Diferència entre les revisions de "Quart de Poblet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 108 edicions intermiges d'9 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Artícul destacat}}
 
{{Artícul destacat}}
 
{{Infobox pobles
 
{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Localizacio_de_Quart_de_Poblet_respecte_del_Regne_de_Valencia.png‎‎‎|95px]]  
+
|image_país = [[File:Localització de Quart de Poblet respecte del País Valencià.png|115px]]  
|image_província = [[Image:‎ 160px-Localisacio_de_Quart_de_Poblet_respecte_de_Horta_Oest.png ]]  
+
|image_província = [[File:Localització de Quart de Poblet respecte de l'Horta Oest.png |165px]]  
 
|nom = Quart de Poblet
 
|nom = Quart de Poblet
|image_escut = [[Image: Quart_de_Poblet_escudo.jpg|90px]]  
+
|image_escut = [[File:Escut de Quart de Poblet.svg|90px]]  
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
Llínea 13: Llínea 13:
 
|superfície = 19.6 km²
 
|superfície = 19.6 km²
 
|altitut = 40 msnm
 
|altitut = 40 msnm
|població = 25.499 hab.
+
|població = 25.167 hab. (2022)
|densitat = 1.300 hab Km2
+
|densitat = 1.249,54 hab./km²
 
|gentilici = Quarter/a o Quarteny/a
 
|gentilici = Quarter/a o Quarteny/a
|llengua = [[Valencià]]
+
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
 
