Teories conspiratives en relació a la gota freda de 2024 en Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Gota freda de 2024 en Espanya
ECDM 20241030 Spain floods.pdf

v · d · e

Les teories conspiratives en relació a la gota freda de 2024 en Espanya varen sorgir despuix de l'episodi de pluges intenses i inundacions ocorregut entre el 28 d'octubre i el 4 de novembre de 2024 en la Comunitat Valenciana (Espanya), especialment en barris del sur de la ciutat de Valéncia i en la comarca de l'Horta Sur. Diversos usuaris en rets socials i canals alternatius varen començar a difondre afirmacions que sugerien que el fenomen meteorològic havia segut provocat deliberadament per mig de geoingenieria, tecnologies militars o com a part d'un supost pla de reurbanisació lligat a l'Agenda 2030.

Context[editar | editar còdic]

La DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) d'octubre de 2024 fon un event extrem que va afectar principalment a la costa mediterrànea espanyola. En alguns punts es varen superar els 400 mm de precipitació acumulada en menys de 48 hores, en greus conseqüències materials i socials. L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i el sistema europeu Copernicus varen confirmar el caràcter natural del fenomen, emmarcat dins del patró d'aument d'events extrems associat al canvi climàtic.

No obstant, en paralel a la cobertura oficial, es varen difondre en rets socials teories que qüestionaven la veracitat o l'orige natural del desastre.

Principals teories difoses[editar | editar còdic]

Geoingenieria i manipulació climàtica[editar | editar còdic]

Una de les teories més esteses afirmava que la DANA havia segut provocada per tecnologia militar secreta, com el programa HAARP (High Frequency Active Auroral Research Program), radars meteorològics, chemtrails o barcos equipats en antenes. Algunes publicacions virals mostraven imàgens de suposts bucs tecnològics operant en el Mediterràneu abans de l'event.

Estes afirmacions varen ser desmentides per mijos de verificació com a Maldita.es,[1] VerificaRTVE i Verificat.cat, que varen demostrar que les imàgens usades eren antigues, fòra de context o directament manipulades. Ademés, experts en meteorologia varen descartar que tals tecnologies puguen generar o dirigir fenomens com una DANA.

Reurbanisació planificada i buidat de barris[editar | editar còdic]

Artícul principal → Valéncia ciutat de 15 minuts.

Una atra narrativa sugeria que les zones més afectades per les inundacions —especialment barris populars del sur de Valéncia com La Torre, Faitanar o Castellar— havien segut intencionadament desprotegides o inundades per a facilitar processos de desestage, recalificació urbanística o implantació de models de ciutat inteligent, vinculats supostament a interessos econòmics i polítics amagats.

Alguns mensages varen relacionar este supost pla en la celebració d'events previs sobre sostenibilitat urbana[2] o la designació de Valéncia com a Capital Verda Europea 2024. També es va insinuar que la reconstrucció despuix de la catàstrofe serviria com a “ensaig de laboratori” per a aplicar l'Agenda 2030 sense participació ciutadana.

No existix cap evidència que respale estes afirmacions. Les autoritats locals i nacionals han negat qualsevol intencionalitat, i la reconstrucció ha contat en mecanismes de consulta pública i participació veïnal.

Verificacions i desmentits[editar | editar còdic]

Distints organismes i mijos especialisats en verificació de fets varen publicar artículs refutant estes teories:

  • Maldita.es va desmentir la bola de la "Valéncia ciutat inteligent destruïda a propòsit", aixina com les teories sobre HAARP, chemtrails o barcos tecnològics.[3]
  • VerificaRTVE va identificar narratives desinformatives similars a les empleades en catàstrofes anteriors.
  • El HuffPost[4] i El Bot varen documentar cóm estes teories es vinculen en discursos conspiratius globals sobre l'Agenda 2030, el “Gran Reinicie” o el control poblacional.

Impacte social[editar | editar còdic]

Encara que marginals en el debat públic institucional, estes teories varen trobar eco en alguns sectors de rets socials, canals de mensageria i mijos alternatius.

Referències[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]