Rei de Sumerio i Acad
Rei de Sumerio i Acad (en cuneïforme Plantilla:Script/Cuneiformlugal-ki-en-gi-ki-uri,[2] en idioma acadio: šar māt Šumeri o Akkadi)[3] era un títul real de l'antiga Mesopotamia que combinava els títuls de «Rei de Acad», el títul gobernant que ostentaven els monarques del Imperi acadio (2334-2154 a. C.) en el títul de «Rei de Sumerio». El títul reivindicava simultàneament el llegat i la glòria de l'antic imperi que havia fundat Sargón de Acad (r. 2334-2279 a. C.) i expressava la pretensió de governar la totalitat de Mesopotamia inferior (composta per les regions de Sumer en el sur i Acad en el nort). A pesar de que abdós títuls, «Rei de Sumerio» i «Rei de Acad», havien segut utilisats pels reis acadios, el títul no es va introduir en la seua forma combinada fins al regnat del rei neosumerio Ur-Nammu (circa 2112-2095 a. C.), que ho va crear en un esforç per unificar les partixes sur i nort de Mesopotamia baix el seu domini. Els propis reis acadios més antics podrien haver-se opost a unir Sumerio i Acad de tal manera.
En sigles posteriors de l'història de Mesopotamia, quan els principals regnes eren Asiria i Babilonia, el títul era utilisat sobretot pels monarques de Babilonia, ya que governaven Mesopotamia inferior. Per als reis assiris, el títul es va convertir en una afirmació formal d'autoritat sobre la ciutat de Babilonia i les seues afores; solament aquells gobernant assiris que realment controlaven Babilonia utilisaven el títul i quan Asiria va perdre definitivament el control de Babilonia en favor del Imperi neobabilónico, els governants d'eixe imperi varen començar a utilisar-ho en el seu lloc. L'últim rei que es va proclamar rei de Sumer i Acad va ser Ciro II el Gran (r. circa 559-530 a. C.) del Imperi aqueménida, que va assumir varis títuls tradicionals mesopotámicos despuix del seu conquista de Babilonia en 539 a. C.
Història
[editar | editar còdic]Antecedents (2334-2112 a. C.)
[editar | editar còdic]
En els sigles XXIV i XXIII a. C., Sargón I de Acad va establir el primer gran imperi mesopotámico conegut, conegut com Imperi acadio per la seua capital Agadé. Encara que el seu imperi s'estenia a lo llarc i ample, una de les seues regions més importants era Sumer, les parts meridionals de Mesopotamia inferior, a on les ciutats-Estat havien competit entre sí pel domini universal durant sigles.[4] Com a tal, els títuls reals utilisats per Sargón i els seus successors acadios varen ser Rei de Acad (en acadio: šar māt Akkadi) i Rei de Sumer (acadio: šar māt Šumeri).[3] Els reis acadios també varen introduir alguns títuls reals honorífics adicionals, incloent el de Sargón "Rei de l'Univers" (šar kiššatim) i el de Naram-Sense (net de Sargón) "Rei dels Quatre Racons del Món" (šar kibrāt erbetti).[5] L'unió política de Sumer i Acad baix l'Imperi acadio, el major imperi que el món hi havia vist fins a llavors, es va considerar un acontenyiment monumental inclús en l'época contemporànea, i tant Sargón com Naram-Sense es varen convertir pronte en figures llegendàries que apareixerien en freqüència en posteriors debats mesopotámicos sobre història.[6]
Durant el regnat del fill de Naram-Sense, Shar-Kali-Sharri (r. circa 2217-2193 a. C.), l'Imperi acadio va començar a derrocar-se com a resultat d'una sequia generalisada i una invasió dels nómades gutis. [7][8] En els anys 2100 a. C., els gutis varen destruir la ciutat de Agadé i varen suplantar a la dinastia sargónica governant en la seua pròpia llínea de reis de Sumer.ia La cridada dinastia guti no va durar molt, havent segut completament expulsada cap al 2112 a. C., reemplaçats com a governants de Sumer pels reis d'Ur, que varen fundar un nou periodo de la civilisació sumerio conegut com la tercera dinastia de Ur o Imperi neosumerio.[9]
Creació del títul (2112-1717 a. C.)