|còdic_postal = 46930
 
|còdic_postal = 46930
|festes = Primer Disabte de Setembre
+
|festes = Primer Dissabte de Setembre
|alcalde =  Carmen Martínez Ramírez ([[PSPV]]-[[PSOE]])
+
|alcalde =  Cristina Mora Luján ([[PSPV]]-[[PSOE]])
|uep = [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
+
|web = [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 +
'''Quart de Poblet''' (en [[castellà]] ''Cuart de Poblet''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].
 +
 +
== Geografia ==
 +
Situat en la comarca de [[L'Horta Sur]] valenciana, la superfície del [[municipi]] és completament plana. El [[riu Túria]] creua el [[municipi]] pel nort; per l'oest circula la [[Rambla del Poyo]]. El clima es [[clima mediterràneu|mediterràneu]], en pluges en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants són els de l'oest i de l'est.
 +
 +
Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de [[MetroValencia]] i per mig dels autobusos de la llínea 150 de [[Metrobús]].
 +
 +
==== Infraestructura i accessos ====
 +
Les principals arteries de tràfic rodat situades a l'oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]] solquen el [[municipi]] de [[Quart de Poblet]]. Aixina, tant el centre urbà com els numerosos polígons industrials estan conectats per [[autovia]] en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.
 +
* L'autovia [[Autovia del Este|A-3/E-901]] [[Madrit]]-[[Valéncia]] o ''[[Autovia del Este]] '' -antiga [[N-III]]- discorre llongitudinalment al sur de [[Quart de Poblet]] i proporciona tres accessos, u dels quals enllaça en el [[aeroport de Manises|aeroport]].
 +
* L'[[Autopistes d'Espanya|autovia]] [[V-30]] de circumvalació, paralela a la nova marge del riu Túria, traça una llínea diagonal entre el noroest i el surest de la localitat, mentres que la carretera [[V-11]] servix a Quart de Poblet i la conecta en la terminal del [[aeroport de Valéncia]]. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la [[CV-31]], servixen de nexe, encara fragmentat per les instalacions industrials, en núcleus veïnals.
 +
 +
L'[[Estació de Quart de Poblet|estació de ferrocarril]] de [[Renfe Operadora]], en l'antiga '''[[Llínea C-4 (Rodalies Valéncia)|llínea C-4]] [[Valéncia]]-[[Estació del Nort (Valéncia)|Nort]] - [[Ribarroja del Túria]] ''' fon adaptada a llínea 5 de [[FGV|Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] inaugurant-se el dia [[18 d'abril]] de [[2007]] un nou tram conectant [[Quart de Poblet]] en la ret del [[MetroValencia|Metro de Valéncia]].
 +
 +
Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten [[Quart de Poblet]] en [[Valéncia]] i atres localitats (vore enllaços).
 +
 +
=== Barris i pedanies ===
 +
En el [[terme municipal]] de Quart de Poblet es troben també els següents núcleus de població:
 +
* '''Barri Sant Jerònim'''.
 +
* '''Barri del Crist'''.
 +
* '''Barri Sant Josep'''.
 +
 +
=== Localitats llimítrofes ===
 +
El terme municipal de Quart de Poblet llimita en les localitats de
 +
[[Aldaya]], [[Chirivella]], [[Chiva]], [[Manises]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Ribarroja del Túria]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
 +
 +
== Història ==
 +
Quart de Poblet és provablement de fundació romana. Ya el historiador [[Euriclidión]] descriu en la seua obra com els veïns de ''Quartum'' ajudaren a l'eixèrcit de [[Aníbal Barca|Aníbal]] al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí ''quartum miliarium'', que fa alusió a la distancia que lo separa de [[Valéncia]]. Com vestigis d'aquella época perviven restes del pont romà i l'[[Aqueducte Els Arquetes]].
 +
 +
No obstant, fon en l'[[Edat Mija]] quan les seues gents es convertiren en protagonistes d'importants fets en l'història de Valéncia: [[Rodrigo Díaz de Vivar]], [[el Sit]] Campeador, liderà en [[Quart de Poblet]] una significativa batalla contra les forces [[almoràvits]], que porta el nom de la Vila i apareix reflectides en el [[Cantar de Mío Sit]]; i en les fonts destaca l'alusió al [[Castell de Quart]], actualment desaparegut.
