154 190
edicions
Canvis
mLlínea 346:
Llínea 346: − + − + − + + + + +
→Germans Lumière: l'inici del cinema (1895)
Tots estos treballs serviren a Thomson per propondre una estructura de l'àtom, que més tart es demostrà incorrecta, perque suponia que les partícules positives estaven mesclades homogéneament en les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fon justament per esta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1906]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>
Tots estos treballs serviren a Thomson per propondre una estructura de l'àtom, que més tart es demostrà incorrecta, perque suponia que les partícules positives estaven mesclades homogéneament en les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fon justament per esta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1906]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>
=== Germans Lumière: l'inici del cinema (1895) ===
=== Germans Lumière: l'inici del cinema ([[1895]]) ===
{{principal|Història del cinema}}
{{principal|Història del cinema}}
[[Archiu:Fratelli Lumiere.jpg|thumb|210px|Els [[Germans Lumière]] ]]
[[Archiu:Fratelli Lumiere.jpg|thumb|210px|Els [[Germans Lumière]] ]]
A finals del segle XIX diversos inventors estigueren treballant en diversos sistemes que tenien un objectiu comú: el visionament i proyecció d'imàgens en moviment. Entre el 1890 i el 1895, són numeroses les patents que es registren en l'objectiu d'oferir al públic les primeres "preses de vistes" animades. Entre els pioners es troben els alemanys Max i Emil Skladanowski, els estatunidencs [[Charles F. Jenkins]], [[Thomas Armat]] i [[Thomas Alva Edison]] ([[cinetoscopi]]), i els francesos [[germans Lumière]] ([[cinematògraf]]). Tanmateix, tot i que ya existien películes no era possible proyectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fon oficialment inaugurat en la primera exhibició pública, a París, el [[28 de decembre]] del [[1895]]. La conexió del nou invent en l'electricitat no fon immediata, perqué els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, pero també era utilisat com a part dels efectes especials); mentres que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'éter i oxigen. Pero utilisar una flama al costat del [[celuloide]] (que era amprat com soport per les películes, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per proyeccionistes i espectadors, per la qual cosa es buscaren substituts a la font lluminosa. En estendre's les xàrcies elèctriques s'utilisà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilisaven dos [[electrodo]]s de carbó alimentats en un corrent continu, un en càrrega positiva i un atre en càrrega negativa. Actualment es realisa el pas del corrent continu a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment xenó. Estes llampades de xenó porten al seu interior dos electrodos entre els quals salta l'arc voltaic que produïx la llum. Quant a la motorisació elèctrica del funcionament de la [[càmara de cine|càmara]] i del proyecte es feu ineludible en el temps, sobretot després del pas al [[cine sonor]] (primera proyecció experimental a París, [[1900]], i d'un modi eficaç a Nova York, [[1923]], sent la primera película ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), cosa que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtingut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèlula fotoelèctrica|cela fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir d'aleshores sorgí el concepte de mig [[audiovisual]].
A finals del [[segle XIX]] diversos inventors estigueren treballant en diversos sistemes que tenien un objectiu comú: el visionament i proyecció d'imàgens en moviment. Entre l'any [[1890]] i l'any [[1895]], són numeroses les patents que es registren en l'objectiu d'oferir al públic les primeres "preses de vistes" animades. Entre els pioners es troben els alemanys Max i Emil Skladanowski, els estatunidencs [[Charles F. Jenkins]], [[Thomas Armat]] i [[Thomas Alva Edison]] ([[cinetoscopi]]), i els francesos [[germans Lumière]] ([[cinematògraf]]).
La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[segle XXI]] i simultàniament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha sigut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. Als [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fou el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desitjava ser el protagonista indiscutible en considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacle. A [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière a [[Madrid]], el 15 de maig del [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>
Encara que ya existien películes no era possible proyectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fon oficialment inaugurat en la primera exhibició pública, en [[París]], el [[28 de decembre]] de l'any 1895. La conexió del nou invent en l'electricitat no fon immediata, perqué els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, pero també era utilisat com a part dels efectes especials); mentres que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'éter i oxigen. Pero utilisar una flama al costat del [[celuloide]] (que era amprat com soport per les películes, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per proyeccionistes i espectadors, per lo que es buscaren substituts a la font lluminosa.
Al estendre's les xàrcies elèctriques s'utilisà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilisaven dos [[electrodo]]s de [[carbó]] alimentats en una corrent continua, un en càrrega positiva i un atre en càrrega negativa. Actualment es realisa el pas de la corrent continua a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment [[xenó]]. Estes llampares de xenó porten en el seu interior dos electrodos entre els quals salta l'arc voltaic que produïx la llum. Quant a la motorisació elèctrica del funcionament de la [[càmara de cine|càmara]] i del proyecte es feu ineludible en el temps, sobretot després del pas al [[cine sonor]] (primera proyecció experimental en París, [[1900]], i d'un modo eficaç en [[Nova York]], [[1923]], sent la primera película ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), cosa que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtingut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèlula fotoelèctrica|cela fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir de llavors sorgí el concepte de mig [[audiovisual]].
La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[segle XXI]] i simultàneament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha segut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. En els [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fon el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desijava ser el protagonista indiscutible al considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacul. En [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière en [[Madrid]], el [[15 de maig]] de l'any [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>
=== Guglielmo Marconi: la telegrafia sense fil (1899) ===
=== Guglielmo Marconi: la telegrafia sense fil (1899) ===