Diferència entre les revisions de "Albalat dels Sorells"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 16: Llínea 16:
 
|gentilici = Albalatà/ana
 
|gentilici = Albalatà/ana
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46135
+
|còdic_postal = 46135
 
|festes = 1º dumenge de setembre
 
|festes = 1º dumenge de setembre
 
|alcalde = José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) ([[PP]])  
 
|alcalde = José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) ([[PP]])  
Llínea 25: Llínea 25:
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat en la planiça de la banda esquerra del riu [[Túria]], al nort de la ciutat de [[Valéncia]]. El terreny es pla. La [[Sequia Real de Moncada]] travessa el terme de sur a nort.  
+
Situat en la planiça de la banda esquerra del riu [[Túria]], al nort de la ciutat de [[Valéncia]]. El terreny és pla. La [[Sequia Real de Moncada]] travessa el terme de sur a nort.  
  
 
Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de [[Metro Valéncia]].
 
Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de [[Metro Valéncia]].
Llínea 32: Llínea 32:
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
+
El [[terme municipal]] d'Albalat dels Sorells llimita en les següents localitats:
El [[terme municipal]] d'Albalat dels Sorells llimita ab les següents localitats:
 
  
 
[[Museros]] i [[Foyos]] en la [[província de Valéncia]].
 
[[Museros]] i [[Foyos]] en la [[província de Valéncia]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 
+
el seu orige en una [[alqueria]] islàmica. [[Jaume I d'Aragó]] efectuà diverses donacions en el seu terme, provablement adquirides després per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que figura en [[1242]] com el senyor de la població. Diferents famílies adquiriren el senyoriu fins a la seua extinció en el [[segle XIX]]. A principis del [[segle XIV]] el posseïa Guillem Colom, ciutadà de Valéncia i jurat de la ciutat. En [[1480]], la decadència es va vendre el senyoriu per part de Lluís Agulló de Codinats a l'opulent ciutadà de Valéncia, Tomàs Sorell, fill d'un poderós burgués originari de Catalunya establit en la ciutat el segle anterior. El canvi de domini comportà el de l'apelatiu de la població dita llavors Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells i en este llinage, ennoblit en la persona de [[Bernat Sorell]], cavaller, nebot i hereu de Tomás Sorell, se perpetuà el senyoriu en l'Edat Moderna.
Te el seu orige en una [[alqueria]] islàmica. [[Jaume I d'Aragó]] efectuà diverses donacions en el seu terme, provablement adquirides després per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que figura en [[1242]] com el senyor de la població. Diferents famílies adquiriren el senyoriu fins a la seua extinció en el [[segle XIX]]. A principis del [[segle XIV]] el posseïa Guillem Colom, ciutadà de Valéncia i jurat de la ciutat. En [[1480]], la decadència es va vendre el senyoriu per part de Lluís Agulló de Codinats al opulent ciutadà de Valéncia, Tomàs Sorell, fill de un poderós burgués originari de Catalunya establit en la ciutat el segle anterior. El canvi de domini comportà el del apelatiu de la població dita llavors Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells i en este llinage, ennoblit en la persona de [[Bernat Sorell]], cavaller, nebot i hereu de Tomás Sorell, se perpetuà el senyoriu en l'Edat Moderna.
 
 
En [[1626]] s'elevà el senyoriu a comtat. Des de l'época de la conquista, Albalat depenia en lo eclesiàstic de la parròquia de [[Foyos]], fins la creació de la parròquia independent en [[1426]].
 
En [[1626]] s'elevà el senyoriu a comtat. Des de l'época de la conquista, Albalat depenia en lo eclesiàstic de la parròquia de [[Foyos]], fins la creació de la parròquia independent en [[1426]].
  
