Orde de Malta

La Sobirana i Militar Orde Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, de Rodas i de Malta (SMOM), coneguda simplement com a Orde de Malta o Cavallers Hospitalaris, a voltes com sanjuanistas, i en orige anomenada Orde de l'Hospital de Sant Joan Batiste de Jerusalem, és una orde militar de dret pontifici reconeguda com subjecte de dret internacional, naixcuda en vocació assistencial, hospitalària, i tradicionalment vinculada al seu caràcter caballeresco i nobiliario. Va nàixer en un context històric previ al desenroll de les creuades, junt a la seua activitat hospitalària, varen ser incorporant una vocació militar en el desenroll d'accions defensives contra els eixèrcits musulmans (inicialment àraps, i més vesprada també turcs).

La seua sèu central ha anat canviant de lloc en vàries ocasions durant els nou sigles de la seua existència i actualment es troba en la ciutat de Roma, en el Palau Magistral. Este edifici, aixina com la Vila Magistral del Aventino que funciona com la seua embaixada davant la República Italiana, gogen de l'estatut d'extraterritorialidad.

Denominacions de l'Orde

Erro al crear miniatura:

Els cavallers de l'Orde defenent les muralles de Sant Joan d'Acre en 1291.

Des de la seua fundació, l'Orde i els seus membres han tingut vàries denominacions. El seu nom oficial, al complet, és Sobirana i Militar Orde Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem de Rodas i de Malta o Sobirana Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, de Rodas i de Malta.

En un principi als seus membres se'ls va cridar Cavallers Hospitalaris (o Hospitalaris), lo mateix que Cavallers de Sant Joan, La Religió i Giovannitio Gerosolimitani, ben fixant-se més en el seu sant patró Sant Joan Batiste, be en el seu caràcter de germandat religiosa be en el seu lloc d'orige, Jerusalem, a on es va fundar l'Orde, indiferentemente.

Despuix de la conquista de l'illa de Rodas, els seus membres varen passar a ser cridats cavallers de Rodas i, despuix de la cessió del archipèlec maltés, cavallers de Malta. Històricament, l'Orde ha registrat setze versions de les seues denominacions i emblemes. Algunes d'elles són Fratres Hospitalis S. Joannis del Xenodochium Hierosolymitanum (en 1113), Militia Rodiensis Hospitalis S. Ioannis (en 1307), Ordine vaig donar Sant Giovanni vaig donar Gerusalemme (en 1802) i Sovrano Militara Ordine vaig donar Malta (en 1927). Aixina mateix, s'ha usat per a aludir a esta orde la denominació de La Religió, en alusió al seu caràcter de confraria cristiana.

Història

Artícul principal → Història de l'Orde de Malta.

Erro al crear miniatura:

Sèus històriques de la SOM de Malta

Orígens

Erro al crear miniatura:

Gerardo Sasso, fundador de l'Orde de Malta en 1048.

Els orígens de l'Orde es remonten a 1048, quan mercaders d'Amalfi varen fundar en Jerusalem un hospital per a peregrins. El proyecte contava en l'aprovació del govern del califa Al Mutansir que els va otorgar una llicència per a construir-ho junt a l'iglésia del Sant Sepulcro. Elloc va ser consagrat a sant Juan Bautista, raó per la qual el seu nom complet va ser Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. El pare superior del monasteri, Gerardo Sasso, és conegut com el fundador de l'Orde de Malta. L'orde va rebre el reconeiximent del papa Pascual II en 1113, per mig de la bula Geraudo institutori ac praeposito Hirosolimitani Xenodochii. Els seus membres varen adoptar la regla de sant Agustín, l'hàbit negre i una creu de pany blanc en huit puntes, les huit bienaventuranzas. També rebien el tractament honorífic de frey. La seua missió va ser primer hospitalària (atenció mèdica als creents que havien peregrinado a Jerusalem), pero des del govern de Raymond du Puy, el segon gran maestre de l'Orde, va prendre un caràcter militar. En 1140 es va crear una espècie d'èlit entre els seus militants, una classe especial de protectors, que guardarien la doctrina, les normes i els principis de l'Orde. És convenient aclarir que esta orde militar no és la primera, ya que en els seus començos va ser una orde tan sol religiosa, i despuix de la formació de l'Orde del Temple imiten a esta i es constituïxen en orde militar. També seria interessant aclarir que esta orde tant com la Templaria són considerades pel pontificat com a órdens universals a diferència per citar algunes: l'Orde Teutònica o les hispanes Santiago, Calatrava o Alcántara, per eixemple. Si be cal dir que esta orde hospitalària va aplegar a ser casi tan poderosa com l'Orde Templaria. Alguns cavallers, representats per Juan de Mata i Félix de Valois, funden en 1198 l'Orde Trinitaria. Cap a 1150 el rei Geza II d'Hongria va fundar l'Orde de Sant Esteban d'Hongria despuix d'obtindre un hospital en Jerusalem que va ser confiat a religiosos i cavallers hongaresos. Esta orde hospitalària hongaresa (els membres de la qual eren coneguts com estefanitas) va derivar llavors de l'Orde de Sant Joan, convertint-se en una poderosa institució en el Regne d'Hongria.

