la “Concòrdia” del 1176 s’ha pogut establir una població que
oscilava entre 1700 i
oscilava entre 1700 i
La població és distribuïda
La població és distribuïda
en nuclis situats seguint les zones a prop de l’aigua i aptes per
en núcleus situats seguint les zones a prop de l’aigua i aptes per
l’agricultura. Malgrat les dificultats
l’agricultura. Malgrat les dificultats
climàtiques, bona part del terreny andorrà estava constituït per pastura i
climàtiques, bona part del terreny andorrà estava constituït per pastura i
fariner del mas d’en Soler a la Cortinada; el Molí de Casa Guillem d’Encamp).
fariner del mas d’en Soler a la Cortinada; el Molí de Casa Guillem d’Encamp).
La parròquia que posseïa més molins era St. Julià, seguida d’Andorra la Vella. En tots els rius i rierols es
La parròquia que posseïa més molins era St. Julià, seguida d’Andorra la Vella. En tots els rius i rierols es
van construir durant els segles XI i X nombrosos molins d’aigua per
van construir durant els segles XI i X numerosos molins d’aigua per
moldre i convertir el gra en faria per fer el pa, que era l’aliment bàsic de la
moldre i convertir el gra en faria per fer el pa, que era l’aliment bàsic de la
població.
població.
A banda de l’[[agricultura]] i la [[ramaderia]], les professions artesanals ([[teixidor|teixidors]] o [[Pelleteria|pelleters]]) i la [[metal·lúrgia]] van prenent
A banda de l’[[agricultura]] i la [[ramaderia]], les professions artesanals ([[teixidor|teixidors]] o [[Pelleteria|pelleters]]) i la [[metalúrgia]] van prenent
cada cop més importància dins de l’economia andorrana cap al principi del Baix Medieval. Les [[farga|fargues]]
cada cop més importància dins de l’economia andorrana cap al principi del Baix Medieval. Les [[farga|fargues]]
es van instal·lant
es van instalant
progressivament fins a imposar-se
progressivament fins a imposar-se
com una indústria primordial per al Principat, contribuint a incrementar
com una indústria primordial per al Principat, contribuint a incrementar
camperols estaven obligats a moldre el blat, pagar per fer-ho i col·laborar en
camperols estaven obligats a moldre el blat, pagar per fer-ho i col·laborar en
la construcció dels molins. A mesura que va acabant el Baix Medieval, i que la
la construcció dels molins. A mesura que va acabant el Baix Medieval, i que la
població va en augment, els serfs deixen de pagar imposts (se’ls concedeixen
població va en aument, els serfs deixen de pagar imposts (se’ls concedeixen
“franquícies”) ya que els seus senyors els en dispensen pel fet de contribuir al
“franquícies”) ya que els seus senyors els en dispensen pel fet de contribuir al
repoblament (en surten les “[[carta pobla]]”). A més, gràcies al progrés econòmic
repoblament (en surten les “[[carta pobla]]”). A més, gràcies al progrés econòmic
que aporta la metalúrgia, molts serfs "compren" la seua llibertat. Cap al final
que aporta la metalúrgia, molts serfs "compren" la seua llibertat. Cap al final
del Medieval, aquesta actitud ha contribuït a fer que desapareguin els serfs i s'hagin instal·lat una societat que regnarà durant l'Edat Moderna constituïda de [[burgesos]], [[clergat|clergats]] i [[Noblesa|nobles]]. A
del Medieval, esta actitut ha contribuït a fer que desapareguin els serfs i s'hagin instal·lat una societat que regnarà durant l'Edat Moderna constituïda de [[burgesos]], [[clergat|clergats]] i [[Noblesa|nobles]]. A
Andorra en concret aquest fenomen es tradueix en la cessió de privilegis
Andorra en concret este fenomen es tradueix en la cessió de privilegis
administratius, econòmics i institucionals (vegeu-ne més a Consell de la Terra)
administratius, econòmics i institucionals (vegeu-ne més a Consell de la Terra)
als andorrans (en els quals creen un parlament i comuns).
als andorrans (en els quals creen un parlament i comuns).
Quant a mentalitats i manera de veure la vida, la població andorrana estava altament marcada per la
Quant a mentalitats i manera de vore la vida, la població andorrana estava altament marcada per la
concepció catòlica del món. Com a Europa, l’Església tenia una
concepció catòlica del món. Com a Europa, l’Església tenia una
importància cabdal dins de l’estructura social de les poblacions. La prova més
importància cabdal dins de l’estructura social de les poblacions. La prova més
començar un procés de recuperació que es reflecteix en la demogràfica, economia
començar un procés de recuperació que es reflecteix en la demogràfica, economia
i expansió religiosa. El papa Gregori VI contribueix en aquest procés
i expansió religiosa. El papa Gregori VI contribueix en aquest procés
mitjançant el desplegament de monestirs i temples. El terme romànic va ser
mitjançant el desplegament de monasteris i temples. El terme romànic va ser
adoptat pels erudits del segle XIX que van considerar les manifestacions artístiques
adoptat pels erudits del segle XIX que van considerar les manifestacions artístiques
d’aquesta època com deutores de l’art de l’Antiga Roma, ya que imiten elements
d’aquesta època com deutores de l’art de l’Antiga Roma, ya que imiten elements
romans. L’art romànic utilitza pintures murals sobretot a les naus, als absis i
romans. L’art romànic utilisa pintures murals sobretot a les naus, als absis i
a les criptes.
a les criptes.