 +
 +
Despuix de la Reconquista, el rei [[Jaume I]] d'[[Aragó]] donà el Castell, la Vila de Quart i l'[[alqueria]] d'[[Aldaya]] al Priorat del Hospital de San Vicent de la Roqueta (en el [[Llibre del Repartiment|Llibre del Repartiment]] -foli 78-vº, assent nº 1472- consta que, en data [[7 de giner]] de [[1244]], [[Jaume I]] diu, textualment: ''"A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"''). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.
 +
 +
Fon en l'any [[1287]] quan [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pertanyent a l'Orde del Císter i del que depenia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monge de [[San Vicente]] continuà seent el majoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En l'any [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abat de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéixars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 famílies de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el naiximent de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en l'any  [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.
 +
 +
La Iglésia Parroquial de la Puríssima Concepció es va construir en el [[sigle XIV]], encara que fon reedificada en el [[sigle XVIII]] en estil barroc, i també es situa entre els anys [[1310]] i [[1320]] la construcció de l'ermita de [[Sant Onofre]], despuix de l'aparició del sant anacoreta al moliner.
 +
 +
El [[14 de juny]] de [[1630]], reunits el retor de [[Quart de Poblet]], fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la [[Verge de la Llum]] patrona de la Vila. Era [[Papa Urbano VIII]].
 +
 +
La ''Processió de Sant Onofre'', una de les tradicions més arraigades en [[Quart de Poblet]], naix el [[8 de juny]] de [[1723]] despuix d'una época de sequeres. Set décades despuix, [[Aldaya]] guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.
 +
 +
A lo llarc del [[sigle XIX]], els habitants de [[Quart de Poblet]] participaren en la [[Guerra de la Independència espanyola|Guerra de la Independència]]([http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/ima0083.htm Combate de San Onofre]), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la nomenada [[Batalla de Sant Onofre]] (27 de juny de [[1808]]), les tropes de la Divisió [[Valéncia]] estaben capitaneades pel brigadier [[Saint-Marc]]. El [[Papa]] [[León XIII]] declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en l'any [[1885]], patró principal de la Vila; foren fundades l'[[Agrupació Musical L'Amistat de Quart de Poblet|Agrupació Musical L'Amistat]] i la [[Cooperativa San José]], i el [[23 de maig]] de [[1889]] un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies [[Valéncia]]-[[Ribarroja del Túria]].
 +
 +
Ya en el [[sigle XX]], el municipi es convirtí en el punt d'inici del nomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu [[Túria]] despuix de la trágica [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]] en l'objetiu de que no atravessara [[Valéncia]]. Pel seu terme discurrix l'autovia [[A-3]], que unix [[Valéncia]] i [[Madrit]], lo que ha propiciat el desenroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels [[anys 60]], [[Quart de Poblet]] contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys despuix la arribada de persones procedents principalment d'[[Andalucia]], [[Aragó]], [[Regió de Murcia]] i [[Castilla-La Mancha]], que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 25.000 habitants.
 +
 +
El [[19 de abril]] de [[1979]] es va constituir en [[Quart de Poblet]] el primer ajuntament democràtic, despuix de la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]].
 +
 +
