Diferència entre les revisions de "Principat d'Andorra"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 23 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
[[File:Andorra la Vella - footpath.jpg|thumb|280px|Andorra]] | [[File:Andorra la Vella - footpath.jpg|thumb|280px|Andorra]] | ||
El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[ | El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Sardenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]]. | ||
Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana|català]]. | Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana|català]]. | ||
| Llínea 86: | Llínea 86: | ||
=== Senyera === | === Senyera === | ||
La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en l'any [[1866]] i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[ | La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en l'any [[1866]] i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[Romania]]. | ||
=== Himne === | === Himne === | ||
| Llínea 177: | Llínea 177: | ||
[[File:Andorra topographic map-es.svg|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]] | [[File:Andorra topographic map-es.svg|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]] | ||
[[File:Andorra nasa world wind.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]] | [[File:Andorra nasa world wind.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]] | ||
La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una | La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regió d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per a on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país. | ||
=== Clima === | === Clima === | ||
Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en [[hivern]] son fredes i en [[estiu]], suaus. Se produïxen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientació. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima és sec. | Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en [[hivern]] son fredes i en [[estiu]], suaus. Se produïxen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientació. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima és sec. | ||
La mija de les | La mija de les mínimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al boqueta nit és quan hi han més precipitacions excepte en hivern que són, sobre tot, de [[neu]]. | ||
=== Relleu === | === Relleu === | ||
| Llínea 196: | Llínea 196: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
[[ | [[File:Edifici B.jpg|thumb|right|250px|Edifici d'oficines bancàries en [[Andorra la Vella]].]] | ||
El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, | El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atretes per la seua condició de paraís fiscal, les seues estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veïns, encara que este últim s'ha erosionat recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% venien d'atres països. | ||
El sector | El sector financer també contribuïx substancialment a l'economia. La producció agrícola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantant-se [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera és la criança de [[vaca|vaques]]. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingressos provenen també de la vena de sagells postals. | ||
Andorra no és un membre de ple dret en l'[[Unió Europea]], pero goja d'una relació especial i es | Andorra no és un membre de ple dret en l'[[Unió Europea]], pero goja d'una relació especial i es tractat com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'imposts) i com no membre de la UE per als productes agrícoles. | ||
Els | Els gravàmens estan dividits en: | ||
*Dret aduaner: | *Dret aduaner: | ||
** | **Taxa sobre el consum. Aplicat sobre els productes agrícoles importats. | ||
**Drets d'importació. | **Drets d'importació. Aplicat sobre els productes industrials importats. | ||
*Dret fiscal nacional: | *Dret fiscal nacional: | ||
**Impost de | **Impost de Mercaderies Indirecte (IMI). Impost que grava la producció i importació de productes procedents de l'Unió Europea. | ||
**Impost sobre la prestació de servicis bancaris i | **Impost sobre la prestació de servicis bancaris i financers. | ||
**Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i | **Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i professionals (ISI). | ||
**Impost indirecte sobre la producció interna (IPI). | **Impost indirecte sobre la producció interna (IPI). | ||
| Llínea 221: | Llínea 221: | ||
**Impost sobre les activitats comercials (IAC). | **Impost sobre les activitats comercials (IAC). | ||
**Impost sobre les | **Impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries. | ||
** | **Taxa en raó del servici de fe publica notarial. | ||
*Canons: | *Canons: | ||
**Sobre el consum d'[[electricitat]] i | **Sobre el consum d'[[electricitat]] i teléfon. | ||
** | **Taxa sobre la tinença de vehículs. | ||
** | **Taxa de l'Oficina de Marques. | ||
** | **Taxes judicials | ||
** | **Taxa sobre el joc del bingo. | ||
* | *Taxes i tributs comunals: | ||
**Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i | **Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals. | ||
**Impost sobre la propietat | **Impost sobre la propietat immobiliària edificà. | ||
**Impost de resistència (foc i lloc). | **Impost de resistència (foc i lloc). | ||
=== | === Mercat Laboral === | ||
Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat | Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat perdent importància. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primàries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa. | ||
=== Moneda === | === Moneda === | ||
Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de | Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facto. | ||
