Diferència entre les revisions de "Sogorp"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de Orxater (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Admin)
(Text reemplaça - ' limítrofs' a ' llimítrofes')
 
(No es mostren 73 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Sogorp''' (en [[castellà]] ''Segorbe'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], capital de la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de l'[[Alt Palància]], situada en el sur de la [[província de Castelló]]. Conta en 8.889 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
+
[[Archiu:Sogorb i la Catedral des del Castell.jpg|miniaturadeimagen|250px|Sogorb i la Catedral vistes des del castell.]]
 +
[[Archiu:Sogorb des de Castellnou.JPG|250px|miniaturadeimagen|Sogorp des de [[Castellnou]].]]
 +
[[Archiu:Ayto Segorbe01.JPG|thumb|250px|Ajuntament de Sogorp]]
 +
'''Sogorp''' (en [[castellà]] ''Segorbe''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], capital de la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de l'[[Alt Palància]], situada al sur de la [[província de Castelló]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
+
El terme municipal, de 106,10 km², es troba travessat pel riu [[Palància]] de noroest a surest sent ocupat per la [[serra d’Espadà]] en la zona nort i per la [[serra Calderona]] en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]].
El terme municipal de 106,10 km² es troba travessat pel riu [[Palància]] de Nort-oest a Sur-est sent ocupat per la [[serra d’Espadà]] en la zona nort i per la [[serra Calderona]] en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]].
 
  
 
El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos llomes situades a la vora del [[riu]].
 
El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos llomes situades a la vora del [[riu]].
Llínea 11: Llínea 13:
 
'''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''.
 
'''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''.
  
=== Localitats limítrofs ===
+
=== Localitats llimítrofes ===
 
+
[[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[Geldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneja]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar de Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].
[[Altura (localitat)|Altura]], [[Castellnovo]], [[Geldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneja]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar de Palància]], [[Algímia d’Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]]
 
  
 
=== Accessos ===
 
=== Accessos ===
Llínea 19: Llínea 20:
 
També és possible accedir en tren ya que hi ha una estació i un abaixador (Sogorp-Ciutat i Sogorp-Arraval respectivament) integrats en la [[Llínea C-5 (Proximitats Valéncia)|llínea C-5]] del núcleu de rodalia de Valéncia (Valéncia-Caudiel) que la conecten en Valéncia i Castelló de la Plana. Ademés també realisen una parada els trens regionals de la llínea Valéncia-Saragossa.
 
També és possible accedir en tren ya que hi ha una estació i un abaixador (Sogorp-Ciutat i Sogorp-Arraval respectivament) integrats en la [[Llínea C-5 (Proximitats Valéncia)|llínea C-5]] del núcleu de rodalia de Valéncia (Valéncia-Caudiel) que la conecten en Valéncia i Castelló de la Plana. Ademés també realisen una parada els trens regionals de la llínea Valéncia-Saragossa.
  
== Historia ==
+
== Història ==
 
+
La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa [[Mar Mediterraneu|mediterrànea]] i [[Aragó]].
La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l’any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa [[Mar Mediterraneu|mediterrànea]] i [[Aragó]].
 
  
 
A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]].
 
A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]].
  
Després de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d’esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Després d’aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l’últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s’havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Després del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en [[1238]].
+
Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].
  
Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en [[1259]].
+
Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].
  
Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[segle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].
+
Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[sigle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].
  
En [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric després de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].
+
En l'any [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric despuix de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l'infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el [[sigle XVII]] este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].
  
En el [[segle XVIII]] durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al [[segle XIX]] en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.
+
En el [[sigle XVIII]] durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al [[sigle XIX]] en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.
  
Des del segle XIX s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del segle XX en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.
+
Des del [[sigle XIX]] s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del [[sigle XX]] en que va ser perdent importància relativa a causa de l'auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.
  