[editar | editar còdic]
El fundador de la tercera dinastia de Ur, el rei Ur-Nammu (r. circa 2112-2095 a. C.) va combinar els antics títuls reals acadios "Rei de Acad" i "Rei de Sumer" per a crear el títul combinat de "Rei de Sumer i Acad" (acadio: šar māt Šumeri o Akkadi [3]) en un esforç per unificar les partixes sur i nort de Mesopotamia inferiro baixe el seu domini (en la seua época, "Acad" s'hauria associat en el nort i no solament en la ciutat en ruïnes) i proclamar la reunificación de Sumer i Acad. [10] Encara que els dos títuls que formaven el títul combinat havien segut utilisats pels reis acadios, el doble títul era nou. Alguns estudiosos sugerixen que Sargón I de Acad s'havia opost explícitament durant el seu regnat a vincular Sumer i Acad de tal manera.[11]
En Mesopotamia existien precedents de títuls dobles d'este tipo. A finals del Periodo Dinàstic Arcaic, els títuls dobles s'utilisaven a voltes per a expressar el control sobre tota Sumer; els títuls solien incloure o aludir a les ciutats d'Uruk i Ur. En esta época, els títuls especials, com l'atestat "Senyor de Sumer i Rei de la nació", solien ser exclusius d'un sol governant i, en la majoria dels casos, es repetia la paraula "rei" (o un equivalent), com en l'atestat "Rei de Uruk i Rei de Ur", utilisat pels reis Lugal-kinishe-dudu i Lugal-kisalsi (abdós circa 2400 a. C.).[11] Abans de la creació de títuls com a Rei de Sumer, Rei de Sumer i Acad i honoraris més jactanciosos com Rei dels Quatre Racons del Món i Rei de l'Univers, no existien títuls que designaren a un governant regional i ho especificaren com més poderós que el governant d'una simple ciutat, la majoria dels títuls seguien el format de ""Rei de" + nom de la ciutat".[12]
Ur-Nammu podria més be haver pres prestada l'idea del títul combinat del rei hurrita Atal-shen, que hauria governat en la terra de Subartu en les décades immediatament anteriors al propi regnat de Ur-Nammu. El títul de Atal-shen era "Rei d'Urkis i Nawar", un títul que combina els noms de dos ciutats distants entre sí per a reclamar el govern sobre tota la terra intermija (per eixemple, Subartu). Ur-Nammu va ser reconegut pel sacerdoci en Nippur, una ciutat religiosament important, en el títul de "Rei de Sumer i Acad" i coronat com a sobirà de les dos terres que rodegen Nippur "a dreta i esquerra".[11] Encara que el títul només està ben testimoniat per a Ur-Nammu i el seu fill Shulgi (r. c. 2094-2047 a. C.),[11] va ser el principal títul real de la tercera dinastia de Ur, junt en el de "Rei de Ur". El títul va continuar actuant com un important títul real a lo llarc del govern de la successiva Dinastia de Isin (circa 1953-1717 a. C.), molts dels seus governants varen usar el títul, despuix del colapse de la Tercera Dinastia de Ur.[13] És possible que el seu us continuat es deguera a que la regió septentrional de Acad en Mesopotamia va obtindre algun tipo de ventaja socioeconòmica sobre la regió meridional de Sumer.[10]
Reis babilonios i assiris (1728-539 a. C.)