Llínea 54: Llínea 52:
 
   | Alcalde_5 = Daniel Ruix Garcés
 
   | Alcalde_5 = Daniel Ruix Garcés
 
   | Partit_5 = Independent
 
   | Partit_5 = Independent
   | Alcalde_6 =  
+
   | Alcalde_6 = n/d
   | Partit_6 =  
+
   | Partit_6 = n/d 
 
   | Alcalde_7 = Vicente Jesús Almenar Climent
 
   | Alcalde_7 = Vicente Jesús Almenar Climent
 
   | Partit_7 = [[PP]]
 
   | Partit_7 = [[PP]]
Llínea 62: Llínea 60:
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Conta ab una població de 3.708 habitants en [[2007]].
+
Conta en una població de 3.708 habitants en [[2007]].
  
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
Llínea 73: Llínea 71:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
 
+
Tradicionalment agrícola, la major part del terme està formada per l'horta regada en les aigües del [[Túria]] a través de la [[Sequia Real de Moncada]]. En l'actualitat, predomina el cultiu de la taronja coincidint en una apreciable activitat industrial.
Tradicionalment agrícola, la major part del terme està formada per l'horta regada ab les aigües del [[Túria]] a través de la [[Sequia Real de Moncada]]. En l'actualitat, predomina el cultiu de la taronja coincidint ab una apreciable activitat industrial.
+
Devem destacar que gràcies al recolzament dels habitants de la població, se constituí i creixqué la Caixa Albalat, pertanyent al grup de Caixes Rurals que manté la seua independència i presenta uns resultats magnífics.
Devem destacar que gràcies al recolzament dels habitants de la població, se constituí i creixqué la Caixa Albalat, pertanyent al grup de Caixes Rurals que mante la seua independència i presenta uns resultats magnífics.
 
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial'''. Es del [[segle XVIII]], d'estil [[barroc]], ab una gran cúpula i fontrera de pedra; te com titulars als Sants Reixos.
+
*'''Iglésia Parroquial'''. És del [[segle XVIII]], d'estil [[barroc]], en una gran cúpula i fontrera de pedra; com titulars als Sants Reixos.
  
*'''Palau senyorial'''. Se conserva este notable eixemplar del gòtic civil, construït per Tomás Sorell poc després de [[1480]]. De planta quadrada, ab torres en els ànguls i pati central ab galeria i escala descoberta.
+
*'''Palau senyorial'''. Se conserva este notable eixemplar del gòtic civil, construït per Tomás Sorell poc després de [[1480]]. De planta quadrada, en torres en els ànguls i pati central en galeria i escala descoberta.
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
 
+
*'''Festes Majors'''. Se celebren estes festes el primer dumenge de setembre dedicades al Crist de les Animes, a la Verge del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abat; en este motiu te lloc la ''Baixada'' de l'image del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'iglésia parroquial.
*'''Festes Majors'''. Se celebren estes festes el primer dumenge de setembre dedicades al Crist de les Animes, a la Verge del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abat; ab este motiu te lloc la "Baixada" de l'image del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'iglésia parroquial.
 
  
 
== Accessos ==
 
== Accessos ==
 
+
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, agarrant la [[CV-3003]]. També conta en estació de [[ferrocarril]] (Llínea 3 de Metro) de [[Metro Valéncia]].
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, agarrant la [[CV-3003]]. També conta ab estació de [[ferrocarril]] (Llínea 3 de Metro) de [[Metro Valéncia]].
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.diarielguarda.es/ Revista "El Guarda" d'Albalat dels Sorells]
+
*[http://www.diarielguarda.es/ Revista ''El Guarda'' d'Albalat dels Sorells]
 
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
*[http://www.noticiasalbalat.blogspot.com Noticies d'Albalat dels Sorells]
 
*[http://www.noticiasalbalat.blogspot.com Noticies d'Albalat dels Sorells]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Traduït de|es|Albalat_dels_Sorells}}
 
{{Traduït de|es|Albalat_dels_Sorells}}
 +
{{Pobles de Valéncia}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 01:46 6 jun 2009

Albalat dels Sorells
95px Escut de Albalat dels Sorells.PNG
160px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Moncada
Ubicació: 39°32′44″N 0°20′43″O
Altitut: 10 msnm
Superfície: 4,6 km²
Població: 3.708 hab.
Densitat: 806,09 hab./km²
Gentilici: Albalatà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46135
Festes majors: 1º dumenge de setembre
Alcalde: José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Albalat dels Sorells (del àrap albalat "el camí") és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia

Situat en la planiça de la banda esquerra del riu Túria, al nort de la ciutat de Valéncia. El terreny és pla. La Sequia Real de Moncada travessa el terme de sur a nort.

