Rei de l'Univers

Erro al crear miniatura:

El rei Sargón II del Imperi neoasirio (dreta) tenia la titulació completa de Gran Rei, Rei Poderós, Rei de l'Univers, Rei de Asiria, Rei de Babilonia, Rei de Sumerio i Acadia. Estela exhibida en el Museu Britànic de Londres.

Erro al crear miniatura:

Una inscripció del rei acadio Rimush en la closca d'un caragol de roca del gènero Murex, que diu "Rimush, rei de Kish". Per a l'época de Rimush, "Rei de Kish" hauria significat "Rei de l'Univers". Ara ubicat en el Louvre, París.

Rei de l'Univers (en sumerio: lugal ki-sár-ra o lugal kiš-ki, en acadio : šarru kiššat mātu, šar-kiššati o šar kiššatim ), també interpretat com a Rei de Totes les Coses, Rei de la Totalitat, Rei de Tot o Rei del Món, era un títul de gran prestigi que reclamava la dominació mundial utilisat pels monarques en l'antiga Mesopotamia. El títul a voltes s'aplica a Deu en la tradició judeocristiana i abrahámica.

L'etimologia del títul deriva de l'antiga ciutat sumerio de Kish (en sumerio: kiš, en acadio: kiššatu ), sent el significat original Rei de Kish. Encara que l'equació de šar kiššatim en el significat lliteral de "Rei de l'Univers" es va fer durant el periodo acadio, el títul de "Rei de Kish" és més antic i ya es considerava particularment prestigiós, ya que es considerava que la ciutat de Kish tenia primacia sobre totes les demés ciutats mesopotámicas. En la llegenda sumerio, Kish va ser el lloc a on es va baixar la realea des del cel despuix del llegendari Diluvi.

El primer governant en usar el títul de Rei de l'Univers va ser el acadio Sargón de Acad (qui va regnar c. 2334-2284 a. C.) i es va usar en una successió d'imperis posteriors que afirmaven descendir simbòlicament de l'imperi acadio de Sargón. El títul va vore el seu us final baix els seléucidas, Antíoco I (qui va regnar 281-261 a. C.) va ser l'últim gobernant conegut al que es va fer referència com "Rei de l'Univers".

És possible, a lo manco entre els gobernant assiris, que el títul de Rei de l'Univers no s'haja heretat per mijos normals. Com el títul no està atestat per a tots els reis neoasirios i per a alguns sol ho varen atestar varis anys despuix del seu regnat, és possible que cada rei haja tingut que guanyar-ho individualment, possiblement en completar sèt campanyes militars exitoses. El títul similar de šar kibrāt erbetti ("Rei dels Quatre Cantons del Món") pugues haver requerit campanyes militars exitoses en els quatre punts cardinals. Alguns erudits creuen que els títuls de Rei de l'Univers i Rei dels Quatre Cantons del Món, en significats casi idèntics, diferien que Rei de l'Univers es referia a governar el regne cosmológico mentres que Rei dels Quatre Cantons del Món es referia a a el domini sobre lo terrestre.

Història

Antecedents (2900-2334 a. C.)

Erro al crear miniatura:

El domini de Lugalzagesi d'Uruk (en taronja) c. 2350 a. C., un dels primers reis en reclamar el domini universal.

Durant el Periodo Dinàstic Arcaic en Mesopotamia (c. 2900-2350 a. C.), els governants de les diverses ciutats-estat en la regió (sent les més prominents Ur, Uruk, Lagash, Umma i Kish) a sovint llançaven invasions a regions i ciutats llunt de les seues, en la majoria dels casos en conseqüències insignificants per a ells mateixos, a fi d'establir imperis temporals i menuts per a guanyar o mantindre una posició superior en relació en les atres ciutats-estat. Esta construcció imperial primerenca va ser encorajada ya que els monarques més poderosos a sovint eren recompensats en els títuls més prestigiosos, com el títul de lugal (lliteralment "home gran" pero a sovint interpretat com "rei", provablement en connotacions militars). La majoria d'estos primers governants provablement havien adquirit estos títuls en lloc de heretar-los.

Finalment, esta busca de ser més prestigiosa i poderosa que les atres ciutats-estat va resultar en una ambició general per un govern universal. Ya que Mesopotamia es va equiparar per a correspondre al món sancer i s'havien construït ciutats sumerio a lo llarc i ample (com Susa, Mari i Assur que estaven ubicades prop dels racons percebuts del món), semblava possible aplegar als confines del món (en este moment es pensava que el golf Pèrsic era la mar inferior, i el Mediterràneu la mar superior).