En la actualitat, [[Quart de Poblet]] viu un moment històric en la finalisació de les obres de soterrament de la llínea 5 de [[MetroValencia]] a lo llarc del municipi, lo que ha supost la desaparició de la vies de la [[Llínea C-4 (Cercaníes Valéncia)|llínea C4]] de [[Cercaníes Valéncia]] entre Vara de Quart i [[Quart de Poblet]] deixant sense conexió per ferrocarril en el municipi de Chirivella pero conectant l'[[Aeroport de Valéncia]] i els núcleus urbans de [[Quart de Poblet]] i [[Manises]] en poc més de 15 minuts en el centre de Valéncia.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Ramón Segarra Asensio<ref> En les [http://www9.mpt.es/documentacion/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/banco_de_datos/cargos_representativos/30_aniversario/parrafo/011/document_es/Alcaldes79_Valencia.xls Eleccions municipals de [[1979]]] fon triat Onofre Colomer Mateu fins el 11 de giner de [[1981]], on li entrega el carrec a Ramón Segarra Asensio. </ref>
 +
  | Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Onofre Colomer Mateu
 +
  | Partit_2 = PSPV-PSOE
 +
  | Alcalde_3 = Ramón Segarra Asensio
 +
  | Partit_3 = PSPV-PSOE
 +
  | Alcalde_4 = Ramón Segarra Asensio
 +
  | Partit_4 = PSPV-PSOE
 +
  | Alcalde_5 = Ramón Segarra Asensio
 +
  | Partit_5 = PSPV-PSOE
 +
  | Alcalde_6 = Carmen Martínez Ramírez
 +
  | Partit_6 = PSPV-PSOE
 +
  | Alcalde_7 = Carmen Martínez Ramírez
 +
  | Partit_7 = PSPV-PSOE
 +
  | Alcalde_8 = Carmen Martínez Ramírez
 +
  | Partit_8 = PSPV-PSOE
 +
    | Alcalde_9 = Carmen Martínez Ramírez
 +
  | Partit_9 = PSPV-PSOE
 +
  | Alcalde_10 = Carmen Martínez Ramírez
 +
  | Partit_10 = PSPV-PSOE
 +
  | Alcalde_11 = Carmen Martínez Ramírez
 +
  | Partit_11 = PSPV-PSOE
 +
  | Alcalde_12 = Cristina Mora Luján
 +
  | Partit_12 = PSPV-PSOE
 +
}}
 +
 +
 +
== Demografia ==
 +
[[Quart de Poblet]] conta en una població de 25.167 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
 +
 +
Un 5,5% de la població de [[Quart de Poblet]] es de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de [[Quart de Poblet]]<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 +
|-
 +
! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]]
 +
 +
|-
 +
| align=center| 1.674||align=center| 1.921 ||align=center| 1.814 || align=center| 2.263 || align=center| 2.644 || align=center| 3.152 || align=center| 3.993 || align=center| 5.408 || align=center| 10.571 || align=center| 20.529 || align=center| 27.409 || align=center| 27.404
 +
 +
|-
 +
! [[1996]]!! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]]  !! [[2018]]  !! [[2022]]
 +
 +
|-
 +
| align=center| 27.112 ||align=center| 25.739 || align=center| 25.430|| align=center| 25.340|| align=center| 25.441|| align=center| 25.499|| align=center| 24.536|| align=center| 25.167
 +
|}
 +
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
 +
Els cultius principals són de regadiu: [[Tarongers]], [[Pera|perals]], [[hortaliça]], [[Ceba|cebes]], [[creïlles]], etc. En terres de secà es cultiven [[cereal]]s, [[raïm]], [[garrofer]]es i [[olivera]].
 +
 +
Les industries tradicionals són textils, refractaris, ceràmica, etc.
 +
 +
== Monuments ==
 +
[[Archiu:Quart de Poblet - Ayuntamiento 6.jpg|300px|miniaturadeimagen|Quart de Poblet]]
 +
* '''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a la Purissima Concepció. Fon reedificada en el [[sigle XVIII]] i restaurada en l'any [[1916]].La capella de la Verge es obra de [[Bartolomé Ribelles Dalmau]]. En l'any [[1958]] es creà la parròquia del Santíssim Crist.
 +
 +
* '''Ermita de Sant Onofre'''. Dins del  eixample urbà ha quedat esta ermita on estan les imàgens dels sants patrons: el titular i la Verge de la Llum.
 +
 +
* '''Cisterna Àrap'''. El apartat monumental, lo més destacable de [[Quart de Poblet]] es la seua cisterna àrap, sense parangó en la comarca, que estigué en una recoleta plaça hui desapareguda a causa de l'ampliació de l'Iglésia. Declarat monument històric-artístic arqueològic, en l'any [[1981]].
 +
 +
== Cultura ==
 +
 +
* Agrupació Musical "L'Amistat" [[1895]]
 +
* Orfeó Veus Juntes [[1975]]
 +
* Grup de Dançes de Quart de Poblet [[1978]]
 +
* Asociació Musical Barrio del Cristo [[1984]]
 +
* Societat Artístico Musical "L'Unió" [[1991]]
