Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 311:

* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.

* Els ordinals a partir del ~~cinq~~ se ~~construixen~~ seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL ~~preferix~~ de manera ~~general~~ les ~~formes afegint una é al cardinal~~, ~~encara~~ que ~~de manera~~ secundària ~~admet les formes llatines~~.

* Els ordinals a partir del cinc se construïxen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL dona entrada a les dos formes en el seu ''[[Diccionari normatiu valencià]]'', pero les llatines són les principals, de manera que les entrades ''cinqué'' i ''sisé'' remeten a ''quint'' i ''sext'', respectivament. L'excepció ad açò és l'ordinal 20º, en el que la forma ''vinté'' és la principal i ''vigèsim'', la secundària.

{| class="wikitable"

Llínea 325:

|4º || quart, quarta || quart, quarta

|-

|5º ||quint, quinta || ~~cinqué~~, ~~cinquena~~ (forma secundària: ~~quint~~, ~~quinta~~)

|5º ||quint, quinta || quint, quinta (forma secundària: cinqué, cinquena)

|-

|6º || sext, sexta || ~~sisé~~, ~~sisena~~ (forma secundària: ~~sext~~, ~~sexta~~)

|6º || sext, sexta || sext, sexta (forma secundària: sisé, sisena)

|-

|7º || sèptim, sèptima || ~~seté~~, ~~setena~~ (forma secundària: ~~sèptim~~, ~~sèptima~~)

|7º || sèptim, sèptima || sèptim, sèptima (forma secundària: seté, setena)

|-

|8º ||octau, octava || ~~huité~~, ~~huitena~~ (forma secundària: ~~octau~~, ~~octava~~)

|8º ||octau, octava || octau, octava (forma secundària: huité, huitena)

|-

|9º || nové, novena || nové, novena

|-

|10º || dècim, dècima || ~~desé~~, ~~desena~~ (forma secundària: ~~dècim~~, ~~dècima~~)

|10º || dècim, dècima || dècim, dècima (forma secundària: desé, desena)

|-

|11º || undècim, undècima || onzé, onzena

@@ Llínea 311: / Llínea 311: @@
 * En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.
-* Els ordinals a partir del cinq se construixen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL preferix de manera general les formes afegint una é al cardinal, encara que de manera secundària admet les formes llatines.
+* Els ordinals a partir del cinc se construïxen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL dona entrada a les dos formes en el seu ''[[Diccionari normatiu valencià]]'', pero les llatines són les principals, de manera que les entrades ''cinqué'' i ''sisé'' remeten a ''quint'' i ''sext'', respectivament. L'excepció ad açò és l'ordinal 20º, en el que la forma ''vinté'' és la principal i ''vigèsim'', la secundària.
 {| class="wikitable"
@@ Llínea 325: / Llínea 325: @@
 |4º || quart, quarta || quart, quarta
 |-
-|5º ||quint, quinta || cinqué, cinquena (forma secundària: quint, quinta)
+|5º ||quint, quinta || quint, quinta (forma secundària: cinqué, cinquena)
 |-
-|6º || sext, sexta || sisé, sisena (forma secundària: sext, sexta)
+|6º || sext, sexta || sext, sexta (forma secundària: sisé, sisena)
 |-
-|7º || sèptim, sèptima || seté, setena (forma secundària:  sèptim, sèptima)
+|7º || sèptim, sèptima || sèptim, sèptima (forma secundària: seté, setena)
 |-
-|8º ||octau, octava || huité, huitena (forma secundària: octau, octava)
+|8º ||octau, octava || octau, octava (forma secundària: huité, huitena)
 |-
 |9º || nové, novena || nové, novena
 |-
-|10º || dècim, dècima || desé, desena (forma secundària: dècim, dècima)
+|10º || dècim, dècima || dècim, dècima (forma secundària: desé, desena)
 |-
 |11º || undècim, undècima || onzé, onzena