Els governants que intentaven alcançar una posició de govern universal es varen fer més comuns durant el periodo Dinàstic Arcaic (c. 2450-2350 a. C.) durant el qual s'atesten dos eixemples prominents. El primer, Lugal-Ane-Mundu, rei d'Adab, és reclamat per la Llista Real Sumerio (encara que esta és una inscripció molt posterior, lo que fa que l'extens govern de Lugal-Ane-Mundu siga alguna cosa dubtós) per a haver creat un gran imperi cobrint la totalitat de Mesopotamia, aplegant des de Síria fins a Iran, dient que "subyugó a les quatre Cantons". El segon, Lugalzaggesi, rei de Uruk, va conquistar la totalitat de la Baixa Mesopotamia i va afirmar (a pesar de que no era el cas) que el seu domini s'estenia des de la mar superior a l'inferior. Lugalzaggesi es va titular originalment simplement com "Rei de Uruk" i va adoptar el títul de "Rei de la Terra" (en sumerio: lugal-kalam-ma ) per a reclamar el domini universal. Este títul també havia segut amprat per alguns reis sumerio anteriors que reclamaven el control sobre tota Sumerio, com Enshakushanna de Uruk.

Sargón de Acad i els seus successors (2334-2154 a. C.)

Erro al crear miniatura:

Durant l'Imperi acadio (c. 2334-2154 a. C.), šar kiššatim va canviar el seu significat de "Rei de Kish" a "Rei de l'Univers".

Els primers dies de la construcció de l'imperi mesopotámico varen ser, en la majoria dels casos, una lluita entre els reis de les ciutats més importants. En estos primers dies, el títul de "Rei de Kish" ya es reconeixia com un d'especial prestigi, i es considerava que la ciutat tenia una espècie de primacia sobre les atres ciutats. Per a l'época de Sargón de Acad, "Rei de Kish" significava un governant divinament autorisat en el dret de governar sobre tota Sumerio, podria haver-se referit ya d'alguna manera a un governant universal en el periodo Dinàstic Primerenc IIIb. L'us del títul, que no es llimitava als reis en possessió de la ciutat mateixa, implicava que el governant era un constructor de ciutats, victoriós en la guerra i un juge just. Segons la Llista Real Sumerio, la ciutat de Kish va ser a on es va baixar la realea des del cel despuix del Diluvi, sent els seus governants l'encarnació de la realea humana.

Sargón va començar la seua carrera política com copero d'Urzababa, el governant de la ciutat de Kish. Despuix d'escapar d'alguna manera de l'assessinat, Sargón es va convertir en el governant del propi Kish, adoptant el títul de šar kiššatim i finalment en 2334 a. C. fundant el primer gran imperi mesopotámico, l'imperi acadio (cridat aixina per la segona capital de Sargón, Acad). Sargón va usar principalment el títul de Rei de Acad (šar māt Akkadi ).

El títul de šar kiššatim va ser utilisat de manera destacada pels successors de Sargón, inclós el seu net Naram-Sense (r. 2254-2218 a. C.), qui també va introduir el títul similar de "Rei dels Quatre Cantons del Món". La transició de šar kiššatim que significa simplement "Rei de Kish" a "Rei de l'Univers" va ocórrer ya durant el periodo Antic Acadio. És important senyalar que Sargón i els seus successors no varen governar la ciutat de Kish directament i, per lo tant, no varen reclamar la realea sobre ella. Fins a l'época de Naram-Sense, Kish va ser governada per un gobernant semiindependiente en el títul ensik. "Rei de Kish" s'hauria traduït com lugal kiš en sumerio, mentres que els reis acadios varen traduir el seu nou títul com lugal ki-sár-ra o lugal kiš-ki en sumerio.

És possible que šar kiššatim es referira a l'autoritat per a governar el regne cosmológico mentres que "Rei dels Quatre Cantons" es va referir a l'autoritat per a governar el terrestre. De qualsevol manera, l'implicació d'estos títuls era que el rei mesopotámico era el rei del món sancer.

Reis de l'univers assiris i babilònics (1809–627 a. C.)

L'us assiri del títul va ser impugnat per atres regnes inclús durant els regnats dels poderosos reis neoasirios, com Asurbanipal (representat estrangulant i apunyalant a un lleó), per eixemple per Urartu i Babilonia . Cacera de lleons de Asurbanipal, relleu albergat en el Museu Britànic.

