Diferència entre les revisions de "Guatemala" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 131:

=== Segle XIX ===

Al promulgar-se en [[1812]] la [[~~Constitucio~~ de Cadis]], el regne de Guatemala desapareixqué com unitat, i fon substituit per dos provincies, sense ~~subordinacio~~ entre sí: la ~~Provincia~~ de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[~~Provincia~~ de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigencia dita ~~Constitucio~~, segregant-se de la [[~~Provincia~~ de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]].

Al promulgar-se en [[1812]] la [[Constitució de Cadis]], el regne de Guatemala desapareixqué com unitat, i fon substituit per dos provincies, sense subordinació entre sí: la Província de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[Província de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigencia dita Constitució, segregant-se de la [[Província de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]].

==== Independencia ====

En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca ~~decidi~~ [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no ~~supongue~~ una ~~millor~~ immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per ~~la élite~~ economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.

En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidí [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'élit economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.

@@ Llínea 131: / Llínea 131: @@
 === Segle XIX ===
-Al promulgar-se en [[1812]] la [[Constitucio de Cadis]], el regne de Guatemala desapareixqué com unitat, i fon substituit per dos provincies, sense subordinacio entre sí: la Provincia de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[Provincia de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigencia dita Constitucio, segregant-se de la [[Provincia de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]].
+Al promulgar-se en [[1812]] la [[Constitució de Cadis]], el regne de Guatemala desapareixqué com unitat, i fon substituit per dos provincies, sense subordinació entre sí: la Província de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[Província de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigencia dita Constitució, segregant-se de la [[Província de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]].
 ==== Independencia ====
 {{VT|Conjuració de Belem}}
-En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidi [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongue una millor immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per la élite economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.
+En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidí [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant política com económica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'élit economica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.