No obstant això l’inici del [[segle XXI]] ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]].
+
No obstant això l'inici del [[sigle XXI]] ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]].
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). Ademés les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[oliva|olivera]], [[armela|armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps.
+
Tradicionalment el sector primari ha mantengut una gran importància en l'economia sogorbina. Ha tengut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l'agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters com ara [[taronja|tarongers]], [[nyispro|nyisprers]], [[Kaki|caquis]], [[cirera|cirerers]] i [[Albercoc|albercoquers]]. Ademés, les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[oliva|olivera]], [[armela|armelers]] i [[Garrofera|garroferes]]. La mineria ha tengut una importància menor pero s'ha de destacar l'extracció d'argiles i algeps.
  
Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural.
+
Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, lo que ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s'ha vist incrementada per l'auge del turisme rural.
  
Tots els dijous de l’any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Supon un acontenyiment a tindre en conte i sol ser motiu de reunió de gents que acodixen des de tota la comarca per a realisar compres.
+
Tots els dijous de l'any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Supon un acontenyiment a tindre en conte i sol ser motiu de reunió de gents que acodixen des de tota la comarca per a realisar compres.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
Sogorp conta en una població de 9.146 habitants en l'any 2022 segons el cens del [[INE Espanya|INE]], repartits entre el núcleu principal i les [[pedanies]] de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l'arribada d'immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del [[sigle XIX]].
  
Sogorp conta en una població de 8.889 habitants segons ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]) repartits entre el núcleu principal i les [[pedanies]] de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l’arribada d’immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del [[segle XIX]].
+
<center>
 
+
{|align="center" {{tablabonita}}
{| {{taulabonita}}
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Sogorp
 
 
|-
 
|-
  
!!![[1857]] !! [[1887]]!! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]]
+
![[1857]] !! [[1887]]!! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2019]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
| Població ||align=center| 7.951 || align=center| 7.440 ||align=center| 7.045 || align=center| 7.190 || align=center| 6.555 || align=center| 6.603 || align=center|6.502 || align=center| 7.317 || align=center| 7.538 || align=center| 7.342 || align=center| 7.535 || align=center| 7.435 || align=center| 7.839 || align=center| 8.730  || align=center| 8.889
+
| align=center| 7.951 || align=center| 7.440 ||align=center| 7.045 || align=center| 7.190 || align=center| 6.555 || align=center| 6.603 || align=center|6.502 || align=center| 7.317 || align=center| 7.538 || align=center| 7.342 || align=center| 7.535 || align=center| 7.435 || align=center| 7.839 || align=center| 8.730  || align=center| 8.889 || align=center| 8.979 || align=center| 9.146
 
|}
 
|}
 
<div style="font-size: 90%" >
 
<div style="font-size: 90%" >
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de 1857 era un municipi independent.
+
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de l'any 1857 era un municipi independent.
 
</div>
 
</div>
 +
</center>
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
 
=== Monuments religiosos ===
 
=== Monuments religiosos ===
* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[segle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
+
[[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]]
 +
* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]] ''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
  
* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del [[segle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]
+
* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]
  
 
* '''Iglésia de Sant Martí'''
 
* '''Iglésia de Sant Martí'''
Llínea 75: Llínea 77:
  
 
=== Monuments civils ===
 
=== Monuments civils ===
 +
* '''Conjunt de muralla i aqüeducte.''' Encara es conserva part del llenç de la muralla migeval, anterior al [[sigle XIII]], en el tram final del qual es troben alguns ulls de l'aqüeducte del [[sigle XIV]] que servia per a abastir d’aigua a la població.
 +
* '''Arc de la Verònica'''. Esta porta d’accés s'obri en l'antiga muralla. Rep eixe nom perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.
  
* '''Conjunt de muralla i aqüeducte''' Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al [[segle XIII]], en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del [[segle XIV]] que servia per a abastir d’aigua a la població
+
* '''Torre del bochí'''. Se diu aixina perque era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m. La part inferior és massiça fins a l'altura d’uns 8,30 m, i la part interna del cos superior té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l'interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al [[sigle XIV]].
* '''Arc de la Verònica''' Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.
 
