Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 19:

Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana |fechaacceso=15 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html |title=Amparo Cabanes |first=Manuel Andrés |last=Ferreira |work=[[Las Provincias]] |language=Espanyol|date=20 de novembre de 2006 |access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web |title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf |website=Lo Rat Penat |access-date=16 de giner de 2022}}</ref>

No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a ~~Monsolís~~ en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a [[Enric Monsonís|Monsonís]] en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>

[[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català|català]].

Llínea 516:

== Cites ==

{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per [[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]}}

{{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]

Llínea 540:

Llínea 548:

Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.|Extret de l’introducció de l’obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006)}}

{{Cita|Les Normes de la R.A.C.V. (o d'El Puig): Arribats a l'etapa preautonòmica, en la consiguient llegalisació del valencià després de molts anys de prohibició en els que tot i aixó entitats com les falles i Lo Rat seguiren utilisant-ho, el món cultural i polític valencianiste es donà conte de que, seguint l'espírit de Castelló de 1932, fea falta una revisió i millora de les bases ortogràfiques, ya que estes, i tal qual es firmaren en Castelló eren incompletes i artificials per a la llengua valenciana.

En 1979, la Secció de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V. (entitat que en el nom de Centre de Cultura Valenciana fon una de les firmants de les del 32) elabora un sistema ortogràfic que supon:

- Una superació definitiva de les normes del 32.

- Una separació clara de la normativa del català.

- Un gran treball científic per a que la llengua valenciana tinga una codificació gràfica funcional i pròpia.

Un ampli sector del valencianisme cultural i polític (persones i institucions) va adherir-se a la normativa de la R.A.C.V. en un acte celebrat en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig el 7 de març de 1981, lo que fa que siga igualment coneguda com Normes d'El Puig.|'Breu historia de la normativa de l'Idioma Valencià' per Benicalapenc, 2014}}

{{Cita|Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]] publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 Les Normes d'El Puig foren oficialisades l'any [[1978]] pel [[Consell del País Valencià]] (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president [[Enrique Monsonís]] ([[Unió de Centre Democràtic]]) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació [[Amparo Cabanes Pecourt|Amparo Cabanes]].<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1980/06/02/pdf/1980_801456.pdf Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980], primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de ''Butlletí'' a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |título=Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana |fechaacceso=15 de setembre de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160921212430/http://www.racv.es/es/historia/historia-racv-sp |fechaarchivo=21 de setembre de 2016 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061120/cultura/amparo-cabanes_20061120.html |title=Amparo Cabanes |first=Manuel Andrés |last=Ferreira |work=[[Las Provincias]] |language=Espanyol|date=20 de novembre de 2006 |access-date=1 de maig de 2022}}</ref> És en esta época quan se publicà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982]] en la seua versió en [[valencià]] seguint les Normes d'El Puig.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_900108.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.</ref> En este moment també se constituí la [[Generalitat Valenciana]] i s'oficialisaren les senyes d'identitat valencianes com la [[Real Senyera]] i la [[llengua valenciana]], en eixe moment reconeguda i utilisada per les institucions públiques valencianes seguint les Normes d'El Puig. Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores de les Normes de la RACV, com [[Lo Rat Penat]], i estes normes serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/08/30/pdf/dogv_0077.pdf DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano]. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.</ref><ref name="his">{{cite web |title=Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.|url=https://loratpenat.org/wp-content/uploads/2019/07/es_11-A-IV-Evoluci%C3%B3n-discriminaci%C3%B3n.pdf |website=Lo Rat Penat |access-date=16 de giner de 2022}}</ref>
-No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>
+No obstant, res més arribar a la [[President de la Generalitat Valenciana|presidència de la Generalitat]] el [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]], substituïnt a [[Enric Monsonís|Monsonís]] en decembre de 1982, se reimplantaren les [[Normes de Castelló]] (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i s'invalidaren els seus títuls.<ref>[https://dogv.gva.es/datos/1982/12/18/pdf/dogv_0086.pdf Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982], por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982</ref><ref name="his"></ref> Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del [[PPCV|Partit Popular]] davant d'una pròxima derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentària distinta en 2016.<ref name="L2015">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2015/04/02/6 Ley 6/2015], 2 April, ''de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano'', Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)</ref><ref name="L2016">[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/2016/01/26/1 Ley 1/2016], 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)</ref>
 [[Image:Coali.jpg|thumb|left|250px|Denúncia del [[Pacte de Reus]] en els mijos de comunicació]] A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la mà dels [[valencianisme|valencianistes]] d'[[Unió Valenciana]] en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del [[Pacte de Reus]], també nomenat Pacte del Majestic, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) de [[Jordi Pujol]], i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]]. L'acort va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del [[pancatalanisme]] a canvi del soport de CiU al govern espanyol de [[José María Aznar]] que se trobava en minoria, per a que puguera governar en [[Espanya]]. Açò comportà la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) en [[1998]] per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià pel català, reforçada en l'introducció de la AVL en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia]] en 2006 com a ''organisme normatiu de l'idioma valencià'', el qual ella mateixa no reconeix. Actualment, els organismes oficials de la [[Comunitat Valenciana]], aixina com les [[universitat]]s i una part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits la normativa de la AVL, que seguix les [[Normes de Castelló|Bases de Castelló]], unitàries en el [[idioma català|català]].
@@ Llínea 516: / Llínea 516: @@
 == Cites ==
+{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.
+Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.
+En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.
+Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per [[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]}}
 {{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]
@@ Llínea 540: / Llínea 548: @@
 Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.|Extret de l’introducció de l’obra ''[[Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió]]'' de [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (RACV, 2006)}}
+{{Cita|Les Normes de la R.A.C.V. (o d'El Puig): Arribats a l'etapa preautonòmica, en la consiguient llegalisació del valencià després de molts anys de prohibició en els que tot i aixó entitats com les falles i Lo Rat seguiren utilisant-ho, el món cultural i polític valencianiste es donà conte de que, seguint l'espírit de Castelló de 1932, fea falta una revisió i millora de les bases ortogràfiques, ya que estes, i tal qual es firmaren en Castelló eren incompletes i artificials per a la llengua valenciana.
+En 1979, la Secció de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V. (entitat que en el nom de Centre de Cultura Valenciana fon una de les firmants de les del 32) elabora un sistema ortogràfic que supon:
+- Una superació definitiva de les normes del 32.
+- Una separació clara de la normativa del català.
+- Un gran treball científic per a que la llengua valenciana tinga una codificació gràfica funcional i pròpia.
+Un ampli sector del valencianisme cultural i polític (persones i institucions) va adherir-se a la normativa de la R.A.C.V. en un acte celebrat en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig el 7 de març de 1981, lo que fa que siga igualment coneguda com Normes d'El Puig.|'Breu historia de la normativa de l'Idioma Valencià' per Benicalapenc, 2014}}
 {{Cita|Les normes de l'Acadèmia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat [[Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana]] publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.