Diferencia entre pàgines "Pont de Serrans" i "Pont del Real (Valéncia)"

Revisió de 21:04 21 maig 2021

Valéncia

Places

Museus

Monuments

Plages

Passejos

Ponts

Districtes

Pont del Real en l'any 1870

El pont del Real és un pont que hi ha en la ciutat de Valéncia, damunt el riu Túria que donava accés des de l'antic Palau del Real a la ciutat,prop de la Ciutadella de Valéncia

La primera referencia documental que tenim de l'existència d'un pont en el dit lloc per un bando del 16 d'octubre de 1321 i un carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei Jaume II parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.

L'actual pont del Real és el que se va reconstruir despuix de l'avinguda de 1589.

Poques ciutats espanyoles posseïxen unes defenses fluvials comparables a les baranes del riu de Valéncia. Foren construïdes per la Fàbrica de Murs i Valls primer i despuix per la Fàbrica Nova del Riu (1590) per a salvaguardar la ciutat de les creixcudes del Túria. Estes eren unes entitats forals que s'encarregaven de cuidar les muralles, fortificacions, valls i atres canals, aixina com cobrar determinats imposts per a mantindre's.

A lo llarc del sigle XVI s'alçarien tres nous ponts de pedra: el de Serrans (1518), el del Mar (1596) i el actual Pont del Real (1599). Paralelament s'anirien eixecutant els millors baranes del caixer del riu, majoritàriament a base de sellars (despuix serien de maçoneria),plens de sobris ornaments en baranes, rampes, escalinates...

El Pont del Real de hui, és el que es va reconstruir despuix de l'avinguda del 1589. La gran riuada de 1517 se l'havia portat en anterioritat i en l'agost del 1528 es va afonar en part pel pes de l'immensa gentada que es va amontonar per a vore l'arribada de l'emperador Carles V .

El pont s'acabà acceleradament en 1598, per a la boda de Felip III en l'archiduquesa Margarita d'Àustria. Al mateix temps que es va tancar la porta del Tremp o de Bab el Shadchar i s'obriria la nova Porta del Real. Actualment una replica d'esta (que fon demolida en 1868) se pot vore's en la plaça Porta de la Mar de Valéncia.

El pont del Real comunicava en una de les zones més importants de la ciutat, en la que es trobava el Palau Real, en els seus jardins i el passeig del Prat (hui l'Albereda).

Senyes Arquitectòniques

Construït en selleria esta format per deu arcs sense clau, la seua silueta apareix resaltada per unes cures tallamars triangulars sobre dos dels quals s'eleven uns casalicis (que foren pagats per l'arquebisbe Tomás de Rocabertí en 1682), alberguen les imàgens de Sant Vicent Ferrer i de Sant Vicent Màrtir, realisades per Lleonart Esteve. En 1936, foren derruïdes y els de hui són rèpliques de les originals (Carmelo Vicent la primera i de José Esteve Bonet l'atra).

Davall dels casalicis se por llegir.

Sant Vicent Ferrer:

“El senat i poble de Valéncia. Acabat fon en el dia 18 del més de febrer any del senyor 1598 en honor i gràcia de Felip [III] rei de les Espanyes i Índies, quan va vindre a Valéncia a contraure matrimoni en Margarita d'Àustria. Sent Dimas Pardo, jurat primer dels cavallers: Cristóval de la Torre, canonge de Valéncia, obrer pel braç eclesiàstic (de la Fàbrica Nova de Murs i Valls); Francisco March, jurat primer dels ciutadans, obrer pel braç real: Pedro Luis Salvador, obrer pel braç militar: Pedro Luis Almunia, cavaller: Miguel Casanova: Marcos Ruiz de la Bárcena: Tomás Torruvio, ciutadans, jurats: Jaime Bertrán, ciutadà, obrer, racional”.