  
* '''Torre del bochí''' És nomena aixina pel fet que era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m.. La seua part inferior, fins a l’altura d’uns 8,30 m. es massiça i el cos superior per la seua banda interna té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l’interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al [[segle XIV]].
+
[[Archiu:Segorbe. Torre del Botxí y acueducto 2.JPG|250px|miniaturadeimagen|Torre del Bochí i aqüeducte]]
 +
* '''Torre de la presó.''' Esta torre del sigle XIV situada junt en una de les antigues portes d'accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que varen ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.
  
* '''Torre de la presó''' Està torre del segle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que van ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.  
+
* '''Ajuntament'''. Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del [[sigle XVI]]. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]].
  
* '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del [[segle XVI]]. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]].  
+
El saló de sessions es troba adornat per un magnífic treginat del sigle XIV, d'estil mudéixar, en casunys octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre treginat es troba en un dels salons del Círcul Sogorbí, en la planta baixa; és de casunys quadrats de tipo italià i estreles en punta de diamant que, junt en l'anterior, es conten entre els més importants de la [[Comunitat Valenciana]]. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de llaceries mudéixars.
  
El saló de sessions es troba adornat per un magnífic treginat del segle XIV, d’estil mudéixar, en casunys octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre treginat es troba en un dels salons del Círcul Sogorbí, en la planta baixa; és de casunys quadrats de tipo italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conten entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de llaceries mudéixars.
+
* '''Castell de l’Estrela.''' L'antic alcàsser migeval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del [[sigle XVIII]]. Les torres i murs que hui en dia es poden vore corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
 +
* '''Font de ''Los Cincuenta Caños''''' (en valencià, dels ''cinquanta canons''). Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al [[riu]] destaca per tindre un canó en l'escut de cada província espanyola.
  
* '''Castell de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del [[segle XVIII]]. Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
+
* '''[[Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp]] ''' Es construí en l'any [[1792]], fonts municipals i per orde del rei [[Carles IV d’Espanya|Carles IV]], segons resa en l'inscripció de la frontera.
* '''Font de les cinquantes''' canelles Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al [[riu]] destaca per tindre una canella en l’escut de cada província espanyola.
 
 
 
* '''[[Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp]]''' Es construí en l’any [[1792]], fonts municipals i per orde del rei [[Carles IV d’Espanya|Carles IV]], segons resa en l'inscripció de la frontera.
 
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
Sogorp es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’[[oli]] de la [[serra d'Espadà]], obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'época migeval, caracterisant-se per posseir un sabor suau i afrutat, a més de contar en un molt baix grau d'acidea. Està en tràmits d’obtindre la denominació d'orige. Coneguts són també els productes del [[porc]], destacant els embotits i el pernil.
+
Sogorp es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’[[oli]] de la [[serra d'Espadà]], obtengut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'época migeval, caracterisant-se per posseir un sabor suau i afrutat, a més de contar en un molt baix grau d'acidea. Està en tràmits d’obtindre la denominació d'orige. Coneguts són també els productes del [[porc]], destacant els embotits i el pernil.
Els plats més típics a més de la [[paella]] són l'[[arròs al forn]], l'[[empedrat]] i sobretot l'[[olla sogorbina]].
+
Els plats més típics ademés de la [[paella]] són l'[[arròs al forn]], l'[[empedrat]] i sobretot l'[[olla sogorbina]].
  
En quant als postres, a més de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d’àngel]], [[Rosegó|rosegons]] i les [[Coca Cristina|coques cristines]]
+
En quant als postres, ademés de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d'àngel]], [[Rosegó|rosegons]] i les [[Coca Cristina|coques cristines]]
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
A lo llarc de l’any es produïxen quantitat d’actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.  
+
A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.  
  
Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira medieval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la.  
+
Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la.  
  
No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l’últim dissabte d’agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d’Interés Turístic Internacional.
+
No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d'Interés Turístic Internacional.
  
