Canvis

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]]

[[Archiu:ComunidadValenciana Xàtiva1 tango7174.jpg|1000px|sinmarco|centro]]

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles.​ Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]].​ La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

El [[municipi]] de Xàtiva està situat entre les conques del [[riu Albaida]] i del seu afluent el [[riu Canyoles]], en l'estratègic corredor de [[Montesa]]. Té un perímetro molt desigual i conta en varis enclavaments territorials, frut de les segregació ocorregudes en el seu terme històric, que estava compost per més de 60 pobles.​ Es distinguixen a lo manco quatre unitats ben diferenciades en el relleu. En la zona septentrional s'alça la [[serra de Santa Anna]], un aflorament de naturalea triásica. Al sur d'esta serra, entre la [[La Llosa de Ranes]] i Xàtiva, s'estén una àmplia vall de fondo casi pla, en una altitut mija de 80-100 m i cobert de sediment cuaternaris. Està solcat en direcció O-I pel [[riu Canyoles]] i el [[barranc de Carnicers]], i en direcció S-N pel [[riu Albaida]], en les aigües del qual es rega la fèrtil horta de Xàtiva. A l'est de [[Albaida|l'Albaida]] s'alça la [[mole del Puig]] (312 m), en el cim de la qual està les ruïnes de [[l'ermita de La nostra Senyora del Puig]]. Al sur de l'horta el relleu es torna abrupte per mig d'un anticlinal de parets casi verticals i agudes calcàrees. Al sur d'estes crestes s'obri la vall de [[Bixquert]], colorit per les terres albarises. Pel sur de [[Bixquert]] s'alça la [[Serra Grossa]], que conforma el llímit en la [[Vall d'Albaida]].​ La [[ciutat]] està enclavada als peus del cerro del castell les ales del qual apleguen a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la vega.

<center>

<center>

{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"

{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"

|-

|-

| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de la Costera]], [[Roglà i Corberà]], [[Sellent]]

| width="35%" align="center"|'''Noroest:''' [[Anna]], [[Estubeny]], [[Càrcer]], [[La Granja de La Costera]], [[Roglà i Corberà]], [[Sellent]]

| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]

| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Alcàntera del Xúquer]], [[Beneixida]], [[Énova]], [[La Pobla Llarga]] , [[Vilanova de Castelló]]

| width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de Valldigna]]

| width="35%" align="center"|'''Nordest:''' [[Barcheta]], [[La Llosa de Ranes]], [[Carcaixent]], [[Lloc Nou d'En Fenollet]] , [[Manuel]] , [[Rafelguaraf]], [[Simat de la Valldigna]]

|-

|-

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novelé]], [[Torrella]], [[Vallés]]

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[Llanera de Ranes]], [[Cerdà]], [[Énguera]], [[Novetlè]], [[Torrella]], [[Vallés]]

| width="30%" align="center"|'''

| width="30%" align="center"|'''

[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]

[[Archiu:Rosa de los vientos.svg|75px|sinmarco|centro]]

|-

|-

| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]

| width="35%" align="center"|'''Suroest:''' [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Montesa]], [[Canals]]

| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de la Costera]], [[Guadasequies]]

| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Bellús]], [[La Granja de La Costera]], [[Guadasequies]]

| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]

| width="35%" align="center"|'''Surest:''' [[Benigànim]], [[l'Olleria]]

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

El sector [[servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones llimítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.

El [[sector servicis]] és el dominant en la [[ciutat]], en especial el relacionat en el [[turisme]] i el [[comerç]]. També l'activitat industrial és motor de l'economia xativina. El comerç es nutrix de clients procedents de la seua [[comarca]] i de les zones llimítrofes a ella, no obstant l'Àrea Funcional de Xàtiva comprén 38 municipis, en una població total de 113.427 habitants en l'any 2009 que supon el 2,2% regional, per la seua situació i les bones comunicacions en infraestructures en les que conta que la fa fàcilment accessible i és nuc de comunicacions important.

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

Si be en 1950 el 40% de la població es dedicava a [[Agricultura|l'agricultura]], este percentage a penes aplegava al 5% en 2001. L'indústria ocupava eixe mateix any al 20% de la població activa i la [[construcció]] al 12%. No obstant, Xàtiva s'ha especialisat en les últimes décades com a ciutat de servicis, sector que ocupa a més del 63% de la seua població activa.

* Artistes

* Artistes

* Atres

* Atres

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Paper]]

* [[Paper]]

* [[Felip V]]

* [[Felip V]]

* [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]

* [[Llista dels militars xativins que varen morir en la Guerra de Cuba]]

* [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

* [[Llista dels militars xativins que varen ser repatriats en la Guerra de Cuba]]

{{Capitals comarques}}

{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]