Sant Vicent Màrtir

“El senat i poble de Valéncia. Acabades varen ser les imàgens dels dos Vicents, Màrtir i Ferrer en prova de l'honor i reverència que als seus patrons contínua tributant el Regne de Valéncia: sent, Francisco Vallebrera, jurat, primer de cavallers: el senyor Gerónimo Ferrer, cavaller de l'Orde de Santiago, obrer, eclessiàstic: Francisco March, jurat primer de ciutadans i síndic: Carlos Valero, patrici, obrer pel braç militar: Miguel Juan Casanova, Juan Granada, Francisco Gerónimo Mascarell, jurats, ciutadans: Marcos Ruiz de Bárcena, racional de la ciutat, obrer. Dia 18 de febrer de 1603”.

En 1968 s'eixampla espectacularment (vint-i-sis metros) arruïnant-se les escalinates que baixaven al llit.

Aixina, i encara que es va fer una ampliació en estil conservant-se la seua rica ornamentació barroca -pedestals, entrades, bancs i canapés en mènsula, poms...- es varen canviar de forma en els seus traces i proporcions.

Enllaços externs

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia ·

Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Pont dels Serrans des de les torres de Serrans 02.jpg|250px|thumb|right|Pont de Serrans des de dalt de les [[Torres dels Serrans]]]]
+{{Valéncia}}
-[[File:Torres de Serranos Valensia.JPG|250px|thumb|right|Pont dels Serrans]]
+[[File:Pont del Real, València 1870 J. Laurent.jpg|250px|thumb|right|Pont del Real en l'any [[1870]]]]
-El '''pont de Serrans''' és un dels històrics ponts de la ciutat de [[Valéncia]].
+El pont del Real és un pont que hi ha en la ciutat de [[Valéncia]], damunt el [[riu Túria]] que donava accés des de l'antic [[Palau del Real]] a la ciutat,prop de la [[Ciutadella de Valéncia]]
-El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont), per ser en aquella época i durant molt de temps, l'únic de pedra de tota la ciutat, ya que els demés eren de fusta, més tart ya  en época cristiana se le conegué com a pont de de [[Torres de Serrans|Roters o Serrans]].
+La primera referencia documental que tenim de l'existència d'un pont en el dit lloc per un bando del [[16 d'octubre]] de [[1321]] i un carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei [[Jaume II]] parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.
-[[Abd al-Aziz]], primer rei de Valéncia, va manar construir el pont en pedra. De la data exacta no hi ha constància, pero les referències indiquen que fon entre els anys [[1021]] i [[1061]], puix estos anys comprenen el seu regnat.
+L'actual pont del Real és el que se va reconstruir despuix de l'avinguda de [[1589]].
-En la marge nort del riu, a on es troba actualment la  parròquia de Santa Mònica, tenia el pont dos torres defensives en barbacana per a defendre-ho. El pont, de gran amplitut, tenia tendes a lo llarc del seu recorregut.
+Poques ciutats espanyoles posseïxen unes defenses fluvials comparables a les baranes del riu de Valéncia. Foren construïdes per la [[Fàbrica de Murs i Valls]] primer i despuix per la [[Fàbrica Nova del Riu]] ([[1590]]) per a salvaguardar la ciutat de les creixcudes del Túria. Estes eren unes entitats forals que s'encarregaven de cuidar les muralles, fortificacions, valls i atres canals, aixina com cobrar determinats imposts per a mantindre's.
-Per ell s'eixia al raval d' Al-Kudia.
+A lo llarc del [[sigle XVI]] s'alçarien tres nous ponts de pedra: el de Serrans ([[1518]]), el del Mar ([[1596]]) i el actual Pont del Real ([[1599]]). Paralelament s'anirien eixecutant els millors baranes del caixer del riu, majoritàriament a base de sellars (despuix serien de maçoneria),plens de sobris ornaments en baranes, rampes, escalinates...
-Una gran avinguda en l'any [[1088]], la més antiga que es coneix, va destruir el pont i segons algunes fonts una de les  torres.
