Diferència entre les revisions de "Sogorp"
Text reemplaça - 'Algar' a 'Algar del Palància' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
=== Localitats llimítrofes === | === Localitats llimítrofes === | ||
[[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[ | [[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[La Vall d'Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar del Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]]. | ||
=== Accessos === | === Accessos === | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]]. | A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]]. | ||
Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al- | Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigots|visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Àndalus|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]]. | ||
Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]]. | Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]]. | ||
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
[[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]] | [[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]] | ||
* '''[[Catedral | * '''[[Catedral de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea. | ||
* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]] | * '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]] | ||
| Llínea 101: | Llínea 101: | ||
== Festes == | == Festes == | ||
[[Archiu:Entrada toros Segorbe.jpg|thumb|L'entrada a l'altura de la Casa Garcerán.]] | |||
A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. | A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. | ||
Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies | Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada, coneguda també com Fira de la Puríssima, en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies dels que van a visitar-la. | ||
No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de | No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l'últim dissabte d'[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca l'[[entrada de bous i cavalls]] declarada Festa d'Interés Turístic Internacional. | ||
== Política == | == Política == | ||
| Llínea 115: | Llínea 116: | ||
| Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín | | Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín | ||
| Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA | | Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA | ||
| Alcalde_4 = Olga | | Alcalde_4 = Olga Raro Plasencia | ||
| Partit_4 = PSPV-PSOE | | Partit_4 = PSPV-PSOE | ||
| Alcalde_5 = Rafael Calvo | | Alcalde_5 = Rafael Calvo Calpe | ||
| Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]] | | Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]] | ||
| Alcalde_6 = Rafael Calvo | | Alcalde_6 = Rafael Calvo Calpe | ||
| Partit_6 = PP | | Partit_6 = PP | ||
| Alcalde_7 = Rafael Calvo | | Alcalde_7 = Rafael Calvo Calpe | ||
| Partit_7 = PP | | Partit_7 = PP | ||
| Alcalde_8 = Rafael Calvo | | Alcalde_8 = Rafael Calvo Calpe | ||
| Partit_8 = PP | | Partit_8 = PP | ||
| Alcalde_9 = Rafael Calvo | | Alcalde_9 = Rafael Calvo Calpe | ||
| Partit_9 = PP | | Partit_9 = PP | ||
| Alcalde_10 = José Rafael Magdalena Benedicto | | Alcalde_10 = José Rafael Magdalena Benedicto | ||
| Llínea 153: | Llínea 154: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]] | * [[Anex:Municipis de la província de Castelló]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||