El títul šar kiššatim va ser potser el més utilisat pels reis del imperi neoasirio, més de mil anys despuix de la caiguda de l'imperi acadio. Els assiris ho varen prendre, com pretenien els acadios, en el sentit de "Rei de l'Univers" i ho varen adoptar per a reclamar la continuïtat de l'antic imperi de Sargón de Acad. El títul havia segut utilisat esporàdicament per reis assiris anteriors, com Shamshiadad I (r. 1809-1776 aC) del Imperi Antic Assiri i Ashur-uballit I (r. 1353-1318 aC) del Imperi Assiri Mig. Shamshiadad I va ser el primer rei assiri en adoptar el títul de "Rei de l'Univers" i atres títuls acadios, possiblement per a desafiar les afirmacions de sobirania fetes pels regnes veïns. En particular, els reis d'Eshnunna, una ciutat-estat en el centre de Mesopotamia, havien usat títuls similars des de la caiguda del imperi neosumerio. Des del regnat de Ipiq-Adad I (1800 a. C.), els habitants de Eshnunna s'havien referit als seus reis en el títul de "Rei Poderós" (šarum dannum). Els reis de Eshnunnan Ipiq-Adad II i Dadusha inclús varen adoptar el títul šar kiššatim per a sí mateixos, lo que significa una lluita pel títul en els assiris. El títul també va ser reclamat per alguns reis de Babilonia i de Mari.

El neoasirio Sargón II (r. 722-705 a. C.), homònim de Sargón de Acad més de mil anys abans, tenia la titulació completa de Gran Rei, Rei Poderós, Rei de l'Univers, Rei de Asiria, Rei de Babilonia, Rei de Sumerio i Acad. Ya que el títul no està atestat per a tots els reis neoasirios i alguns sol ho varen atestar varis anys despuix dels seus regnats, és possible que el títul de "Rei de l'Univers" tinguera que ser guanyat per cada rei individualment, pero es desconeix el procés pel qual un rei podria adquirir el títul. El historiadora britànica Stephanie Dalley, que s'especialisa en l'Antic Propenc Orient, va propondre en 1998 que el títul podia haver segut obtingut quan el rei completava en èxit sèt campanyes militars exitoses (que haurien estat conectades a la totalitat als ulls dels assiris). Açò és similar al títul de Rei dels Quatre Cantons del Món, que podria haver requerit que el rei fera campanya en èxit en els quatre punts cardinals. Per lo tant, no hauria segut possible que un rei afirmara ser "Rei de l'Univers" abans de completar les campanyes militars requerides. El títul sembla haver tingut requisits similars entre els reis babilònics, el rei Ayadaragalama (c. 1500 a. C.) solament va poder reclamar el títul al final del seu regnat, les seues primeres campanyes que varen establir el control sobre ciutats com Kish, Ur, Lagash i Acad no són suficients per a justificar el seu us. Tant Ayadaragalama com el posterior rei babilònic Kurigalzu II solament semblen haver pogut afirmar ser el Rei de l'Univers en acabant de que el seu regne s'estenguera fins a Baréin.

Inclús en el periodo neoasirio quan Asiria era el regne dominant en Mesopotamia, l'us assiri de Rei de l'Univers va ser desafiat quan els reis d'Urartu des de Sardur I (r. 834-828 a. C.) en avant varen començar a usar el títul també, afirmant ser igual als reis assiris i afirmant amplis drets territorials.

Eixemples posteriors (626-261 a. C.)

Erro al crear miniatura:

Tetradracma d'Antíoco I del Imperi seléucida, l'últim governant conegut en usar el títul Rei de l'Univers.

La dominació de l'imperi neoasirio sobre Mesopotamia va terminar en l'establiment del imperi neobabilónico en 626 a. C. En les úniques excepcions del primer governant d'este imperi, Nabopolasar, i l'últim, Nabonido, els governants de l'imperi neobabilónico varen abandonar la majoria dels títuls antics assiris en les seues inscripcions. Nabopolasar va usar "rei poderós" (šarru dannu) i Nabonido va usar varis dels títuls neoasirios, inclosos "rei poderós", "gran rei" (šarru rabu) i Rei de l'Univers. Encara que no els varen usar en inscripcions reals (no oficialment), tant Nabopolasar com Nabucodonosor II varen usar el títul en documents econòmics.

El títul també va ser un dels molts títuls mesopotámicos assumits per Ciro el Gran del imperi aqueménida despuix de la seua conquista de Babilonia en 539 a. C. En el text del cilindre de Ciro, Ciro assumix varis títuls mesopotámicos tradicionals, inclosos els de "Rei de Babilonia", "Rei de Sumerio i Acadia" i "Rei dels Quatre Cantons del Món". El títul de Rei de l'Univers no es va usar despuix del regnat de Ciro, pero els seus successors varen adoptar títuls similars. El popular títul de regnat "Rei de Reis", utilisat pels monarques d'Iran fins a l'Edat Moderna, va anar originalment un títul introduït per l'assiri Tukulti-Ninurta I en el XIII (traduït šar šarrāni en acadio). El títul de "Rei de Terres", també utilisat pels monarques assiris des d'a lo manco Salmanasar III, també va ser adoptat per Ciro el Gran i els seus successors.