+El Pont del Real de hui, és el que es va reconstruir despuix de l'avinguda del [[1589]]. La gran riuada de [[1517]] se l'havia portat en anterioritat i en l'agost del [[1528]] es va afonar en part pel pes de l'immensa gentada que es va amontonar per a vore l'arribada de l'emperador [[Carles V]] .
-Uns anys abans, Al-Udrí escrivia sobre ell:
+El pont s'acabà acceleradament en [[1598]], per a la boda de [[Felip III]] en l'archiduquesa [[Margarita d'Àustria]]. Al mateix temps que es va tancar la [[porta del Tremp]] o de [[Porta de Bab el Shadchar|Bab el Shadchar]] i s'obriria la nova Porta del Real. Actualment una replica d'esta (que fon demolida en 1868) se pot vore's en la plaça Porta de la Mar de Valéncia.
-{{cita|'''S'ix pel pont que va fer Abd al-Aziz i no hi ha en al-Andalus més perfecte que ell'''.}}
+El pont del Real comunicava en una de les zones més importants de la ciutat, en la que es trobava el Palau Real, en els seus jardins i el passeig del Prat (hui l'Albereda).
-En els temps de la conquista, a soles dos ponts servien per a creuar el [[riu]], el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].
+==Senyes Arquitectòniques ==
-El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es varen establir en els seus voltants, actualment és, despuix del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de [[Valéncia]]. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].
+Construït en selleria esta format per deu arcs sense clau, la seua silueta apareix resaltada per unes cures tallamars triangulars sobre dos dels quals s'eleven uns casalicis (que foren pagats per l'arquebisbe [[Tomás de Rocabertí]] en [[1682]]), alberguen les imàgens de [[Sant Vicent Ferrer]] i de [[Sant Vicent Màrtir]], realisades per [[Lleonart Esteve]]. En [[1936]], foren derruïdes y els de hui són rèpliques de les originals ([[Carmelo Vicent]] la primera i de [[José Esteve Bonet]] l'atra).
-Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del [[Túria]], pero fon la catastròfica del [[setembre]] de l'any [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de l'any [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les [[Torres dels Serrans]] quan complien la seua funció com a presons municipals.
+Davall dels casalicis se por llegir.
-==Danys, destruccions i reconstruccions==
+*[[Sant Vicent Ferrer]]:
-Una de les referències més antigues de l'época cristiana la tenim gràcies a un bando de [[16 d'octubre]] de l'any [[1321]] i una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei [[Jaume II]] parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.
+{{cita|“El senat i poble de Valéncia. Acabat fon en el dia 18 del més de febrer any del senyor 1598 en honor i gràcia de Felip [III] rei de les Espanyes i Índies, quan va vindre a Valéncia a contraure matrimoni en Margarita d'Àustria. Sent Dimas Pardo, jurat primer dels cavallers: Cristóval de la Torre, canonge de Valéncia, obrer pel braç eclesiàstic (de la Fàbrica Nova de Murs i Valls); Francisco March, jurat primer dels ciutadans, obrer pel braç real: Pedro Luis Salvador, obrer pel braç militar: Pedro Luis Almunia, cavaller: Miguel Casanova: Marcos Ruiz de la Bárcena: Tomás Torruvio, ciutadans, jurats: Jaime Bertrán, ciutadà, obrer, racional”.}}
-En l'any [[1349]], el Consell de la Ciutat, manà la total reconstrucció del pont i que se fera tot de pedra: " Fos fet tot de pedra a deffensió del aigua dels diluvis"
+*[[Sant Vicent Màrtir]]
-Les grans avingudes dels anys [[1406]] i [[1427]] se varen portar quatre dels seus arcs; pero la pijor fon la de [[1517]], que ho va arrasar totalment, per lo que el [[22 de juni]] de [[1518]], la "Junta Vella de Murs i Valls", acordà que fora "''Hobrat e redificat e refet tot de pedra, de peus, voltes arquades en grans fonaments e llit, ya que aixina no és hobra perpetua com deu esser de huna tant principal ciutat''". Teixidor nos oferix una inscripció llatina, colocada en les seues antigues baranes, devall del casalici de la Cruz, traduïda, aixina Deya:
