Anar al contingut

Ilión grecorromana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Geografía (Plantilla:Lang-grc, també Ilión, Plantilla:Polytonic; en latín: Ilium) va ser una ciutat grega i ciutat-Estat (Ilios) en la regió històrica de Tróade en Anatolia, en la part nort-occidental de l'actual Turquia. Estava situada en l'emplaçament de l'antiga ciutat de Troya.[1][2][3][4][5] En arqueologia, els estrats de l'antiga ciutat entre les capes del tell de Troya es coneixen com Troya VIII i Troya IX.[6]

Geografia

[editar | editar còdic]

En l'antiguetat, Ilión estava situada en la regió de Tróade, cridada aixina per l'antiga ciutat de Troya. En l'actualitat, la ciutat es troba en el mateix montícul en ruïnes d'Hisarlik que Troya. El lloc es trobava a uns cinc quilómetros tant del mar Egeo com del Helesponto, prop del punt a on el riu Simois (actual Dümruk El seu) s'unia en el riu Escamandro (actual Karamenderes).[2][3] La ciutat va ser construïda sobre un eixint del monte Anada, que separaven les valls del Escamandro i del Simois.[3][7][8] Respecte a estos rius, una volta que han passat el primer prop de Sigeo i el segon de Retio, confluïxen una miqueta abans de Ilión per a desembocar després en Sigeo.[8]

Archiu:Troy walls VII and IX.jpg
Muralles de Troya VII i IX.


També es creïa en l'antiguetat que la ciutat de Ilión estava situada en l'emplaçament de l'antiga Troya. Cap escritor grec o romà ho va posar en dubte fins a Demetrio de Escepsis, i Estrabón, varen adoptar la seua opinió al respecte. Inclús despuix d'açò, l'opinió general va permanéixer inalterada, tant entre els propis ilieos com en el món grec, com si mai s'haguera sentit parlar de les crítiques de Demetrio i Estrabón. Estos crítics buscaven l'antiga Ilión més cap a l'interior, perque consideraven que la planura entre la nova Ilión i la costa era massa chicoteta per als ardits heròics descrits per Homero en la Ilíada. Encara que es varen vore obligats a admetre que no hi havia rastre de l'antiga Ilión en cap atre lloc, varen seguir assumint que devia estar situada a uns 42 estadis terra adins des de la costa. En conseqüència, inclús es va fixar un lloc concret, al que es va donar el nom de "llogaret de Ilión" (Plantilla:Lang-grc).[3][8]

Archiu:Troja 20140928140225.jpg
Muralla de Troya VIII.

L'idea de que l'antiga i la nova Ilion estigueren situades en llocs diferents no resol en modo algun els problemes que se suponia devia resoldre, perque l'espai entre la costa i la ciutat seria encara massa menut. Ademés, es basa en la suposició de que el relat de Homero hauria segut geogràfica i històricament exacte i inclús s'hauria esforçat per ser precís en estes qüestions. No obstant, és impossible trobar cap emplaçament en la regió que corresponga exactament a la representació del poeta.[3] L'investigació moderna, de la mateixa manera que en l'antiguetat, considera evident que la nova Ilión estava situada en el mateix lloc que l'antiga.[4] El fet de que la geografia del lloc no es corresponga plenament en les descripcions de Homero és simplement el resultat de que conta la llegenda sense cap intent de precisió geogràfica. No obstant, la descripció de Homero també és, en llínees generals, exacta sobre la geografia de la zona.[3]

El territori baix el control de la ciutat-Estat de Ilión era coneguda com Ilias (Plantilla:Polytonic). El seu tamany s'ha estimat en uns 100−500 km2.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Prehistòria i mitologia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Troya.


La Troya original, normalment cridada Ilión en les fonts gregues,[3] va ser una important ciutat de l'Edat del Bronze. És especialment coneguda per la mitologia grega de la guerra de Troya, lliurada pels eixèrcits combinats dels grecs contra la ciutat, i relatada en les epopeyas del cicle épico, la més famosa en la Ilios de Homero.[6] Segons l'interpretació tradicional grega, la guerra va terminar en la destrucció de Troya en 1184 a. C.[3] L'arqueologia recolza prou el moment tradicional. La guerra sol associar-se en l'última fase de l'Edat del Bronze en les capes del montícul troyano, la capa Troya VIIa, que va ser destruïda cap al 1180 a. C. Un assentament més chicotet de l'Edat del Ferro primerenca va permanéixer en el lloc inclús despuix d'açò. Estes fases es coneixen en arqueologia com Troya VIIb1, Troya VIIb2 i Troya VIIb3.[9]

Époques arcaica i clàssica

[editar | editar còdic]

Més vesprada, en l'época arcaica, es va construir una ciutat grega, la Nova Ilión, en l'emplaçament de l'antiga Troya. Va ser fundada per colon eolios en algun moment abans del 700 a. C., uns 400 anys despuix de la destrucció de Troya VIIb, segons les evidències arqueològiques, l'época arcaica i clàssica de la ciutat grega en els jaciments de les ruïnes troyanas es coneix com Troya VIII.[2] No obstant, l'emplaçament de la ciutat sembla haver estat habitat de forma casi contínua també entre Troya VIIb i VIII.[1]

Archiu:Architrave with sculpted metope showing sun god Helios in a quadriga; from temple of Athena at Troy, ca 300-280 BCE; Altes Museum, Berlin (25308440197) (cropped) 1.jpg
Metopa que representa a Heli, procedent del Temple de Atenea Ilias de la fase VIII de Troya. Altes Museum, Berlín.