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.

El clima és templat. La carretera de Valéncia a Barcelona creua el terme.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Albalat dels Sorells llimita en les següents localitats:

Museros i Foyos en la província de Valéncia.

Història

Té el seu orige en una alqueria islàmica. Jaume I d'Aragó efectuà diverses donacions en el seu terme, provablement adquirides després per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que figura en 1242 com el senyor de la població. Diferents famílies adquiriren el senyoriu fins a la seua extinció en el segle XIX. A principis del segle XIV el posseïa Guillem Colom, ciutadà de Valéncia i jurat de la ciutat. En 1480, la decadència es va vendre el senyoriu per part de Lluís Agulló de Codinats a l'opulent ciutadà de Valéncia, Tomàs Sorell, fill d'un poderós burgués originari de Catalunya establit en la ciutat el segle anterior. El canvi de domini comportà el de l'apelatiu de la població dita llavors Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells i en este llinage, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Tomás Sorell, se perpetuà el senyoriu en l'Edat Moderna. En 1626 s'elevà el senyoriu a comtat. Des de l'época de la conquista, Albalat depenia en lo eclesiàstic de la parròquia de Foyos, fins la creació de la parròquia independent en 1426.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Daniel Ruix Garcés Independent
1983 - 1987 Daniel Ruix Garcés Independent
1987 - 1991 Daniel Ruix Garcés Independent
1991 - 1995 Daniel Ruix Garcés Independent
1995 - 1999 Daniel Ruix Garcés Independent
1999 - 2003 n/d n/d
2003 - 2007 Vicente Jesús Almenar Climent PP
2007 - 2011 José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Conta en una població de 3.708 habitants en 2007.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.198 1.500 1.634 1.693 1.835 1.851 2.447 3.063 3.608 3.515 3.479 3.486 3.708

Economia

Tradicionalment agrícola, la major part del terme està formada per l'horta regada en les aigües del Túria a través de la Sequia Real de Moncada. En l'actualitat, predomina el cultiu de la taronja coincidint en una apreciable activitat industrial. Devem destacar que gràcies al recolzament dels habitants de la població, se constituí i creixqué la Caixa Albalat, pertanyent al grup de Caixes Rurals que manté la seua independència i presenta uns resultats magnífics.

Monuments

  • Iglésia Parroquial. És del segle XVIII, d'estil barroc, en una gran cúpula i fontrera de pedra; té com titulars als Sants Reixos.
  • Palau senyorial. Se conserva este notable eixemplar del gòtic civil, construït per Tomás Sorell poc després de 1480. De planta quadrada, en torres en els ànguls i pati central en galeria i escala descoberta.

Festes locals

  • Festes Majors. Se celebren estes festes el primer dumenge de setembre dedicades al Crist de les Animes, a la Verge del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abat; en este motiu te lloc la Baixada de l'image del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'iglésia parroquial.

Accessos

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, agarrant la CV-3003. També conta en estació de ferrocarril (Llínea 3 de Metro) de Metro Valéncia.