 
== Política ==
 
== Política ==
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
 
|  Alcalde_1 = Manuel Sender Gil
 
|  Alcalde_1 = Manuel Sender Gil
Partido_1 = [[Acció Republicana Democràtica Espanyola|CREMA]]
+
Partit_1 = [[Acció Republicana Democràtica Espanyola|CREMA]]
 
|  Alcalde_2 = Miguel Ángel González Sanchís
 
|  Alcalde_2 = Miguel Ángel González Sanchís
Partido_2 = [[PSPV-PSOE]]
+
Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 
|  Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín
 
|  Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín
Partido_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA
+
Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA
 
|  Alcalde_4 = Olga Rar Plasència
 
|  Alcalde_4 = Olga Rar Plasència
Partido_4 = PSPV-PSOE
+
Partit_4 = PSPV-PSOE
 
|  Alcalde_5 = Rafael Calvo Calp
 
|  Alcalde_5 = Rafael Calvo Calp
Partido_5 = [[PP]]-[[CDS]]
+
Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]]
 
|  Alcalde_6 = Rafael Calvo Calp
 
|  Alcalde_6 = Rafael Calvo Calp
Partido_6 = PP
+
Partit_6 = PP
 
|  Alcalde_7 = Rafael Calvo Calp
 
|  Alcalde_7 = Rafael Calvo Calp
Partido_7 = PP
+
Partit_7 = PP
 
|  Alcalde_8 = Rafael Calvo Calp
 
|  Alcalde_8 = Rafael Calvo Calp
Partido_8 = PP
+
Partit_8 = PP
 +
|  Alcalde_9 = Rafael Calvo Calp
 +
|  Partit_9 = PP
 +
|  Alcalde_10 = José Rafael Magdalena Benedicto
 +
|  Partit_10 = PSPV-PSOE
 +
|  Alcalde_11 = Mari Carmen Climent García
 +
|  Partit_11 = PP
 +
|  Alcalde_12 = Mari Carmen Climent García
 +
|  Partit_12 = PP
 
}}
 
}}
  
== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==
+
== Persones célebres ==
 
+
* [[José Camarón Bonanat]]: pintor ilustrat del [[sigle XVIII]]
* [[José Camarón Bonanat]]: pintor ilustrat del segle XVIII
+
* [[Carlos Pau Español]]: botànic de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]
 
 
* [[Carlos Pau Español]]: botànic de finals del segle XIX i principis del XX
 
  
 
* [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món
 
* [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món
  
* [[Julio Cervera Baviera]]: pioner de la radiotelefonia (actualment ha segut reconegut com l’inventor de la ràdio)
+
* [[Juli Cervera i Baviera]]: pioner de la radiotelefonia (actualment ha segut reconegut com l'inventor de la [[ràdio]])
  
* [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de Paris.
+
* [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de [[Paris]].
  
 
* [[Miguel Barrachina]], polític.
 
* [[Miguel Barrachina]], polític.
Llínea 141: Llínea 149:
 
* [[Vicente Peris]], militar.
 
* [[Vicente Peris]], militar.
  
* [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la Creu Roja de la Comunitat Valenciana.
+
* [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la [[Creu Roja]] de la Comunitat Valenciana.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://www.segorbe.es Ajuntament de Sogorp]
 +
* [https://www.dipcas.es/es/ Diputació provincial de Castelló]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Segorbe INE. Població de Sogorp]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.segorbe.org Excm. Ajuntament de Sogorp]
+
{{commonscat|Segorbe}}
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística]
 
  
 +
{{Municipis de L'Alt Palància}}
 +
{{Capitals comarques}}
 +
 +
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 

Última revisió del 23:16 9 set 2023

Sogorb i la Catedral vistes des del castell.
Sogorp des de Castellnou.
Ajuntament de Sogorp

Sogorp (en castellà Segorbe), és un municipi de la Comunitat Valenciana, capital de la comarca de l'Alt Palància, situada al sur de la província de Castelló.

Geografia[editar | editar còdic]

El terme municipal, de 106,10 km², es troba travessat pel riu Palància de noroest a surest sent ocupat per la serra d’Espadà en la zona nort i per la serra Calderona en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix Aragó en la Comunitat Valenciana.