Les fonts antigues no indiquen la data de la fundació de la ciutat ni els seus inicis, ni tampoc la seua ubicació exacta. Segons Estrabón, la ciutat de Ilión s'hauria fundat durant l'última dinastia dels reis lidios, és dir, abans de la caiguda d'Àsia Menor en mans del Imperi aqueménida.[3][10] Basant-se en proves arqueològiques, Ilión sembla haver existit ya en 600-500 a. C., i va florir en eixa época.[2] Com a ciutat-Estat, va poder haver estat baix el domini de la propenca Sigeo, ya que era un lloc molt més important que Ilión, a lo manco en ella época arcaica, i objecte d'una disputa entre Atenes i Mitilene.[6] Heródoto conte que Jerjes I va manar sacrificar cent vaques, en honor de Atenea Ilíada, a la ciutat de Príamo en l'acrópolis abans de la seua invasió de Grècia en el 480 a. C., pero esta informació no implica directament que hi haguera una ciutat allí en temps de Jerjes.[3][11]

Tucídides diu que va ser arrebatada als mitileneos pels atenienses en la guerra del Peloponeso, durant la campanya de Paques.[12]

Basant-se en proves arqueològiques, Ilión sembla haver declinat en el periodo clàssic entre 400 i 300 a. C.[2] No obstant, des de llavors, poc més se sap de l'història de la ciutat. La ciutat formava part de la Lliga de Delos, liderada per Atenes, i figura en les llistes d'imposts de la Lliga en 425/424 i 422/421 a. C.[1] La ciutat va falcar les seues pròpies monedes d'argent i bronze a finals del 300 a. C.[1] l'etnónimo utilisat pels ciutadans era ilieos (Plantilla:Polytonic), en femení ilias (Plantilla:Polytonic).[3] Tant Jenofonte com Pseudo Escílax mencionen Ilión.[13]

Periodos helenístico i romà

[editar | editar còdic]

Els periodos helenístico i romà varen supondre un nou apogeu per a Ilión.[2] Va ser favorida per Alejandro Magne i Lisímaco, i més vesprada per molts emperadors romans.[2][3][14] La raó de la seua popularitat era la ya mencionada —i encara considerada correcta— creència comuna de que la ciutat va ser construïda en el mateix lloc que l'antiga i sagrada ciutat de Troya.[3]

Archiu:Tétradrachme d'Ilion des guerres mithridatiques.jpg
Tetradracma d'argent falcat per Ilión en les guerres mitridáticas de 95-87 a. C.. Representa a Atenea en caixco i a Atenea Ilias o a Paladi i Tiqué.

Alejandro Magne va visitar Ilión en la seua expedició militar a Àsia.[3][14] L'arribada d'Alejandro Magne i la seua visita al temple de Atenea Ilias les relata

Flavio Arriano,[15] situant-les abans de la batalla del Gránico (334 a. C.), com també Plutarco,[16] Diodoro Sículo,[17] Marco Juniano Justino,[18] o Diodoro Sículo.[19] El rei macedonio va adornar el santuari en ofrenes, va donar al llogaret el títul de ciutat, va ordenar que la realçaren en edificis i li va otorgar la llibertat i exenció d'imposts.[20] Ilión va ser refundada a principis del periodo helenístico. Provablement va ser obra de Lisímaco, que també va reconstruir la ciutat. En aquella época, Ilión era una democràcia, en el strategos com a funcionari més important. Al voltant de l'any 300 a. C., la ciutat va concloure un acort de sympoliteia en Lámpsaco.[1] Es diu que algú cridat Caridemo va destruir Ilión en una ocasió, pero no hi ha més informació sobre ell ni sobre la data del succés.[3][21] Sigeo va ser destruïda pels habitants de Ilión en algun moment del periodo helenístico.[22][23]

Archiu:Ilion - Münzkabinett, Berlin - 5471949.jpg
Moneda falcada per Ilión per a l'emperador Caracalla de 211-217, en Caracalla i el text Plantilla:Polytonic i Héctor i el text Plantilla:Polytonic.