[editar | editar còdic]
Despuix del colapse de la dinastia de Isin, el rei Rim-Sense I de Larsa (r. circa 1758-1699 a. C.) va reclamar el seu llegat, pero pronte va ser derrotat per Hammurabi de Babilonia (r. circa 1728-1686 a. C.) que va conquistar el considerable regne que governava Rim-Sense (que incloïa ciutats prominents com Uruk i l'anterior capital Isin).[14] A través de la conquista directa o forçant a atres Estats a pagar tribut, Hammurabi va estendre el domini babilònic per tota Mesopotamia i, encara que el seu regnat primerenc pot caracterisar-se com una espècie de monarquia dual, governant tant Sumer com Acad com a entitats més o menys separades, les seues conquistes cap al noreste i el nort varen vore la formació d'un verdader imperi, que no permaneixeria intacte baix els seus successors.[14] Com a part de la formació del seu imperi, Hammurabi va prendre el tradicional títul gobernant de Rei de Sumer i Acad, que despuix del seu regnat apareix esporàdicament en els titularios dels reis babilonios fins a el VIII[13]
Aparte dels reis babilonios, els gobernant assiris que varen conseguir conquistar i controlar Babilonia i Sumer també varen utilisar el títul de Rei de Sumer i Acad. El primer rei assiri que ho va conseguir va ser l'assiri mig Tukultininurta I (r. {244-1208 a. C.). Despuix del seu regnat, Babilonia va recuperar ràpidament l'independència i, com a tal, el títul no seria utilisat per un gobernant assiri durant cinccents anys (a excepció de ser reclamat per Shamshiadad V, c. 824-811 a. C., que en realitat no va controlar Babilonia[15]) fins que Babilonia va ser reconquistada baix Tiglath-Pileser III (r. c. 745-727 a. C.). Despuix del regnat de Tiglatpileser III, Babilonia va tornar a rebelar-se i el seu fill Sargón II (r. circa 722-705 a. C.) també es va vore obligat a reconquistarla una volta més, utilisant el títul només despuix de la seua victòria. Per raons desconegudes, el hereu de Sargón II Senaquerib va descartar el títul, pero a la seua volta va ser reintroducido per el hereu de Senaquerib Asarhaddón.[13]
A la llum de les conquistes meridionals de l'Imperi neoasirio, els títuls i epítets meridionals, inclós el de rei de Sumer i Acad, haurien segut importants per a afirmar el control. El títul permetia al rei assiri alinear-se tant en la cultura acadia com en la sumerio. En referir-se "Sumer" a les regions costeres del sur de Mesopotamia i Acad a les parts septentrionals del sur, el títul reivindicava el control sobre tota Mesopotamia inferior.[16] Per als assiris, el títul no només era una reivindicació del prestigi i el llegat de Sargón I de Acad i l'Imperi acadio, sino també una afirmació formal de la sobirania sobre Babilonia.[13] En acabant de que l'Imperi neoasirio perguera definitivament el control sobre Babilonia en la fundació del Imperi neobabilónico, els reis assiris varen deixar d'utilisar el títul. En el seu lloc, el primer rei neobabilonio, Nabopolasar (r. 626-605 a. C.)[17], va adoptar el títul de "Rei de Sumer i Acad". El títul va seguir sent utilisat pels monarques de l'Imperi neobabilónico fins a la seua caiguda.[3]
Ciro II el Gran (539 a. C.)
[editar | editar còdic]En l'any 539 a. C., Ciro II el Gran, fundador del Imperi aqueménida, va conquistar la ciutat de Babilonia i va posar fi formalment a l'Imperi neobabilónico. Com a part de la seua conquista, Ciro va crear un depòsit de fonamentació per a ser enterrat en les muralles de Babilonia, hui conegut com Cilindre de Ciro, en text escrit en escritura cuneïforme acadia.[18] En el text del cilindre, Ciro assumix varis títuls tradicionals mesopotámicos, inclosos els de "Rei de Babilonia", "Rei de Sumer i Acad" i "Rei dels Quatre Racons del Món".[19][20]
