Diferència entre les revisions de "Guatemala" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 176:

Poc temps despuix hi hagueren eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tutelà el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de millars de victimes.

El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga série de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció ~~estadounidenc~~. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.

El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga série de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estatunidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.

En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president ~~estadounidenc~~ [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] ~~estadounidenc~~ a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abús d'este contra els [[drets humans]] de la població.

En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estatunidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estatunidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abús d'este contra els [[drets humans]] de la població.

==== Década de 1980 ====

@@ Llínea 176: / Llínea 176: @@
 Poc temps despuix hi hagueren eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tutelà el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de millars de victimes.
-El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga série de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estadounidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.
+El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga série de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estatunidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.
-En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estadounidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estadounidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abús d'este contra els [[drets humans]] de la població.
+En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estatunidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estatunidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abús d'este contra els [[drets humans]] de la població.
 ==== Década de 1980 ====