Despuix de la primera creuada els cristians varen conquistar Jerusalem. La situació d'inseguritat que va caracterisar a este periodo va fer que es consolidara el caràcter militar de l'Orde, al que la Santa Sèu en un principi havia opost certes reticències.

Terra Santa i Chipre

Erro al crear miniatura:

Vista exterior del Crac dels Cavallers.

L'orde va tindre la seua primera sèu en Jerusalem, en 1142, en el castell del Crac dels Cavallers, en Síria. Despuix de la conquista de Jerusalem per Saladino en 1187 (en la que va morir el gran maestre de l'Orde), va passar a Sant Joan d'Acre, a on es va construir un hospital. Quan va ser expulsada a la seua volta d'allí en 1291, lo mateix que tots els cristians de Terra Santa (majoritàriament la regió de Palestina), l'Orde es va instalar en Chipre.

Priorats i Llengües

Per a organisar i canalisar els fondos donados, des d'el XIII es varen fundar priorats, o grans priorats, bailiajes i encomanes. Des d'un principi el poder de l'Orde va vindre de les propietats administrades per esta en Europa. La seua doble vocació (militar i religiosa) li ha permés tindre més simpatisants que les organisacions purament eclesiàstiques. En 1301 l'Orde va instaurar un elaborat sistema de les seues possessions basat en les Llengües, que eren grups geogràfics de Priorats. A principis d'el XIV eren sèt grups: Provença, Alvèrnia, França, Itàlia, Aragó (incloent els priorats de Catalunya i de Navarra, ademés de la Castellanía d'Amposta que és la denominació aplicada al priorat d'Aragó), Anglaterra (incloent Escòcia i Irlanda) i Alemània. En 1462 s'incorpora una octava llengua: Castella (incloent els priorats de Castella, de León i de Portugal). Dins de cada una estan compresos els priorats, i grans priorats, bailiajes i encomanes.

Erro al crear miniatura:

Palau del Gran Maestre, en la ciutat de Rodas.

Rodas

Erro al crear miniatura:

Pren de Rodas pels cavallers de l'Orde Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem (1310), quadro d'Éloi Firmin Féron (1840)

En 1310 l'Orde es va instalar en Rodas. Allí va construir sòlides fortificacions que varen resistir varis seges i varen servir com a retaguàrdia a la seua flota. Entre les seues accions més destacades d'este periodo es troben les batalles de les creuades en Síria i en Egipte. Per un atre costat, en 1312 Clemente V va abolir l'Orde dels Templarios, i per mig de la bula pontificial Ad vitam va designar, alguns mesos més vesprada, com a hereua dels seus bens a l'Orde dels Hospitalaris. L'Orde dels Hospitalaris, que comença a ser coneguda com "de Rodas", pansa de ser simplement militar a sostindre activitats en palesa de cors, que per eixe llavors eren assimilables a la pirateria, aplegant a atacar barcos cristians i practicar la tracta d'esclaus. Com a senyal del seu enriquiment material, a l'hora que com a expressió de la seua sobirania, en esta época els Grans Maestres varen començar a falcar la seua pròpia moneda en la seua efigie en elles.

Solimán el Magnífic, en un eixèrcit de 200 000 hòmens, va sitiar Rodas en 1522 durant sis mesos, despuix dels quals l'Orde va capitular i va abandonar l'illa.