Anteriorment a l'entrà d'una moneda única europea, els presuposts estatals s'elaboraven en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franc francés. Excepcionalment s'ha emés una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres chicotets estats europeus que usen l'euro, Andorra no emet els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, provablement, li permeta emetre les seues pròpies monedes. | |||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| Llínea 341: | Llínea 341: | ||
== Cultura == | == Cultura == | ||
[[ | [[File:Iglesia de San Miguel de Engolasters, Engolasters, Andorra, 2013-12-30, DD 01.JPG|thumb|left|250px|Iglésia romànica de Sant Miguel de Engolasters]] | ||
=== Arquitectura === | === Arquitectura === | ||
L'art romànic andorrà és l'estil artístic més destacat del Principat d'Andorra i es caracterisa per un extens llegat que s'ha conservat fins als nostres dies en els camps de l'arquitectura religiosa i civil, ademés d'en imàgens i pintura. | |||
Andorra és el país del [[Terra|mon]] en el major numero de monuments romànics per metro quadràt. L'iglésia de Santa Coloma, | Andorra és el país del [[Terra|mon]] en el major numero de monuments romànics per metro quadràt. L'iglésia de Santa Coloma, construïda entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle X|X]] d.C és l'única del món en campanar circular, datat en el [[sigle XII]]. | ||
[[File:Santa Coloma (esglèsia).jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa Coloma]] | |||
=== Lliteratura === | === Lliteratura === | ||
| Llínea 351: | Llínea 354: | ||
La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]]. | La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]]. | ||
Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de | Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Frankfurt. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull. | ||
=== Música === | === Música === | ||
| Llínea 362: | Llínea 365: | ||
=== Festes oficials === | === Festes oficials === | ||
[[ | [[File:Cabines de téléphérique centre commercial Andorre.jpg|thumb|right|200px|Nadal en Andorra.]] | ||
{| <align="center"> class=wikitable | {| <align="center"> class=wikitable | ||
| Llínea 418: | Llínea 421: | ||
*Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota màxima de 2160 msnm i una cota mínima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcades, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat. | *Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota màxima de 2160 msnm i una cota mínima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcades, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat. | ||
La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern de l'any | La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern de l'any [[2010]], pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en [[Saragossa]] per als jocs del [[2018]]. | ||
=== Fútbol i Fútbol Sala === | === Fútbol i Fútbol Sala === | ||
| Llínea 437: | Llínea 439: | ||
== Transports == | == Transports == | ||
[[ | [[File:Estació d'esquí Pas de la Casa, Andorra, 2006.JPG|thumb|right|250px|<center>Estació esquí grandvilla.</center>]] | ||
Andorra es comunica en l'exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia | Andorra es comunica en l'exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviària [[Barcelona]]-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-l'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discussió des de fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura de l'aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres prou ampla per a poder cobrir la major part del país. | ||
Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany. | Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany. | ||
| Llínea 454: | Llínea 456: | ||
=== Telefonia e Internet === | === Telefonia e Internet === | ||
El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals. | El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals. | ||
== Referències == | |||
* «Andorra». Encyclopedia Britannica. (en [[anglés]]) | |||
* [https://olympics.com/ioc «Andorra» (en anglés). Olympic.org. Comitè Olímpic Internacional] | |||
* Bastida i Areny, Roser. ''Atlas d'Andorra''. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra), 1991. ISBN 9991390634 | |||
* [https://web.archive.org/web/20110912030510/http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme] | |||
* de los Ríos, Fernando. Vida e instituciones de Andorra (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p.216 (Obras Completas). ISBN 847658511X | |||
* [https://web.archive.org/web/20100210074723/http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=64&Itemid=88#bons «Els monuments d'Andorra». Patrimoni Cultural d'Andorra.] | |||
* [https://www.govern.ad/?page_id=116 «Les institucions». Govern d'Andorra] | |||
* [https://web.archive.org/web/20080513113032/http://www.ciberandorra.com/ «Historia de Andorra» (en [[castellà]]). Ciberandorra.com] | |||
== Bibliografia == | |||
* Andorra. La guía 2008. Andorra: Foment de la comunicació i la imatge. 2008. ISBN 978-99920-1-677-0 | |||
* Geografia i història d'Andorra. Andorra: Ministeri d'Educació, Cultura i Joventut. 1993 | |||
* Tortosa Guerrero, Lorena. (2013) Andorra. Del porta a porta al 2.0. Ediciones Carena | |||
* Parrilla García, José Antonio (1983). Breu història d'Andorra. Barcelona: NONO-ART, S.A. ISBN 84-85620-07-0 | |||
* Valls Oliva, Àlvar (2006). Diccionari Enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vieja: Fundació Crèdit Andorrà. ISBN 978-99920-1-629-9 | |||
* Viadiu i Vendrell, Francesc (2000). Andorra, entre el torb i la Gestapo. Barcelona: Rafael Dalmau Editor. ISBN 978-84-232-0618-6 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 461: | Llínea 481: | ||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} | ||
{{Llista artículs destacats}} | |||
[[Categoria:Andorra]] | [[Categoria:Andorra]] | ||
[[Categoria:Microestats]] | [[Categoria:Microestats]] | ||
[[Categoria:Països d'Europa]] | [[Categoria:Països d'Europa]] | ||