Els gálatas varen creuar a Àsia en el 279 a. C. Segons Polibio, varen sitiar Ilión en el 216 a. C., [24]pero varen ser expulsats d'allí i de tota la Tróade per un eixèrcit manat pels habitants d'Aleixandria de Tróade.[25]

Ilión era una ciutat-llogaret quan els romans varen derrotar a Antíoco III el Gran (223-187 a. C.) en la batalla de Magnesia junt al Sípilo en el 189 a. C.[25]

Ilión va sofrir les guerres mitridáticas en el 85 a. C., quan Fimbria va capturar la ciutat, causant una gran destrucció.[2][3][26] Segons Estrabón, «Fimbria havia segut enviat com cuestor junt al cònsul Lucio Valerio Flac quan este va ser elegit per a la guerra contra Mitrídates VI, pero despuix de provocar un alçament i matar al cònsul prop de Bitinia, es va declarar a si mateix cap de l'eixèrcit i alvançant cap a Ilión, com els ilieos no volien rebre-li perque era un bandit, va recórrer a la força i va prendre la ciutat en onze dies».[25]

Per una atra part, Sila va favorir enormement a Ilión, que es va convertir en una ciutat floreciente durant el periodo romà i va gojar de l'exenció de tots els imposts. La raó del favor romà era que l'orige de la ciutat de Roma es remontava a Troya. El concepte de Troya com a pàtria dels antepassats romans es va establir no més vesprada de l'any 300 a. C., i cap al 200 a. C. ya estava suficientment assentat com per a ser conegut en el món grec.[6]


Juliol César i Augusto també es varen inclinar per Ilión perque la gens Julia també remontava l'orige de la seua pròpia família a Troya: consideraven que el nomen d'Ascanio, fill d'Eneas, que va aplegar a Itàlia procedent de Troya, hauria segut Ilos (en llatí «Iulius»), "semblat a Ilión", i d'ahí hauria derivat el nom de la família.[6] Sobre César en Ilión, vore Lucano, Farsalia, 9, 950-999.

Durant l'época romana, Ilión o en llatí Ilión va florir i va ser reconstruïda de tal forma que es coneix en arqueologia com una fase de Troya IX.[6][27]

Augusto i Marco Antonio varen instalar a veterans de la Legio XVI en Ilión despuix del 42 a. C.. El propi Augusto va visitar Ilión en l'any 20 i va renovar la ciutat. Ilión es va convertir en una espècie de «destí turístic» gràcies al seu passat llegendari. L'emperador Adriano la va visitar en 124 i la va reconstruir. En 214 la ciutat va rebre la visita de l'emperador Caracalla. Va voler emular l'época dels héroes llegendaris, per lo que va matar al seu favorit Festo, que va ser enterrat a l'estil antic i va fer erigir un túmulo similar al d'Aquiles i Áyax el Gran.[6]

Constantino el Gran va considerar l'emplaçament de Ilión, o Troya, com a ubicació de la seua nova capital en l'any 300, abans de decidir-se per situar la seua ciutat a la vora del Bósforo, a on va nàixer Constantinopla.[2]L'emplaçament de la ciutat seguia habitat a lo manco a principis del periodo bizantí, conegut com l'estrat Troya X.[27]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (2004) «779. Ilion», An Inventory of Archaic and Classical Poleis, Oxford University Press. ISBN 0-19-814099-1.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-06-19.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 (1854).Dictionary of Greek and Roman Geography.Little, Brown and Company.Consultat el 2024-06-20.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Ilion» (en en). Pleiades. Consultat el 2024-06-19.
  5. ↑ «Ilion» (en en). ToposText. Consultat el 2024-06-20.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «Troy VIII-IX» (en en). Livius.org. Consultat el 2024-06-20.
  7. ↑ Homero: Ilíada 20, 216-
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Estrabón Geografia , 13,1,4.
  9. ↑ Sweeney, Naoise Mac (2018). Troy: Myth, City, Icon (en en), Bloomsbury Publishing, p. 61. ISBN 9781472522511.
  10. ↑ Estrabón, 13,1,42.
  11. ↑ Heródoto, Històries, 7,42.
  12. ↑ Tucídides, Història de la guerra del Peloponeso, 3,18-49.
  13. ↑ Jenofonte, Helèniques, 1,1,4; Periple de Pseudo-Escílax s. 35.
  14. ↑ 14,0 14,1 Demóstenes, Contra Aristócrates p. 671; Arriano: Anábasis, 1,11,7.
  15. ↑ Arriano, Anábasis d'Alejandro Magne, 111,7.
  16. ↑ Plutarco, Vides paraleles, Alejandro 15.
  17. ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, 17,7, 6; 18, 1.
  18. ↑ Marco Juniano Justino, Epítome de les Històries Filípicas de Pompeyo Trogo, 11,5,10-12.
  19. ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, 18,4.
  20. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada strab.13.1.26
  21. ↑ Plutarco, Vides paraleles, Sertorio 1; Polieno, Estratagemas, 3,14
  22. ↑ (1854).Dictionary of Greek and Roman Geography.Little, Brown and Company.Consultat el 2024-06-21.
  23. ↑ Plinio el Vell, Història natural, 5,33.
  24. ↑ Polibio, Històries, 7, 1,3.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Estrabón, 13,1,27.
  26. ↑ Apiano, Guerres mitridáticas 53; Tito Livio, Ab urbs condita. Epítome 83.
  27. ↑ 27,0 27,1 Winkler (ed.), Martin M. (2009). Troy: From Homer's Iliad to Hollywood Epic (en en), John Wiley & Sons, p. 25. ISBN 9781405178549.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ilión_grecorromana&oldid=901198»