Malta

En 1530, huit anys despuix d'haver eixit de Rodas, Carlos I d'Espanya —en el beneplàcit de Clemente VII— va cedir a l'Orde les illes de Malta, Goig i Comino, aixina com Trípoli. L'intenció era protegir el Mediterràneu occidental de l'alvançada otomana, la qual en 1534 ya havia conquistat la ciutat de Tunis. Per la seua banda, l'Orde devia permanéixer neutral en les guerres entre nacions cristianes.

el lloc de Malta per Mateo Pérez d'Alesio.

En esta época, no obstant, l'Orde va travessar per greus dificultats econòmiques, puix varis Grans Priorats varen desaparéixer a causa de la Reforma Protestant, en particular en Escandinavia, i uns atres començaven el procés de conversió al protestantisme, com a gran part d'els cavallers alemans i holandesos. Per la seua banda, Enrique VIII havia dissolt de facto la llengua d'Anglaterra. En eixe context va tindre lloc el lloc de Malta de 1565. Els enfrontaments que varen ocórrer durant elloc de Malta varen començar el 18 de maig. L'orde contava en aproximadament 540 cavallers i hòmens d'armes distribuïts entre la ciutat de Birgu, Senglea i els forts Sant Ángel, Sant Miguel i Sant Telmo. El gran maestre Jean Parisot de la Valette tenia també baix el seu mando a 1000 soldats i arcabuceros espanyols, aixina com a entre 3000 i 4000 milicians maltesos i irregulars. L'eixèrcit otomà contava a la seua volta en 30 000 a 40 000 hòmens (varia segons les fonts) i més de 200 galeras. Encara que l'Orde va conseguir defendre l'illa durant alguns mesos, en el curs dels combats es va perdre el vital fort de Sant Telmo i provablement hauria tingut que abandonar tota l'illa, de no ser per el "Gran Rescat" del 7 de setembre prestat per l'eixèrcit espanyol, el qual es trobava en Sicília.

Napoleón i la pèrdua de Malta

Artícul principal → Pren de Malta (1798).

En 1798, Napoleón Bonaparte, de camí a la campanya d'Egipte, va ocupar l'illa durant els fets coneguts com la pren de Malta, obligant a l'Orde a abandonar-la. En 1800 els anglesos, que havien segut cridats per la resistència maltesa, ocupen l'archipèlec. Encara que varen ser reconeguts els drets de l'Orde sobre l'illa en el Tractat d'Amiens en 1802, els térmens estipulats no varen ser respectats i l'illa va deixar de ser la sèu de l'Orde.

XIX

El gran maestre Ferdinand von Hompesch es va retirar a Trieste en aquells que varen voler seguir-li; pero, havent mort assessinat en 1801, es va proclamar protector de l'Orde el papa Pío VII, que va nomenar gran maestre a Bartolomeo Francesco Maria Ruspoli, el qual va establir la seua residència en Catania, una antiga població de Sicília.^{cita requerida}

En 1845, l'Orde podia considerar-se pràcticament dissolta, ya que en cada país existia i s'organisava de distinta manera. Hui dia es considera com la seua successora la Sobirana Orde de Malta, establida en Roma, i el seu nom complet és Sobirana i Militar Orde Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, de Rodas i de Malta.^{cita requerida}

Sigles XX i XXI

Erro al crear miniatura:

Palazzo vaig donar Malta, Via dei Condotti 68 Roma, actual sèu de l'Orde

Despuix d'haver tingut sèus provisionals en Mesina, Catania i Ferrara, l'Orde es va establir finalment en Roma en 1834. Durant el XX l'Orde va tornar a centrar-se en la seua missió d'assistència hospitalària. baix el govern del gran maestre frey Ludovico Chigi Albani della Rovere, l'Orde va portar a terme missions humanitàries durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. En 1961, la Santa Sèu va aprovar els nous estatuts de l'Orde. Fins a la seua dimissió en giner de 2017, el gran maestre era frey Matthew Festing.

El Consell Ple d'Estat, orgue electoral de l'Orde de Malta, va elegir el 29 d'abril de 2017, i per un periodo d'un any, a frey Giacomo Dalla Torre com a lloctinent del gran maestre, per a procedir a reformar l'Orde. El 2 de maig de 2018 Frey Giacomo Dalla Torre del Tempio vaig donar Sanguinetto va ser elegit príncip i 80.º gran maestre. Fra' Giacomo Dalla Torre va morir el 29 d'abril de 2020. L'actual cap de l'Orde és el canadenc Frey John T. Dunlap, lloctinent de gran maestre des del 14 de juny de 2022.