 +
* Coro "Farinelli" [[1995]]
 +
* Asociació Cultural de Tabals i Dolçaines "Va de Bó" [[1997]]
 +
 +
== Social ==
 +
 +
=== Accessibilitat en el Municipi ===
 +
En els últims anys, s'ha realisat un estimable esforç per part de les autoritats municipals per a eliminar les barreres arquitectòniques en la via pública i centres oficials. Este pla plurianual, ya ha mereixcut un reconeiximent per part del [[Ministeri de Treball d'Espanya|Ministeri de Treball]] al otorgar a l'Ajuntament el [[premi Reina Sofia]] d'Accessibilitat Universal 2005. També s'ha donat un gran pas al posar en marcha la llínea de metro, totalment accessible construït per la [[Generalitat Valenciana]].
 +
 +
== Festes locals ==
 +
 +
[[5 de giner]]. [[cavalcata de Reis Magos]].
 +
 +
[[17 de giner]]. Festivitat de [[Sant Antoni Abat]]. Bendició de animals i repartiment de pa beneït.
 +
 +
[[19 de març]]. [[Falles]] de Sant Josep.
 +
 +
Març. Actes del Mig Any de [[Moros i Cristians]].
 +
 +
Març/Abril. [[Semana Santa]].
 +
 +
[[1 de maig]]. Festes del Barri de San José.
 +
 +
[[1 de juny]]. [[Verge de la Llum]], patrona de la vila.
 +
 +
[[9 de juny]]. Provessó de [[Sant Onofre]].
 +
 +
[[10 de juny]]. Festivitat de Sant Onofre. Mercat en l'Avinguda de Sant Onofre, concert de la [http://lamistat.quartdepoblet.org Agrupació Musical L'Amistat] i [[processió]].
 +
 +
Juny. [[corpus Christi]]. Processió cívicoreligiosa que es trasllada al dumenge següent a la festivitat.
 +
 +
Final de juny. Festes del Barri de Sant Jerònim.
 +
 +
Setembre. Festes Majors, Patronals, Populars i de [[Moros i Cristians]], que s'inicien el divendres anterior al primer dumenge del mes.
 +
 +
[[9 d'octubre]]. [[Día de la Comunitat Valenciana]].
 +
 +
Novembre. Actes en honor de [[Santa Cecilia]], patrona de la música.
 +
 +
Decembre. [[Nadal]]. Fireta de Nadal en el [[Polideportiu]].
 +
 +
=== Festes Moros i Cristians ===
 +
 +
El seu orige es remonta a l'any [[1985]]. Es realisen en commemoració de la batalla que el Sit lliurà contra les tropes [[Almoravit]]s acaudillades per Muhammad, nebot del emir del nort d'Àfrica [[Yusuf ibn Tashfin]], en el plà de Quart que supongué la lliberació de [[Valéncia]] de les amenaces musulmanes d'aquella época per un breu periodo, ademés de ser la primera derrota del eixercit [[almoràvit]] en la [[península Ibèrica]] de mans cristians.
 +
 +
Hui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festa de Moros i Cristians de [[Quart de Poblet]], i està conformada per huit comparses.
 +
 +
Bando Moro
 +
* Faitanar
 +
* Alí Ben Bufat
 +
* Hussun Kaaba
 +
* Almahà Ben Jové
 +
 +
Bando Cristià
 +
* Almogávares
 +
* Piratas
 +
* Llauradors
 +
* Templarios
 +
 +
Les festes es realisen els seguents dies:
 +
* '''Dijous''' (nit) Pregó de Festes
 +
* '''Dibendres''' (nit) Estafeta, Embaixada Mora, i Batalla
 +
* '''Disabte''' (nit) Entrada Mora i Cristiana
 +
* '''Dumenge''' (matí) Desfile Infantil
 +
* '''Dumenge''' (vesprada) Aliança, Estafeta, Embaixada Cristiana, i Batalla del Plà de Quart
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 +
* [http://www.quartdepoblet.org/ Ajuntament de Quart de Poblet]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Poblet INE. Població de Quart de Poblet]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* <cite>Carta de Poblament.</cite> Quart de Poblet, 1987. S. Romeu y A.Griñó
 +
* <cite>Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica Vila de Quart de Poblet.</cite> 1984. Vicente Coll Ferrer
 +
* <cite>Llibre padrón de riqueza de Quart de Poblet.</cite> Archivo Municipal.
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* ''Labradores y rentistas en una comunidad rural de la Huerta de Valencia. Quart de Poblet en 1812''. José Ramón Sanchis Alfonso.
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Quart de Poblet}}
 +
 +
{{Municipis de L'Horta Sur}}
 +
 +
{{Llista artículs destacats}}
 +
 +
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 16:30 15 set 2023