El títul es va usar per última volta en l'imperi seléucida helènic, que va controlar Babilonia despuix de les conquistes d'Alejandro Magne i les guerres dels Diádocos resultants. El títul apareix en el cilindre del rei Antíoco I (r. 281-261 a. C.) que descriu cóm Antíoco va reconstruir el temple de Ezida en la ciutat de Borsippa. Val la pena senyalar que l'últim eixemple conegut d'una inscripció real en llengua acadia que precedix al cilindre de Antíoco és el cilindre de Ciro creat casi 300 anys abans i, com a tal, és possible que més gobernant aqueménidas i seléucidas hagueren assumit el títul en Mesopotamia. El cilindre de Antíoco provablement es va inspirar en la seua composició en inscripcions reals de Mesopotamia anteriors i té moltes similituts en les inscripcions reals asirias i babilòniques. Títuls com "Rei de Reis" i "Gran rei" (šarru rabu), títuls antics en la connotació de tindre el poder suprem en les terres que rodegen Babilonia (de manera similar a com a títuls com Imperator es varen utilisar en Europa Occidental despuix de la caiguda del Imperi Romà Occidental per a establir la supremacia), permaneixeria en us en Mesopotamia fins a la dinastia sasánida en Pèrsia dels sigles III a el VII.

Us religiós

El títul de Rei de l'Univers s'ha aplicat a voltes a deidades des d'a lo manco el periodo neoasirio, a pesar de que el títul en eixos temps també va ser utilisat pels monarques contemporàneus. En una inscripció del 680 a. C. del rei neoasirio Asarhadón (qui en la mateixa inscripció usa el títul Rei de l'Univers, entre atres títuls) en Babilonia, es fa referència a la deesa Sarpanitu (consorte de Marduk, la deidad patrona de Babilonia). a com "Reina de l'Univers".

En el judaisme, el títul de Rei de l'Univers va aplegar a aplicar-se a Deu. Fins al dia de hui, les bendicions llitúrgiques judeues generalment comencen en la frase "Barukh nuga Adonai Eloheinu, melekh ha'olam ..." (Beneït eres, Senyor el nostre Deu, Rei de l'Univers ...). En el llibre de Daniel, el regne de Deu es descriu com un "regne etern". A lo llarc de les escritures, es deixa en clar que la deidad abrahámica no se supon simplement que és la deidad d'una chicoteta tribu en Palestina, sino el Deu del món sancer. En els salms, la realea universal de Deu es menciona repetidament, com en el salm 47: 2 a on es fa referència a Deu com el "gran Rei sobre tota la terra". Se suponia que els adoradores vivien per a Deu ya que Deu era el Rei de Tot i el Rei de l'Univers. En el cristianisme, el títul a voltes s'aplica a Jesús, com per Nicéforo I, Patriarca de Constantinopla (c. 758-828) quan es referix a Jesús abandonant el seu domini terrestre per un còsmic de llum i glòria infinites.

Bibliografia

• The Journal of Hellenic Studies.22

241–244.doi:10.2307/623929.

• Brinkman, J. A. (1968). Political history of Post-Kassite Babylonia (1158-722 b. C.) (A), Gregorian Biblical BookShop.
• Brinkman, J. A. (1990). «Mār-bītu-apla-oṣur», Ebeling (ed.). Reallexikon Der Assyriologie Und Vorderasiatischen Archãologie: Libanukšbas̆ - Medizin (Vol 7), Walter De Gruyter.
• Crawford, Harriet (2013). The Sumerian World, Routledge. ISBN 978-0415569675.
• Dona Riva, Rocío (2013). The Inscriptions of Nabopolassar, Amel-Marduk and Neriglissar, Walter de Gruyter. ISBN 978-1614515876.
• Arabian Archaeology and Epigraphy.24(2)

177–185.doi:10.1111/aae.12005.

• Archiv für Orientforschung.46/47

367–373.

• The Cambridge History of Iran.3(1)

116–180.doi:10.1017/CHOL9780521200929.006.

• Handy, Lowell K. (1994). Among the host of Heaven: the Syro-Palestinian pantheon as bureaucracy, Eisenbrauns. ISBN 978-0931464843.

