Vivers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Jardins del Real»)
Saltar a: navegació, buscar
Valéncia

Escut de Valencia.png


Erro al crear miniatura:
Jardí de Vivers, Valéncia

El Jardí de Vivers, Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de Valéncia per la seua història, valor cultural, ecològic i paisagístic, extensió i diversitat botànica.

La categoria històrica d’este jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’un atre tipo que realcen el seu entorn el convertixen en el cor vert de la ciutat de Valéncia.

Història[editar]

Els seus orígens se remonten a l'época musulmana, quan en eixos mateixos terrenys va ser construïda una almúnia per orde dels sultans de la ciutat.

La construcció va ser mantinguda i ampliada per part dels reis cristians despuix de la conquista, que va acabar per formar els que en el seu dia varen ser els Jardins del Real.

Els jardins formaven part de la finca del Real, el centre de la qual era el Palau del Real i varen ser utilisats com a vivers a lo manco des de l'any 1560, quan Felip II va encomanar una gran cantitat de tarongers i llimeres per a embellir els jardins del seu Palau d'Aranjuez.

Finalment en l'any 1810, el Palau del Real fon enderrocat en mig del conflicte en la França napoleònica per motius de defensa. En 1869 els jardins, ya sense el seu palau, foren entregats a la Diputació Provincial de Valéncia.

Descripció[editar]

En el sigle XX va donar començ la seua transformació en el parc públic actual, adoptant aixina el nom de Jardí de Vivers. Conta en més de 2.700 eixemplars arbòreus de més de 160 espècies distintes, entre els que destaquen les Palmeres Washingtònies filiferes i robustes del passeig d'entrada des del Pla del Real i l’impactant Podocarpus macrophyllus enfront de l’Alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana.

Ademés, són de destacar els treballs escultòrics cisellats sobre marbre de Carrara que poblen els seus camins, com la Deesa Flora de Font Blanch, Despertar de Benlloch Casarés o els Deus d'Antonio Ponzanelli. El seu traçat respon a diversos estils de jardineria, fruit de les diferents remodelacions realisades, en parterres d’estil romàntic en la seua zona sur, zones que imiten paisages naturals en la seua part nort, o la coneguda “Roserar”.

Vore també[editar]

Referències[editar]

Pàgina oficial de l'ajuntament sobre el Jardins