Quart de Poblet
Localització de Quart de Poblet respecte del País Valencià.png Escut de Quart de Poblet.svg
Localització de Quart de Poblet respecte de l'Horta Oest.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Oest
Partit judicial: Quart de Poblet
Ubicació: 39°29′N 0°26′34
Altitut: 40 msnm
Superfície: 19.6 km²
Població: 25.167 hab. (2022)
Densitat: 1.249,54 hab./km²
Gentilici: Quarter/a o Quarteny/a
Predomini llingüístic: Valencià i Castellà
Còdic postal: 46930
Festes majors: Primer Dissabte de Setembre
Alcalde: Cristina Mora Luján (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Ajuntament de Quart de Poblet


Quart de Poblet (en castellà Cuart de Poblet), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia i en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en la comarca de L'Horta Sur valenciana, la superfície del municipi és completament plana. El riu Túria creua el municipi pel nort; per l'oest circula la Rambla del Poyo. El clima es mediterràneu, en pluges en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants són els de l'oest i de l'est.

Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de MetroValencia i per mig dels autobusos de la llínea 150 de Metrobús.

Infraestructura i accessos[editar | editar còdic]

Les principals arteries de tràfic rodat situades a l'oest del àrea metropolitana de Valéncia solquen el municipi de Quart de Poblet. Aixina, tant el centre urbà com els numerosos polígons industrials estan conectats per autovia en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.

  • L'autovia A-3/E-901 Madrit-Valéncia o Autovia del Este -antiga N-III- discorre llongitudinalment al sur de Quart de Poblet i proporciona tres accessos, u dels quals enllaça en el aeroport.
  • L'autovia V-30 de circumvalació, paralela a la nova marge del riu Túria, traça una llínea diagonal entre el noroest i el surest de la localitat, mentres que la carretera V-11 servix a Quart de Poblet i la conecta en la terminal del aeroport de Valéncia. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la CV-31, servixen de nexe, encara fragmentat per les instalacions industrials, en núcleus veïnals.

L'estació de ferrocarril de Renfe Operadora, en l'antiga llínea C-4 Valéncia-Nort - Ribarroja del Túria fon adaptada a llínea 5 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana inaugurant-se el dia 18 d'abril de 2007 un nou tram conectant Quart de Poblet en la ret del Metro de Valéncia.

Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten Quart de Poblet en Valéncia i atres localitats (vore enllaços).

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el terme municipal de Quart de Poblet es troben també els següents núcleus de població:

  • Barri Sant Jerònim.
  • Barri del Crist.
  • Barri Sant Josep.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Quart de Poblet llimita en les localitats de Aldaya, Chirivella, Chiva, Manises, Mislata, Paterna, Ribarroja del Túria i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Quart de Poblet és provablement de fundació romana. Ya el historiador Euriclidión descriu en la seua obra com els veïns de Quartum ajudaren a l'eixèrcit de Aníbal al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí quartum miliarium, que fa alusió a la distancia que lo separa de Valéncia. Com vestigis d'aquella época perviven restes del pont romà i l'Aqueducte Els Arquetes.

No obstant, fon en l'Edat Mija quan les seues gents es convertiren en protagonistes d'importants fets en l'història de Valéncia: Rodrigo Díaz de Vivar, el Sit Campeador, liderà en Quart de Poblet una significativa batalla contra les forces almoràvits, que porta el nom de la Vila i apareix reflectides en el Cantar de Mío Sit; i en les fonts destaca l'alusió al Castell de Quart, actualment desaparegut.

Despuix de la Reconquista, el rei Jaume I d'Aragó donà el Castell, la Vila de Quart i l'alqueria d'Aldaya al Priorat del Hospital de San Vicent de la Roqueta (en el Llibre del Repartiment -foli 78-vº, assent nº 1472- consta que, en data 7 de giner de 1244, Jaume I diu, textualment: "A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.

Fon en l'any 1287 quan Quart de Poblet, per decisió del rei Alfonso II de Aragó quedà baix jurisdicció del Monasteri de Santa Maria de Poblet, pertanyent a l'Orde del Císter i del que depenia el de San Vicente de la Roqueta. De fet, un monge de San Vicente continuà seent el majoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En l'any 1332, el rei Alfonso IV de Aragó donà permís al abat de Poblet, Ponç de Copons, per a expulsar als mudéixars i en 1334 otorgà la carta de poblament a 52 famílies de Catalunya i Aragó, que feren de Quart de Poblet el seu nou llar. Esta carta consagrà el naiximent de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per Juan Álvarez Mendizábal en l'any 1835. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.

La Iglésia Parroquial de la Puríssima Concepció es va construir en el sigle XIV, encara que fon reedificada en el sigle XVIII en estil barroc, i també es situa entre els anys 1310 i 1320 la construcció de l'ermita de Sant Onofre, despuix de l'aparició del sant anacoreta al moliner.

El 14 de juny de 1630, reunits el retor de Quart de Poblet, fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la Verge de la Llum patrona de la Vila. Era Papa Urbano VIII.

La Processió de Sant Onofre, una de les tradicions més arraigades en Quart de Poblet, naix el 8 de juny de 1723 despuix d'una época de sequeres. Set décades despuix, Aldaya guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.