+{{cita|“El senat i poble de Valéncia. Acabades varen ser les imàgens dels dos Vicents, Màrtir i Ferrer en prova de l'honor i reverència que als seus patrons contínua tributant el Regne de Valéncia: sent, Francisco Vallebrera, jurat, primer de cavallers: el senyor Gerónimo Ferrer, cavaller de l'Orde de Santiago, obrer, eclessiàstic: Francisco March, jurat primer de ciutadans i síndic: Carlos Valero, patrici, obrer pel braç militar: Miguel Juan Casanova, Juan Granada, Francisco Gerónimo Mascarell, jurats, ciutadans: Marcos Ruiz de Bárcena, racional de la ciutat, obrer. Dia 18 de febrer de 1603”.}}
-{{cita|“Havent destruït una gran i quasi increible inundació del Túria, l'antic pont, varen cuidar d'alçar este des dels seus fonaments, Olfo de Proxida, obrer eclesiàstic, Galcerán Carroz i Pardo, obrer militar, i Miguel Ros, obrer dels ciutadans, procuradors de l'Obra de Murs, aprovant-ho Gaspar Felipe Cruilles, Francisco Gil, Miguel Angel Bou, Guillermo March, Bartolomé Tasa, i Miguel Berenguer, jurats de la Ciutat. Any de la salvació dels hòmens 1518”.}}
+En [[1968]] s'eixampla espectacularment (vint-i-sis metros) arruïnant-se les escalinates que baixaven al llit.
-El pont es va construir en el mateix emplaçament que va tindre l'antic, era virrei de Valéncia D. [[Enric d'Aragó]], [[Duc de Sogorp]].
+Aixina, i encara que es va fer una ampliació en estil conservant-se la seua rica ornamentació barroca -pedestals, entrades, bancs i canapés en mènsula, poms...- es varen canviar de forma en els seus traces i proporcions.
-Posteriorment ha resistit a moltes més riuades al ritme de dos o tres cada sigle fins l'última del [[sigle XX]] que va propiciar la construcció del nou llit del Túria creuant l'horta sur de [[Valéncia]].
-[[File:Pont dels Serrans de València.JPG|right|350px|thumb|<center>Pont dels Serrans</center>]]
-==Arquitectura actual pont==
-El pont esta format per nou arcs en la seua escullera, tallamars i antepits corresponents, tenim detallada informació gràfica del mateix en els dibuixos que Anthoine varen den Wijngaerde alçara de la ciutat en l'any [[1563]], a penes cinquanta anys despuix de la seua construcció.
-Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es varen construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.
-En la seua entrada per les [[Torres dels Serrans]], a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en l'any [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de l'any [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.
-En l'any [[1876]], es ficaren voreres per a facilitar el pas dels peatons, pero el seu ensanchament no fon aceptat perque: "''Havent de seguir centrat en la Porta dels Serrans, la ampliació tindria que fer-se per els dos costats, cosa excessivament costosa''".
-==Casalicis==
-Sobre els estreps del tercer i Quart arc es varen trobar fins a l'any [[1809]] dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Creu fon colocat en l'any [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Iglésia de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].
-En la seua base constava la inscripció següent:
-{{cita|QVVM INGENS AC PENIS INCREBID. TURIAE INVDATIO ANTIQVM PONTEM EVERTISSET. HVNC E FUNDAMENT. EXTRVENDVUM CVRAVERVUNT OLF. A PROXITA EXCLERO. GALCERAN. CARROZIVS PARDVS EX EQVIT MICHAEL ROSIVS EX CIVIB. OPERIS MVRORVM CVRATORES. PROBANTIBVS G. PH. CRVUILLES F.EGIDIO. M. BOV. G. MARC. B.VERNEGAL M.BERENGARIO. VRBIS DEFENSOR. IVRAT HVMANAE SALVTIS AN. MDXXXVIII (Pare Teixidor)}}
