Diferència entre les revisions de "Guatemala"
| Llínea 174: | Llínea 174: | ||
El govern de [[Miquel Ydígoras Fonts]] acabaria en març de [[1963]] bruscament a mans del Coronel [[Enric Peralta Azurdia]]. | El govern de [[Miquel Ydígoras Fonts]] acabaria en març de [[1963]] bruscament a mans del Coronel [[Enric Peralta Azurdia]]. | ||
==== | ==== Década de 1970 ==== | ||
{{VT|Massacres en Guatemala}} | {{VT|Massacres en Guatemala}} | ||
| Llínea 183: | Llínea 183: | ||
En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estadounidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estadounidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abús d'este contra els [[drets humans]] de la població. | En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estadounidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estadounidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abús d'este contra els [[drets humans]] de la població. | ||
==== | ==== Década de 1980 ==== | ||
Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu desapareixer 443 llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000 llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic. | Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu desapareixer 443 llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000 llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic. | ||
| Llínea 211: | Llínea 211: | ||
Els ultims 2 anys del govern de Cirerer també foren marcats per una economia en decliu, folgues, marches de protesta i acusacions de corrupció estesa. L'incapacitat del govern de tractar en molts dels problemes nacionals -com mortalitat infantil, analfabetisme, salut i assistencia social deficients, i nivells creixents de violencia- contribuí al despagat popular. | Els ultims 2 anys del govern de Cirerer també foren marcats per una economia en decliu, folgues, marches de protesta i acusacions de corrupció estesa. L'incapacitat del govern de tractar en molts dels problemes nacionals -com mortalitat infantil, analfabetisme, salut i assistencia social deficients, i nivells creixents de violencia- contribuí al despagat popular. | ||
==== | ==== Década de 1990 ==== | ||
===== Govern democràtic 1990-1993 ===== | ===== Govern democràtic 1990-1993 ===== | ||