| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[File:Palau de Cervelló, a València.JPG|thumb|Palau de Cervelló]] | | [[File:Palau de Cervelló, a València.JPG|thumb|Palau de Cervelló]] |
| | | | |
| − | El '''Palau de Cervelló''', o Palau dels condes de Cervelló, està ubicat en la plaça de Tetuan nº 3, en el Barri de [[La Xerea]] de la ciutat de [[Valéncia]]. | + | El '''Palau de Cervelló''', o Palau dels comtes de Cervelló, està ubicat en la plaça de Tetuan nº 3, en el Barri de [[La Xerea]] de la ciutat de [[Valéncia]]. |
| | | | |
| − | ==Història== | + | == Història == |
| | | | |
| − | És un edifici neoclàssic construït en el [[sigle XVIII]], pels comtes de Cervelló, senyors d'[[Oropesa]]. El palau és part de l'entorn històric de la plaça de Tetuan, enfront del [[convent de Sant Doménec]] (actual Capitania General), i es tracta d'un edifici de singular importància en l'història contemporànea de la ciutad ya que, quan fon derrocat el [[Palau del Real]] en l'any [[1810]], passà a convertir-se en la residència oficial dels monarques en les seues visites a la ciutat, sent l'escenari en el que el [[4 de maig]] de [[1814]], el rei [[Ferran VII]] va abolir la [[Constitució de 1812|Constitució de Cadis de 1812]] i també va ser el lloc en que la seua esposa Maria Cristina va abdicar de la regència en l'any [[1840]]. | + | És un edifici neoclàssic construït en el [[sigle XVIII]], pels comtes de Cervelló, senyors d'[[Orpesa]]. El palau és part de l'entorn històric de la plaça de Tetuan, enfront del [[convent de Sant Doménec]] (actual Capitania General), i es tracta d'un edifici de singular importància en l'història contemporànea de la ciutad ya que, quan fon derrocat el [[Palau del Real]] en l'any [[1810]], passà a convertir-se en la residència oficial dels monarques en les seues visites a la ciutat, sent l'escenari en el que el [[4 de maig]] de [[1814]], el rei [[Ferran VII]] va abolir la [[Constitució de 1812|Constitució de Cadis de 1812]] i també va ser el lloc en que la seua esposa Maria Cristina va abdicar de la regència en l'any [[1840]]. És un dels palaus més suntuosos de la Valéncia del sigle XVIII. |
| | | | |
| − | ==Descripció== | + | == Descripció == |
| | | | |
| | Actualment a soles es conserva la frontera en el seu aspecte original d'estil neoclàssic, en les dos torres als costats, i en dos pisos de balcons. | | Actualment a soles es conserva la frontera en el seu aspecte original d'estil neoclàssic, en les dos torres als costats, i en dos pisos de balcons. |
| Llínea 17: |
Llínea 17: |
| | En la planta baixa s'ubica el pati; a la dreta d'este estan les sales ocupades per l'exposició "El palau de Cervelló, seu de personages ilustres durant el [[sigle XIX]]", que mostra l'història del palau i dels seus visitants. A l'esquerra, està l'atra exposició, "El Tesor de la memòria", a on s'exhibix una mostra dels fons de l'Archiu Històric Municipal, creat en l'any [[1238]], un dels més antics, complets i millor conservats d'[[Europa]]. Entre les peces més destacades que s'hi mostren, estan els Llibre dels furs, el llibre del Mostassaf, el Llibre de murs e valls i el llibre del Consulat del Mar, i també la Taula de Canvi i la primera lletra de canvi. És de destacat també, el pla de la ciutat, del [[Pare Tosca]], que va concloure en l'any [[1704]], i que va ser modificat i actualisat, possiblement per [[Antonio Bordazar]], i gravat per [[José Fortea]] cap a l'any [[1738]]. | | En la planta baixa s'ubica el pati; a la dreta d'este estan les sales ocupades per l'exposició "El palau de Cervelló, seu de personages ilustres durant el [[sigle XIX]]", que mostra l'història del palau i dels seus visitants. A l'esquerra, està l'atra exposició, "El Tesor de la memòria", a on s'exhibix una mostra dels fons de l'Archiu Històric Municipal, creat en l'any [[1238]], un dels més antics, complets i millor conservats d'[[Europa]]. Entre les peces més destacades que s'hi mostren, estan els Llibre dels furs, el llibre del Mostassaf, el Llibre de murs e valls i el llibre del Consulat del Mar, i també la Taula de Canvi i la primera lletra de canvi. És de destacat també, el pla de la ciutat, del [[Pare Tosca]], que va concloure en l'any [[1704]], i que va ser modificat i actualisat, possiblement per [[Antonio Bordazar]], i gravat per [[José Fortea]] cap a l'any [[1738]]. |
| | | | |
| − | En el segon pis, es mostra la recuperació historicista de les diferents sales: | + | En el primer pis, es mostra la recuperació historicista de les diferents sales: |
| | * Vestíbul | | * Vestíbul |
| | | | |
| Llínea 29: |
Llínea 29: |
| | | | |
| | * Biblioteca Serrano Morales: A on es situa la biblioteca donada per Josep Enric Serrano Morales a la ciutat l'any de la seua mort ([[1909]]), en la condició que es mantinguera íntegra i que es poguera consultar pels valencians. | | * Biblioteca Serrano Morales: A on es situa la biblioteca donada per Josep Enric Serrano Morales a la ciutat l'any de la seua mort ([[1909]]), en la condició que es mantinguera íntegra i que es poguera consultar pels valencians. |
| | + | |
| | + | En el pis superior hi ha diferents dependències administrativas i una biblioteca per a poder consultar diferents documents i llibres del museu. |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia] |
| | + | * Furió Martínez, E., Soriano Sánchez, R., El Palau de Cervelló. Residència de Personages Ilustres durant el sigle XIX. Seu de l'Archiu Històric Municipal, p. 6, Ajuntament de Valéncia, 2006 |
| | + | * Furió Martínez, E., Soriano Sánchez, R., El Palau de Cervelló. Residència de Personages Ilustres durant el sigle XIX. Seu de l'Archiu Històric Municipal, p. 22, Ajuntament de Valéncia, 2006 |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Palau de Cervelló}} |
| | | | |
| | | | |
| | {{Museus de Valéncia}} | | {{Museus de Valéncia}} |
| | + | |
| | + | |
| | + | {{Monuments de Valéncia}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Palaus]] | | [[Categoria:Palaus]] |