A lo llarc del sigle XIX, els habitants de Quart de Poblet participaren en la Guerra de la Independència(Combate de San Onofre), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la nomenada Batalla de Sant Onofre (27 de juny de 1808), les tropes de la Divisió Valéncia estaben capitaneades pel brigadier Saint-Marc. El Papa León XIII declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en l'any 1885, patró principal de la Vila; foren fundades l'Agrupació Musical L'Amistat i la Cooperativa San José, i el 23 de maig de 1889 un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies Valéncia-Ribarroja del Túria.

Ya en el sigle XX, el municipi es convirtí en el punt d'inici del nomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu Túria despuix de la trágica riuada de 1957 en l'objetiu de que no atravessara Valéncia. Pel seu terme discurrix l'autovia A-3, que unix Valéncia i Madrit, lo que ha propiciat el desenroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels anys 60, Quart de Poblet contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys despuix la arribada de persones procedents principalment d'Andalucia, Aragó, Regió de Murcia i Castilla-La Mancha, que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 25.000 habitants.

El 19 de abril de 1979 es va constituir en Quart de Poblet el primer ajuntament democràtic, despuix de la guerra civil espanyola de 1936.

En la actualitat, Quart de Poblet viu un moment històric en la finalisació de les obres de soterrament de la llínea 5 de MetroValencia a lo llarc del municipi, lo que ha supost la desaparició de la vies de la llínea C4 de Cercaníes Valéncia entre Vara de Quart i Quart de Poblet deixant sense conexió per ferrocarril en el municipi de Chirivella pero conectant l'Aeroport de Valéncia i els núcleus urbans de Quart de Poblet i Manises en poc més de 15 minuts en el centre de Valéncia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ramón Segarra Asensio[1] PSPV-PSOE
1983 - 1987 Onofre Colomer Mateu PSPV-PSOE
1987 - 1991 Ramón Segarra Asensio PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ramón Segarra Asensio PSPV-PSOE
1995 - 1999 Ramón Segarra Asensio PSPV-PSOE
1999 - 2003 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE
2003 - 2007 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE
2007 - 2011 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE
2011 - 2015 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE
2015 - 2019 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE
2019 - 2023 Carmen Martínez Ramírez PSPV-PSOE
2023 Cristina Mora Luján PSPV-PSOE


Demografia[editar | editar còdic]

Quart de Poblet conta en una població de 25.167 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Un 5,5% de la població de Quart de Poblet es de nacionalitat estrangera (INE 2007).[2]

Evolució demogràfica de Quart de Poblet[3]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991
1.674 1.921 1.814 2.263 2.644 3.152 3.993 5.408 10.571 20.529 27.409 27.404
1996 2001 2006 2007 2008 2009 2018 2022
27.112 25.739 25.430 25.340 25.441 25.499 24.536 25.167

Economia[editar | editar còdic]

Els cultius principals són de regadiu: Tarongers, perals, hortaliça, cebes, creïlles, etc. En terres de secà es cultiven cereals, raïm, garroferes i olivera.

Les industries tradicionals són textils, refractaris, ceràmica, etc.

Monuments[editar | editar còdic]

Quart de Poblet
  • Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Purissima Concepció. Fon reedificada en el sigle XVIII i restaurada en l'any 1916.La capella de la Verge es obra de Bartolomé Ribelles Dalmau. En l'any 1958 es creà la parròquia del Santíssim Crist.
  • Ermita de Sant Onofre. Dins del eixample urbà ha quedat esta ermita on estan les imàgens dels sants patrons: el titular i la Verge de la Llum.
  • Cisterna Àrap. El apartat monumental, lo més destacable de Quart de Poblet es la seua cisterna àrap, sense parangó en la comarca, que estigué en una recoleta plaça hui desapareguda a causa de l'ampliació de l'Iglésia. Declarat monument històric-artístic arqueològic, en l'any 1981.