El 3 de setembre de 2022 el papa Francisco va firmar un Decret de reorganisació i designació de noves autoritats de l'Orde, el text complet de la qual, en italià, pot llegir-se en elloc Vatican News baix el títul "Orde de Malta: Francisco promulga nova Constitució, nomena Sobirà Consell Provisional."

Naturalea i objectius

La naturalea de l'Orde està exposta en la seua Constitució, en a on s'estipula que és religiosa-llaica (tant per contar en membres llaics, com per no obligar a la vida en comuna), sobirana, militar, caballeresca, de tradició nobiliaria, en personalitat jurídica, aprovada per la Santa Sèu i subjecta al dret internacional. L'orde també té el seu propi ordenament jurídic, expedix passaports i dona personalitat jurídica autònoma als seus organismes públics. També dispon de les seues pròpies matrícules.

Erro al crear miniatura:

Bandera de l'Orde de Malta.

Els seus principis fundacionals se sintetisen en elema 'testimonie i defensa de la fe' (Tuitio Fidei) i 'assistència als malts i els necessitats' (Obsequium Pauperum), i es concreten en les activitats de les seues voluntaris en tasques assistencials, sanitàries i socials. L'orde ocupa una posició sui géneris en l'àmbit internacional, ya que no conta en un territori determinat ni en ciutadàs no institucionals, dos condicions clau per a que la seua reconeiximent internacional siga indiscutido segons els térmens de la Convenció de Montevideo. Ademés, sobre lo que es referix a l'Orde religiosa manté un víncul de dependència en la Santa Sèu. Per eixa raó es considera que el seu caràcter jurídic és doble, puix s'inscriu dins tant del dret internacional com del canònic.

Divergències sobre l'estatus de l'Orde

El reconeiximent de l'Orde com a ent de dret internacional té detractors. Alguns consideren que les matèries sobre les que versen els acorts internacionals establits per ella són convencionals i en sectors molt específics. Uns atres sostenen inclús que el seu reconeiximent internacional no és més que un vestigi pintoresc d'una glòria passada.

Membres

Erro al crear miniatura:

Cavaller de Gràcia i Devoció en l'actualitat.

Integren l'Orde persones físiques i jurídiques. La componen més de 13 500 cavallers i dames i uns 95 000 voluntaris i 52 000 treballadors, personal sanitari en la seua majoria. Les persones físiques es dividixen en tres classes de membres:

Erro al crear miniatura:

Uniforme militar de l'Orde de Malta.

• La primera classe està composta per profesos de vots religiosos d'obediència, castitat i pobrea, els qui són religiosos per a tots els efectes del dret canònic, pero no estan obligats a la vida en comuna. Està composta pels cavallers de justícia (entre els qui es tria el gran maestre) i pels capellans conventuals profesos.

• La segona classe, els integrants de la qual han jurat tendir a la perfecció de la vida cristiana, conforme als deures del propi estat, segons l'esperit de l'Orde. Està composta pels cavallers i dames d'honor i devoció en obediència, de gràcia i devoció en obediència i de gràcia magistral en obediència.

• La tercera classe, els membres de la qual no emeten vots religiosos ni promesa. Està composta pels cavallers i dames d'honor i devoció, els cavallers i dames de gràcia i devoció, els capellans conventuals "ad honorem" o d'honor, els capellans magistrals, els cavallers i dames de gràcia magistral i els donados de devoció. Les persones jurídiques de l'Orde són el gran maestre, els grans priorats i priorats, els subprioratos i les Associacions nacionals. El gran maestre, en el vot delliberatiu del Sobirà Consell, pot conferir personalitat jurídica a atres ents. Els ents de l'Orde que ho consideren útil poden, en el consentiment del gran maestre i despuix d'escoltar les recomanacions del Consell Jurídic de l'Orde, adquirir a la seua volta la personalitat jurídica en les nacions en que estiguen constituïts.

