Diferència entre les revisions de "Economia de la Comunitat Valenciana"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''economia''' de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del | L''''economia''' de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sol. Mentres que l'eix litoral permetia la conexió en [[Europa]] a través de [[Catalunya]]. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya. | ||
En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d' | En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'us i tradició històrica en l'indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'[[aigua]] superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur. | ||
== Indicadors econòmics == | == Indicadors econòmics == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Model empresarial == | == Model empresarial == | ||
El model [[empresa|empresarial]] valencià està | El model [[empresa|empresarial]] valencià està compost per uns quants centenars d'empreses [[multinacional]]s i decenes de milers de [[PIME]] locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les ''pimes'' són de caràcter familiar la qual cosa, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de [[globalisació]] econòmica. | ||
Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]]. | Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]]. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu: | Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu: | ||
* En el [[secà]] l'[[ | * En el [[secà]] l'[[armeler]] sobretot i també el [[garrofer]] i l'[[olivera]] són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les [[pomera|pomeres]], els [[presseguers]], etc. La [[raïm|vinya]] és el paisage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la [[Plana d'Utiel]], [[Villar de l'Arquebisbe]] i les zona del [[Vinalopó]] ([[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]]). En les zones de l'interior de la [[Marina Alta]] i la [[Marina Baixa]], a causa del cultiu de la pansa, es fan bons [[moscatell|moscatells]] i [[Vi|vins]] dolços. | ||
* El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals. | * El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals. | ||
=== | === Ganaderia === | ||
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia. | És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia. | ||
* La peixca: Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia. | * La peixca: Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur: | Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur: | ||
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]]. | * [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]]. | ||
* [[Valéncia]] i la seua [[àrea metropolitana]]: moble, i maquinària elèctrica. Abunda la | * [[Valéncia]] i la seua [[àrea metropolitana]]: moble, i maquinària elèctrica. Abunda la chicoteta i mijana empresa, pero també hi ha grans indústries com l'automovilistica Ford. | ||
* L'eix [[Xàtiva]]-[[ | * L'eix [[Xàtiva]]-[[Alcoy]]: textil i paper. | ||
* La [[Foia de Castalla]]: Joguets mecànics i nines (el 55% de la producció estatal espanyola). | * La [[Foia de Castalla]]: Joguets mecànics i nines (el 55% de la producció estatal espanyola). | ||
* La [[Vall del Vinalopó]]: Calçat i caucho. | * La [[Vall del Vinalopó]]: Calçat i caucho. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
=== Turisme === | === Turisme === | ||
Este sector s'ha convertit, des de la decada dels | Este sector s'ha convertit, des de la decada dels xixanta del passat segle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||