Alboraig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Alborache»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Alboraig
Localització d'Alboraig respecte del País Valencià.png Escut d'Alboraig 2008.svg
Alborache-Mapa de la Hoya de Buñol.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Foya de Bunyol
Partit judicial: Chiva
Ubicació: 39°23′40″N 0°46′25″O
Altitut: 320 msnm
Superfície: 27,3 km²
Població: 1.328 hab. (2022)
Densitat: 41,76 hab./km²
Gentilici: Alboraiger/a
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46369
Festes majors: Dumenge de Rams
Alcalde: Jesús Higón Pérez (PPCV)
Pàgina web: Ajuntament d'Alboraig


Alboraig (en castellà Alborache), és una localitat de la Comunitat Valenciana. Situada en la província de Valéncia, en la comarca de la Foya de Bunyol.

Conta en 1.328 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Geografia[editar | editar còdic]

El municipi d'Alboraig està enclavat en lo alt d'una lloma situat en la banda dreta del riu Chico, al qual aboquen numerosos barrancs i rieres que marquen el seu caràcter a la vegada abrupte i pintoresc.

És troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'Espanya, tant per ferrocarril com per autovia (A-3), que passen per la localitat de Bunyol, a quatre quilómetros d'Alboraig.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Alboraig llimita en les següents localitats: Godelleta, Bunyol, Yàtova, Macastre, Dosaigües, i Torís totes elles en la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Alboraig

Alboraig fon una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom d'Al-buráyj que significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que fon progressivament destruïda pels avatars bèlics patits per la població.

Conquistada als àraps, en l'any 1245, per Rodrigo de Linaza al servici del rei Jaume I d'Aragó, fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de Bunyol, en el nom d'Alboraig.

La misèria provocada, a lo llarc dels sigles XVII i XVIII, per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en 1836 en el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat.

Demografia[editar | editar còdic]

Alboraig conta en 1.328 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2017 2022
891 886 914 875 897 905 941 948 1.003 1.038 1.140 1.328

Economia[editar | editar còdic]

Distribuïx la seua activitat entre l'indústria paperera i la de boixets, l'agricultura de secà i els servicis.

Monuments[editar | editar còdic]

Iglésia de Santiago Apòstol
  • Núcleu urbà. A lo llarc del sigle XIX Alboraig creixqué cap al nordest, seguint diversos carrers el traçat rectilíneu fins a la Plaça d'Espanya, aixina com cap al surest, en paralel a la carretera de Torís.
  • Iglésia Parroquial. Construïda entre els sigles XVII i XVIII i consagrada a Santiago Apòstol. D'estil neoclàssic.
  • Jaciments arqueològics. Cap destacar els de l'época romana i àrap en el parage del Prat del Baile-Regajo.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

Alboraig. Riu Bunyol

En el terme d'Alboraig existixen infinitat de fonts i manals, aixina com fermosos parages naturals com el Parc de Sant Jaume, Lloc del Milacre, Molí de la Llum, la Vall Feliç, etc.

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Festes de Sant Jaume. del 23 al 27 de juliol, Festes en honor a Sant Jaume, Santa Anna i la Mare de Dèu del Rosari. Són les festes més importants. Comencen en el "Dia de les paelles", que se celebra el primer dissabte i a on participa tot el poble.
  • Semana taurina. Entre juliol i agost se celebra la Semana Taurina. En estos set dies hi ha corregudes de vaquetes per carrers i places, bou embolat i en corda, aixina com vaquetes d'aigua.
  • Mare de Dèu dels Desamparats. En agost es festeja en activitats religioses, passacarrers, mascletades i balls.
  • Falles. Des de l'any 2006 es du a terme esta festa. Se realisa una semana abans que en Valéncia. La falla està feta per gent del poble.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Gastronomia mediterrànea d'interior: arròs al forn, gaspachos de pastor, paella valenciana, mojete, carns torrades a la brasa en allioli i, per descontat, vins de la terra.

Política[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Pedro Blasco Carrascosa UCD
1983 - 1987 Pedro Blasco Carrascosa UCD
1987 - 1991 Jesús Bueno Pérez AP
1991 - 1995 Jesús Bueno Pérez PPCV
1995 - 1999 Jesús Bueno Pérez PPCV
1999 - 2003 Jesús Bueno Pérez PPCV
2003 - 2007 Jesús Bueno Pérez PPCV
2007 - 2011 Miguel Pinach Suma PPCV
2011 - 2015 Miguel Pinach Suma PPCV
2015 - 2019 Paquita Collado Torres PSPV-PSOE
2019 - 2023 Paquita Collado Torres PSPV-PSOE
2023 Jesús Higón Pérez PPCV

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Foya de Bunyol
Alboraig    Bunyol    Chest    Chiva    Dosaigües    Godelleta    Macastre    Setaigües    Yàtova