Admissió a l'Orde de Malta

Junt a la noblea tradicional, s'accepta hui en l'Orde de Malta a les persones dotades de noblea personal, basada en una eixemplar vida cristiana i mèrits cap a l'Orde. És incorrecta l'idea de que el gran maestre eixercix sobre ells un ius nobilitandi en rebre'ls en l'Orde, puix no es tracta d'un ennoblecimiento de la persona en caràcter hereditari, sino merament un reconeiximent de la noblea personal sense una atra repercussió més allà de la persona que rep la gràcia. El gran maestre eixercix el ius nobilitandi en les rares ocasions en les que crea títuls o ennoblece en caràcter hereditari. Antigament a la noblea de sanc se li reservava la Primera classe o cavallers de justícia, pero les actuals constitucions no exigixen eixe requisit. Sí està reservat per a la noblea de sanc el primer i segon grups de la tercera classe, és dir, els cavallers d'honor i devoció i els cavallers de gràcia i devoció. Solament per invitació és possible convertir-se en membre de l'Orde. Els voluntaris (uns 95 000), pel contrari, són sempre benvinguts.

Govern

Són membres del Govern de l'Orde de Malta el gran maestre, el gran comendador, el gran canceller, el gran hospitalari i el recibidor del comú tesor. Els seus òrguens de govern són el Consell Ple d'Estat, Capítul General, el Sobirà Consell, el Consell de Govern, el Tribunal de Contes, el Consell per a les Comunicacions, el Consell Jurídic, els Tribunals Magistrals i la Abogacía de l'Estat.

Erro al crear miniatura:

Gravat de Jean Parisot de la Valette, gran maestre entre 1557 i 1568.

• El gran maestre és qui rig l'Orde. Té el tractament d'alteza eminentísima. L'Iglésia catòlica ho considera com un de les seues moradures i, per això, príncip de sanc real, encara que no forma part del Colege Cardenalicio. La seua dignitat de príncip del Sacre Imperi era reconeguda per Àustria i Itàlia. Governa des de la sèu central, Via Condotti. Els Estats en els que l'Orde manté relacions diplomàtiques, ho consideren un cap d'Estat en tot el sentit en la paraula. És el cap d'un Estat sobirà sense territori, i la d'una orde religiosa, per la qual cosa té consideració de moradura. Eixercix la suprema autoritat i les seues atribucions són impulsar certes lleis, promulgar actes de govern, administrar els bens de l'Orde i ratificar acorts internacionals. És elegit de per vida entre els cavallers profesos pel Consell Ple d'Estat. A lo llarc de la seua història, l'Orde ha tingut huitanta governants.

• El Consell Ple d'Estat elegix al gran maestre i alloctinent del gran maestre. Ho formen tots els membres del Sobirà Consell, el prelat, els priors, els bailíos profesos, dos cavallers profesos delegats per cada priorat i quinze representants de les associacions nacionals.

• El Capítul General és l'assamblea de cavallers. Es convoca cada cinc anys. Elegix als membres del Sobirà Consell, del Consell de Govern i del Tribunal de Contes. Entre els seus membres es troben els representants dels organismes de l'Orde.

• El Sobirà Consell està integrat pel gran maestre o lloctinent, els quatre alts càrrecs del Gran Magisteri i sis consellers elegits pel Capítul general entre els profesos i membres en obediència. Té com a funció assistir al gran maestre en el govern de l'Orde. Celebra sis reunions ordinàries anuals, pero també poden convocar-se reunions extraordinàries cada volta que siga necessari.

Organisació

Els membres de l'Orde que varen aplegar a Rodas, aixina com els estaments de l'Orde, es varen agrupar a principis d'el XIV d'acort en els idiomes que parlaven. Varen ser inicialment sèt llengües: Provença, Alvèrnia, França, Itàlia, Aragó (i Navarra), Anglaterra (en Escòcia i Irlanda) i Alemània. En 1462 León, Portugal i Castella es varen separar de la Llengua d'Aragó i varen formar conjuntament l'octava llengua. En el XVI, la llengua d'Anglaterra va ser suprimida i posteriorment, en 1782, restablida de modo provisional baix el nom de llengua anglobávara.

Erro al crear miniatura:

Encomana de l'Orde en la comuna francesa de Lavaufranche.

Cada Llengua es componia de priorats o grans priorats, bailías i encomanes, lo que es reflectix en l'estructura territorial actual de l'Orde: Grans Priorats, Priorats, Subprioratos i Associacions nacionals. Cada organisme s'estructura interiorment d'un modo distint. A la seua volta, estos poden constituir delegacions.