Enllaços externs

Referències

Pobles de la província de Valéncia · Senyera valenciana.png

Ademús · Ador · Agullent · Alaquàs · Albaida · Albal · Albalat de la Ribera · Albalat dels Sorells · Albalat dels Tarongers · Alberich · Alboraig · Alboraya · Albuixech · Alcàntera · Alcàsser · Les Alcubles · L'Alcúdia de Carlet · L'Alcúdia de Crespins · Aldaya · Alfafar · Alfara de la Baronia · Alfara del Patriarca · Alfarp · Alfarrasí · Alfauir · Algar · Algemesí · Algímia d'Alfara · Alginet · Almàssera · Almiserà · Almoines · Almussafes · Alpont · L'Alqueria de la Comtesa · Alzira · Andilla · Anna · Antella · Ares dels Olms · Atzeneta d'Albaida · Ayelo de Malferit · Ayelo de Rugat · Ayora · Barig · Barcheta · Bèlgida · Bellreguart · Bellús · Benaixeve · Benaguasil · Benavites · Beneixida · Benetússer · Beniarjó · Beniajar · Benicolet · Benicull · Benifayó · Benifairó de Valldigna · Benifairó de les Valls · Beniflà · Benigànim · Benimodo · Benimuslem · Beniparrell · Benirredrà · Benissanó · Benissoda · Benissuera · Bétera · Bicorp · Bocairent · Bolbait · Bonrepòs i Mirambell · Bufalí · Bugarra · Bunyol · Burjassot · Calles · Camporrobles · Canals · Canet d'En Berenguer · Carcaixent · Càrcer · Carlet · Carrícola · Cases Altes · Cases Baixes · Casinos · Castelló de les Gerres · Castellonet · Castielfabit · Catadau · Catarroja · Capdet de les Fonts · Cerda · Cofrents · Corbera · Cortes de Pallars · Cotes · Cullera · Chelva · Chella · Chera · Chirivella · Chest · Chiva · Chulilla · Daimús · Domenyo · Dosaigües · L'Eliana · Emperador · Énguera · Énova · Estivella · Estubeny · Faura · Favara · Foyos · La Font de la Figuera · La Font d'En Carròs · Fontanars · Fortaleny · Fuenterrobles · Gandia · Gàtova · Gavarda · Genovés · Chestalgar · Gilet · Godella · Godelleta · La Granja de la Costera · Guadasséquies · Guadassuar · Alquerieta de Guardamar · Figueroles · Loriguilla · La Llosa del Bisbe · Lloc Nou de la Corona · Llanera de Ranes · Llaurí · Llíria · Lloc Nou de Sant Jeroni · Lloc Nou d'En Fenollet · Llombay · La Llosa de Ranes · Lluchent · Macastre · Manises · Manuel · Marines · Massalavés · Massalfassar · Massamagrell · Massanassa · Meliana · Millars · Miramar · Mislata · Moixent · Moncada · Montserrat · Montaverner · Montesa · Montichelvo · Montroy · Museros · Nàquera · Navarrés · Novetlè · Oliva · Olocau · L'Olleria · Ontinyent · Otos · Paiporta · Palma de Gandia · Palmera · Palomar · Paterna · Pedralba · Petrés · Picanya · Picassent · Piles · Pinet · La Pobla de Farnals · La Pobla de Vallbona · La Pobla del Duc · La Pobla Llarga · Polinyà · Potries · Puçol · La Pobla de Sant Miquel · El Puig · Quart de les Valls · Quart de Poblet · Quartell · Quatretonda · Quesa · Rafelbunyol · Rafelcofer · Rafelguaraf · Ràfol de Salem · El Real de Gandia · Real · Requena · Ribarroja del Túria · Riola · Rocafort · Roglà i Corberà · Ròtova · Rugat · Sagunt · Salem · Sant Antoni de Benaixeve · Sant Joan d'Énova · Sedaví · Segart · Sellent · Sant Pere · Senyera · Serra · Setaigües · Silla · Simat de Valldigna · Sinarques · Sollana · Sot de Chera · Sueca · Sumacàrcer · Tavernes Blanques · Tavernes de Valldigna · Teresa de Cofrents · Terrateig · Titagües · Torrebaixa · Torrella · Torrent · Torres Torres · Tous · Toixa · Torís · Utiel · Valéncia · Vallada · Vallanca · Vallés · Venta del Moro · Vilamarchant · Vilallonga · Vilanova de Castelló · El Vilar · Villargordo del Cabriel · Vinalesa · Xalans· Xàtiva · Xeraco · Xarafull · Xeresa · Yàtova · La Yesa · Zarra