• Hill; Jones, {{{nom2}}}; Morals, Antonio J. (2013). Experiencing Power, Generating Authority: Cosmos, Politics, and the Ideology of Kingship in Ancient Egypt and Mesopotamia, University of Pennsylvania Press. ISBN 9781934536643.
• Hoover, Oliver D. (2009). Handbook of Syrian Coins: Royal and Civic Issues, Fourth to First Centuries BC, Classical Numismatic Group. ISBN 978-0980238747.
• Journal of Psychology and Theology.25(1)

11–27.doi:10.1177/009164719702500102.

• Karlsson, Mattias (2013). Early Neo-Assyrian State Ideology Relations of Power in the Inscriptions and Iconography of Ashurnasirpal II (883–859) and Shalmaneser III (858–824), Instutionen för lingvistik och filologi, Uppsala Universitet. ISBN 978-91-506-2363-5.
• Karlsson, Mattias (2016). Relations of Power in Early Neo-Assyrian State Ideology, Walter de Gruyter GmbH & Co KG. ISBN 9781614519683.
• Art in Contemporary Cultural Systems. Central and Eastern Europe.

137–148.

• Kämmerer, Thomas R. (2014). Identities and Societies in the Ancient East-Mediterranean Regions, Ugarit Verlag. ISBN 978-3868350623.
• Vetus Testamentum.52(3)

350–366.doi:10.1163/156853302760197494.

• Liverani, Mario (2013). The Ancient Near East: History, Society and Economy, Routledge. ISBN 978-0415679060.
• The American Journal of Semitic Languages and Literatures.41(3)

162–164.

• Luckenbill, Daniel David (1927). Ancient Records of Assyria and Babylonia Volume 2: Historical Records of Assyria From Sargon to the End, University of Chicago Press.

• McIntosh, Jane R. (2017). Mesopotamia and the Rise of Civilization: History, Documents, and Key Questions, ABC-CLIO. ISBN 978-1440835469.
• Miller (1986). A History of Ancient Israel and Judah, Westminster John Knox Press. ISBN 978-0664223588.
• Orient.17

1–17.doi:10.5356/orient1960.17.1.

• Hypatia.15(4)

58–76.

• Journal of Cuneiform Studies.41(2)

199–216.doi:10.2307/1359915.

• Pongratz-Leisten (2015). Religion and Ideology in Assyria, Walter de Gruyter GmbH & Co KG. ISBN 978-1614514824.
• Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie.91(2)

264–295.doi:10.1515/zava.2001.91.2.264.

• Ristvet, Lauren (2015). Ritual, Performance, and Politics in the Ancient Near East, Cambridge University Press. ISBN 978-1107065215.
• Iraq.79

203–212.doi:10.1017/irq.2017.6.

• Revue d'assyriologie et d'archéologie orientale.107

131–157.doi:10.3917/assy.107.0131.

• The Journal of Hellenic Studies.134

66–88.doi:10.1017/S0075426914000068.

• Van De Mieroop (2005). Cuneiform Texts and the Writing of History, Routledge. ISBN 978-0415195331.
• Orient.49

31–50.doi:10.5356/orient.49.31.

• Studies in Ancient Oriental Civilization (SAOC).41

295–310.

• «Daniel 4:3 - BibleGateway» (en en). www.biblegateway.com. Consultat el 2019-03-24.

• «The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature» (en en). etcsl.orinst.ox.ac.uk. Consultat el 2019-02-17.
• «Electronic Pennsylvania Sumerian Dictionary (EPSD)» (en en). psd.museum.upenn.edu. Consultat el 2019-02-17.
• Farrokh. «A New Translation of the Cyrus Cylinder by the British Museum» (en en). kavehfarrokh.org. Archivat des d'el original, el 2019-01-19. Consultat el 2019-01-19.
• «La civilisation écrite sous l'empire d'Akkad» (en en). cartelen.louvre.fr. Consultat el 2019-03-29.
• «Livius - Cyrus Cylinder Translation» (en en). www.livius.org. Archivat des d'el original, el 2019-01-19. Consultat el 2019-01-19.
• «Psalm 47:2 - BibleGateway» (en en). www.biblegateway.com. Consultat el 2019-03-24.
• Rich. «Judaism 101–Common Prayers and Blessings» (en en). www.jewfaq.org. Consultat el 2019-03-24.
• Yanli. «The Names of the Leaders and Diplomats of Marḫaši and Related Men in the Ur III Dynasty» (en en). cdli.ucla.edu. Archivat des d'el original, el 2019-01-20. Consultat el 2019-01-20.