El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos llomes situades a la vora del riu.

Pedanies[editar | editar còdic]

Peñalba (també denominada Cárrica) i Villatorcas.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

Altura, Castellnou, Geldo, Xérica, Navaixes, Soneja, Sot de Ferrer i el Vall d’Almonesir en la província de Castelló i Alfara d'Algímia, Algar de Palància, Algímia d'Alfara, Gàtova, Serra i Torres Torres en la província de Valéncia.

Accessos[editar | editar còdic]

La manera més senzilla d’arribar és a través de l’autopista A-23 de Sagunt a Somport. El poble es troba a 56 km de Valéncia, 65 km de Castelló de la Plana, 31 km de Sagunt i 87 km de Terol. També és possible accedir en tren ya que hi ha una estació i un abaixador (Sogorp-Ciutat i Sogorp-Arraval respectivament) integrats en la llínea C-5 del núcleu de rodalia de Valéncia (Valéncia-Caudiel) que la conecten en Valéncia i Castelló de la Plana. Ademés també realisen una parada els trens regionals de la llínea Valéncia-Saragossa.

Història[editar | editar còdic]

La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any 1550 a. C. Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa mediterrànea i Aragó.

A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat ibera de Segóbriga nomenada per diversos autors clàssics com Estrabó, Plini o Ptolemeu.

Despuix de ser part de la Hispània romana, i visigoda el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació musulmana. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de Zayd Abu Saïd, últim governador almohade de Valéncia, desposseït del càrrec per Zayyan qui es convertí en l'últim rei musulmà de la Taifa de Valéncia, en 1229. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés Jaume I el Conquistador en 1225. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any 1238.

Immediatament va ser nomenada seu episcopal al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de Albarrasí. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any 1259.

Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d’Aragó durant el sigle XIV a causa del matrimoni d’este en la sogorbina Maria de Lluna.

En l'any 1435 va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric despuix de la creació del Senyoriu de Sogorp per part de Alfons V d'Aragó El Magnànim per a compensar l'infant de les pèrdues que havia patit en el Regne de Castella. En l'any 1459, Joan II d’Aragó li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer duc de Sogorp l’infant Enric d’Aragó també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el sigle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de Medinaceli.

En el sigle XVIII durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al sigle XIX en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en Castelló de la Plana. Durant la Guerra de l'Independència Espanyola fon ocupada pel mariscal Louis Gabriel Suchet. Ademés les guerres carlistes com la Guerra Civil espanyola causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.

Des del sigle XIX s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del sigle XX en que va ser perdent importància relativa a causa de l'auge de Castelló de la Plana i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.

No obstant això l'inici del sigle XXI ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la Comunitat Valenciana.

Economia[editar | editar còdic]

Tradicionalment el sector primari ha mantengut una gran importància en l'economia sogorbina. Ha tengut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l'agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters com ara tarongers, nyisprers, caquis, cirerers i albercoquers. Ademés, les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'olivera, armelers i garroferes. La mineria ha tengut una importància menor pero s'ha de destacar l'extracció d'argiles i algeps.

Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, lo que ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s'ha vist incrementada per l'auge del turisme rural.

Tots els dijous de l'any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Supon un acontenyiment a tindre en conte i sol ser motiu de reunió de gents que acodixen des de tota la comarca per a realisar compres.

Demografia[editar | editar còdic]

Sogorp conta en una població de 9.146 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE, repartits entre el núcleu principal i les pedanies de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l'arribada d'immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del sigle XIX.

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2019 2022
7.951 7.440 7.045 7.190 6.555 6.603 6.502 7.317 7.538 7.342 7.535 7.435 7.839 8.730 8.889 8.979 9.146

Font: per a les senyes de 1857 a 2006, població de fet segons l'Institut Nacional d’Estadística [1]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de l'any 1857 era un municipi independent.