• Grans Priorats:
  • Roma
  • Lombardía i Venècia
  • Nàpols i Sicília

• • Bohemio
  • Àustria
  • Anglaterra

• • Subprioratos:
  • Alemà de Sant Miguel (Colónia)
  • Irlandés de Sant Oliver Plunkett (Dublín)
  • Espanyol de Sant Jorge i Santiago (Madrit)
  • Inmaculada Concepció (Melbourne)
  • Nostra Senyora de Filermo (Sant Francisco)
  • Nostra Senyora de Lourdes (Nova York)

En el XIX es varen fundar les associacions nacionals alemana, britànica, espanyola, francesa, portuguesa i dels cavallers italians. Durant el XX, varen vore llum associacions nacionals en continents diferents a l'europeu, en particular en l'americà. En alguns països a on no existix una associació nacional, com en Croàcia, Eslovàquia o Suràfrica, l'Orde té obres associades.

Erro al crear miniatura:

Unitat mòvil d'informació de Malteser Internacional.

Organismes internacionals de l'Orde

Els organismes internacionals de l'Orde són els següents:

• El Comité Internacional Hospitalari de l'Orde de Malta, organisme que promou les activitats internacionals de l'Orde i coordina els seus ents a escala mundial.
• Malteser Internacional, que s'ocupa de l'ajuda mèdica i humanitària.
• el Comité Internacional de l'Orde de Malta (CIOMAL), el qual té com a objecte la lluita contra la llepra i contra la marginació d'els qui la patixen.

Relacions internacionals

La pertinença a l'Orde no és incompatible en els deures dels ciutadans o súbdits en els seus propis Estats. Inclús quan l'Orde gojava de territorialitat, eixèrcit i flota, es va mostrar sempre estrictament neutral en els conflictes entre potències cristianes. En l'àmbit del dret internacional, l'establiment de relacions diplomàtiques d'un Estat en l'Orde de Malta implica solament el reconeiximent de l'estatus que esta té, pero no comporta en absolut l'acceptació en el propi territori de normes jurídiques de l'Orde.

Erro al crear miniatura:

Tipo de relació dels estats en l'Orde de Malta.

 Relacions diplomàtiques (embaixades).

 Atres relacions.

En els països

L'Orde de Malta sosté relacions diplomàtiques en 112 països en els cinc continents. la República de Sant Marino va ser el primer Estat en el que es varen establir acorts d'este tipo en 1936. En França, Luxemburc, Suïssa, Bèlgica i Canadà les relacions oficials no són diplomàtiques. En eixos Estats l'Orde té un estatus anàlec al que posseïxen les Delegacions Apostólicas que li permeten establir representants oficials en el seu territori, sense aplegar al ranc d'embaixada. En Amèrica l'Orde manté relacions diplomàtiques en Antigua y Barbuda, Argentina, Bahames, Belize, Bolívia, Brasil, Chile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, El Salvador, Granada, Guatemala, Guyana, Haití, Hondures, Nicaragua, Panamà, Paraguay, Perú, República Dominicana, Santa Lucía, Sant Vicente i les Granadines, Surinam, Uruguay  i Veneçola.

En la Santa Sèu

La relació de l'Orde en la Santa Sèu està definida per la sentència del Tribunal Cardenalicio instituït per Pío XII, La Sobirana Orde Militar del 10 de decembre de 1951. En eixe document també es reconeixen les característiques jurídiques de l'Orde, els seus fins i la seua manera d'actuar. En quant orde religiosa, la Santa Sèu ha establit certs llímits a la sobirania de l'Orde. Per eixemple, té que aprovar el còdic. Les relacions diplomàtiques varen ser interrompudes en 1834, ya que es considerava superflua l'existència d'una representació diplomàtica en haver-se instalat el Gran Magisteri en Roma. Un sigle més vesprada varen ser restablides.

La moradura patró

La moradura patró és nomenat pel papa. Les seues funcions són representar al sum pontífex davant l'Orde, promoure els interessos espirituals de l'Orde i dels seus membres, i assegurar les bones relacions entre abdós ents. El càrrec és eixercit en l'actualitat, des de 2019, per la moradura Gianfranco Ghirlanda.

Erro al crear miniatura:

Escut de l'Orde en l'iglésia de Sant Giovannino dei Cavalieri, en Florencia.

En les organisacions internacionals

l'Assamblea General de les Nacions Unides va prendre la resolució, en data 24 d'agost de 1994, d'invitar a l'Orde a participar en els seus periodos de sessions i treballs en calitat d'observador. La proposta va ser patrocinada per 71 països i aprovada sense necessitat de votació. L'orde va acceptar l'invitació i va nomenar un representant, en ranc d'embaixador, que va prendre possessió el 26 de setembre del mateix any. En l'anex de la petició es parla d'un «reconeiximent de la seua sobirania absoluta com a membre en peu d'igualtat de la comunitat internacional per part de 64 Estats Membres de les Nacions Unides». En este també es posa de manifest que: «Els membres de l'Orde són ciutadans lleals dels seus països respectius; eixa llealtat no queda compromesa pel fet de que formen part de l'Orde, la qual cosa constituïx un honor supranacional suplementari». L'orde també té representacions en moltes atres organisacions internacionals, entre les que destaquen el Comité eixecutiu del Alt Comisariado de les Nacions Unides per als Refugiats, l'Organisació Mundial de la Salut, la Creu Roja, la FAO, l'Unesco i el Consell d'Europa.

Vore també

• Alberc d'Itàlia
• Creu de Malta
• Grans maestres de l'Orde de Malta
• Història de l'Orde de Malta
• Orde de Sant Joan (Bailiazgo de Brandeburgo)
• Venerabilísima Orde de Sant Joan

Bibliografia

• Brockman, Eric. The two sieges of Rhodes. 1480 - 1522. Londres. 1969. ISBN 0-7195-1894-6. En anglés.
• De Fisher, H. Béat, Recueil dones cours de l'Académie de la Haye en ligne. 1979, VOL 163, P. 1-47. I ISSN 1875-8096. En francés.
• V, Bertrand Galimard (2006). Histoire de l’ordre de Malte (en fr), París: Perrin. ISBN 2-262-02115-5.
• Giuliano, M.; Scovazzi, T. i Treves, T.. Diritto Internazionale. Part Generale. Giuffrè Editore, Milà, 1991. ISBN 88-14-02950-4. En italià.
• Grousset, René. Histoire dones croisades et du royaume franc de Jérusalem - III. 1188-1291 L'anarchie franque. Perrin. París. 2006. ISBN 2-262-02549-5. En francés.

Atres texts

• Cohen, R., Knights of Malta, 1523-1798, Proyecte Gutenberg, 1920.
• De Nardelli, M., Li origini dei Cavalieri vaig donar Malta, Roma, 1991.
• Demurger, Alain. Chevaliers du Christ, els ordres religieux-militaires au Moyen *Âge, Seuil, 2002.
• Gazzoni, F., L’Ordine vaig donar Malta, Milà, 1979.
• Hafkemeyer, Georg Bernhard. Der Rechtsstatus dones Souveränen Malteser-Ritter-Ordens als Völkerrechtssubjekt ohne Gebietshoheit, Hamburc, 1955.
• Marrocco Trischitta, M., Cavalieri vaig donar Malta, una leggenda vers il futur, Roma, 1995.
• Pecchioli A., Storia dei Cavalieri vaig donar Malta, Roma, 1978.
• Petiet, Claude. Ces messieurs de la Religion. L'Ordre de Malte au XVIIIe siècle ou li crépuscule d'unix épopée, Éd. France Empire, París, 1992.
• Pezzana, A., Il fondamento giuridico i storico della sovranità dell’Ordine Gerosolimitano vaig donar Malta, Roma, 1974.
• Prantner, Robert. Malteserorden und Völkergemeinschaft, Duncker und Humblot, Berlín, 1974.

• José-Apeles Santolaria de Puey i Cruells. Escola Diplomàtica Espanyola (ed.). Relaciones jurídiques internacionals de la Sobirana Orde de Sant Joan de Malta.
• Serrou, Robert. L'Ordre de Malte, Guy Victor, 1963.

Enllaços externs

• Commons
• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Orde de Malta.
• Commons
• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Orde de Sant Joan de Jerusalem.
• orderofmalta. int/es/ Sitie web oficial de l'Orde de Malta.
• archive. org/web/20110208141841/http://www. malteser. de/61. Malteser_International/en/default_en. htm Malteser International (en anglés i en alemà).
• uned. es/master-der-nobiliario/HOMEOMinternacional.pdf L'Orde de Malta en l'ordenament jurídic internacional.