La majoria dels títuls mesopotámicos adoptats per Ciro, llevat el de "Rei de Babilonia",[21] no es varen utilisar més allà del seu propi regnat, pero es varen seguir adoptant atres títuls mesopotámicos similars. El popular títul regio "Rei de Reis" (traduït šar šarrāni en acadio), utilisat pels monarques d'Iran fins a l'Edat Moderna, va anar originalment un títul introduït per l'assiri Tukulti-Ninurta I en el XIII, el mateix rei assiri que havia conquistat Babilonia per primera volta.[22]. El títul de "Rei de les Terres", també utilisat pels monarques assiris des d'a lo manco Salmanasar III (r. 859-824 a. C.),[23] va ser també adoptat per Ciro i els seus successors.[21]
Llista de reis de Sumer i Acad
[editar | editar còdic]- Reis de Sumer i Acad en la Tercera Dinastia de Ur
Introduït per Ur-Nammu, el títul de Sumer i Acad va ser un important títul real durant la Tercera Dinastia de Ur.[13]
- Amar-Sense (r. 2046–2038 a. C.)[13]
- Shu-Sense (r. 2037–2029 a. C.)[13]
- Ibbi-Sense (r. 2028–2004 a. C.)[13]
- Reis de Sumer i Acad en la Dinastia de Isin
Rei de Sumer i Acad va continuar sent el principal títul real que reclamava la realea sobre Mesopotamia en la dinastia de Isin.[13]
- Ishbi-Erra (r. 1953–1920 a. C.)[13]
- Shu-Ilishu (r. 1920–1900 a. C.)[13]
- Iddin-Dagan (r. 1900–1879 a. C.)[13]
- Ishme-Dagan (r. 1879–1859a. C.)[13]
- Lipit-Eshtar (r. 1859–1848a. C.)[13]
- Ur-Ninurta (r. 1848–1820 a. C.)[13]
- Bur-Sense (r. 1820–1799 a. C.)[13]
- Lipit-Enlil (r. 1799–1794 BC)[13]
- Erra-Imitti (r. 1794–1786 a. C.BC)[13]
- Enlil-bani (r. 1786–1762 a. C.)[13]
- Zambiya (r. 1762–1759 a. C.)[13]
- Iter-Chafa (r. 1759–1755 a. C.)[13]
- Ur-Dul-Kuga (r. 1755–1751 a. C.)[13]
- Sense-Magir (r. 1751–1740 a. C.)[13]
- Damiq-ilishu (r. 1740–1717 a. C.)[13]
- Reis de Sumer i Acad en Larsa
Reclamat per Hammurabi despuix de la seua conquista de Mesopotamia, el títul va ser utilisat esporàdicament pels reis babilonios fins al 700 a. C.[13]. Alguns reis que varen utilisar el títul són:
- Hammurabi (r. 1728–1686 a. C.)[13]
- Karaindash (c. 1410 a. C.)[24]
- Reis de Sumer i Acad en l'Imperi Assiri Mig
Tukultininurta I va ser l'únic rei assiri mig que va ocupar Babilonia i, com a tal, l'únic que va assumir el títul.[13]
- Reis de Sumer i Acad en l'Imperi neoasirio
En l'excepció de Shamshiadad V, el títul només va ser utilisat pels governants neoasirios que realment controlaven Babilonia.[13]
- Shamshiadad V] (r. 824–811 a. C.)[15]
- Tiglatpileser III (r. 745–727 a. C.)[13]
- Salmanasar V (r. 727–722a. C.)[25]
- Sargón II (r. 722–705 a. C.)[13]
- Asarhaddón (r. 681–669 a. C.)[13]
- Asurbanipal (r. 669–631 a. C.)[26]
- Shamash-shum-ukin (rei neoasirio de Babilonia, r. 668–648 a. C)[27]
- Reis de Sumer i Acad en l'Imperi neobabilónico
Despuix de recuperar l'independència, els governants de Babilonia varen seguir utilisant el títul.[3]
- Nabopolasar (r. 626–605 a. C.)[3][17]
- Nabucodonosor II (r. 605–562 a. C.)[3]
- Evilmerodac (r. 562–560 a. C.)[3]
- Neriglisar (r. 560–556 a. C.)[3]
- Labashi-Marduk (r. 556 a. C.)[3]
- Nabonido (r. 556–539 a. C.)[3]
- Reis de Sumer i Acad en l'Imperi aqueménida
- Ciro II el Gran (r. 559-530 a. C.), va reclamar el títul en 539 a. C..
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Edzard, 2003, p. 36.
- ↑ Maeda, 1981, p. 4.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Dona Riva, 2013, p. 72.
- ↑ Liverani, 2013, pp. 120-121.
- ↑ Levin, 2002, p. 362.
- ↑ Charpin, 2011, p. 810.
- ↑ Levin, 2002, p. 360.
- ↑ Bachvarova, 2012, p. 102.
- ↑ De Mieroop, 2004, p. 67.
- ↑ 10,0 10,1 Maeda, 1981, p. 5.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Trobe, 1980, p. 192.
- ↑ Maeda, 1981, p. 7.
- ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 13,28 13,29 13,30 13,31 13,32 Porter, 1994, p. 79.
- ↑ 14,0 14,1 Charpin, 2011, p. 817.
- ↑ 15,0 15,1 Karlsson, 2016, p. 151.
- ↑ Soares, 2017, p. 21.
- ↑ 17,0 17,1 Dona Riva, 2013, p. 12.
- ↑ Cyrus Cylinder,.
- ↑ New Cyrus Cylinder Translation,.
- ↑ Cyrus Cylinder Translation,.
- ↑ 21,0 21,1 Peat, 1989, p. 199.
- ↑ Handy, 1994, p. 112.
- ↑ Miller, 1986, p. 258.
- ↑ Goetze, 1964, p. 98.
- ↑ Luckenbill, 1925, p. 164.
- ↑ Karlsson, 2017, p. 10.
- ↑ Karlsson, 2017, p. 11.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bachvarova, Mary R.. “From "Kingship in Heaven" to King Lists: Syro-Anatolian Courts and the History of the World”. Journal of Ancient Near Eastern Religions 12 (1): 97–118. doi:.
- Charpin, Dominique (2011). «The History of Ancient Mesopotamia: An Overview», The Cambridge World History (vol. 4) (en en).
- Dona Riva, Rocío (2013). The Inscriptions of Nabopolassar, Amel-Marduk and Neriglissar (en en), Walter de Gruyter. ISBN 978-1614515876.
- De Mieroop, Marc Van (2004). A History of the Ancient Near East ca. 3000 - 323 BC, Blackwell Publishing. ISBN 978-1405149112.
- Sumerian Grammar (en en), BRILL, p. 36. ISBN 978-90-474-0340-1.
- Goetze, Albrecht. “The Kassites and near Eastern Chronology” (en). Journal of Cuneiform Studies 18 (4): 97–101. doi:.
- Trobe, William W.. “New Texts from the Reign of Sense-iddinam” (en). Journal of Cuneiform Studies 21: 95–99. doi:.
- Trobe, William W.. “Royal Titles from the Mesopotamian Periphery” (en). Anatolian Studies 30: 189–195. doi:.
- Handy, Lowell K. (1994). Among the host of Heaven: the Syro-Palestinian pantheon as bureaucracy (en en), Eisenbrauns. ISBN 978-0931464843.
- (2013) Experiencing Power, Generating Authority: Cosmos, Politics, and the Ideology of Kingship in Ancient Egypt and Mesopotamia (en en), University of Pennsylvania Press. ISBN 9781934536643.
- Karlsson, Mattias (2016). Relations of Power in Early Neo-Assyrian State Ideology (en en), Walter de Gruyter GmbH & Co KG. ISBN 9781614519683.
- «Assyrian Royal Titulary in Babylonia».Uppsala University.
- Levin, Yigal. “Nimrod the Mighty, King of Kish, King of Sumer and Akkad” (en). Vetus Testamentum 52 (3): 350–366. doi:.
- Liverani, Mario (2013). The Ancient Near East: History, Society and Economy (en en), Routledge. ISBN 978-0415679060.
- Luckenbill, Daniel David (1 de agost 1925). “The First Inscription of Shalmaneser V” (en). The American Journal of Semitic Languages and Literatures 41 (3): 162–164. doi:.
- Maeda, Tohru. “"King of Kish" in Pre-Sargonic Sumer” (en). Orient 17: 1–17. doi:.
- Miller, James Maxwell (1986). A History of Ancient Israel and Judah (en en), Westminster John Knox Press. ISBN 978-0664223588.
- Peat, Jerome. “Cyrus "King of Lands," Cambyses "King of Babylon": The Disputed Co-Regency” (en). Journal of Cuneiform Studies 41 (2): 199–216. doi:.
- Porter, Barbara N. (1994). Images, Power, and Politics: Figurative Aspects of Esarhaddon's Babylonian Policy (en en), American Philosophical Society. ISBN 978-0871692085.
- Soares, Filipe. “The titles 'King of Sumer and Akkad' and 'King of Karduniaš', and the Assyro-Babylonian relationship during the Sargonid Period” (en). Rosetta 19: 20–35.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rey de Sumeria y Acad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.