Cultura[editar | editar còdic]

  • Agrupació Musical "L'Amistat" 1895
  • Orfeó Veus Juntes 1975
  • Grup de Dançes de Quart de Poblet 1978
  • Asociació Musical Barrio del Cristo 1984
  • Societat Artístico Musical "L'Unió" 1991
  • Coro "Farinelli" 1995
  • Asociació Cultural de Tabals i Dolçaines "Va de Bó" 1997

Social[editar | editar còdic]

Accessibilitat en el Municipi[editar | editar còdic]

En els últims anys, s'ha realisat un estimable esforç per part de les autoritats municipals per a eliminar les barreres arquitectòniques en la via pública i centres oficials. Este pla plurianual, ya ha mereixcut un reconeiximent per part del Ministeri de Treball al otorgar a l'Ajuntament el premi Reina Sofia d'Accessibilitat Universal 2005. També s'ha donat un gran pas al posar en marcha la llínea de metro, totalment accessible construït per la Generalitat Valenciana.

Festes locals[editar | editar còdic]

5 de giner. cavalcata de Reis Magos.

17 de giner. Festivitat de Sant Antoni Abat. Bendició de animals i repartiment de pa beneït.

19 de març. Falles de Sant Josep.

Març. Actes del Mig Any de Moros i Cristians.

Març/Abril. Semana Santa.

1 de maig. Festes del Barri de San José.

1 de juny. Verge de la Llum, patrona de la vila.

9 de juny. Provessó de Sant Onofre.

10 de juny. Festivitat de Sant Onofre. Mercat en l'Avinguda de Sant Onofre, concert de la Agrupació Musical L'Amistat i processió.

Juny. corpus Christi. Processió cívicoreligiosa que es trasllada al dumenge següent a la festivitat.

Final de juny. Festes del Barri de Sant Jerònim.

Setembre. Festes Majors, Patronals, Populars i de Moros i Cristians, que s'inicien el divendres anterior al primer dumenge del mes.

9 d'octubre. Día de la Comunitat Valenciana.

Novembre. Actes en honor de Santa Cecilia, patrona de la música.

Decembre. Nadal. Fireta de Nadal en el Polideportiu.

Festes Moros i Cristians[editar | editar còdic]

El seu orige es remonta a l'any 1985. Es realisen en commemoració de la batalla que el Sit lliurà contra les tropes Almoravits acaudillades per Muhammad, nebot del emir del nort d'Àfrica Yusuf ibn Tashfin, en el plà de Quart que supongué la lliberació de Valéncia de les amenaces musulmanes d'aquella época per un breu periodo, ademés de ser la primera derrota del eixercit almoràvit en la península Ibèrica de mans cristians.

Hui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festa de Moros i Cristians de Quart de Poblet, i està conformada per huit comparses.

Bando Moro

  • Faitanar
  • Alí Ben Bufat
  • Hussun Kaaba
  • Almahà Ben Jové

Bando Cristià

  • Almogávares
  • Piratas
  • Llauradors
  • Templarios

Les festes es realisen els seguents dies:

  • Dijous (nit) Pregó de Festes
  • Dibendres (nit) Estafeta, Embaixada Mora, i Batalla
  • Disabte (nit) Entrada Mora i Cristiana
  • Dumenge (matí) Desfile Infantil
  • Dumenge (vesprada) Aliança, Estafeta, Embaixada Cristiana, i Batalla del Plà de Quart

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Carta de Poblament. Quart de Poblet, 1987. S. Romeu y A.Griñó
  • Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica Vila de Quart de Poblet. 1984. Vicente Coll Ferrer
  • Llibre padrón de riqueza de Quart de Poblet. Archivo Municipal.
  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Labradores y rentistas en una comunidad rural de la Huerta de Valencia. Quart de Poblet en 1812. José Ramón Sanchis Alfonso.
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs    Albal    Alcàsser    Aldaya    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Chirivella    Lloc Nou de la Corona    Manises    Massanassa    Mislata    Paiporta    Picanya    Picassent    Quart de Poblet    Sedaví    Silla    Torrent