Monuments[editar | editar còdic]

Monuments religiosos[editar | editar còdic]

Catedral de Sogorp
  • Catedral Basílica Es va iniciar la seua construcció en el sigle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any 1791 d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
  • Museu catedralici Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del sigle XVIII. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de Valéncia. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de Vicent Macip entre els anys 1525 i 1531. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de Donatello
  • Iglésia de Sant Martí
  • Iglésia de Sant Joaquim i Santa Ana
  • Iglésia de Sant Pere
  • Iglésia de Santa Maria
  • Seminari

Monuments civils[editar | editar còdic]

  • Conjunt de muralla i aqüeducte. Encara es conserva part del llenç de la muralla migeval, anterior al sigle XIII, en el tram final del qual es troben alguns ulls de l'aqüeducte del sigle XIV que servia per a abastir d’aigua a la població.
  • Arc de la Verònica. Esta porta d’accés s'obri en l'antiga muralla. Rep eixe nom perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la cabecica del nostre senyor. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.
  • Torre del bochí. Se diu aixina perque era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m. La part inferior és massiça fins a l'altura d’uns 8,30 m, i la part interna del cos superior té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l'interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al sigle XIV.
Torre del Bochí i aqüeducte
  • Torre de la presó. Esta torre del sigle XIV situada junt en una de les antigues portes d'accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que varen ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.
  • Ajuntament. Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del sigle XVI. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la Cartoixa de Vall de Crist de la veïna localitat de Altura.

El saló de sessions es troba adornat per un magnífic treginat del sigle XIV, d'estil mudéixar, en casunys octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre treginat es troba en un dels salons del Círcul Sogorbí, en la planta baixa; és de casunys quadrats de tipo italià i estreles en punta de diamant que, junt en l'anterior, es conten entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de llaceries mudéixars.

  • Castell de l’Estrela. L'antic alcàsser migeval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del sigle XVIII. Les torres i murs que hui en dia es poden vore corresponen a la fortificació duta a terme entre 1875 i 1876, en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
  • Font de Los Cincuenta Caños (en valencià, dels cinquanta canons). Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al riu destaca per tindre un canó en l'escut de cada província espanyola.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Sogorp es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’oli de la serra d'Espadà, obtengut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'época migeval, caracterisant-se per posseir un sabor suau i afrutat, a més de contar en un molt baix grau d'acidea. Està en tràmits d’obtindre la denominació d'orige. Coneguts són també els productes del porc, destacant els embotits i el pernil. Els plats més típics ademés de la paella són l'arròs al forn, l'empedrat i sobretot l'olla sogorbina.

En quant als postres, ademés de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastiços de moniato o de cabell d'àngel, rosegons i les coques cristines

Festes[editar | editar còdic]

A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.

Actes festius més nous com les falles de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En decembre i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la.

No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’agost comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la Cova Santa. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca la entrada de bous i cavalls declarada festa d'Interés Turístic Internacional.

Política[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Sender Gil CREMA
1983 - 1987 Miguel Ángel González Sanchís PSPV-PSOE
1987 - 1991 Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín PSPV-PSOE / PR-CREMA
1991 - 1995 Olga Rar Plasència PSPV-PSOE
1995 - 1999 Rafael Calvo Calp PP-CDS
1999 - 2003 Rafael Calvo Calp PP
2003 - 2007 Rafael Calvo Calp PP
2007 - 2011 Rafael Calvo Calp PP
2011 - 2015 Rafael Calvo Calp PP
2015 - 2019 José Rafael Magdalena Benedicto PSPV-PSOE
2019 - 2023 Mari Carmen Climent García PP
2023 Mari Carmen Climent García PP

Persones célebres[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir    Almedíxer    Altura    Assuévar    Barraques    Begís    Benafer    Castellnou    Caudiel    Chóvar    Figueres    Gaibiel    Geldo    Matet    Navaixes    Pavies    Pina    Sacanyet    Sogorp    Soneja    Sot de Ferrer    Teresa    Toràs    El Toro    La Vall d'Almonesir    Viver    Xérica


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva