Diferència entre les revisions de "Guatemala"

|nota1                  = L'Articul 143 de la [http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08143063411969473087857/p0000001.htm#I_1_ Constitució de la República de Guatemala de 1985] solament reconeix al [[idioma espanyol|espanyol]] com idioma oficial del país, encara que menciona que les llengües vernàcules formen part del patrimoni cultural de la nació. No obstant, 23 ''[[Llengües de Guatemala|idiomes nacionals]]'' foren reconeguts posteriorment com llengües oficials, incloent 21 idiomes miules, [[Llengües xinca|Xinca]] i [[Idioma garífuna|Garífuna]].  

A pesar de la seua relativament chicoteta extensió territorial, Guatemala conta en una gran varietat climàtica, producte del seu relleu montanyós que va des del nivell del mar fins els 4.220 metros sobre eixe nivell.<ref>Informació general del país de Guatemala. [http://www.spanport.ucsb.edu/faculty/mcgovern/guatemala.html#Historia%20y%20datos Habitants, superfície, mig físic, etc.]</ref> Açò propicia que en el país existixquen ecosistemes tan variats que van des dels [[manglar]]s dels chapulls del Pacífic fins els boscs nuvolats d'alta montanya. Llimita a l'oest i al nort en [[Mèxic]], a l'este en [[Belize]] i el [[golfo de Fondaries]], al sur en [[El Salvador]], i al surest en l'[[oceà Pacific]]. El país posseïx una superfície de 108.889 [[km²]]. La seua capital és la [[Ciutat de Guatemala]], cridada oficialment ''Nova Guatemala de l'Assuncio''. La seua població indigena compon un 40% del total del païs.<ref>{{Cita web |url=http://www.ine.gob.gt/np/poblacion/index.htm |título=Demografía de Guatemala segons l'Institut Nacional d'Estadistica }}</ref> L'idioma oficial és el [[Idioma espanyol|espanyol]], aixina mateixa conte en 23 [[idiomes miules]], els idiomes [[idioma xinca|xinca]] i [[idioma garifuna|garífuna]], este últim parlat per la població afrodescendent en el departament caribeny de [[Izabal]].

=== Época prehispànica ===

Guatemala està situada dins de l'àrea geogràfica coneguda com [[Mesoamérica]]. Dins dels seus llímits territorials se desenrollaren vàries cultures. Entre elles la [[Civilisació Miula]] que fon notable per a conseguir un complex desenroll social.

Sobreeixí en vàries disciplines científiques tals com l'arquitectura, l'escritura, un alvançat càlcul del temps per mig de les matemàtiques i l'astronomia. El [[calendari miula]] que segons els historiadors, era més precís que el [[calendari gregorià]] que utilisem hui en dia.

Eren caçadors, agricultors, practicaven la [[peixca]], domesticaven animals com titos i anets; es transportaven en canoes per a navegar pels rius i per a viajar a les illes propenques.

També destacaren en la [[pintura]], la [[escultura]], la [[orfebreria]] i la [[metalurgia]] del coure, teixien el [[cotó]] i la fibra d'agave, desenrollaren el més complet sistema de [[escritura]] en Amèrica prehispànica, entre els deports que practicaven se destaca el [[joc de pilota mesoamericano|joc de pilota]], el qual més que un joc era una cerimònia.

El seu desenroll en ingenieria fon monumental, construïren grans metròpolis des del periodo pre-clàssic tals com els llocs de [[Enrunes de Sant Bartolo|Sant Bartolo]], [[Cival]], [[Nakbé]], [[El Mirador (ciutat miula)|El Mirador]], en la [[Conca del Mirador]], [[Uaxactún]], [[Tikal]], [[Ceibal]], [[Riu Blau (jaciment)|Riu Blau]], [[Yaxhá]], [[Dos Piles]], [[Cancuén]], [[Machaquilá]], [[Aguateca]], en les terres baixes del Nort, situades en el departament de [[Petén]] i [[Kaminal Juyú]], en les terres altes de l'altiplà central, aixina com [[Takalik Abaj]] en el departament de [[Retalhuleu]], situat en la zona costera de l'Oceà Pacífic.