-L'atre casalici fon colocat en [[1670]], representant Sant Pere Nolasco i quatre chicotetes figures de: [[Sant Pere Pasqual]], fra Gilabert Jofré, a la reina senyora Teresa Gil de Vidauré, i en el centre a la Mare de Deu de la Mercé. L'obra fon a càrrec de Pere Leonart Esteve (pedrapiquer).
-Les imàgens foren destruïdes i tirades al riu en l'any [[1809]], ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la [[Guerra de la Independència]] i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat varen optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.
-==Llegendes==
-Sobre la seua construcció pesa una hipòtesis sobre el fabulós enterrament de pedres romanes en valioses inscripcions epigràfiques trobades en la ciutat i que el P. Teixidor va rebatre en un documentat artícul de les seues Antiguetats…
-Tal teoria, fon seguida despuix de bona fe per Nicolás Antonio, el P. Rodríguez, Ximeno, Mayans, Sals…, té el seu orige en la Crònica de [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Escolano]], qui relatava els llaments del filòsof Pedro Juan Núñez, a qui tanta llum varen donar les inscripcions llatines per a dessifrar passages foscs de l'història de Valéncia, per haver decidit els regidors de la ciutat soterrar totes estos restos de paganisme per consell del sabi teòlec valencià Juan Celaya.
- {{cita|“…el mestre Juan Salaya, veeent fer als curiosos tanta estimació d'eixes Pedres Romanes se li va antoixar, que tornava per aquell camí a carantonyer la Gentilitat, i l'adorar Estàtues i Deus de pedra, i per a llevar-les, que no serviren d'estropici, va requerir als Regidors de la Ciutat que les manaren arreplegar; i puix Obrien les rases per als fonaments del Pont de Serrans les soterraren en elles”(Escolano).}}
-Pero, ni va trobar Teixidor documentació alguna en els Manuals de Consells, ni cap cita en Beuter ni atres cronistes que avalaren tal asseveració. Ademés, Celaya no estava en Valéncia en aquelles dates, ni Pedro Juan Núñez havia naixcut encara per a plorar tal despropòsit.
-==Floró en Mislata ==
-Situat en la divisòria dels térmens de [[Mislata]] i la ciutat de [[Valéncia]], dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i [[Lo Rat Penat]], es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Torres de Quart|Porta de Quart]] o per la [[Torres de Serrans|Porta de Serrans]] i devall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al [[riu Túria]], completat per un atre apòcrif.
-{{cita| “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.}}
-==Miradors==
-L'actual reconstrucció dels miradors en forma de triàngul que arrematen els pilars està basada en un gravat del dibuixant Wyngaerde realisat en l'any [[1563]], un quart de sigle despuix de la construcció del pont.
-Els miradors desapareixen com a tals en gravats posteriors com el de Guesdon ([[1852]]).
-==Bibliografia==
-*Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8
 ==Enllaços externs==
-*[http://www.arteylibertad.org/articulo-193/los-puentes-del-turia-i Los Puentes del Turia (I)]
+*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090712/valencia/puente-real-20090712.html El puente del Real]
 *[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070316/ocio/casalicios-puentes_20070316.html Los casalicios de los puentes]
 *[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070420/cultura/pretilesdel-turia_20070420.html Los pretiles del río Turia]
 *[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070223/cultura/devastadora-riada-1517-nuevo_20070223.html La devastadora riada de 1517 y el nuevo puente de Serranos]
-*[http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.]
+*[http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Fotos Antigues de Valéncia]
 {{Monuments de Valéncia}}

Diferencia entre pàgines "Pont de Serrans" i "Pont del Real (Valéncia)"

Revisió de 21:04 21 maig 2021

Senyes Arquitectòniques

Enllaços externs

Menú de navegació

Buscar