Saïdia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «La Saïdia»)
Saltar a: navegació, buscar
Valéncia

Escut de Valencia.png

La Saïdia és un districte de la ciutat de Valéncia, esta situat al nort del la ciutat Antiga, i des de la vora esquerra del riu Túria fins a l'avinguda del Doctor Peset Aleixandre. A l'est arriba fins al carrer de General Elío, al principi de l'avinguda de Vicent Blasco Ibáñez, i a l'oest a l'avinguda de Burjassot.

L'actual districte de Saidïa está integrat pels barris de Marchalenes, Morvedre, Trinitat, Tormos i Sant Antoni, segon la divisió municipal vigent.

El districte té molts puestos de destacada importància. U és el Monasteri de la Trinitat, en el barri homònim,l'antiga estacioneta de fusta, era el punt de partida de les vies del trenet de Valéncia que anaven cap a Rafelbunyol, Burjassot i el Cabanyal esta situat en el punt més meridional del districte; hui en dia esta integrada en el modern tramvia que recorre de l'oest a l'est el nort de la ciutat.

Dispon el districte d'alguns dels més importants parcs municipals com els Jardins del Real, junt al Pla del Real, el Parc Municipal de Marchalenes o el mateix riu Túria, hui convertit en una arteria vert que vertebra la ciutat i delimita el districte per la seua part sur.

En 2007 tenia 49.320 habitants censats segon les senyes de l'Ajuntament de Valéncia [1], dividides aixina:

Història[editar]

Durant sigles, l'actual Saïdia fon un verger d'horts i arboredes, ple de vida. Pero lo mateix que atres barris i pedanies, el creiximent de la ciutat ha terminat assimilant-lo.

Durant els sigles XIX i XX, la zona va patir una profunda transformació, sent assimilada per la ciutat i el creiximent dels antics núcleus is de població, aixina, allí on s'alçava, almunias, camps regades en sénies, rahals, alqueries, barraques, molins, la Rambla, i llogarets, trobem hui unes populoses barriades.

Enfront del monasteri de la Saïdia es va obrir el camí nou de Barcelona (avinguda Constitució), i uns quants carrers adjacents, arribant fins al molí de Villacampa. Per l'oest es va proyectar i va realisar el camí Nou de Burjassot o de Llíria (avinguda Burjassot) i per la part nort, mentres era alcalde de Valéncia el senyor Joaquín Reig Piqué (1884-1885), se va obrir una nova ronda coneguda com a Camí de Trànsits (avinguda Peset Aleixandre,...) i que hui en dia, ya superada per atres circumvalacions, rodeja tota la ciutat, originàriament el seu diàmetro constava de dotze quilómetros i estava previst en tot el seu recorregut de planches metàliques destinades a favorir el trànsit dels carros. Disponia d'arbres per a oferir ombra a viandants i carreters.

Entre els actuals carrers Joan XXIII fins a Gayano Lluch se trobava el “femer”, un lloc a on els llauradors, depositaven els desperdicis que arreplegaven en els seus carros de les cases de la ciutat.

L'any 1887 se varen continuar expropiant alqueries i terres a este raval, a l'instalar les vies del Trenet de Marchalenes a Llíria (estació de fusta), en els seus corresponents servicis per al nou transport.

Un dels proyectes urbanisadors tenia previst desenrollar un quarter utilisant cases de nova obra i l'antic convent, davant del qual se construiria una plaça rectangular davant d'un pont que havia de creuar la séquia de Mestalla.

Alguns proyectes no es varen realisar, atres varen ser àmpliament superats en la destrucció del monasteri i l'edificació quasi integra de tot l'entorn, cobrint les séquies que actualment transcorren soterrades.

Hui els barris del districte estan totalment edificats, en algunes honroses excepcions com el parc de Marchalenes, i qualsevol nova edificació, saca a la llum restes de distintes époques en forma d'alqueries, molins, pous, viles romanes i edificacions anteriors.

Demografia[editar]

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]