A l'arribada dels espanyols al seu territori, en [[1524]], els miules del [[Cultura maya#Período Classic|periodo classic]] (al voltant del 800&nbsp;d.&nbsp;C.) havien deixat d'existir. Els seus descendents (provinents de [[Tollan-Xicocotitlan|Tul]]) se trobaven dividits en un bon número de senyorius i/o ciutats-estat com:

Hui en dia a Guatemala se li coneix com el cor del mon Miula a on més de quatre millons de descendents miules continuen parlant idiomes que descendixen del tronc miula. No obstant se considera que el castellà seguix eixercint certa influencia negativa en les llengües derivades del miula al relegar-les a posicions minoritàries. Aixina mateix se mantenen costums originaries -en aquells grups no afectats per la conquista i hispanisació-, vivint  en la pràctica de l'agricultura, la ganaderia i la peixca. D'estes aproximadament [[Demografia de Guatemala|2 millons]] viuen en Guatemala.

En [[1523]] els conquistadors espanyols aplegaren per l'oest, provinents de [[Méxic]], baix l'envie del capitán [[Pere d'Alvarado]], en l'intenció d'explorar i colonisar els territoris de l'actual Guatemala. S'enfrontaren primer en els k'iches, i despuix s'aliaren breument en els kaqchikeles, fundant el seu primer assentament el [[25 de juliol]] de [[1524]] en les rodalies d'Iximché, capital dels kaqchikeles, vila que rebé per nom ''Santiago dels Cavallers de Guatemala'' en honor a l'apòstol major.

El [[22&nbsp;de novembre]] de [[1527]] esta ciutat fon traslladada a la Vall d'Almolonga (hui el barri de Sant Miquel Escobar en [[Ciutat Vella (Guatemala)|Ciutat Vella]], [[Sacatepéquez]]), degut al constant sege que patia pels atacs dels natius. Esta fon destruïda en la matinada del [[11&nbsp;de setembre]] de [[1541]] per un allau de tarquim i pedres que provingué del cim del [[Volcá d'Aigua]] (Volca Hunahpú, com ho coneixien els indigenes), sepultant a la llavors capital de la regió i enterrant a la ciutat en la majoria dels seus habitants. Entre ells estigué la governadora doña Beatriu de la Cova, viuda de don [[Pere d'Alvarado]]. Açò obligà a que la ciutat fora de nou traslladada a la propenca Vall de Panchoy, uns 6&nbsp;km aigües avall, en lo que actualment és la ciutat de [[Antiga Guatemala]].

El [[31 de giner]] de [[1676]] per Real Cedula de Carles II se fundà L'[[Universitat de Sant Carles de Guatemala]],<ref>[http://www.usac.edu.gt/archius/acercadeculturaorganizacionalusac.pdf Document d'informació general sobre l'''Universitat de Sant Carles'']</ref> la tercera universitat fundada en Amèrica, a on estudiaren moltes figures importants del país, entre ells Fra Francesc Ximénez, descobridor del manuscrit [[Popol Vuh]], qui ademés ho traduí al [[castellà]]. En l'art del [[sigle XVII]] sobreïxen el mestre pintor Pere de Liendo i Quirio Cataño.

Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caràcter estratègic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[Mèxic]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions polítiques variarien en freqüència, lo mateix que les fronteres entre les diverses províncies. A amijanats del [[sigle XVII]], el regne en el seu conjunt tenia 32 províncies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituix la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiència; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].

Esta regió fon tan rica en minerals i metals com [[Mèxic]], [[Bolívia]] i [[Perú]]. No obstant, els colons explotaren principalment la producció agrícola. Els seus principals recursos foren la canya de sucre, el cacauer, les pedres precioses i la tinta anyil per a textils. La ciutat de Santiago de Guatemala vixqué un desenroll notable en la seua arquitectura, caracterisada com «barroc sísmic», en l'imagineria religiosa, la pintura i la musica. Les festivitats de l'any llitúrgic i del santoral definien la vida dels seus habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat.

El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcàniques, inundacions, i terratremols, despuix de ser destruit per dos terratrémols. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i conseguí convertir-se en els anys en la ciutat més gran, important i populosa de tot l'istme centroamericà i el Carip.

A finals del sigle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendències en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de províncies de la Capitania General de Guatemala se reduí a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]].

Al promulgar-se en [[1812]] la [[Constitució de Cadis]], el regne de Guatemala desaparegué com a unitat, i fon substituït per dos províncies, sense subordinació entre sí: la Província de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[Província de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigència dita Constitució, segregant-se de la [[Província de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]].

En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], creen grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, el qual durà fins finals del [[sigle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella época decidí [[wikisource:es:Acta d'Independència de Centroamérica|declarar la seua independència]], tant política com econòmica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independència de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'èlit econòmica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.

Per al [[5 de giner]] de [[1822]], a pesar de que l'[[Acta d'Independència d'Amèrica Central|Acta d'Independència]] establia la formació d'un Congrés que decidiria l'independència general i absoluta,<ref>[http://www.grupoese.com.ni/2001/bn/09/13/op1MN0913.htm Pere Molina, promotor de l'Independència de Centroamérica]</ref> el president de la Junta Provisional Consultiva, [[Gabi Gaínza]], decretà l'anexio de les provincies centroamericanas al [[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]], que incloïa a la [[Província de Guatemala]], mediant acta que recaptà la decisió majoritaria dels ajuntaments. L'unió durà fins l'abdicació d'Agusti d'Iturbide en març de 1823.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:2Qk4mlG-I60J:www.sica.int/cdoc/publicacions/union/act05011822.pdf+5+de+enero+de+1822&hl=es&gl=sv&pid=bl&srcid=ADGEESi2vwazZZ2WjCWgSORY6xJqRhJDvIJhQk5d5JAFpBDRzCF4CRhmLzwXL1Ag6Q2MsN94KTZTqg85Ux-1Fqo4Kwh2Z91gDBP2yE7B_-mgKPkAxgw634XbHnPBYsYarRHBekFyw8S&sig=AHIEtbTqIfTxteCPauDs5sDJi6qDu7q7OQ Acta de l'Unió de les Províncies de Centre Amèrica a l'Imperi Mexicà]</ref>

La Republica de Guatemala fon creada durant el govern com Cap d'Estat del general Rafael Carrera i Turcios<ref>General Rafael Carrera i Turcios http://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Carrera_y_Turcios</ref> el 21 de març de [[1847]] mediant la Llei 13<ref>Llei 13 Creació de la República de Guatemala http://es.wikisource.org/wiki/Ley_13_creaci%C3%B3n_de_la_Rep%C3%BAblica_de_Guatemala</ref>, decret governamental mediant el qual s'elevà a l'estat al ranc de república lliure, sobirana i independent.

Per a [[1901]] la [[United Fruit Company]] (actualment [[Companyia de Desenroll Bananero de Guatemala, S.A.]], coneguda en Guatemala com Bandegua) escomençà a tornar-se la força principal en Guatemala (tant política, com econòmica), durant la llarga presidència dictatorial de [[Manuel Estrada Cabrera]]. El [[govern]] se subordinava a sovint a interesses de la Companyia (una dels principals de Centroamérica i que en ajuda de [[Estats Units]] tenia poder per a canviar governs democràtics per titaros al seu servici). Mentres que la companyia també obstaculisava el comerç local, s'opongué a la construcció de carreteres perque açò competiria en el seu monopoli del ferrocarril. L'UFC controlà més del 40% de la terra del país i d'atres països centroamericans i les instalacions dels ports. El periodo de dictadura lliberal acabaria en [[1944]].